A les últimes dècades, el consum de carn ha augmentat de manera massiva. El que fa poc més d’un segle era considerada una proteïna alimentària de les classes adinerades, ara està present en els nostres esmorzars, dinars i sopars.

Actualment consumim productes d’origen animal gairebé diàriament. Es tracta d’un hàbit alimentari que no només posa en risc la salut de les persones, sinó que contribueix de manera important a un dels majors problemes del nostre segle: el canvi climàtic.

Les últimes dades de la FAO recopilades a l’informe “La lluita contra el canvi climàtic a través de la ramaderia”, indiquen que el 14,5% de les emissions GEH (Gasos d’Efecte d’hivernacle) globals procedeixen directament de la ramaderia. Cada any, la nostra demanda de carn està generant al voltant de 7 gigatones de CO₂-equivalent.

A més, hem de tenir en compte que tot el sistema alimentari, amb la cria de bestiar per al consum inclòs, és responsable del 30% de les emissions mundials GEH, segons els estudis.

La petjada de carboni de la ramaderia intensiva és equivalent a la de tots els cotxes, trens, vaixells i avions junts

Segons Greenpeace, la ramaderia intensiva genera tants gasos d’efecte d’hivernacle com tots els cotxes, trens, vaixells i avions junts. El bestiar boví, utilitzat per a la producció de carn i llet, així com per a la generació de fems o com a força de tir, és l’espècie animal responsable de la major part de les emissions, representant al voltant del 65% de les emissions del sector ramader.

Quan totes aquestes dades van començar a sortir a la llum, una societat cada vegada més conscienciada amb el canvi climàtic i la salut del Planeta que els envolta, va començar a qüestionar-se el seu propi consum de carn i a reduir-la en la seva dieta.

La publicació d’informes sobre la toxicitat de la carn a causa de l’ús de químics i les denúncies d’abús i maltractament animal per part de col·lectius animalistes, també han contribuït a aquest abandonament progressiu de la ingesta de carn a les llars.

Mentre que algunes persones han apostat per l’abandonament definitiu de la carn, apostant pel veganisme, unes altres prefereixen el vegetarianisme o la dieta flexitariana, en la qual es limita dràsticament el consum de carn, tret que la situació ho requereixi -menjar de treball, invitació a casa d’uns amics, etc.-

Segons l’estudi “Green Revolution” de la consultora Lantern, el 2019 un 35% de la població espanyola havia reduït o eliminat el seu consum de carn vermella. A més, un 22,8% de la comunitat flexitariana segueix una dieta amb un nivell mínim de carn només per motius mediambientals.

La dieta flexitariana, també dita “plant-based”, és molt més flexible que la vegetariana i la vegana. Segons la Harvard Medical School aquest tipus d’alimentació està basada en el consum de productes d’origen vegetal, com fruites, verdures, fruita seca, llavors i llegums.

Aquesta modalitat alimentària no prohibeix el consum de carn ni de lactis. Simplement, impulsa les persones a triar de manera proporcional més aliments d’origen vegetal. La ingesta de greixos i proteïnes animals, s’ha de limitar a quantitats petites i en dies concrets de la setmana.

La dieta “plant-based” s’assembla a altres com la Real Fooding, l’objectiu de la qual és apostar per l’alimentació real lliure d’aliments processats, o la dieta sostenible avalada per la FAO, l’ONU i diverses ONG.

En el cas de la dieta sostenible, la filosofia va molt més enllà de reduir el consum de carn o evitar els productes processats, que tenen una petjada de carboni major que els aliments naturals. A la dieta sostenible es valoren altres aspectes com la procedència de l’aliment, el seu embalatge, si la marca està compromesa amb el Planeta, si prové de l’agricultura ecològica, etc.

