En què consisteix l’escalfament global de la Terra?

Durant la COP27, el secretari general de l’ONU, Antonio Gutérres va alertar que “ens acostem a l’infern climàtic, encara amb el peu a l’accelerador”.

I és que, malgrat que en els últims anys la societat i la comunitat internacional s’han posat a la feina per aturar el canvi climàtic, encara queda un llarg camí per recórrer per aconseguir una societat ZEO -zero emissions-, i prevenir les conseqüències del canvi climàtic.

Fa gairebé mig segle, la majoria dels països es van posar d’acord sobre la veracitat del canvi climàtic i, en un intent per evitar les seves conseqüències, es van comprometre a seguir uns objectius comuns per reduir emissions.

Les Nacions Unides ha sigut el principal organisme que ha estat lluitant contra el canvi climàtic. Al llarg d’aquest temps, ha assolit importants fites com els Acords de Montreal, el Protocol de Kyoto o l’Acord de París. No obstant això, els pròxims anys seran decisius per evitar un punt de no retorn respecte a l’escalfament global.

En paral·lel, haurem de fer front a reptes com la crisi econòmica provocada per la pandèmia o la tendència d’alguns països a prioritzar els seus interessos nacionals a la supervivència global i la lluita climàtica.

La lluita constant de l’ONU per a reduir l’escalfament global

El primer avanç va ser el Protocol de Kyoto (1997), el primer compromís internacional creat per reduir les emissions de Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEH) que causen l’escalfament global. En el 2001 el document havia estat ratificat per més de 180 països.

Aquest va ser un progrés important per impulsar la consciència climàtica a escala política, però que no va aconseguir els resultats esperats. Malgrat els esforços per part dels països, els objectius de reducció d’emissions i els mecanismes per combatre-ho no van ser prou ambiciosos.

I és que, durant la primera dècada del segle XXI, especialment a la Xina, les emissions GEH es van disparar. Per al 2009 l’escalfament global del planeta ja era de 0,8 °C, respecte als nivells industrials.

Anys després es va signar l’Acord de París (2015), que actualment s’ha convertit en el full de ruta que defineix els esforços i objectius climàtics.

Aquest document compromet als països signants a mantenir per sota d’1,5 °C l’escalfament global de la Terra (màxim 2 °C), respecte als nivells industrials, per així evitar una situació de no retorn i conseqüències perjudicials per la salut del Planeta i els éssers vius que l’habiten.

L’Acord de París és el compromís global pel qual es regeix la comunitat internacional, els governs, la societat civil i les empreses per protegir el Planeta, i sota el qual articulen els seus principals plans d’acció per aturar el canvi climàtic.

Aquest document posa el focus a reduir l’escalfament global de la Terra. Ara bé, què sabem exactament sobre l’origen d’aquest fenomen i les seves conseqüències? Quines creences existeixen al voltant del mateix i per què té lloc?

A través d’aquest complet article respondrem a les preguntes que permetran conèixer amb detall per què la clau per evitar el canvi climàtic és reduir l’escalfament global de la Terra.

Qui va descobrir l’escalfament global de la Terra?

Malgrat que els plans, objectius i mecanismes per aturar el canvi climàtic es van activar fa menys d’una dècada, la causa arrel d’aquest problema, és a dir, l’escalfament global de la Terra, va ser descobert fa més d’un segle.

El 1860 el físic John Tyndall va començar a investigar l’efecte d’hivernacle a partir d’uns estudis i recerques prèvies dutes a terme per Eunice Foote. A partir d’aquests documents, Tyndall va descobrir que les molècules de gasos com el diòxid de carboni, el metà i el vapor de l’aigua eren capaces de bloquejar la radiació infraroja, fet que no succeeix amb l’oxigen i el nitrogen.

