Els riscos de l’activisme climàtic al món

Què passaria si la teva voluntat de canviar el món o el teu afany per promoure la consciència climàtica et poguessin costar la vida? Continuaries lluitant per allò que creus? Mantindries el teu compromís per la preservació del medi ambient i el Planeta?

Un gran nombre d’activistes climàtics acaben fent-se aquestes preguntes quan veuen que la seva vida corre perill per defensar la protecció dels boscos, impulsar l’activació de noves polítiques ambientals, per promoure l’eliminació dels combustibles fòssils o per presentar un projecte de Llei per a la prohibició d’unes certes pràctiques que destrueixen els ecosistemes.

La majoria d’ells viuen o duen a terme les seves protestes en nacions en vies de desenvolupament. En un gran nombre de països d’Àfrica, Amèrica Llatina i el Sud-est asiàtic advocar per la sostenibilitat i la transició ecològica pot resultar perillós.

Les xifres publicades per l’ONG Global Witness ho confirmen: l’activisme ambiental és un esport de risc. Cada any aquesta entitat publica un informe que recull les xifres d’activistes assassinats. Alguns són divulgadors ambientals, la cara visible d’un moviment ecologista, mentre que uns altres són simplement manifestants o advocats, polítics o ideòlegs ambientalistes que creen, impulsen i organitzen accions de protesta a favor del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic.

Segons Global Witness, un total de 227 defensors de la natura van ser assassinats el 2020 per intentar protegir els ecosistemes i la biodiversitat de la Terra, la xifra més alta de la història, si comparem les dades amb altres informes.

Al llarg de l’última dècada, més de 1.700 activistes ambientals han estat assassinats per denunciar els governs, empreses i lobbies que més contribueixen al canvi climàtic. El Brasil, Colòmbia, Filipines, Mèxic i Hondures encapçalen la ‘llista negra’ de països en els quals resulta més perillós practicar l’activisme climàtic.

La selva amazònica ha estat el punt més conflictiu del planeta, amb 342 activistes assassinats al Brasil i 322 a Colòmbia en els últims deu anys. Es van registrar 154 morts a Mèxic i 117 a Hondures. Filipines encapçala la tràgica llista en el sud-est asiàtic, amb 270 morts.

El 80% dels assassinats d’activistes climàtics succeïts el 2021 van tenir lloc a Llatinoamèrica

Segons l’últim informe de Global Witness, el 80% d’aquests assassinats tenen lloc a Llatinoamèrica. Les últimes dades publicades per l’organització, revelen que el 2021 es van registrar 200 morts per aquesta causa, dels quals 157 van succeir en països llatinoamericans.

Mèxic és el país més perillós per practicar l’activisme climàtic, amb un total de 54 víctimes confirmades l’any passat, és a dir, una quarta part del total dels homicidis d’ambientalistes a escala mundial.

A Colòmbia, 33 persones van perdre la vida per defensar un ús responsable de la Terra o els recursos naturals, mentre que, al Brasil, la lluita contra la desforestació de l’Amazones i altres zones protegides van suposar la mort de 26 persones.

Si espaiem aquests assassinats en el temps, podríem dir que la defensa dels boscos, els rius i els ecosistemes es cobra una vida cada dos dies en les zones més vulnerables del planeta.

Quin és l’origen de Global Witness i aquests reveladors informes?

Els primers informes sobre assassinats de persones defensores del medi ambient van començar a publicar-se el 2012, després que l’activista cambodjà Chut Wutty fos assassinat per la seva labor de recerca sobre la tala il·legal en espais protegits.

Gràcies als informes d’aquesta entitat, que treballa per fer front als abusos de poder i per protegir els drets humans, el medi ambient i assegurar el futur del nostre planeta, avui la societat coneix un problema que feia temps que estava silenciat: hi ha gent que està donant la seva vida per ser ZEO i protegir la Terra i la supervivència de les futures generacions.

Una reflexió que ens porta a pensar també en la cara B d’aquesta afirmació: hi ha gent (empreses i organitzacions) explotant i destruint el Planeta per al seu propi benefici, i assassinant a aquells que denuncien les seves accions.

Des del 1993 Global Witness treballa per donar a conèixer i denunciar l’explotació dels recursos naturals, els conflictes armats, la pobresa, la corrupció i les violacions dels drets humans a tot el món.

Aquesta organització sense afiliació política ha lluitat en causes com el tràfic de diamants de sang a Angola, Sierra Leone i la República Democràtica del Congo; També ha treballat per reduir la desigualtat social, la pobresa i els conflictes generats en alguns països de l’Àfrica Subsahariana (ASS), com Sierra Leone, que disposen de recursos petrolífers i minerals de gran interès econòmic.

De fet, la primera campanya de Global Witness va consistir en obrir un procés legal per posar fi al comerç de fusta il·legal entre Cambodja i Tailàndia. Una activitat comercial que va ser finançada per la guerrilla dels Khmers Vermells, el nom que s’atribuïa popularment als membres del partit comunista de Kamputxea – nom oficial de Cambodja durant la dictadura de Pol Pot-.

Els informes, documents i recerques de Global Witness al llarg dels anys han demostrat que ser activista ambiental és perillós en alguns països. Una tendència que s’ha mantingut al llarg dels anys i no ha deixat d’intensificar-se, malgrat que “aparentment” cada vegada estem més a prop d’aconseguir una protecció estandarditzada i global dels drets humans.

Aquest 2021, centenars d’activistes ambientals han perdut la vida per protegir el nostre Planeta i promoure la consciència climàtica.
Els assassinats de Bruno Araujo i Dom Phillips van remoure la consciència climàtica de tota Llatinoamèrica

Els assassinats de Bruno Araujo i Dom Phillips van remoure la consciència climàtica de tota Llatinoamèrica

Uns dels casos que han tingut més repercussió mediàtica en els últims anys van ser els assassinats de Bruno Araújo Pereira i Dom Phillips. Bruno era un indigenista que portava tota la seva vida protegint els drets de les tribus de l’Amazònia de la mineria il·legal, la tala indiscriminada i la caça i la pesca furtives.

Per part seva, Dom era un periodista ambiental britànic que denunciava l’explotació i la destrucció dels ecosistemes, que s’havia traslladat al Brasil per poder acabar el seu últim llibre: Com salvar l’Amazònia.

Segons fonts oficials, tots dos van ser tirotejats i assassinats el juny del 2022 per una màfia vinculada a la pesca furtiva a Javarí, una vall situada entre el Brasil i el Perú. Després de la seva desaparició, les autoritats policials van estar buscant-los per aquesta zona fins que els dos principals sospitosos del crim, els pescadors furtius i germans Amarildo i Oseney Costa d’Oliveira, van confessar l’assassinat i van indicar on es trobaven els seus cossos.

Les morts de Bruno Araújo Pereira i Dom Phillips van provocar protestes al llarg de tot el país i van fer que les accions cada vegada més agressives contra els activistes ambientals i les poblacions indígenes, s’afegissin a l’escaleta dels programes informatius de tota Llatinoamèrica.

Però no tota la violència contra els activistes climàtics té lloc en el Nou Continent. El 2021 l’activista Joannah Stutchbury, de seixanta-set anys, va ser assassinada a boca de canó davant la seva casa per la seva campanya contra els projectes d’urbanització del bosc de Kiambu. Malgrat haver rebut múltiples amenaces de mort, aquesta defensora de la terra i dels drets mediambientals feia anys que treballava incansablement per protegir i conservar els recursos naturals de Kenya.