L’emergència climàtica obliga la societat a investigar en les millors solucions per a reduir les emissions dels combustibles fòssils, reduir la petjada ecològica de la indústria càrnia o aconseguir preus competitius per a la transició a l’electro mobilitat. Totes aquestes accions i mesures per a aconseguir un planeta el més ZEO possible no tenen cap valor si no se soluciona un problema de base: L’educació ambiental.
“Si els polítics no reben educació ambiental, els costarà més prendre decisions a favor del medi ambient” aclareix Sera Huertas. L’educador ambiental representant del col·lectiu EA26 reivindica la necessitat de donar-li més protagonisme a l’educació ambiental en les nostres vides i en qualsevol sector o àmbit. “No podem cometre l’error de compartimentar les coses i pensar que el medi ambient és una cosa aliena a la nostra vida” assegura Huertas.
Juntament amb altres educadors ambientals de l’EA26, fa un any es va reunir amb la ministra en funcions del MITECO, Teresa Ribera, per a aconseguir que aquesta disciplina deixi d’aparèixer “de manera residual” en les mesures i accions que es prenen en la lluita contra el canvi climàtic.
Aquest moviment, que va començar organitzant debats en Twitter per a parlar d’educació ambiental, va presentar un decàleg amb propostes per a aconseguir una millor transició ecològica.
A l’actualitat com accedeixen els més petits a la informació ambiental?
Una de les coses amb les quals tradicionalment hem hagut de barallar des de l’educació ambiental és per la idea que aquesta, és una disciplina pensada només per als nens. En realitat l’educació ambiental no té edats. Està pensada per a tota la societat i ara es dóna un cas molt significatiu, on veiem que milers de joves conscienciats es llancen al carrer, en part gràcies a l’educació ambiental que han pogut rebre, per a reclamar-nos als adults, els que prenem grans i importants decisions, que actuem per a frenar la crisi climàtica. Està clar que fa falta molta educació ambiental dirigida al públic adult.
I podem veure-ho en el potent discurs de Greta Thunberg que li està dient als adults: “Heu de prendre ja les decisions correctes”. Si aquests adults no reben educació ambiental, els costarà més prendre decisions a favor del medi ambient. Precisament l’educació ambiental és una eina per a generar consciències i canviar mentalitats.
Llavors, Amb quina edat creus que haurien de començar a conèixer aquesta problemàtica?
Quan parlem d’educació ambiental, parlem de la vida en si mateixa. És a dir, tot pot tenir un enfocament ambiental. No podem cometre l’error de compartimentar les coses i pensar que el medi ambient és una cosa aliena a la nostra vida. Sempre he pensat que una de les coses més importants que aprenem a l’escola, i fora d’ella, és el concepte “ecosistema“. Aquest concepte ens permet visualitzar i entendre que tot està relacionat i és interdependent.
Si parlem de salut, parlem de medi ambient, si parlem d’economia o treball també. Quan iniciem el procés d’educació en els nens comencem a generar un compromís amb el seu entorn. Des que el nen comença a interactuar amb el seu entorn, els pares, professors i educadors tenim aquesta responsabilitat. Allà ha d’estar present l’educació ambiental.
Tots podem ser educadors ambientals?
Tots i totes podem fer educació ambiental, però per a ser educador o educadora ambiental cal emprendre el camí d’una professió meravellosa. Quan li expliques a la teva companya de pis perquè ha de deixar d’usar bosses de plàstic i li proposes una altra opció, estàs fent educació ambiental. Una professional prepararia un programa, dissenyaria materials educatius, realitzaria accions i després avaluaria resultats.
En quin context neix el moviment d’educadors ambientals EA26?
