El canvi climàtic irromp en la política espanyola

Segons l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), i tenint en compte les previsions del que queda d’agost, “no existeixen precedents” d’un estiu tan càlid com el del 2022. Almenys, des de fa una mica més d’un segle.

Les dades d’aquest organisme confirmen que més de la meitat del país va registrar pics continuats de calor per sobre dels normals entre l’1 de juny, el dia en què comença l’estiu climatològic, i el 18 de juliol.

“Ens trobem enfront d’un estiu extremadament càlid”. En aquest sentit, juny va ser el quart més càlid des que hi ha registres i juliol ha estat el mes més calorós de la història. Segons l’AEMET, la primera quinzena d’agost del 2022 ha estat la segona més calorosa de la sèrie, només superada per la del 2003.

El període comprès entre l’1 d’octubre i el 31 de juliol ha estat el quart més sec de la història

D’altra banda, les dades sobre els nivells d’aigua al país indiquen que el període comprès entre l’1 d’octubre i el 31 de juliol, ha estat el quart més sec de la sèrie històrica.

Quant a les precipitacions, el valor mitjà de les pluges acumulades l’any hidrològic des del passat 1 d’octubre de 2021 fins al 16 d’agost de 2022, es xifra en 430 litres per metre quadrat, al voltant d’un 26% menys que el valor normal en aquest període (583 litres per metre quadrat).

Segurament per aquests motius, els partits polítics espanyols han introduït el tema del clima extrem en les seves agendes polítiques. Encara que fa anys que la comunitat científica alerta els polítics sobre la importància d’actuar per reduir emissions i frenar el canvi climàtic, no ha estat fins ara que els partits han començat a endurir els seus compromisos climàtics.

I és que aquest estiu les conseqüències del canvi climàtic s’han fet més visibles que mai: onades de calor, sequera generalitzada al país, cultius exhaustos, milers d’hectàrees calcinades pel foc, etc.

Tots aquests impactes han provocat una reacció per part dels partits polítics de cara a les pròximes eleccions municipals. Les ciutats són clau per aconseguir la transició ecològica.

Pel que sembla, els programes municipals dels partits d’esquerra estaran marcats per les propostes de rehabilitació energètica, les promeses de construir o obrir més espais verds, la creació de nous refugis climàtics perquè les persones puguin protegir-se de la calor o la promoció de l’autoconsum solar fotovoltaic. Paral·lelament, el discurs dels partits polítics de dreta o més conservadors està marcat pel negacionisme i l’acció moderada.

Quines seran les propostes sostenibles dels partits polítics de cara a les eleccions municipals?

En aquest sentit, de cara a les pròximes eleccions, el PSOE està treballant en un esborrany de programa que aposta per la rehabilitació d’edificis i més espais verds.

Per part seva, a Unides Podem, Juan López de Uralde recorda que al setembre començaran a desenvolupar un document similar. Mentre que el partit de Yolanda Díaz, Sumar, va triar la crisi climàtica com a tema central del seu primer acte sectorial.

El PP continua mantenint una postura moderada quant als temes ambientals. No obstant això, està treballant en un pacte nacional sobre l’aigua. Vox, per part seva, continua negant el canvi climàtic.

Juan Carlos del Olmo, secretari de WWF, va explicar a El País que “el debat sobre la reordenació de la mobilitat en les urbs, les limitacions als vehicles de combustió i l’impuls d’altres maneres de desplaçar-se, com el transport públic o la bicicleta, ocuparan un lloc destacat en les campanyes”.

I és que les ciutats s’han convertit en el lloc ideal en el qual començar a aplicar i fer efectives les polítiques climàtiques que ens ajudaran a combatre el canvi climàtic. Perquè en la lluita contra l’emergència climàtica i en la transició ecològica és clau passar de l’acció “micro a la macro”. Només d’aquesta manera serà possible aconseguir una societat ZEO i complir amb els objectius de descarbonització recollits a l’Acord de París (2015).

Perquè no només les empreses tenen la potestat de generar un canvi, també està en mans de la mateixa societat. Per assolir aquest canvi és fonamental “que tots relacionem els fenòmens climàtics extrems i la calor derivats del canvi climàtic, amb el problema de fons, que és el nostre model de vida, que ha de canviar”, recorda Del Olmo.

Els partits polítics han de passar a l’acció i presentar mesures que donin resposta a l’emergència climàtica

Les onades de calor, la sequera i l’escassetat hídrica en tot el país estan generant un gran descoratjament i dolor emocional. Per aquest motiu, els partits han de passar a l’acció i presentar mesures que donin resposta al que està passant.

En cas contrari, es generarà una major desafecció política. I és que tal com expliquen des del PSOE, “ara mateix hi ha una gran desafecció cap a política per part dels joves; en ells el sentiment de gravetat cap a l’emergència climàtica és molt major”.

De fet, l’últim sondeig de l’empresa 40dB elaborat per El País mostra que al 65,6% dels espanyols els preocupa més el canvi climàtic després dels fenòmens climàtics extrems succeïts en l’últim any.

Precisament per aquest motiu resulta tan positiu que en els últims cinc mesos s’hagi dut a terme finalment l’Assemblea Ciutadana del Clima. Tal com us detallem en un article publicat al juliol, es tracta d’una assemblea formada per 100 ciutadans i impulsada pel Govern que, amb l’ajuda dels científics, ha estat debatent sobre una única pregunta: com ha d’afrontar Espanya la crisi climàtica?

Aquest tipus de trobada ciutadana, que ja s’havia celebrat a França, el Regne Unit o Escòcia, va donar peu a un document amb 172 propostes que va ser presentat a Pedro Sánchez al juny.

Segons la directora científica del Centre Basc de Canvi Climàtic i membre de l’equip d’assessors de l’assemblea, María José Sanz, “la major part de les propostes són de sentit comú i moltes són perfectament assumibles totalment o parcialment pels partits”.

A través d’aquestes propostes és possible connectar amb els joves i descobrir què és allò que més els preocupa. Algunes de les més destacades per part d’aquest col·lectiu són el canvi cap a l’agricultura de proximitat i el model agroalimentari.

Tot apunta al fet que el component climàtic estarà molt present en les pròximes eleccions municipals. No obstant això, el més important és que les propostes de sostenibilitat no es quedin en promeses buides, sinó que finalment arribin a bon port.

Espanya ha de complir amb els objectius de descarbonització recollits en el pla Fit for 55: hem de reduir un 55% les emissions de cara al pròxim 2030. I per aconseguir-ho, hem de començar a actuar immediatament, especialment en l’àmbit local.