Llavors Tyndall va arribar a la conclusió que, quan la radiació del Sol arriba a la Terra, part d’aquesta és absorbida per la superfície terrestre i es converteix en calor. Mentre que l’altra és absorbida pels gasos que es troben en l’atmosfera (Gasos d’Efecte d’hivernacle), que la reemeten en totes direccions, fins i tot de tornada a la mateixa Terra.

És a dir, el científic irlandès va ser el descobridor del mecanisme natural d’absorció dels Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEH) que té lloc a l’atmosfera, un procés que actualment coneixem com a efecte d’hivernacle.

Però la seva recerca va ser més enllà. Aquesta troballa li va permetre descobrir també que els canvis o variacions en la composició atmosfèrica, tant en els nivells com en els tipus de Gasos presents en l’atmosfera, podrien provocar variacions en el clima.

En 1896 el científic suec Svante Arrhenius va ser el primer en apuntar que aquestes variacions climàtiques podrien donar peu a un increment de la temperatura mitjana del Planeta.

En un article Arrhenius va predir per primera vegada que els canvis en els nivells de diòxid de carboni atmosfèric podrien alterar substancialment la temperatura de la superfície a través de l’efecte d’hivernacle. Anys després, a aquest fenomen se’l va denominar: escalfament global de la Terra.

Per què es produeix l’escalfament global de la Terra?

Abans de l’era industrial, la societat va començar a urbanitzar i poblar de manera massiva la Terra: va talar arbres i va asfaltar carrers, va construir edificis cada vegada més alts i agrupacions de cases cada vegada més extenses, i va edificar noves ciutats, pobles i urbanitzacions.

Durant tot el procés, va començar a consumir els recursos naturals de manera desmesurada i sense control. No obstant això, no va ser fins a l’època de la industrialització, quan veritablement va començar a danyar el Planeta.

En la dècada dels vuitanta, l’elevat cost de la mà d’obra en relació amb el cost de l’energia i del capital, va incentivar l’adopció de noves tecnologies que permetien estalviar treball i, per tant, feien rendible la inversió en innovació.

La humanitat va començar a cremar combustibles fòssils per obtenir energia i per desplaçar-se d’un lloc a un altre: es van començar a alliberar l’atmosfera gasos d’efecte d’hivernacle. Cal dir que aquests gasos sempre han estat presents al Planeta de manera natural i en un equilibri perfecte que fa possible la vida en la Terra.

No obstant això, amb la industrialització es van incrementar els nivells d’alguns d’aquests gasos, especialment del diòxid de carboni, i anys més tard, del metà -a causa de l’expansió de la ramaderia intensiva, la mala gestió dels residus, etc-. Tot això va donar peu a un excés de gasos GEH en l’atmosfera i a un increment de la temperatura global del planeta, conegut com a escalfament global.

L’IPCC alerta que, a escala global, en els últims cent anys la temperatura ha incrementat 0,76 °C

Segons l’IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic), en els últims cent anys, la temperatura mitjana global ha augmentat 0,76 °C (Graus Celsius). A l’actualitat, 11 dels 12 anys més calorosos des de 1850 es concentren entre 1995 i 2006. A més, a Espanya l’escalfament global ha estat d’1,5 °C, mentre que, a l’Àrtic, la xifra ascendeix fins als 5 °C.

Malgrat aquestes preocupants xifres i els esforços per activar la transició energètica i aconseguir una societat ZEO -zero emissions-, en el 2022 les emissions GEH es van incrementar un 5,7% respecte a l’any anterior. No obstant això, aquesta xifra suposa un 5,17% respecte al 1990 i un 31% menys respecte al 2005.

En 2022 el transport per carretera va augmentar les seves emissions un 3,3%, mentre que el sector energètic les va incrementar un 24%. Els experts apunten al fet que aquest últim augment té a veure amb el tancament del subministrament de gas per part de Rússia, que va obligar molts països a tornar a la dependència energètica del carbó o altres combustibles fòssils.

Quina és la relació entre canvi climàtic i escalfament global?

Com més concentració de Gasos d’Efecte d’hivernacle hi ha a l’atmosfera, més es reté la calor i més s’eleva la temperatura de la Terra.

