Després de 5 anys de la seva publicació, des de la Plataforma ZEO ens preguntem, ¿qui coneix els ODS de la ONU, apart de preguntar-se què és aquest pin que llueixen alguns personatges, o les webs d’algunes marques, ajuntaments o espais televisius?
L’espai “El temps” de TV3 ja fa temps que a la seva pantalla presenten el comptador d’emissions de CO2 comparant-los amb l’any anterior i amb fa 10 anys, sota el símbol dels ODS.
L’any 2015 l’Assemblea General de la ONU va aprovar L’AGENDA 2030 PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE, “un pla d’acció a favor de les persones, el planeta i la prosperitat, que també té la intenció d’enfortir la pau universal i l’accés a la justícia”.
Després de 2 anys de consultes públiques, interacció amb la societat civil i negociacions entre els països, es van definir els 17 OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) de l’Agenda que volen assolir 169 fites de caràcter integral i indivisible que inclouen les àrees econòmica, social i ambiental.
“Un pla d’acció a favor de les persones, el planeta i la prosperitat, que també té la intenció d’enfortir la pau universal i l’accés a la justícia”
En el moment de la seva publicació, aquesta nova estratègia havia de regir els programes de desenvolupament dels països en els següents 15 anys. Ara només ens queden 10 anys per a aconseguir-ho!!
El principi transversal en tota l’Agenda 2030 és no deixar ningú enrere
Els estats es van comprometre a:
“Posar fi a la pobresa i la fam en tot el món d’aquí a 2030, a combatre les desigualtats dins dels països i entre ells, a construir societats pacífiques, justes i inclusives, a protegir els drets humans i promoure la igualtat entre els gèneres i l’apoderament de les dones i les nenes, i a garantir una protecció duradora del planeta i dels seus recursos naturals “.
Arran de la pandèmia del COVID-19 la ONU ha engegat la campanya “ACTÚA ARA” que vol promoure l’acció individual davant el canvi climàtic i la sostenibilitat. La suma de les decisions individuals pot revertir el canvi climàtic. Les nostres vides depenen de la salut del planeta i la salut del planeta depèn de nosaltres.
Aquestes són les 10 senzilles accions que la ONU ens proposa per començar i que, a més a més ,podem seguir mitjançant una aplicació al mòbil. També es poden registrar les accions personals en el bot del xat, #ActúaAhora, que es veuen reflectides en un compte global.
Mobilitzeu persones del vostre entorn per tal que s’impliquin en la consecució d’aquests objectius i actuïn d’agent multiplicador.
Quins són aquests objectius y què podem fer els ciutadans des del punt de vista de les emissions?
Aquest ODS ens commina a eradicar la pobresa extrema i reduir la proporció de persones de totes les edats que viuen en la pobresa garantint un accés universal a recursos i a serveis bàsics com l’habitatge, l’energia, l’assistència sanitària o les tecnologies, així com també fomentar la resiliència de les persones pobres i vulnerables davant les situacions de crisi o desastres.
No pot haver desenvolupament sostenible sense eradicar la pobresa.
Des del punt de vista de les emissions de GEH i la seva influència en la pobresa, els ciutadans podem participar en la lluita contra la pobresa energètica, fer un consum responsable, adquirir productes de comerç just…
Aquest ODS demana eradicar la desnutrició i combatre la mala alimentació, origen de malalties. També s’ha d’assegurar la sostenibilitat dels sistemes de producció d’aliments, aplicar pràctiques agrícoles sostenibles, adoptar mesures perquè els mercats de productes bàsics alimentaris i els seus derivats funcionin correctament, i fomentar nous models agroalimentaris sostenibles, sans i justos arreu del món.
Podem col·laborar amb el banc dels Aliments i altres entitats que lluiten contra la fam, comprar productes locals i sostenibles, no malbaratar el menjar, etc.
Aquest ODS ens commina a prevenir i combatre les malalties transmissibles, noves i emergents, i totes les que, sense ser transmissibles, causen la major part de la mortalitat prematura, des del càncer fins a les afeccions coronàries. Cal enfortir, també, les mesures per al control del tabac, així com intensificar la prevenció i el tractament de l’abús de substàncies addictives.
Així mateix, ens demana treballar per disminuir substancialment les morts i malalties causades per productes químics i per la pol·lució de l’aire, l’aigua i el sòl, així com els accidents de trànsit.
Podem deixar el cotxe i caminar o fer servir la bicicleta, no fer servir detergents contaminants. Apostar per les energies no contaminants. Mantenir una dieta saludable i fer exercici.
