El Tribunal Europeu estudia condemnar els Governs per la seva inacció climàtica

El Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg s’està preparant per decidir si emetrà una denúncia als Governs per la seva passivitat contra el canvi climàtic. L’organisme va decidir emprendre aquest tràmit després de rebre una demanda impulsada per mitja dotzena de joves de la regió de Leiria, a Portugal.

Durant l’estiu del 2020, aquests joves, integrants de la mateixa família, van decidir actuar i dur a terme una denúncia col·lectiva perquè es condemnés els governs per la seva passivitat davant el canvi climàtic i les promeses d’acció climàtica incomplertes.

El motiu d’aquests joves, d’entre els 14 i els 23 anys, per dur a terme aquesta acció, van ser els incendis del 2017 a la regió portuguesa de Leiria. Durant l’estiu , van tenir lloc múltiples incendis a Portugal i a la zona nord-oest d’Espanya.

Els incendis del 2017 a Portugal van suposar la mort d’un centenar de persones

Aquests fenòmens climàtics extrems, que la comunitat científica assegura que són conseqüència del canvi climàtic, van suposar la mort d’un centenar de persones i van deixar calcinades al voltant de mig milió d’hectàrees de vegetació.

I és que, segons l’Instituto de Conservação da Natureza e das Florestas (ICNF), al llarg d’aquell mateix estiu es van registrar al país 17.698 focs. Per aquest motiu, aquests joves van decidir prendre mesures i van començar a recollir signatures per poder portar al Tribunal d’Estrasburg aquesta demanda, que van presentar l’any 2020.

Finalment, la Gran Sala del Tribunal, composta per 17 jutges, serà l’encarregada de dur a terme aquest tràmit, aprovar la seva sol·licitud, i amb això, emetre la denúncia. El col·lectiu Global Legal Action Network (GLAM), entitat legal que dona suport a aquesta denúncia, va explicar a The Guardian que es tracta d'”un esdeveniment extremadament significatiu que demostra com d’important és la qüestió del canvi climàtic per als drets humans”.

Ara Estrasburg té sobre la taula la potestat per emetre una denúncia contra 33 estats. En el llistat apareixen tots els països de la Unió Europea i alguns externs com Suïssa, el Regne Unit, Noruega, Rússia, Turquia i Ucraïna. Entre tots ells, acumulen una part rellevant de les emissions de Gasos d’Efecte d’Hivernacle (GEH) que provoquen el canvi climàtic.

I és que el 2020 Rússia va emetre el 4,66% de les emissions GEH globals. D’altra banda, segons la Base de dades d’Emissions per a la Recerca Atmosfèrica Global, les emissions d’Alemanya i de Turquia van representar l’1,77% i l’1,13% respectivament, a escala mundial.

De què s’acusa aquests 33 països?

Tal com recull l’esborrany de la demanda, aquests 33 països podrien estar incomplint l’article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans que estableix:

“Ningú serà sotmès a tortures, ni a penes o tractes inhumans degradants”

En aquest sentit, el Tribunal apel·la al fet que els impactes de l’escalfament global són tan severs que violen aquest dret dels joves portuguesos.

En el cas que aquesta denúncia continués endavant, els països acusats estaran immediatament obligats a establir objectius de reducció d’emissions més ambiciosos, i a abordar la seva contribució a la lluita contra el canvi climàtic més enllà de l’àmbit nacional. El propòsit és que estenguin aquest compromís a totes les empreses nacionals que operen a l’estranger.

I és que, segons l’últim informe del projecte Migracions Climàtiques d’ECODES, la falta de regulació en termes climàtics de les empreses de la Unió Europea suposa un obstacle perquè les companyies compleixin amb els propòsits recollits a l’Acord de París 2015. De fet, aquestes empreses també podrien veure’s indirectament involucrades en la demanda interpel·lada per aquests joves portuguesos.

La decisió d’estudiar l’execució d’aquesta denúncia ha tingut lloc pocs dies abans que la Unió Europea aprovi la celebració de reunions per definir un nou pla de reducció d’emissions per al 2030, un tema que es debatrà els pròxims dies 10 i 11 de desembre.

Els estats estaran obligats a reduir un 65% les emissions el 2030

Des de la Global Legal Action Network (GLAM), asseguren que una reducció del 65% de cara al 2030 seria suficient perquè els Estats complissin amb les seves obligacions amb els joves demandants.

Per la seva part, des del grup dels joves, André Oliveria, amb només dotze anys, aclareix: “El que més m’agradaria seria que els governs europeus fessin el que els científics diuen que és necessari per protegir el nostre futur”. Tots ells tenen molt clar la necessitat urgent de descarbonitzar la societat i ser ZEO; perquè no hi ha un Planeta B.

En el document que van enviar al Tribunal Europeu van al·legar que els incendis succeïts al país van ser conseqüència del canvi climàtic, així com els trastorns del son, les dificultats respiratòries o les al·lèrgies que provoca.

Quan les flames assolen el país, per ells és impossible passar temps a l’aire lliure, fer exercici o anar a l’escola. A més, durant l’hivern, també són víctimes de fortes tempestes que causen estralls en els habitatges i pateixen d’ansietat climàtica.

A causa de l’emergència climàtica, les onades de calor seran entre quatre i cinc vegades més recurrents

Segons l’IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic), si no actuem immediatament, les conseqüències del canvi climàtic seran desastroses. El 2021 aquest organisme va alertar que, a causa de la situació d’emergència climàtica, les onades de calor seran entre quatre i cinc vegades més recurrents – i entre vuit i tretze vegades si posem el focus en les més rares-.

Paral·lelament, la freqüència de les sequeres es duplicarà i les inundacions tindran lloc entre 1,5 i 1,7 vegades més. Aquestes són algunes de les alertes que més han preocupat la nostra societat i al Tribunal Europeu de Drets Humans, que a més d’aquesta demanda, en els últims mesos ha acceptat dues demandes més centrades en la inacció climàtica dels governs.

A Espanya, el Tribunal Suprem també ha de decidir si condemnarà el Govern després que diverses organitzacions denunciessin que l’objectiu de reducció del 23% era insuficient per lluitar contra el canvi climàtic.

El 2020 Greenpeace, Ecologistes en Acció i Oxfam Intermón van presentar davant el Tribunal Suprem una demanda contra el Govern per falta d’acció climàtica. Mentre que la Unió Europea va augmentar el seu propòsit de reducció d’emissions netes al 55% per al 2030, el Govern d’Espanya només va proposar una reducció d’un 23% per al mateix període.

Avui dia, mig centenar d’organitzacions i més de 24.000 persones han donat suport a aquest primer procés judicial pel clima al país.

Tot apunta al fet que, en cas de cursar-se aquesta denúncia, els governs hauran de treballar més que mai per aconseguir ser ZEO. Perquè no és el mateix realitzar promeses a l’electorat, sense cap mena de garantia que aquestes es compleixin, que haver de regir-se per un compromís legal vinculant.