En els últims anys, els avisos per part de la comunitat científica internacional sobre la urgent necessitat de frenar el canvi climàtic han calat en la nostra societat. Els informes i xifres sobre els danys i les conseqüències de l’escalfament global han provocat que els governs comencin a treballar per tal de canviar el sistema actual de producció i consum.
La consciència climàtica està creixent i fa que ens qüestionem la nostra actual manera de moure’ns, produir energia, construir habitatges i també d’alimentar-nos.
Segons dades de la publicació Our World Data, s’estima que la petjada de carboni del Sistema Alimentari Mundial representa anualment uns 16.000 milions de tones mètriques de diòxid de carboni. Si fem la mitjana per habitant, podríem dir que cadascuna de les persones que viuen a la Terra genera al voltant de 2,3 tones d’emissions l’any per poder alimentar-se.
La producció d’aliments genera un 33% de les emissions GEH globals
La producció d’aliments genera un terç de les emissions globals de Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEH). A més, de tota aquesta petjada de carboni associada al sector alimentari, el 57% correspon a la producció d’aliments d’origen animal i el 29% a la d’origen vegetal.
A causa del gran impacte mediambiental i a la petjada de carboni que genera la producció d’aliments en la nostra societat, les Nacions Unides van decidir treballar per fer més sostenible aquest sector incloent-lo en un dels seus 12 Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030.
Amb el propòsit 12, “Sustainable consumption and production” (consum i producció sostenible), l’ONU defensa la necessitat de reduir la petjada de carboni del consum i la producció mundial d’aliments.
Aquesta organització internacional alerta que el progrés econòmic i social aconseguit gràcies a aquest sector ha estat acompanyat d’una degradació que posa en perill els sistemes dels quals depèn el nostre desenvolupament i supervivència. És com un peix que es mossega la cua: com més explotem la Terra per aconseguir aliments, menys fèrtil es torna.
El sistema alimentari actual és incompatible amb la supervivència del Planeta
Les emissions de metà, la desforestació, l’explotació i l’acidificació del sòl, l’increment de la petjada hídrica mundial, etc. Tots aquests impactes directes que les empreses productores d’aliments provoquen en els ecosistemes estan modificant el “cicle de la vida“, incidint directament en els processos de pol·linització i floració de les plantes i, per tant, afectant directament els cultius.
A més, des de la mateixa ONU asseguren que “cada any un terç de tot el menjar produït (l’equivalent a 1300 milions de tones amb un valor pròxim al bilió de dòlars) acaba podrint-se a les galledes d’escombraries dels consumidors i minoristes, o espatllant-se a causa d’un transport i unes pràctiques de recol·lecció deficients”.
Si bé els impactes ambientals més greus en els aliments es produeixen a la fase de producció (agricultura i processament d’aliments), les llars també influeixen en aquests impactes a través dels seus hàbits i eleccions alimentàries. Això, en conseqüència, afecta el medi ambient a través del consum d’energia relacionada amb els aliments i la generació de residus.
A més, la degradació de la terra, la disminució de la fertilitat del sòl, l’ús insostenible de l’aigua, la sobrepesca i la degradació del medi marí estan disminuint la capacitat de la base de recursos naturals per subministrar aliments.
És important tenir en compte que el sector de l’alimentació representa al voltant del 30% del consum total d’energia en el món.
Per ser ZEO el 2050 hem de canviar el sistema alimentari
Tot això ens indica que, tant la producció com el consum alimentari actual, són incompatibles amb la supervivència del Planeta i la lluita contra el canvi climàtic. Hem de treballar per fer més i millor, amb menys. Només d’aquesta manera aconseguirem l’objectiu mundial de reduir un 55% les emissions el 2030 i ser ZEO -zero emissions-, el 2050.
En aquest sentit, cada vegada sorgeixen nous corrents i tendències per reduir l’impacte del sistema alimentari en el Planeta. Una d’elles és l’anomenada cuina climàtica.
Aquest tipus de cuina ens insta a qüestionar la forma com mengem, perquè tant els aliments que mengem, com la forma de cuinar-los contribueixen a la situació d’emergència climàtica, i generen un greu impacte a la salut de les persones.
La cuina climàtica compta amb un elevat nombre de subscriptors independents i és secundada per un gran nombre de col·lectius i organitzacions vinculades amb el sector de l’alimentació.
