Els bucles de retroalimentació climàtica amenacen l’acció climàtica

És innegable que, en els últims anys, els informes sobre l’impacte del canvi climàtic a curt i llarg termini han estat un important motor de l’acció climàtica.

Si no fos per la labor d’organismes com l’IPCC, la FAO (Food and Agriculture Organization), l’Oficina Espanyola del Canvi Climàtic, l’Observatori de Salut i Canvi Climàtic o la UNFCC, no s’haguessin aconseguit establir els objectius mundials, ni activar alguns mecanismes com els Plans Nacionals d’Energia i Clima (PNIEC).

Aquest tipus d’organismes s’han encarregat d’insistir, mitjançant publicacions i comunicats, en la urgent necessitat de limitar l’escalfament global de la Terra per sota d’1,5 °C respecte als nivells preindustrials.

Malgrat que moltes organitzacions i entitats aposten per un discurs en clau positiva per motivar a empreses, governs, ciutats i comunitats a reduir emissions i ser ZEO -zero emissions-, uns altres prefereixen impulsar la transició ecològica des de l’alarmisme, el fatalisme o el catastrofisme.

Des de la Plataforma ZEO, no és la nostra intenció activar el debat sobre quina és la millor manera de promoure la consciència ZEO entre la societat. No obstant això, el que és evident és que, independentment del to del discurs, gran part de les persones que no estan familiaritzades amb l’ecologisme, necessiten sentir que l’emergència climàtica els afectarà de manera directa per a canviar.

Conèixer el perill o les conseqüències negatives que tindrà el canvi climàtic en la salut, les futures generacions, els plans d’oci o turisme, i sobretot per les butxaques, és el millor motor per promoure un canvi en els hàbits i el sistema de consum.

Els informes sobre els efectes del canvi climàtic poden ser la millor eina per promoure la consciència climàtica d’una forma objectiva. La clau és presentar xifres basades en l’evidència científica i avalades per experts, que permetin a la ciutadania formar-se una opinió pròpia de què està passant i de si estan disposats a contribuir a aturar l’emergència climàtica.

Amb les dades científiques posades sobre la taula no és necessari persuadir o tractar de convèncer a les persones perquè siguin ZEO, perquè elles mateixes podran veure la urgència i l’envergadura d’aquesta qüestió.

En aquest sentit, el 17 de febrer una col·laboració de científics liderada per la Universitat estatal d’Oregon (OSU) va publicar un nou estudi que identifica 27 amenaces climàtiques que hem de combatre.

Els bucles de retroalimentació climàtica amplifiquen la necessitat de l’acció climàtica

L’informe “Many risky feedback loops amplify the need for climate action” publicat a la revista One Earth, revela que algunes d’aquestes amenaces, catalogades com a bucles climàtics, no estan contemplades pels models climàtics en els quals es basen la majoria d’informes divulgatius i Plans de reducció d’emissions.

Tenint en compte aquestes conclusions, alguns programes com els Plans Nacionals d’Energia i Clima, podrien resultar incomplets o insuficients per aconseguir els objectius ZEO -zero emissions-: perquè no permetrien eliminar de manera correcta l’escalfament global futur.

Els bucles de retroalimentació climàtica són factors que desencadenen alguns processos que intensifiquen l’escalfament global de la Terra i empitjoren la situació d’emergència climàtica.

En altres paraules, els “bucles” representen situacions en les quals una alteració causada pel canvi climàtic pot desencadenar un procés que provoqui encara més escalfament global.

Bucles de retroalimentació: el peix que es mossega la cua

En l’estudi del canvi climàtic, els bucles de retroalimentació són una espècie de “peix que es mossega la cua”.

Un exemple d’aquesta mena de bucles seria l’escalfament de la zona de l’Àrtic. Un fenomen que està provocant el desglaç del pol nord i, al mateix temps, elevant la temperatura mitjana de la Terra.

I és que, en augmentar el volum de l’aigua de la mar, no només s’incrementa el risc d’inundacions o la desaparició dels països insulars, sinó que l’oceà perd energia tèrmica i, en comptes de reflectir la radiació, comença a absorbir-la.