Portar una dieta sostenible podria reduir fins a un 26% les emissions GEH a Espanya

Tal com Amics de la Terra va informar durant el passat Dia Mundial de l’Alimentació, portar aquest tipus de dieta podria reduir les emissions de carboni a Espanya fins a un 26%. Adoptar una dieta sostenible ens brinda l’oportunitat de reduir les emissions del sistema alimentari, disminuir els seus possibles efectes adversos a la Salut i estalviar en la nostra factura alimentària mensual.

Malgrat totes aquestes conseqüències beneficioses que suposa abandonar el consum de carn en la nostra dieta i apostar per un estil de vida “plant based”, no tothom està disposat a renunciar a aquest aliment.

La societat estatunidenca va posar “el crit al cel” en creure que el seu consum de carn podria ser limitat

Les últimes setmanes, els EUA ha viscut una autèntica ona de queixes a causa d’un possible vet a la carn al país. Es tracta d’una faula, una informació falsa que ha posat potes enlaire les Xarxes Socials del país, desemmascarant la poca predisposició dels estatunidencs a renunciar al consum de carn.

L’anomenat “Pla Climàtic de Biden” tenia l’objectiu de limitar el consum de carn a 1,8 quilos l’any per persona, és a dir, a uns cinc grams diaris. Sens dubte, una xifra que ara mateix pot semblar inversemblant per als ciutadans americans que actualment consumeixen una mitjana de 100 kg de carn l’any – en el cas dels espanyols, la xifra ronda els 50 kg anuals-.

Aquestes xifres superen de manera alarmant les recomanacions de l’OMS i són incompatibles amb la lluita contra el canvi climàtic. Especialment si tenim en compte que, als EUA, cada 19 segons desapareix una hectàrea de bosc –gran embornal de CO₂ i productor d’oxigen-, i es transforma en zona de pastura per a ramaderia intensiva. A més a més, per a produir un sol quilo de carn són necessaris fins a 17 quilos de cereals. I una dada més: La quantitat de selva perduda per una sola hamburguesa de carn és de 5,12 m².

Per part seva, l’ONU encara no ha prohibit el consum de carn, únicament ha alertat que reduir-lo és clau per aconseguir complir amb els objectius de l’Acord de París 2015. A més, l’IPCC ha assegurat en el seu informe El canvi Climàtic i la Terra publicat el 2019, que “hem d’apostar pels aliments d’origen animal produïts en sistemes sostenibles de baixes emissions de gasos d’efecte d’hivernacle”.

Quins són els inconvenients de la dieta Plant Based?

El gran enemic per l’adopció de la dieta vegetariana o flexitariana sempre ha estat la creença popular de què aquelles persones que prescindeixen de la carn, no aconsegueixen una aportació proteica suficient per al seu organisme.

Valor nutricional

En aquest sentit, existeixen discrepàncies entre si la dieta lliure de productes d’origen animal és saludable o no per a l’organisme. Analitzant diferents referències bibliogràfiques, existeix un consens en el fet que, per tal d’aconseguir una correcta nutrició, les persones veganes, vegetarianes o flexitarianas han de prendre suplements de vitamina B12, calci, ferro i zinc.

En concret, la vitamina B12 és un compost que només es troba en quantitats substancials en els aliments d’origen animal. Els experts recomanen tenir un elevat coneixement de les consideracions nutricionals per a poder portar una dieta vegetariana sense dèficits.

D’altra banda, els experts relacionen les dietes Plant Based amb una menor incidència de DM2 (diabetis tipus 2), obesitat, càncer i malalties cardiovasculars.

Agricultura intensiva

Encara que és evident que la ramaderia produeix un impacte més negatiu per al medi ambient que l’Agricultura, per satisfer les demandes d’una societat Plant Based, s’hauria d’augmentar de manera considerable el nombre de cultius i producció de fruites, vegetals i hortalisses.

S’hauria d’avaluar la petjada ecològica que podria suposar aquesta transformació. Hem de tenir en compte que les grans explotacions agrícoles, també tenen un impacte negatiu en els ecosistemes.

