En els últims anys, hem estat testimonis de com la consciència i l’acció climàtica han penetrat en els diferents àmbits: social, empresarial, polític, etc.
La majoria de països s’han compromès a aconseguir la neutralitat climàtica per al 2050 i reduir un 55% les seves emissions per al 2030, tal com recull el pla Fit for 55.
A la propera dècada, serem testimonis de la descarbonització i la transició cap a una societat ZEO. En aquest sentit, el paper del sector financer serà fonamental per aconseguir accelerar i facilitar aquest procés.
L’any 2007, es va crear el mercat de bons verds per a motivar la transició ecològica entre les empreses. En aquell moment, els bancs i entitats financeres com el Banc Mundial, el Banc Interamericà de Desenvolupament o la Corporació Financera Internacional, van començar a emetre aquests títols de crèdit per finançar projectes i actius que tenien beneficis ambientals o climàtics.
Van començar a invertir en aquelles companyies o corporacions que impulsaven l’eficiència energètica dels edificis, l’electrificació del transport, l’economia circular o l’alimentació sostenible.
La Initiative Climate Bonds, entitat de referència en matèria de bons verds, estableix la següent tipologia de bons:
• bons verds climàtics
• bons verds mixtos (amb diversos destins)
• bons verds de transport
• bons verds per a l’edificació
• bons verds per a les energies renovables sense especificar el tipus d’energia
• bons verds per a l’energia eòlica
• bons verds per solar
• bons verds per geotèrmica.
En definitiva, els bons verds són un instrument mitjançant el qual els governs i les empreses obtenen recursos -d’entitats financeres internacionals-, per finançar projectes ambientalment responsables o que vagin en línia amb l’objectiu zero emissions – Zero Emissions Objective-.
L’objectiu principal dels bons verds és que els inversors privats financin la lluita contra el canvi climàtic. El Banc Mundial emet periòdicament aquests bons per un valor de milers de milions de dòlars, i els ven a bancs centrals i a grans inversors institucionals.
Des del 2015, el finançament sostenible a Espanya s’ha multiplicat per nou
En els últims cinc anys, el finançament sostenible a Espanya s’ha multiplicat per nou. El 2020, per exemple, aquest tipus d’inversió va aconseguir un creixement d’un 45% respecte l’any anterior. Si fem referència a la tipologia de bons, el 79% dels bons verds emesos al país durant aquest any van tenir per destinació activitats d’energies renovables i eficiència energètica.
Segons l’informe “El paper de les finances sostenibles en el sector de l’energia“, elaborat per Deloitte i publicat per la Fundació Naturgy, l’any passat Espanya va aconseguir ocupar el tercer lloc dels països amb major emissió de bons sostenibles. Les administracions locals van emetre un total de 8.700 milions de dòlars, que van ser destinats a projectes sostenibles o ZEO.
A més, la COVID-19 va demostrar que les inversions verdes van aguantar millor la crisi sanitària.
La denominada borsa europea, l’índex Masci Europe va registrar pèrdues del -16,8% al març, arribant fins al -24,8% al final del primer trimestre-. No obstant això, en el cas de les inversions de l’índex sostenible MSCI Europe SRI EUR, les pèrdues van assolir un màxim d’un -20,1% en els primers trimestres. Encara que la diferència pugui semblar mínima, estem parlant de centenars de milions d’euros.
I és que, segons els experts financers, les inversions sostenibles efectuades en els últims anys han aconseguit ser més rendibles que les convencionals. Això es deu, principalment, al fet que les inversions sostenibles sempre estableixen objectius financers a mitjà i llarg termini i, per tant, uns mesos de paralització en l’economia no han causat grans estralls.
Com puc beneficiar-me dels bons verds per empreses?
Perquè una entitat o empresa pugui aconseguir un bo verd, ha de presentar una certificació que garanteixi que el seu projecte és sostenible. A més, ha de compartir informació sobre l’ús específic dels recursos i reportar de manera periòdica l’activitat i l’impacte generat durant el període de vida del bo.
