Des de l’any 2005, les majors empreses i corporacions emissores de CO estan obligades a comptabilitzar i compensar les seves emissions mitjançant el Mercat de Drets d’Emissió de Carboni (RCDE UE). Mentre que, per part seva, aquelles empreses l’activitat econòmica de les quals no supera l’emissió de 2.500 tones de CO estan exemptes d’això.
El règim RCDE UE es va instaurar fa divuit anys per a promoure la reducció d’emissions GEH d’una forma rendible i econòmicament eficient. A partir d’aquest moment, les empreses més contaminants pagarien per generar emissions i contribuir al canvi climàtic.
Bàsicament, el RCDE UE limita el volum de gasos GEH que poden emetre les indústries que tenen un gran consum d’energia, les companyies aèries i de transport i els mateixos productors d’energia.
L’objectiu d’aquesta estratègia és donar peu al fet que moltes d’elles acabin activant mecanismes per a descarbonitzar els seus processos de fabricació o producció o invertint en noves tecnologies per reduir la seva petjada de carboni, per així no haver de pagar aquestes taxes.
I és que, el gener del 2021, les empreses subjectes a aquest règim havien de pagar 33 € per cada tona de CO2 emesa. A l’abril del mateix any el preu era de 45 euros per cada tona de CO2 emesa, i al mes següent, va superar els 50 euros. Gràcies a aquest mecanisme de control i compensació, emetre CO2 cada vegada surt més car i això ha donat peu al fet que moltes empreses es passin a l’energia neta o activin la seva transició ecològica per reduir la seva petjada de carboni.
Segons la Comissió Europea, el RCDE UE serà el principal instrument per aconseguir l’objectiu de reduir un 55% les emissions de la UE de cara al 2030 – respecte als nivells preindustrials-. Per aquest motiu, és necessari reformar-lo per així garantir el seu bon funcionament.
La majoria de pimes i petites empreses estan exemptes del Règim de Drets d’Emissió de Carboni
Per a les pimes, les mitjanes empreses i les petites instal·lacions que emeten una quantitat limitada de Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEH), la directiva que regula el RCDE UE estableix que estan excloses de l’aplicació del règim. Això vol dir que es rebaixen les obligacions d’aquests petits emissors, que d’una altra forma tindrien les mateixes obligacions que els majors emissors.
El principal problema és que, com que no estan subjectes a un marc legal, moltes d’aquestes companyies s’autoproclamen ZEO -zero emissions-, quan en realitat no tenen definides accions, ni un full de ruta per a reduir emissions i aconseguir la neutralitat climàtica.
L’anomenat “greenwashing” suposa una gran trava per l’acció climàtica i el camí cap a una societat i economia ZEO -zero emissions-.
Les petites i mitjanes empreses volen mostrar els seus compromisos voluntaris i assoliments en matèria de sostenibilitat i reducció de la petjada de carboni.
No obstant això, fins a quin punt és real allò que prometen a través dels seus Plans de Responsabilitat Social Corporativa (RSC)? Realment han endurit les seves polítiques ambientals i estan duent a terme canvis per ser més ZEO o són tot promeses buides?
Com que no estan obligades a reduir emissions, qui controla que estiguin complint amb allò que han promès als seus fidels compradors, proveïdors i altres públics d’interès?
La nova Guia de les Nacions Unides per combatre l’ecoblanqueig va ser presentada a la COP27
Per combatre aquest tipus d’enganys, durant la COP27, les Nacions Unides van publicar una nova Guia amb estàndards per a detectar, evitar i combatre el blanqueig verd. Per exemple, a partir d’ara, les empreses no podran “fer bandera” d’haver dut a terme obres per aïllar i fer més eficients les seves oficines, mentre que, paral·lelament, estan participant en la construcció d’un oleoducte que subministrarà de petroli a tota una regió.
La guia, titulada “La integritat importa: compromisos net zero per empreses, institucions financeres, ciutats i regions” estableix que les organitzacions no haurien de comprar drets d’emissió a baix cost, si no compten amb un Pla per reduir les emissions que estan alliberant directament l’atmosfera.
Han de disposar d’un full de ruta que sigui creïble, verificat i alineat amb la ciència que, a més, estigui enfocat a limitar les emissions a curt, mitjà i llarg termini. Ja no serveixen accions puntuals. Les empreses han d’establir compromisos amb dates alineades als objectius de l’ONU: reduir un 55% les emissions per al 2030 i ser ZEO el 2050.
I és que tal com avança la presidenta del Grup d’Experts del Net Zero Emissions Commitments of Senar-State Entities, Catherine MacKenna, al capítol d’introducció, és hora d’establir una línia vermella davant del rentatge verd de les empreses:
“Els actors no estatals no poden anunciar ser zero emissions mentre continuen construint o invertint en el subministrament de nous combustibles fòssils. El carbó, el petroli i el gas representen més del 70% de les emissions mundials de Gasos d’Efecte d’hivernacle”.