L’EA26 neix fa uns anys amb un objectiu molt clar: Aprofitar les xarxes socials per a parlar d’educació ambiental. L’educació ambiental sempre ha aparegut de forma molt residual en alguns àmbits. Una mica en l’Administració, en els centres escolars, en els mitjans de comunicació… En aquest moment considerem que les xarxes socials eren un bon mitjà perquè l’educació ambiental augmentés la seva presència i tingués més rellevància, d’una manera molt senzilla i gratuïta. I a més serviria per a crear xarxa i sentiment de col·lectiu en un moment en què el sector de l’educació ambiental estava en hores molt baixes.
Qui formeu l’EA26?
Un grup d’educadors ambientals de diferents punts d’Espanya que decidim crear una plataforma que tots els mesos organitzés un debat sobre educació ambiental i alguna àrea d’acció, com la moda, el transport o l’alimentació.
“El 26 de cada mes el nostre grup d’educadors organitza un debat en xarxes”
Cada mes el nostre grup d’educadors i educadores organitza aquests debats en Xarxes, essencialment en Twitter. Triem el dia 26, perquè el 26 de gener és el Dia Mundial de l’Educació ambiental. Com més debats organitzàvem més ens començàvem a adonar-nos que podíem impactar encara més, i que ens podíem convertir en un grup que a més servís per a impulsar l’educació ambiental.
Quin va ser el vostre següent pas llavors?
Ens vam posar en contacte amb el Ministeri de Transició Ecològica (MITECO) i ells ens van organitzar una reunió amb Teresa Ribera perquè conegués de primera mà la situació de l’educació ambiental a Espanya i per a presentar-li un decàleg d’accions que enteníem que eren necessàries per a una correcta transició ecològica.
Intentem canalitzar, d’alguna manera, el formar part del sector de l’educació ambiental a Espanya. Aquest sector està mancat d’una forta i activa organització associativa que pot complir aquest paper, encara que espero que això es corregeixi amb el temps.
I s’han complert les vostres demandes?
Ens vam reunir amb Teresa Ribera just abans de la convocatòria d’eleccions i fa aproximadament un any que és ministra en funcions. De moment encara no ha dut a terme cap de les nostres peticions, excepte realitzar un debat en Twitter en una de les trobades EA26. També és veritat que com a ministra en funcions té limitades les seves competències.
Malgrat aquestes demandes per a un millor tractament de l’educació ambiental a Espanya, Existeixen en l’actualitat programes específics per a conscienciar i ensenyar a les aules sobre aquesta problemàtica?
Existeixen molts programes per a treballar l’educació ambiental i des de l’educació ambiental. No estem parlant d’un fenomen recent, fa dècades que es treballa. El que passa és que no transcendeix prou, ni té els pressupostos, continuïtat, professionalitat, etc. necessària.
Des de fa moltíssims anys existeix ESenRED21 ( Escoles cap a la Sostenibilitat en Xarxa), una enorme xarxa de centres, professionals, ajuntaments i professors que treballen en programes d’educació ambiental per centres, províncies i a escala nacional.
En aquesta xarxa es treballen infinitat de temes. Des del clàssic projecte de reciclatge o reducció de residus a l’aula, fins a programes per a ser voluntari ambiental en espais pròxims als centres. Fins i tot també es treballen projectes de càlcul de petjada de carboni per a reduir l’impacte de les escoles enfront del canvi climàtic.
Com afecta la globalització del moviment Fridays For Future a aquesta educació ambiental?
Existeix una relació de doble sentit. Com més es parli d’aquest problema, més fàcil serà conscienciar a la gent. L’embranzida i la força dels i les joves, al costat dels mitjans de comunicació i les xarxes socials, han posat el moviment en el centre d’atenció, i la crisi climàtica, donant-la a conèixer i fent que la gent se sumi a la crida d’emergència.
“Com més polítics despertin més possibilitats hi haurà que posin en marxa iniciatives d’educació ambiental”
D’altra banda també s’ha aconseguit interpel·lar als polítics. No sé quantes educadores i educadors ambientals podem ser en tota Espanya, però si sé que només som un col·lectiu molt petit i amb un baix impacte social. El moviment mundial de Fridays For Future ha fet el treball d’interpel·lar i assenyalar amb el dit a la política per a exigir-los actuar immediatament. Com més polítics despertin, més possibilitats hi haurà que posin en marxa iniciatives d’educació ambiental. Creu-me, un dia despertaran i diran: “Davant el canvi climàtic, més educació ambiental.” I això, en part, serà gràcies a Fridays For Future.