Aquest ODS demana garantir l’accés a serveis d’atenció i desenvolupament en la primera infància i a un ensenyament preescolar de qualitat. També s’ha de potenciar que tothom acabi l’ensenyament primari i secundari, que haurà de ser gratuït, equitatiu i de qualitat, i accedir a una formació tècnica, professional i superior de qualitat, incloent-hi l’ensenyament universitari.
Així mateix, cal que tot l’alumnat adquireixi els coneixements necessaris per promoure el desenvolupament sostenible: drets humans, igualtat de gènere, promoció d’una cultura de pau i no-violència, adopció d’estils de vida saludables, etc.
Els ciutadans que tenim una especial sensibilitat ecològica podem participar, presencialment o econòmica, en projectes de voluntariat educatiu.
Aquest ODS ens impulsa a treballar per a la igualtat de dones i homes en l’àmbit laboral i a combatre la discriminació salarial, així com promoure la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
Es tracta d’eradicar la violència i la discriminació contra les dones, així com d’assegurar que tenen les mateixes oportunitats que els homes en tots els àmbits de la vida.
Això vol dir acabar amb totes les formes de violència contra les dones, inclosa l’explotació sexual.
Cal treballar pel reconeixement i el repartiment de les cures i del treball a l’esfera familiar. Finalment, també s’ha de vetllar per la participació plena i efectiva de les dones, i per la igualtat d’oportunitats en el lideratge de la vida pública.
Les dones han demostrat ser més importants que els homes en la lluita contra el canvi climàtic per la seva conscienciació més gran i la seva tasca més exemplificadora. Cal empoderar més les dones.
Aquest ODS demana l’accés a l’aigua potable, com també el sanejament i la gestió d’ecosistemes d’aigua dolça, essencials per a la salut humana, la sostenibilitat ambiental i la prosperitat econòmica.
Promou l’accés universal, equitatiu i a un preu assequible a l’aigua potable i als serveis de sanejament i higiene adequats.
D’altra banda, es tracta de millorar la qualitat de l’aigua i augmentar-ne substancialment el reciclatge i la reutilització en condicions de seguretat, així com d’utilitzar de manera eficient els recursos hídrics.
Podem fer servir productes de neteja no contaminants, reutilitzar l’aigua i reduir-ne el consum, optimitzar l’ús de la rentadora i del rentavaixelles i no llençar productes químic a l’aigüera o a l’inodor.
Aquest objectiu aborda aspectes relacionats amb garantir l’accés universal a serveis d’energia nets, assequibles, fiables i moderns.
D’altra banda, i considerant l’actual context de canvi climàtic, aquests aspectes han de sumar-se, necessàriament, a l’augment de la proporció d’energies renovables, l’eficiència energètica, la investigació i la promoció de la inversió en infraestructures energètiques i tecnologies netes.
Hem d’aprofitar les fonts d’energia renovables, estalviar l’energia aïllant la nostra llar, abaixant els termòstats, canviant a electrodomèstics eficients, contractant el subministrament a les empreses d’ energies renovables, reduint l’ús del cotxe…
Aquest objectiu ens commina a promoure les activitats productives, el turisme sostenible, l’ocupació digna, la creativitat i la innovació, l’emprenedoria i les microempreses i pimes.
Demana d’incrementar la productivitat mitjançant la diversificació, la modernització tecnològica i la innovació.
Però també requereix avançar cap a una economia més desmaterialitzada i circular, i assumir determinats compromisos socials, amb l’ocupació de qualitat, amb la seguretat en la feina i amb la inserció laboral, pensant sobretot en les persones joves.
L’ús del recursos, tant en la producció com en el consum, haurà de ser cada cop més eficient, i caldrà procurar desvincular el creixement econòmic de la degradació del medi ambient.
Vigilar la salut en l’entorn laboral, donar suport a l’economia circular, fer turisme sostenible.
Aquest ODS té per objecte desenvolupar infraestructures fiables, sostenibles, resilients i de qualitat.
Demana que siguin sostenibles, que els seus beneficis econòmics i socials siguin clars i que el seu accés sigui assequible i equitatiu.
L’ODS 9 també es refereix a promoure una industrialització inclusiva i sostenible mitjançant tecnologies i processos nets, i que aquesta indústria contribueixi a augmentar substancialment l’ocupació i el PIB. D’altra banda, s’ha de promoure la innovació i reduir la bretxa digital si volem garantir la igualtat d’accés a la informació i el coneixement.
Reciclar els dispositius antics i substituir-los per uns més eficients, contribuir a fer les ciutats més saludables convertint els terrats en zones verdes que milloren la qualitat de l’aire i l’aïllament fins a un 25% i absorbeixen el soroll.