La pràctica intensiva convencional genera una elevada petjada de carboni

D’una banda, l’ús de fertilitzants i pesticides contamina el sòl i els aliments, afectant directament la salut. Mentre que, per l’altra, una pràctica agrícola intensiva convencional requereix grans dosis d’energia i aigua per al cultiu.

En aquest sentit, és important tenir en compte que, si hem de fer front a una creixent demanda d’alimentació vegetal, s’han d’activar plans i estratègies per fer-ho de manera sostenible. L’agricultura a petita escala, ecològica i de proximitat, beneficia al comerç local i és molt més positiva per al Planeta i la nostra Salut.

Alguns estudis previs han demostrat que l’agricultura ecològica pot ajudar-nos a reduir les emissions GEH que provoquen el canvi climàtic. Un exemple d’això és el projecte ‘LIFE Agromitiga – Development of climate change mitigation strategies through carbon smart agriculture‘ coordinat per l’Associació Espanyola d’Agricultura de Conservació, que pretén demostrar el potencial de mitigació que presenta l’agricultura sostenible.

A través d’una xarxa de 35 finques repartides entre 5 zones definides, es pretén analitzar el potencial de captura de CO₂ d’aquesta mena d’agricultura. A més, s’està estudiant l'”Agricultura de precisió“, que tracta d’aprofitar les noves tecnologies per tal de controlar la producció agrícola i reduir al màxim el seu impacte en el medi ambient.

Procedència de los alimentos

Quan es va començar a popularitzar la dieta Realfooding a Espanya de la mà de Carlos Ríos el 2019, s’apostava per reduir el consum de carn i consumir productes “reals”. Un dels aliments estrella d’aquesta nova forma d’alimentació va ser l’alvocat, una fruita que es conrea majoritàriament a Amèrica Llatina el que requereix un clima tropical per a la seva floració.

Tot i que ara el producte també es conrea a Espanya, a Comunitats Autònomes com les Illes Canàries o Andalusia, en aquell moment el subministrament provenia del Perú.

Enviar dos alvocats del Perú a Espanya genera al voltant d’1 kg de CO₂

Per tant, quan va créixer la demanda, es va augmentar massivament l’enviament d’aquest producte i es va generar una nova petjada de carboni totalment innecessària. Per cada dos alvocats consumits a Espanya provinents del Sud d’Amèrica es generen 846 grams de CO₂, gairebé el doble del generat per un quilo de plàtans de Canàries.

Com succeeix amb els alvocats, existeixen desenes de vegetals, fruites i hortalisses que provenen de l’altra part del món i que la majoria d’ocasions, podem produir i conrear a Espanya gràcies al clima Mediterrani.

Si ens sumem a una dieta “Plant Based” haurem de tenir en compte també la procedència dels aliments.

El nostre sistema alimentari es veu constantment afectat pel clima. D’altra banda, la forma com ens alimentem, també contribueix al canvi climàtic. Com consumidors conscients i compromesos amb la lluita climàtica, és important començar a tenir en compte criteris ecològics a l’hora de comprar i seguir la nostra dieta.

Si bé la necessitat de reduir el consum de carn és evident, a la dieta “Plant Based” no tot s’hi val. És important tenir en compte la procedència dels aliments, sota quin tipus d’agricultura s’han conreat, la petjada de carboni generada durant la seva producció, etc.

A més, s’han de cercar nous mecanismes de cultiu i sistemes alimentaris que impulsin la transició ecològica i, al mateix temps, ajudin a posar fi a un altre dels grans reptes als quals s’enfronta la humanitat: la fam en el món.

T'ha semblat aquest, un article 5 estrelles? Deixa'ns la teva valoració:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies
FES-TE ZEO FAN
close slider

uneix-te a la comunitat ZEO

Estigues a el dia de les últimes accions, esdeveniments i notícies ZEO