Aquests gasos extra, generats per l’ésser humà, incrementen l’efecte d’hivernacle actual i provoquen l’escalfament global de la Terra que dona lloc a un canvi global en el clima: el canvi climàtic.

En aquest sentit, quan parlem d’escalfament global, ens referim al procés que té lloc a causa de l’emissió desmesurada de gasos GEH. Mentre que, quan parlem de canvi climàtic, fem referència al resultat final o conseqüències d’aquest procés.

La relació entre aquests dos termes és clara i està avalada per l’àmplia majoria de la comunitat científica. El 99,9% dels estudis científics confirmen que el canvi climàtic és real i és causat per l’escalfament global de la Terra. A més, asseguren que l’origen d’aquest fenomen és antropogènic, és a dir, que és provocat per les emissions GEH alliberades a l’atmosfera per l’ésser humà.

Quines són les conseqüències de l’escalfament global?

Les conseqüències de l’escalfament global són moltes i ja estan afectant la nostra societat. El canvi climàtic ha deixat de ser un problema del futur. Tal com va alertar Greta Thunberg durant el seu discurs en la COP26 “ens trobem en la sisena extinció massiva de les espècies”.

Conèixer quines són les principals conseqüències causades per l’escalfament global de la Terra i l’emissió desmesurada de Gasos d’Efecte d’hivernacle ens permetrà activar mecanismes per detenir i adaptar-nos a aquest problema.

1. Fenòmens climàtics extrems

L’IPCC assegura que el canvi climàtic és responsable de l’increment de fenòmens climàtics extrems que ha tingut lloc durant l’última dècada.

Des de la borrasca Filomena, fins a les pluges torrencials d’Alemanya o el Pakistan. L’escalfament global ha donat peu al fet que els fenòmens climàtics extrems siguin més freqüents, prolongats i intensos que antany.

Tot això es deu al fet que l’augment de la temperatura del Planeta s’està acostant de forma molt perillosa als 1,5 graus que l’Acord de París establia com a límit. No hem d’oblidar que l’any 2022 va ser el cinquè o sisè any més càlid des que es té registre.

Les onades de calor i de fred, els ciclons tropicals o huracans, els períodes de sequera o les pluges torrencials són alguns dels fenòmens climàtics extrems que han tingut lloc de forma més freqüent en els últims anys.

En el cas dels huracans, per exemple, l’increment de la temperatura ha provocat que aquests siguin més violents. Aquest fenomen atmosfèric és la forma que té el Planeta de repartir l’excés de calor de les zones càlides a les més fredes. És per això que, com més puja la temperatura, més huracans tindran lloc i més ciutats, cultius i infraestructures quedaran completament destruïdes.

2. Empitjorament de la Salut i propagació de malalties

El canvi climàtic podria afectar la vida de milions de persones. De fet, els fenòmens climàtics extrems comentats anteriorment, afecten seriosament la seguretat alimentària, sanitària, energètica i hídrica de les regions on tenen lloc.

A més, obliguen a les persones que ho han perdut tot, a migrar a poblacions veïnes o llocs completament desconeguts per ells, fet que pot afectar greument la seva salut mental en cas que el procés d’adaptació no sigui efectiu.

A vegades, les persones es veuen obligades a canviar la seva forma de vida i de subsistència per a adaptar-se als canvis que han provocat el canvi climàtic i aquests fenòmens meteorològics extrems.

Un exemple d’això va ser la crisi que va tenir lloc el 2012 als països del Sahel, en el nord d’Àfrica. Aquest territori va patir una crisi alimentària que va afectar uns 18 milions de persones a causa de l’escassetat de pluges.

El 2019 una nova sequera en la Banya d’Àfrica va posar en risc de mort a causa de la fam extrema a 7,6 milions de persones.

De fet, el canvi climàtic també podria contribuir a la proliferació i propagació de malalties. I és que els canvis de temperatura extrems poden fer que algunes zones temperades siguin més acollidores per la propagació de determinades malalties.