Comentes que existeix una doble direcció amb el col·lectiu Fridays For Future, Quin és el paper de l’educació ambiental en totes aquestes mobilitzacions?
Amb això de doble direcció, em refereixo al fet que des de l’educació ambiental també podem donar suport a aquest moviment. Hi ha molts joves que s’incorporen a aquest moviment des de diferents carreres o formacions i tenen coneixements molt diversos i pel que fa al canvi climàtic. En la majoria de casos no han rebut en els seus centres educatius la formació suficient. Nosaltres el que ja hem fet és posar tot el nostre coneixement, tota la nostra informació i fonts, en definitiva, tot el que sabem de la matèria i com comunicar-la i treballar-la amb diferents públics, a la disposició del moviment.
Ens hem ofert a col·lectius com Fridays For Future o Professors pel futur. Volem posar la nostra experiència i professionalitat a l’abast de tots els moviments socials pel clima existents.
Com ajuda el fet que joves comptin amb un referent de la seva mateixa edat tan implicat i popular com Greta Thunberg en l’educació ambiental?
El fenomen Greta és molt positiu per moltes raons. Ella es presenta com un referent per a la joventut. “Si ella pot fer-ho, perquè no podem fer-ho nosaltres?”, es pregunten la majoria de joves. Potser una de les coses que més hem trobat a faltar fins ara des de l’educació ambiental ha estat la creació d’un missatge clar i diferent per a cada públic.
El mateix discurs no serveix per a totes les capes de la societat. El discurs és molt més efectiu quan va pensat i creat per a un públic concret. I si a més aquest discurs el realitza gent amb la qual pots connectar fàcilment és molt més efectiu. Greta és un gran al·licient i està fent molt bé el paper de dinamitzadora i mobilitzadora d’una consciència comuna. És una jove que els parla de tu a tu a milions de joves, amb un llenguatge i un codi comú, i això és imbatible si a més és coherent amb tot el que diu.
Els mitjans de comunicació estan fent una bona feina a l’hora de difondre aquest moviment i la informació sobre canvi climàtic?
En general, el tractament del canvi climàtic en els mitjans potser no és el més adequat. Habitualment els mitjans busquen sensacionalisme, drama, catàstrofe i sobretot immediatesa. Per exemple, si parlen el canvi climàtic en portada és perquè hi ha una notícia terrible sobre aquest. El que impacta del canvi climàtic són les inundacions en el sud d’Alacant i a Múrcia, les pèrdues econòmiques, les víctimes d’aquestes catàstrofes…
Potser si es publica un informe sobre com impactarà el canvi climàtic en el gel i en l’oceà, només es parlarà dels metres que pujarà la mar Mediterrània i les pèrdues econòmiques que suposarà. Però hi ha molt més, i sobretot no és qüestió d’explicar-ho en un sol dia, ha d’haver-hi una tasca de “gota malaia” que parli contínuament del tema i que sobretot s’aportin idees, solucions i perspectives de futur positives. Però aquesta és la tònica general amb la qual els mitjans tracten la informació, i el canvi climàtic no és aliè a això.
Com afecta aquesta manera de tractar la informació climàtica als ciutadans del carrer?
En moltes ocasions fa que el ciutadà vulgui tirar la tovallola. L’ésser humà es veu tan insignificant davant aquesta problemàtica que creu que no pot fer res i es resigna. I a vegades fins i tot es genera l’efecte contrari. La gent pensa: “Com m’estan dient que a la fi de segle la cosa es posarà molt malament, perquè haig d’aprofitar al màxim, agafar avions, comprar compulsivament, consumir carn sense fi…”. En definitiva viure al màxim un model de vida que el capitalisme ens he fet creure innòcua per al planeta i tremendament satisfactòria per a l’ésser humà: mentida.