La reducció de les desigualtats exigeix un canvi transformador. Cal redoblar els esforços per eradicar la pobresa extrema i la fam, i invertir més en salut, educació, protecció social i ocupació decent, especialment a favor de la gent jove, les persones migrants i altres col·lectius vulnerables.
Aquest objectiu aborda la inclusió social, econòmica i política de totes les persones forjant vincles i trencant barreres d’edat, gènere, classe, capacitats, llengua, origen o orientació sexual.
Conèixer i respectar tot tipus de persones i col·laborar amb entitats que treballin per la desaparició de les desigualtats tant socials com energètiques.
Es tracta de situar les ciutats al centre del desenvolupament sostenible en un món cada vegada més urbanitzat.
Les ciutats han d’esdevenir capdavanteres en la generació de sistemes humans perdurables i de qualitat i han de garantir la seguretat i els mínims d’una vida digna per a tota la ciutadania.
Un habitatge en condicions assequibles, els serveis bàsics, l’educació i la sanitat, però també la mobilitat (amb una bona planificació), espais verds de qualitat i una vida comunitària activa.
Les ciutats han de planificar el seu desenvolupament d’una forma sostenible i participativa, vetllant per la protecció del patrimoni cultural i natural, assegurant la integració territorial i aportant respostes integrals i resilients als riscos derivats del canvi climàtic i altres possibles desastres o crisis.
Utilitzar transports ecològics, adequar casa nostra perquè no esdevingui un emissor de GEH, promoure espais públics segurs i accessibles i, tenir-ne cura perquè són la casa de tots.
L’ODS 12 posa el focus en la promoció de la gestió sostenible i de l’ús eficient dels recursos naturals, en la reducció de la generació de residus i del malbaratament d’aliments, i en el foment de la gestió ecològicament racional dels productes químics en les pràctiques de producció i consum.
Aquest ODS aspira a garantir una gestió correcta dels residus inevitables, sobretot dels que són tòxics. Pel que fa a les empreses, especialment a les grans i a les transnacionals, se’ls demana que actuïn de forma més sostenible i transparent. Els poders públics també poden fer-hi molt, a través de les seves polítiques fiscals i de contractació, i d’impuls a la conscienciació social sobre desenvolupament i estils de vida sostenibles.
Al comprar hem d’informar-nos del lloc d’origen, de com s’ha fabricat, tant de les condicions dels treballadors com de les matèries emprades. També cal reutilitzar, reciclar i compostar els residus orgànics, etc. Es tracta de reduir el nostre impacte sobre el planeta produint i consumint només allò que necessitem.
L’ODS 13 ens commina a prendre mesures per combatre el canvi climàtic, centrades en la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, d’acord amb el que es vagi establint al Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic.
Això comporta integrar les accions contra el canvi climàtic en totes les polítiques públiques (de l’economia a la salut, passant per tots els àmbits de govern), implementar mesures d’adaptació als efectes del canvi climàtic, desenvolupar plans de prevenció i d’actuació davant fenòmens extrems, i educar intensament la ciutadania perquè actuï en conseqüència i aprengui a protegir-se de forma autònoma en situacions crítiques.
No malbaratar l’energia, fer servir mitjans de transport ecològics, reduir la generació de residus, millorar l’eficiència dels vehicles i dels habitatges i participar en organitzacions que lluiten per l’acció climàtica.
Els oceans, per la seva composició i característiques, garanteixen l’estabilitat climàtica i permeten que la Terra sigui un planeta habitable.
A més, proveeixen d’aliments i altres productes a la meitat de la població mundial. Tot i això, les grans masses d’aigua, mars i oceans, es veuen sotmeses a una intensa pressió.
Els oceans reben grans quantitats de contaminants, sobretot des de terra ferma (químics, sobretot de l’agricultura, i tot tipus de plàstics, entre d’altres), i pateixen una sobreexplotació dels recursos pesquers.
Es tracta de protegir i gestionar de manera sostenible els ecosistemes marins i costaners, amb la perspectiva de conservar almenys el 10 % de totes aquestes àrees. D’altra banda, s’ha de poder preservar la pesca impulsant sistemes pesquers que fomentin la capacitat de regeneració dels ecosistemes.
Reduir el consum de plàstics, no consumir peix de les espècies amenaçades ni de les més grans – peix espasa, emperador, tonyina vermella, tauró -, limitar la petjada de carboni (més del 25% de les emissions de GEH són absorbides pels oceans), no embrutar i netejar les platges, etc.
Els ecosistemes terrestres garanteixen el funcionament del planeta i l’equilibri de tots els cicles naturals, i aporten serveis que beneficien tots els éssers vius (aire net, retenció de les aigües, proveïment d’aliment, etc.).