D’altra banda, “la inversió continuada en combustibles fòssils és incompatible amb els objectius Net Zero. De la mateixa manera, la desforestació i altres activitats vinculades a l’explotació de la Terra destrueixen el medi ambient i contribueixen al canvi climàtic”, declara Catherine MacKenna.
“Necessitem urgentment que cada empresa, inversor, ciutat, estat i regió compleixi amb els seus compromisos Net Zero”
La Guia també recull les paraules del secretari general de les Nacions Unides, Antonio Gutérres: “necessitem urgentment que cada empresa, inversor, ciutat, estat i regió compleixi amb els seus compromisos Net Zero. No ens podem permetre cap forma de “greenwashing””.
Abans d’entrar en matèria amb una sèrie de recomanacions per a evitar l’ecoblanqueig, l’informe insta les petites empreses i institucions públiques locals o regionals a treballar en les seves iniciatives existents i, al mateix temps, desenvolupar noves estratègies.
A més, estableix cinc principis bàsics que haurien d’estar disposats a seguir aquelles organitzacions que desitgen passar del “greenwashing” al “greenmeaning”:
1. Establir propòsits de reducció d’emissions a curt i mitjà termini ambiciosos i en línia amb els objectius de les Nacions Unides de cara al 2050.
2. Demostrar integritat, alineant els compromisos amb l’activitat econòmica i les inversions.
3. Mostrar transparència radical a l’hora de compartir dades rellevants i evitar la competitivitat. Evitar la tergiversació de dades i certificats.
4. Establir els plans sobre la base de la ciència i demanar la responsabilitat necessària als tercers, com per exemple, als proveïdors. Tot això amb l’objectiu d’incrementar la credibilitat de l’empresa o organisme.
5. Demostrar un compromís amb l’equitat i la justícia en cadascuna de les accions dutes a terme.
Les 10 recomanacions de les Nacions Unides per a evitar l’ecoblanqueig i aconseguir la neutralitat climàtica
La part central del document i la que més pot interessar al teixit empresarial, és l’establiment de 10 recomanacions específiques per a evitar el blanqueig verd i contribuir de manera real a frenar l’emergència climàtica.
Recomanació 1: Anunciar el compromís ZEO
El compromís per aconseguir les zero emissions netes ha de dur-se a terme de la mà de la Direcció de l’empresa o actor no estatal. Ha de representar un compromís lògic, equitatiu i just en relació amb l’esforç global que necessitem per mitigar el canvi climàtic.
Recomanació 2: Establir Objectius Net Zero
En aquest sentit, el compromís ha de contenir propòsits intermedis, per exemple, compromisos per al 2025, 2030 i 2035 i els seus corresponents plans per aconseguir-los. Els propòsits de reducció han de ser, almenys, d’un 50% per al 2030 i la neutralitat climàtica per al 2050.
Recomanació 3: Utilitzar crèdits voluntaris
Els agents no estatals, és a dir, les petites i mitjanes empreses i institucions o organitzacions privades, han de prioritzar la reducció urgent i profunda de les emissions de la seva activitat o cadena de valor.
En aquest sentit, la compra de crèdits de carboni en el mercat voluntari de drets d’emissió, encara que pot ser positiva per la lluita contra el canvi climàtic, no ha de tenir-se en compte com a acció per la reducció d’emissions en el camí cap a les zero emissions.
Aquests crèdits de carboni d'”alta integritat” serviran per facilitar el suport financer necessari per a descarbonitzar els països en vies de desenvolupament, però mai es podran considerar com un mecanisme per reduir emissions.
Recomanació 4: Crear un Pla per a la transició ecològica
Les petites i mitjanes empreses han de divulgar públicament els seus Plans per la transició ecològica. Aquests plans han de ser exhaustius i viables, i indicar quines accions concretes es duran a terme per complir amb tots els objectius ZEO.
A més, aquests plans han d’alinear les estructures de governança, els incentius, les despeses de capital, la recerca, el desenvolupament d’habilitats i recursos humans, i la defensa pública, al mateix temps que advoquen per una transició justa.
Aquests plans de transició han d’actualitzar-se cada cinc anys i els avanços han de comunicar-se anualment.
Recomanació 5: Eliminació progressiva dels Combustibles fòssils i increment de les energies renovables
Tots els compromisos ZEO han d’incloure objectius específics per eliminar l’ús o el suport als combustibles fòssils. Tot això, seguint amb els models d’emissions Net Zero de Gasos d’Efecte d’hivernacle de l’IPCC i l’AIE, que limiten l’escalfament a 1,5 °C, i demanden una reducció de les emissions globals d’almenys un 50% per al 2030 i la neutralitat climàtica per al 2050.
