El nou Pla Estratègic per adaptar els Pirineus al canvi climàtic

El canvi climàtic no només afecta la societat, sinó també la fauna, la flora i els ecosistemes i paratges naturals. Un exemple d’això són els ecosistemes naturals i grans meravelles com el mar d’Aral, que ja han desaparegut completament, o la gran barrera de Corall australiana, en constant risc de desaparició.

De fet, investigadors del Centre ARC van descobrir el 2019, que aquest escull havia perdut el 50% del corall en les últimes tres dècades, i que el canvi climàtic havia estat un factor clau en l’alteració d’aquest.

Un altre exemple d’aquest impacte en els ecosistemes ha estat el desglaç de les glaceres de l’Antàrtida, de la regió de l’Hindukush i de l’Himàlaia, de Groenlàndia o la pèrdua del permagel a Sibèria. I és que segons les dades d’un estudi satel·litari de la Universitat de Zurich (Suïssa), des del 1961 el canvi climàtic ha fos més de 9,6 bilions de tones de gel glacial.

I tot augura que, de no limitar l’increment de la temperatura del Planeta per sota d’1,5 °C, tal com reclama l’Acord de París 2015, més d’un terç de les glaceres s’hauran evaporat d’aquí al 2100.

A més, segons els experts de l’IPCC, “les glaceres, la neu, el gel i el permagel estan disminuint i ho continuaran fent. Segons les projeccions, això augmentarà els perills per les persones, per exemple, en forma de lliscaments de terra, allaus, despreniments de roques i inundacions”.

S’està elaborant un Pla per fer més resilients els Pirineus

Aquesta podria ser una de les raons per les quals la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) s’ha posat a treballar per elaborar un Pla que permeti

Per prevenir aquest tipus d’impactes i les conseqüències negatives, s’ha desenvolupat una nova Estratègia Pirinenca del Canvi Climàtic que va ser presentada aquest mateix mes de desembre a l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic.

El document recull les pautes i les accions que s’han de dur a terme per aconseguir una gestió sostenible dels recursos ambientals de la serralada, i una sèrie de sistemes de prevenció per “protegir” la població de muntanya dels riscos associats al canvi climàtic.

I no només això, el nou Pla proposa una transformació de l’economia de la regió, per aconseguir una transició ecològica, energètica i climàtica en línia amb els objectius recollits en el Fit for 55. Tanmateix, un dels punts forts d’aquesta Estratègia, és que es marca l’objectiu que els Pirineus es converteixin en un embornal de carboni que pugui contribuir a la descarbonització del Nord d’Espanya.

Volen que el Pirineu es converteixi en un embornal de carboni de la regió

És a dir, la CTP ha elaborat un pla no només per prevenir l’impacte del canvi climàtic als Pirineus, sinó per fer que la regió prengui un paper actiu en la lluita contra el canvi climàtic i ajudi a reduir els nivells de CO₂ de l’atmosfera.

Sense cap mena de dubte, una acció en línia amb l’objectiu de ser ZEO -zero emissions objective-, que promovem des de la plataforma.

Enfront d’aquest nou Pla, sorgeixen també dubtes sobre el futur paper dels Pirineus en un dels esdeveniments mundials més importants de la nostra cultura: els Jocs Olímpics.

I és que, al llarg del 2021 s’ha obert un intens debat sobre si activar la candidatura Pirineus-Barcelona com a seu Jocs Olímpics i Paralímpics d’hivern 2030.

D’una banda, els ecologistes de la regió i algunes associacions vinculades a la protecció del medi ambient i el canvi climàtic asseguren que no s’hauria de postular a causa de l‘elevat impacte mediambiental que provocarien en el territori.

Una mostra d’això és que, el novembre del 2021 Pequín va haver de tancar carreteres i parcs per una intensa boira tòxica després de l’augment del consum de carbó durant els Jocs Olímpics. És per això que la comunitat internacional continua tenint uns certs dubtes sobre la celebració dels Jocs d’hivern, que tindran lloc el febrer de 2022 a la ciutat, a causa de la petjada de carboni extra que podria suposar per al país.

D’altra banda, alguns veïns i comerciants de la regió dels Pirineus manifesten que els Jocs Olímpics generarien molta activitat econòmica, fet realment necessari per al desenvolupament de la regió. Al mateix temps, aquest enriquiment es podria utilitzar per destinar més recursos per a la conservació del territori.

Com és el Nou Pla Estratègic i com focalitza l’acció?

Segons va explicar la Comunitat de Treball dels Pirineus a Europapress, l’Estratègia Pirinenca destaca per la posada en marxa de grups de treball temàtics, com el de salut o joventut o la posada en marxa d’un grup temàtic sobre Economia Circular.

Aquest document ha servit com a full de ruta per afrontar els desafiaments comuns i guanyar visibilitat a la Unió Europea. Tot això gràcies a l’execució de programes i projectes finançats amb fons Poctefa, el Programa INTERREG V-A Espanya-França-Andorra, que continuarà llançant subvencions per a dinamitzar la cooperació transfronterera.

Sense cap mena de dubte, aquest nou Pla d’Acció prepara els Pirineus davant les previsibles conseqüències del canvi climàtic. Els desafiaments i línies d’acció que planteja són a mitjà i llarg termini, i trenquen amb la superficialitat de la majoria d’Estratègies definides en les últimes dècades per a la preservació de territoris específics.

De fet, malgrat ser de titularitat espanyola, la CTP ha tingut en compte i ha implicat la resta de països que tenen part del Pirineu en el seu territori.

Aquest és, un gran avenç ZEO.