L’ODS 15 tracta de la conservació, la restauració i l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres i dels d’aigua dolça, fent especial esment de la preocupació pels sòls degradats, pels boscos i pels ecosistemes de muntanya.
Aturar la destrucció dels hàbitats naturals i renaturalitzar espais de les ciutats resulta imprescindible per preservar la biodiversitat, que és l’altra gran fita d’aquest objectiu.
Per preservar els ecosistemes terrestres és necessari conèixer-los bé, incorporar la gestió ecosistèmica en la planificació del territori amb una visió holística i interconnectada, així com protegir les espècies amenaçades i garantir una bona gestió dels espais protegits.
A més, cal revertir la degradació dels ecosistemes (desertització, etc.) i prendre mesures per evitar el tràfic d’espècies i la introducció d’espècies invasores.
Consumir productes de temporada i de proximitat, fer compost a casa per evitar l’ús de fertilitzants no sostenibles, protegir les espècies animals i vegetals en perill d’extinció, etc.
L’ODS 16 remarca que el benestar de les persones, la prosperitat de les societats, l’equitat de la ciutadania i el desenvolupament sostenible només es poden assolir en un marc de pau i de respecte als drets fonamentals. Una fita clau és reduir la incidència dels delictes i dels actes violents de qualsevol tipus, eradicant completament els que afectin els infants.
Això passa per intensificar la lluita contra el crim, especialment el terrorisme i la delinqüència organitzada que trafica amb armes, diners i persones.
Aquest ODS també ens diu que s’ha d’aprofundir en l’enfortiment de les institucions públiques: han de ser eficaces, responsables i transparents, plenament compromeses amb la lluita contra la corrupció i afavoridores d’una democràcia inclusiva, participativa i representativa. Aquestes institucions han de protegir les llibertats fonamentals i garantir un accés universal a la justícia, en condicions d’igualtat.
Hi ha moviments com el de “Client Earth” que promouen emprar les lleis que ja tenim en el sistema actual per fer el “Canvi Positiu”. Consideren que la terra, els boscos i els oceans son el seu client. Utilitzen molt la ciència i, en definitiva, miren com pots utilitzar el sistema legal per modificar-lo i aconseguir el “canvi positiu”.
Els ODS impliquen tota la humanitat, ningú en pot restar al marge. Per assolir-los cal un ferm compromís global a través de la cooperació internacional i les aliances que permetin endegar noves dinàmiques per a unes relacions justes, perdurables i equitatives. L’ODS 17 està dedicat als mitjans necessaris per assolir tots els altres objectius.
Els països més avançats han de donar suport a aquells que ho estan menys, prenent com a referència l’aportació del 0,7 % dels ingressos propis, tot i que, sovint, el suport més útil pot adoptar la forma de transferència de tecnologia. És bàsic promoure la cooperació regional i internacional Nord-Sud, Sud-Sud i triangular en matèria de ciència i innovació.
Cada país, regió o ciutat ha de formalitzar un compromís creïble amb l’Agenda 2030, sostingut en aliances eficaces entre els actors públics, el sector empresarial privat i la societat organitzada.
Col·laborar amb entitats relacionades amb l’assoliment dels 17 ODS i l’Agenda 2030, fomentar les activitats familiars i veïnals de cara a aconseguir aquests objectius.
Podem posar com a exemple la Fundació Goteo, una xarxa oberta de “crowdfunding”, col·laboracions i formació, que anima a tots els projectes que té en campanya a acostar-se a aquests objectius i que en el següent gràfic mostra el nombre de projectes ESS que han complert amb cada ODS.
Per la ONU: El canvi climàtic és el repte ambiental més rellevant a què ha de fer front la humanitat al segle XXI i cap país en pot restar al marge.
Tal com ha declarat el seu Secretari General Antonio Guterres: “La humanitat està lliurant una guerra suïcida contra la natura”. “Els efectes del canvi climàtic superaran en dimensió i escala temporal als de la pandèmia del coronavirus”.
La Plataforma ZEO us anima a fer accions per tal d’aconseguir aquests objectius perquè posar-hi remei està a les mans de tots.
Col·laboradora de la Associació per al Desenvolupament de la Casa Bioclimàtica des de la seva fundació, l’any 2003. Divulgadora dels beneficis del bioclimatisme en produccions audiovisuals per Antena3, TVE i en el vídeo-declaració “Què és una casa bioclimàtica?” de l’ADCB. Propietària i usuària d’una casa bioclimàtica des del 2001 i d’un vehicle elèctric des del 2015.
Loading...