En absorbir aquesta radiació, la temperatura de la mar torna a augmentar-se i incrementa les possibilitats que més icebergs i masses de gel es fonguin i acabin de nou en la mar.

Els bucles climàtics o retroalimentacions físiques impliquen canvis importants com, per exemple, la reducció de la capa de neu, l’augment de les precipitacions antàrtiques o la disminució del gel marí àrtic.

De fet, els autors assenyalen que alguns d’aquests bucles són particularment preocupants. El desglaç del permagel en ecosistemes com la Tundra siberiana és el millor exemple d’aquesta mena de bucles. En aquest sentit:

1. Augment de les temperatures a causa de l’escalfament global. Desglaç de permagel
2. Desglaç del permagel. Alliberament de més emissions de CO₂ i metà a l’atmosfera
3. Més emissions de CO₂ i metà a l’atmosfera. Augment de les temperatures

Altres retroalimentacions potencialment perilloses provocades pel canvi climàtic són la sequera, la reculada dels boscos o la combustió lenta de les torberes.

Aquestes últimes constitueixen un tipus d’aiguamoll en el qual s’acumulen una sèrie de capes de material orgànic en estat de descomposició en la superfície. Durant aquest procés de descomposició, les torberes alliberen grans quantitats de Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEH) a l’atmosfera.

L’informe també il·lustra mitjançant un mapa, exemples dels llocs o zones geogràfiques en els quals és més probable que es produeixin determinats bucles de retroalimentació positiva. No totes les conseqüències del canvi climàtic podrien ser negatives per aquest. Si canviem l’òptica a través de la qual analitzem els bucles de retroalimentació veurem que encara hi ha esperança.

La cara B: els bucles de retroalimentació positiva

Per exemple, la imatge A explica com la no formació de gel marí podrien donar peu a una disminució de l’albedo, és a dir, la propietat que té un cos, objecte o superfície de reflectir una radiació incident.

En aquest sentit, com que no existeixen icebergs o les capes de neu, la llum solar no es reflectiria tant a l’atmosfera i, per tant, no provocarien un increment de la temperatura del Planeta.

En el cas de la C, la dessecació i l’increment de la vulnerabilitat als incendis, provocaria una disminució del carboni orgànic del sòl. Un fet que implicaria una reducció de l’alliberament d’emissions de CO₂ a l’atmosfera per part d’aquesta mena de fauna.

En el cas de la E, el canvi en la distribució i propietats òptiques dels núvols podria provocar alteracions en l’albedo dels núvols i reduiria l’efecte d’hivernacle.

Quin és el missatge final de l’informe?

Al final de l’informe, els investigadors alerten que és necessària més recerca respecte als models climàtics i una retallada accelerada de les emissions a escala global.

Aquesta col·laboració internacional de científics, dirigida per investigadors de la Universitat Estatal d’Oregon (OSU), als Estats Units, també proporciona un full de ruta als responsables polítics perquè puguin evitar les conseqüències més greus del canvi climàtic.

I és que hem de respondre a la crisi climàtica actuant “tant en recerca com en política” per reduir de manera “immediata i massiva” les emissions i limitar l’escalfament futur.

El professor de l’OSU William Ripple assegura que “en el pitjor dels casos, si els bucles climàtics són prou forts, és probable que el resultat sigui un tràgic canvi climàtic que superi tot el que l’ésser humà pot controlar”.

És per això que aquest investigador, que també va participar en la realització de l’informe, insta a activar “una transició ràpida cap a una ciència integrada dels sistemes terrestres, perquè el clima només pot comprendre’s plenament si es tenen en compte el funcionament i l’estat de tots els sistemes terrestres en conjunt”.

No obstant això, arribar a aquesta mena de sistema requerirà una cooperació a gran escala que impliqui governs, científics i ciutadans. Comptar amb nous models climàtics proporcionaria millor informació als responsables polítics a l’hora de prendre decisions i establir els seus Plans de reducció d’emissions.

Per tal d’aconseguir una societat ZEO hem de disposar de tota la informació i recursos possibles. Per això els bucles climàtics han de ser coneguts per tot el món.