La cuina climàtica és plant-based i posa el focus en l’eficiència de la forma de cuinar
La cuina climàtica està basada en una alimentació vegetal, però rica en sabors i espècies, saludable i assequible. Els fonaments de la cuina climàtica no disten molt dels de l’anomenada Dieta Plant-Based o Dieta Sostenible, únicament que, en aquesta variable, es tenen molt més en compte les emissions generades durant la cocció.
L’elecció dels aliments també és realment important i incideix directament en les emissions generades per la nostra alimentació. En aquest sentit, és fonamental evitar els processats i els ultres processats, i també aquells productes que provenen de l’altra banda del món. I encara que siguin d’origen local, tenir en compte quins són els aliments que tenen una major petjada de carboni associada.
En aquest sentit, la carn, el cafè o el formatge són productes que contribueixen en gran manera al canvi climàtic; mentre que hortalisses i fruites com els plàtans, la ceba, les patates o els cítrics generen un menor nombre d’emissions al ser produïts.
La cuina climàtica posa el focus també en la planificació dels menús, en fer la compra justa per evitar la generació de residus i en aplicar tècniques com el bathcooking o la cuina de reaprofitament.
A més, a la cuina climàtica també es poden aplicar una sèrie de tècniques per allargar la caducitat dels aliments, mitjançant mètodes de conservació, i també activar trucs enginyosos per aprofitar al màxim les parts de les hortalisses i fruites de temporada que comprem.
Per exemple, en el cas de comprar bledes, per aplicar la cuina climàtica…
– Hauries de comprar-les quan sigui la temporada, a productors locals o regionals.
– Hauries d’aprofitar l’hortalissa de manera integral. Tant la part de la fulla, com la de la tija i, en el cas que la bullis, el brou que ha generat la cocció.
– És preferible que cuinis totes dues parts juntes (tija i fulla), per estalviar electricitat i, preferiblement, que ho facis al vapor -el sistema de cocció que menys energia requereix-.
– Posteriorment, hauries d’aprofitar el que et sobri per fer compost o bé aplicar la cuina de reaprofitament i utilitzar-ho per acompanyar un altre nou plat.
La cuina climàtica advoca per una alimentació sostenible que respecta el territori i connecta amb els cicles de la natura i les temporades. A més, aquest tipus de cuina incideix positivament en la salut de les persones i els permet estalviar temps, ja que s’organitzen millor i cuinen de forma més eficient.
La cuina climàtica suposa, al final, un estalvi en la butxaca dels consumidors. Evita el malbaratament alimentari, fent que les persones comprin únicament el necessari, i advoca pel consum local i, per tant, lliure de les emissions i de l’import dels enviaments de llarg quilometratge.
Democratitzar l’accés a la cuina neta: primer pas per reduir emissions durant la cocció
La Clean Cooking Alliance, és un dels organismes des dels quals es promou la cuina climàtica i la transició cap a una alimentació sostenible. En aquesta ocasió, es posa el focus en el procés de cocció.
I és que, en moltes cultures i regions rurals, encara cuinen amb els anomenats “focs oberts”. Aquest tipus de cuines ineficients solen implicar la crema de combustibles com la fusta, el carbó vegetal, el carbó i el querosè, que alliberen emissions nocives pel clima i gasos perjudicials per la salut de les persones.
Aquestes emissions de contaminants climàtics de vida curta -com el carboni negre i el metà (CH4), així com altres gasos d’efecte d’hivernacle, com el monòxid de carboni (CO) i el diòxid de carboni (CO₂)- es produeixen a causa de la combustió incompleta del querosè i els combustibles sòlids en cuinar d’aquesta manera.
Segons la Cook Clean Alliance, l’ús d’aquest sistema de combustió a les llars representa més de la meitat de totes les emissions mundials de carboni negre, la qual cosa ens indica que aquest tipus de cuina contribueix significativament al canvi climàtic.
En aquest sentit, la cuina neta és vital per combatre el canvi climàtic global i reduir la degradació del medi ambient.
La cuina climàtica s’alça com una de les solucions per reduir la nostra petjada de carboni associada a l’alimentació. No obstant això, per a aconseguir una reducció significativa de les emissions a escala global, és fonamental que tant els governs, com les empreses i productors comencin a actuar per a aconseguir una producció més ZEO.
Perquè si tots actuem de manera conjunta i coordinada, podríem arribar a reduir un 33% les emissions GEH que provoquen el canvi climàtic.
PlataformaZEO compta amb la col·laboració de periodistes i experts ambientals que treballen cada dia per ajudar-vos a estar més informats del canvi climàtic i l’escalfament global.
Loading...