El 2020, l’entitat financera BBVA va col·locar 1.040 milions d’euros a través de dos bons socials. Els fons dels mateixos s’han destinat a préstecs per a microempreses i empreses emergents amb la garantia ICO -avalats per l’ens públic de l’Institut de Crèdit Oficial-.
Tal com recull l'”Informe de seguiment dels bons verds i socials de BBVA 2020″, gràcies a aquests bons s’ha evitat l’emissió a l’atmosfera de 2,3 milions de tones de CO₂ en 12 països. Una xifra que es pot comparar a la petjada de carboni generada cada any per 912.000 automòbils.
Caixa Bank ha emès 6.759 milions d’euros en bons verds
Per la seva part, l’entitat financera CaixaBank, també ha demostrat una clara aposta pel mercat de bons verds, socials i sostenibles, durant el primer trimestre del 2021. Segons els rànquings de Refinitiv i Dealogic, CaixaBank va participar en l’emissió de quatre bons verds, per un import total de 6.750 milions d’euros. Entre aquestes emissions destaquen les d’Iberdrola, Telefònica, la Comunitat de Madrid o EDP Energia SAU.
En emetre un bo verd, una empresa —privada o pública— rep uns fons que ha d’utilitzar exclusivament per finançar o refinançar (en part o íntegrament), projectes amb un impacte positiu sobre el medi ambient.
Cada empresa té el seu propi marc per a l’emissió de bons verds. Com a exemple, s’ha recollit el de la companyia Iberdrola, que està basat en el model i els criteris establerts per l’Associació Internacional de Mercats de Capitals (ICMA):
– L’emissor d’un bo verd ha de comunicar als inversors els Science Based Targets de manera transparent i permetre l’avaluació i revisió externa.
– La gestió de fons estarà controlada per l’emissor i aquest permetrà una revisió complementària per part d’un auditor.
– L’emissor ha d’actualitzar periòdicament la informació sobre l’ús dels fons i els beneficis mediambientals obtinguts.
En aquest sentit, per poder-se beneficiar d’un bo verd, el primer és comptar amb un projecte sostenible prèviament definit i amb totes les especificacions tècniques en regla. Després, serà de vital importància buscar entitats públiques o privades que emetin bons verds i seleccionar aquella que s’ajusti més al projecte segons la seva tipologia.
Per trobar aquest tipus de bons verds i tenir l’oportunitat de contribuir al desenvolupament i a la transició sostenibles, es pot visitar la pàgina web de la Plataforma de Finançament Verd d’Amèrica Llatina i el Carib, el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) o trucar per telèfon a la Tresoreria del Banc Mundial.
A més, el mes de setembre el Govern d’Espanya activarà el seu primer programa d’emissió de bons verds sobirans a Espanya. De fet, a finals de juliol, el Govern va publicar el Marc Espanyol que ha rebut la classificació més gran obtinguda per un emissor sobirà europeu fins avui.
L’entitat independent Vigeo Eiris, que va elaborar l’anàlisi i l’auditoria, va destacar l’elevat compromís d’Espanya en matèria de sostenibilitat, i l’elevat impacte mediambiental dels projectes que es finançaran.
El Govern ha identificat “més de 13.600 milions d’euros d’inversió verda elegible per finançar projectes destinats a la mitigació i a l’adaptació al canvi climàtic, l’ús sostenible i la protecció de recursos hídrics i marítims, la transició cap a una economia circular, la prevenció i control de la contaminació, i la protecció i recuperació de la biodiversitat i els ecosistemes”.
Tot apunta al fet que, per aconseguir un major avantatge competitiu i gaudir de beneficis fiscals, les empreses hauran de començar a replantejar-se el seu model de negoci i activar plans per fer-lo més sostenible.
Només així podran gaudir de mecanismes ZEO com els bons verds i, a la llarga, evitaran el pagament de costos innecessaris com els vinculats al mercat d’emissions.
Estàs pensant a sol·licitar un bo verd per a la teva empresa?
Vols compensar la teva petjada de carboni i no saps com?
Posa’t en contacte amb nosaltres i et guiarem en el teu camí cap a la sostenibilitat.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.