Diversos estudis científics asseguren que l’actual sistema de consum actual, a més de provocar el canvi climàtic, també va influir en la propagació i el desenvolupament del virus SARS-COVID.

Segons un article publicat a la National Library of Medicine dels Estats Units, “la progressiva deterioració dels ecosistemes a causa del model de producció d’aliments i inputs pres de la naturalesa va donar origen a aquesta pandèmia que estem patint provocada pel coronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS-CoV-2) i també les últimes pandèmies en el món”.

“Hem degradat extenses poblacions forestals i selvàtiques per conrear aliments i criar bestiar. Allò que consumim té un impacte en la naturalesa. La desforestació, el desenvolupament agrícola i el canvi climàtic estan causant increment en malalties transmeses per vectors. La pandèmia de COVID-19 és el resultat de la pertorbació ocasionada per l’activitat humana sobre la naturalesa” alerta l’informe.

3. Inundacions i desaparició d’ecosistemes

A causa de l’escalfament global, la temperatura dels oceans ha pujat. Això ha donat peu al desglaç dels casquets polars i, per consegüent, a l’augment del nivell de la mar.

Aquest succés està afectant greument els països insulars, la línia de platja dels quals ha començat a pujar i a “engolir” les cases, botigues i edificis de les ciutats, pobles i barris costaners, però també a algunes de les principals ciutats del món com Los Angeles, Nova York, Amsterdam o Venècia, que van ser edificades en línia o per sota del nivell de la mar.

En paral·lel, l’escalfament global ha provocat que hi hagi menys pluja i més inundacions. En aquest sentit, el clima s’adapta a aquestes noves condicions donant peu a canvis en la durada d’estacions o activant patrons propis de climes més monsònics.

Tot això afecta greument als ecosistemes arribant fins i tot a provocar la seva completa desaparició. Un exemple d’això és la desaparició de la mar d’Aral, situat al Kazakhstan. Aquest ecosistema va ser considerat antigament un dels majors llacs del món, amb una extensió 68.000 km². No obstant això, a l’actualitat únicament es pot observar menys del 10%.

Durant l’última dècada, algunes regions de muntanya han perdut al voltant de la meitat de la seva cota de neu. En paral·lel, alguns espais naturals protegits estan en greu perill de desaparèixer. De fet, segons la Unesco, les glaceres podrien desaparèixer en menys de trenta anys. El patrimoni glacial mundial perd una mitjana de 58.000 tones de gel a l’any, l’equivalent al volum d’aigua utilitzat per Espanya i França.

4. Desaparició d’espècies animals

A causa dels canvis en el clima, un gran nombre d’espècies d’animals estan veient com el seu clima actual desapareix i els és impossible adaptar-se a aquests canvis tan ràpidament. Aquests són alguns dels exemples que posen en perill la biodiversitat del Planeta:

– Els ossos polars moren ofegats perquè el nombre de gels flotants s’ha reduït considerablement.
– Els ocells migradors han perdut la seva capacitat d’emigrar perquè els és impossible seguir els fluxos de temperatura habituals.
– La gran barrera de coral australiana està desapareixent a causa de l’increment de la temperatura de l’oceà.
– El nombre de pol·linitzadors es veu minvat dia a dia i amb això, es posa en risc el procés de pol·linització de les flors i plantes.

Tota aquesta informació sobre l’escalfament global de la Terra ens porta a preguntar-nos: com podem reduir la temperatura del Planeta?

Per aconseguir reduir el nivell de Gasos d’Efecte d’hivernacle de l’atmosfera és imprescindible reduir les emissions i aspirar a una societat ZEO -zero emissions-. En cas contrari, correm el risc que, una vegada aconseguim detenir l’escalfament global de la Terra, tornarem a consumir i emetre de la mateixa manera i, a la llarga, tornarem a trobar-nos en la mateixa situació.