En el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la ciència, és important recordar la labor de moltes dones científiques en la lluita contra el canvi climàtic. I és que, encara que legalment existeixi igualtat entre homes i dones, existeix una evident divisió sexual del treball que ens fa comptar amb menys dones en la ciència. A Espanya, per exemple, només el 7% de les nenes es decideixen a cursar una carrera científica –segons dades de l’OCDE-.
Avui és un dia de celebració per elles, per haver decidit traspassar tantes barreres per dedicar-se a la ciència. Avui és un dia per a recordar totes les aportacions científiques que ens han donat o ens segueixen donant, en la lluita contra el canvi climàtic i la preservació del medi ambient i el planeta Terra.
1. Rachel Carson
La científica que va descobrir l’efecte dels pesticides en el medi ambient
La biòloga marina Rachel Carson, va ser la precursora del moviment ecologista als EUA. A la fi dels 50 va començar a estudiar els efectes dels pesticides utilitzats per a l’agricultura, en el medi ambient. En l’actualitat és conegut que els components químics de la majoria de plaguicides emeten diòxid de carboni i òxid nitrós – un Gas d’Efecte d’hivernacle 300 vegades més potent que el CO2-, antany tot això era un tema tabú.
“Primavera silenciosa” va ser el resultat de gairebé deu anys d’exploració de la científica al voltant dels camps de Maryland estudiant l’impacte dels pesticides en la fauna i flora terrestre. El seu llibre va tenir tant impacte en la societat estatunidenca que el llavors president, John F.Kennedy, va demanar expressament que el seu comitè científic investigués les seves teories. Mentre la indústria química titllava el seu llibre de “fantasia” i “histèria femenina”, el comitè de científics de Kennedy va donar suport a les teories de Carson.
La realitat ambiental descrita per Carson en “Primavera silenciosa” va inspirar un canvi en la política nacional i el govern dels EUA va prohibir l’ús del DDT –que contaminava els aliments- i altres pesticides. La seva obra va donar pas als primers moviments de base ecologista i a la creació de l’Agència de Protecció ambiental dels EUA.
2. Penny Chisholm
El descobriment de microorganismes capaços de fotosintetitzar la mateixa quantitat de CO2 que l’Amazones
Aquesta científica va descobrir en 1986 “el microorganisme que fa funcionar el planeta Terra en secret”, també conegut com a Prochlorococcus. La doctora en biologia i oceanografia assegura que estudiant el codi genètic d’aquests microbis serem capaços de reduir la dependència humana dels combustibles fòssils –els majors emissors de CO2 del planeta-.
I és que aquests microbis que viuen en els nostres oceans són capaços de fotosintetitzar grans quantitats d’oxigen malgrat la seva minúscula grandària -0,6 micres-. Aquest fitoplàncton pesa menys de l’1% de totes les plantes terrestres, però és capaç de fotosintetitzar la mateixa quantitat de CO2 que totes les plantes terrestres, incloent-hi la selva amazònica –en un any-. El fitoplàncton captura cada any, 50 mil milions de tones de carboni i alimenta a tot l’ecosistema marí.
Penny Chisholm treballa en l’Institut de Tecnologia de Massachusetts per a estudiar com treure-li partit als Prochlorococcus en la lluita contra el canvi climàtic. Chisholm assegura que a més de les seves grans capacitats fotosintetitzadores, aquests microorganismes són capaços d’adaptar-se als canvis de temperatura dels oceans. S’espera que per a 2100, aquests microorganismes augmentin un 30%, adaptant-se a les pujades de temperatures marines.
3. Vandana Shiva
L’agricultura industrial modifica els cicles ecològics
Aquesta defensora de la sobirania alimentària fa anys que investiga l’impacte de l’agricultura industrial en el medi ambient. La científica ha assegurat en múltiples publicacions que “el canvi climàtic ve de la ruptura dels cicles ecològics”. Shiva ha culpat directament a l’agricultura i la ramaderia intensiva de destruir la biodiversitat, sobreexplotar els sòls i contaminar a través de plaguicides; destruint la capacitat del planeta d’absorbir CO2 i altres substàncies que provoquen l’escalfament global.
Aquesta heroïna ambiental –reconeguda per la revista Time-, sempre ha alertat dels límits que sobrepassa l’activitat humana amb la indústria alimentària. “Destruïm un equilibri i ens tornem dependents dels cicles de pluja –modificats-, que provoquen inundacions o sequeres” va alertar l’any passat en una conferència en Donostia.
En 2008 va publicar Soil not Oil, un estudi científic que demostra com el “agrobusiness”, que busca incrementar la productivitat dels sòls amb fertilitzants i químics, ha estat un dels factors que han accelerat l’escalfament global. La majoria d’aquests productes utilitzen components derivats de combustibles fòssils.
4. Kate Marvel
Els núvols com a arma de doble tall per a l’escalfament global
Poden els núvols ajudar-nos a frenar el canvi climàtic? Aquesta és la pregunta que intenta respondre la física Kate Marvel. Fa anys que investiga la relació entre la cobertura dels núvols i l’augment de la temperatura planetària arribant a la conclusió que poden ser una arma de doble tall. Poden reflectir l’energia solar cap a l’espai i mantenir fred el planeta, o poden atrapar la calor i retornar-lo a la superfície terrestre: “Els núvols són crucials en la regulació de la temperatura del planeta”.
En la seva recerca amb satèl·lits documenta com es podrien utilitzar els núvols que atrapen més calor per a mitigar l’augment de l’escalfament global. Marvel ha estat una de les úniques científiques a oposar-se a l’ús de la geoenginyeria per a revertir el canvi climàtic. En la conferència TED 2017, es va enfrontar als seus col·legues per a defensar els efectes perillosos de la geoenginyeria en la lluita contra el canvi climàtic. “Reduir la quantitat de llum solar que obtenim per a reduir l’augment de la temperatura del planeta pot ser una problemàtica que agreugi altres efectes del clima com l’acidificació oceànica” va al·legar la física. Marvel va assegurar que la millor manera de frenar el canvi climàtic és descarbonitzant les societats i l’economia.
5. Julie Palais
Informació tècnica per a comprendre les glaceres
Aquesta glaciòloga ha viatjat 28 vegades a l’Antàrtida i 3 a Groenlàndia per a estudiar les conseqüències volcàniques en nuclis de gel. Els estudis d’aquesta científica han generat un ampli coneixement sobre les glaceres i la seva importància en la lluita contra el canvi climàtic. Les seves exploracions han contribuït a conèixer les característiques i “fisonomia” de les glaceres que regulen part del clima terrestre.
La labor de Palais, que també és la directora del Programa de Glaciologia Antàrtica, ha estat crucial per a entendre “no només el que va passar en l’última glaciació, sinó que ens ajuda a tenir un pronòstic de què podria succeir en el continent antàrtic a mesura que les temperatures del planeta augmentin”. I és que, una de les recerques liderada per la glaciòloga va descobrir que l’escalfament de l’Antàrtida va començar fa uns 22.000 anys, uns pocs milers d’anys abans del que creia la comunitat científica.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