La transició per abandonar els combustibles fòssils ha de ser justa per a les comunitats afectades, els treballadors i tots els consumidors. Els actors no estatals han de garantir l’accés a l’energia i evitar la transferència dels actius de combustibles fòssils a nous propietaris.
A més, l’abandonament dels combustibles fòssils ha d’anar acompanyat d’una transició cap a les energies renovables totalment finançada.
Recomanació 6: Alinear els grups de pressió i promoció
Els actors no estatals han d’alinear la seva política exterior i els seus esforços, inclosa la pertinença a associacions comercials, amb els seus compromisos Net ZERO. Això implica desvincular-se dels grans lobbies i conglomerats empresarials que no estiguin fent cap mena d’acció per reduir la seva petjada de carboni o no hagin anunciat el seu compromís de ser ZEO.
D’aquesta manera, aquestes petites i mitjanes empreses estaran exercint pressió perquè aquests lobbies també se sumin a l’acció climàtica si volen sobreviure.
Recomanació 7: Les persones i la naturalesa han d’estar en el centre de la transició justa
Com a part dels seus plans per la transició ecològica, les empreses, ciutats i regions que generen una important petjada de carboni per l’ús de la terra han de construir cadenes de subministrament que evitin la destrucció dels ecosistemes naturals restants.
En aquest sentit, de cara al 2025, han d’abandonar activitats que impliquin la desforestació i la pèrdua de torberes. A més, han d’evitar la destrucció, la desforestació i la urbanització dels ecosistemes naturals restants per al 2030.
De cara al 2025, les institucions financeres no podran invertir ni finançar empreses vinculades a la desforestació i han d’eliminar de les seves carteres d’inversió i crèdit qualsevol finançament a la desforestació provocada pels productes bàsics agrícoles.
Recomanació 8: Augmentar la transparència i la rendició de comptes
Cada any, els actors no estatals han de divulgar les seves dades sobre Gasos d’Efecte Hivernacle, els seus objectius de reducció a zero i els seus plans i avanços per a aconseguir-los.
A més, també han d’afegir dades comparables que permetin un seguiment eficaç dels avanços cap als seus propòsits de reducció ZEO.
Aquestes petites organitzacions i empreses han d’informar utilitzant un format estandarditzat i obert. A més, han de comunicar-se a través de plataformes públiques vinculades al Portal d’Acció Climàtica Global de la CMNUCC. D’aquesta manera, evitarem les llacunes de dades, les incoherències i la inaccessibilitat que alenteixen l’acció climàtica.
Recomanació 9: Inversions que tinguin en compte la transició justa
Per obtenir la neutralitat climàtica a tot el món i, al mateix temps, garantir una transició justa i un desenvolupament sostenible, és necessari que s’adopti un Nou Acord per al Desenvolupament que connecti a les institucions financeres i empreses multinacionals amb els governs.
Els bancs multilaterals de desenvolupament, els bancs de Desenvolupament i les Institucions Financeres de Desenvolupament han d’establir objectius per augmentar considerablement les seves inversions als països en desenvolupament, per així aconseguir una transició justa.
Recomanació 10: Accelerar el camí cap a la regulació
Amb la finalitat de garantir el rigor, la coherència i la competitivitat, els reguladors han de desenvolupar noves normes al voltant dels compromisos ZEO, els plans de transició i la divulgació d’informació. El primer pas és regular als emissors corporatius d’alt impacte, incloses les empreses privades i estatals i les institucions financeres.
Per fer règims reguladors comuns, hem de llançar un nou Grup de Treball sobre Regulació Net-Zero que reuneixi una comunitat de reguladors i experts internacionals per treballar per una regulació comuna, global i justa cap a la neutralitat climàtica.
La nova guia de l’ONU per acabar amb l’ecoblanqueig, sens dubte, estableix una sèrie de pautes, normes i accions molt concretes, perquè les petites i mitjanes empreses, organitzacions i institucions puguin ser actors de valor en la lluita contra el canvi climàtic.
Perquè hem d’articular una transició ecològica justa i intel·ligent i hem d’apostar per una regulació global, comuna i justa. Només d’aquesta manera podrem complir amb els objectius de descarbonització globals i evitar que la terra arribi a una situació de no retorn. Perquè no hi ha un Planeta B.
Vols implementar les recomanacions que proposa aquesta guia en la teva empresa? Escriu-nos a zeroemissionsobjectiv@gmail.com i t’ajudarem a definir el teu full de ruta per a ser ZEO.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