“Per a aconseguir els objectius que planteja l’educació ambiental ha d’haver-hi una millor comunicació entre la ciència i els periodistes”
Cal canviar aquest discurs. De fet hi ha alguns mitjans que ja ho estan fent. Per a aconseguir els objectius que planteja l’educació ambiental ha d’haver-hi una millor comunicació entre la ciència i els periodistes. Junts poden aconseguir comunicar els fets d’una forma fidedigna i ajustada a la realitat, però també atractiva i amb impacte.
El canvi climàtic s’ha d’explicar en totes les seves facetes: Què diu la ciència, què està passant ara mateix, què passarà en uns anys, davant quins escenaris podem trobar-nos en funció de com actuem ara… Però també, què podem fer per a solucionar-ho. Cal acabar sempre amb l’esperança que encara som a temps d’evitar el pitjor de la crisi climàtica.
Ara tenim moltes facilitats per a accedir a la informació climàtica, Per què creus que encara hi ha gent que no li dóna importància al canvi climàtic?
La gent no és que no estigui informada, sinó que està desinformada. Fa unes dècades podíem parlar de falta d’informació i ara tenim sobre informació. Tan dolent és no tenir informació com tenir-la en excés, perquè al final no contrastem tant les fonts, ni aprofundim en les temàtiques, no sabem quina informació és de fiar i quin no ho és. Hi ha molta informació poc fidedigna i hi ha molta informació malintencionada. Tot això genera desinformació. Si a més li afegim el greenwashing que fan algunes empreses i entitats, tenim el còctel perfecte per a crear un caos informatiu.
No hem de permetre que surti una persona mediàtica i amb responsabilitats públiques, en un programa de televisió dient que la “ciència encara no s’ha posat d’acord”. Aquests 3 milions d’espectadors poden creure que encara no hi ha consens i que estan lliures d’actuar davant una “presumpta” crisi climàtica. Quan en realitat sí que hi ha consens, un 98 – 99%; i això en ciència és pràcticament absolut. A tota aquesta gent cal extreure-li aquesta informació equivocada i tornar a començar a educar-los. Com deia Eduard Punset “vivim en temps en els quals primer cal desaprendre per a després aprendre l’essencial.”
¿Por qué a la gente le importa tanto ahora reciclar y no consumir plásticos, pero sí cambiar de coche?
Porque la sociedad tiene una escala de valores con cosas que considera prescindibles y cosas que considera imprescindibles. En esa lista, ¿Dónde pondríamos las bolsas de plástico? Aunque estés acostumbrado a ellas, cambiar este hábito es fácil. Pero cambiar de coche es mucho más difícil. Estamos hablando de limitar algo que para la gente es sagrado, el capitalismo ha creado un símbolo de libertad, el coche y su uso indiscriminado.
Per què la societat no és capaç de deixar el cotxe o no menjar carn pel seu planeta?
Perquè hi ha darrere tot un entramat polític-econòmic que ens ha creat un escenari amb falsa necessitats. És més important defensar el dret de circular amb cotxe per qualsevol racó de la ciutat que el de les salut dels escolars que caminen al col·legi entre milers de cotxes respirant tota la contaminació que produeixen? Desitjar una revista a les onze de la nit des de la butaca de la meva casa i que a través d’una aplicació mòbil li arribi el meu desig a un ciclista que me la portarà en menys de 30 minuts És aquesta una necessitat bàsica que haig de cobrir? Un altre exemple: Si tanquen tots els petits comerços locals d’un municipi i instal·len centres comercials en la perifèria indubtablement per a tu el cotxe serà imprescindible. I si alguna vegada qüestiones alguna d’aquestes coses, el sistema també s’ha encarregat d’elaborar informes dient que el consum de carn és bo per a la salut, o en el seu moment, que fumar no era per a res perjudicial.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
