La COP25 celebrada a Madrid al novembre 2019, la trobada internacional més important per a debatre com la humanitat pensa fer front al canvi climàtic, va visibilitzar l’existent preocupació de la societat sobre aquesta crisi i la creixent voluntat política per a afrontar-la.
Aquest 2020, ni més ni menys que 84 països es van comprometre voluntàriament a revisar els seus objectius de reducció de CO₂, el principal Gas d’Efecte d’hivernacle (GEI) causant del canvi climàtic. I, encara que la COP26 hagi estat ajornada a causa de la crisi del COVID19, els països han de mantenir els seus compromisos.
En la passada COP25, Alemanya, França, Espanya, Noruega i Finlàndia, i la majoria de països signants de l’Acord de París 2015, a més d’algunes noves incorporacions com Regne Unit, Suècia o el Pakistan, es van comprometre a revisar els seus Plans Nacionals d’Energia i Clima (PNIEC) per a aquest 2020. Tot amb l’objectiu d’aconseguir ser neutres en carboni per a 2050, un objectiu jurídic vinculant que es confirmarà durant la pròxima i ajornada COP26.
I és que, segons l’IPCC, la generació d’electricitat és responsable del 25% de les emissions GEI que provoquen el canvi climàtic. La indústria, les emissions de la qual depenen també en bona part de l’energia utilitzada, és responsable d’un altre 21% més.
En els últims anys la majoria de països han inclòs en els seus PNIEC projectes a llarg termini per a aconseguir la transició energètica a l’energia verda. Estan disposats a reformular i replantejar la seva manera d’obtenir energia amb la finalitat d’aconseguir reduir dràsticament les emissions i la petjada de carboni que deixen en el planeta. Ho estàs tu?
Què puc fer jo?
Encara que no ho sembli, les accions i activitats que realitzes en la teva vida diària poden portar amb si una càrrega en l’àmbit de les emissions. Estaries disposat a modificar part de la teva vida per tal d’ajudar la humanitat a complir els objectius de reducció d’emissions de l’Acord París 2015? I si et diem que a més aquests canvis t’ajudaran a reduir costos en la llar?
La comunitat internacional alerta que cada ciutadà de la Unió Europea emet una mitjana de 8.400 kg de CO₂ a l’any. A Espanya la mitjana de 2019 situa la xifra en 7.500 kg de tones de CO₂ a l’any.
Tot i que la petjada de carboni dels ciutadans espanyols està per sota de la mitjana europea, la comunitat científica assegura que per tal d’aconseguir mitigar el canvi climàtic i per a la supervivència del planeta, la nostra mitjana anual d’emissions hauria de ser de 600 quilos anuals per habitant. Hi ha molta feina i canvis per fer per a aconseguir-lo.
Què és la petjada de carboni?
La petjada de carboni és un indicador que ens ajuda a conèixer la totalitat de Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEI) que produeix la nostra existència i la nostra activitat diària. Coneixent quina és la nostra petjada de carboni i què la produeix, podem ser capaços de reduir-la i d’aquesta forma, estarem ajudant a combatre el canvi climàtic.
Les accions i canvis que prenem en la nostra vida diària, encara que puguin semblar insignificants per a ajudar a combatre un problema mundial, marquen la diferència si aconsegueixen convertir-se en una tendència col·lectiva.
Canvis ZEO a la nostra llar per a ser energèticament ZEO
Avui dia existeixen múltiples opcions per a ser sostenible i zero emissions en l’àmbit del subministrament energètic. La majoria de canvis no suposen un sobrecost i fins i tot poden implicar un gran estalvi econòmic a llarg termini. Gràcies a les nostres decisions també podem contribuir a frenar l’emergència climàtica i reduir la nostra petjada de carboni.
1. Contractar llum en comercialitzadores renovables
Des de fa uns anys existeixen en el mercat un gran nombre de comercialitzadores d’energia renovable que ofereixen un preu igual o menor de l’electricitat per a les nostres factures de la llum.
A la majoria d’economies mundials, les comercialitzadores d’energies no renovables estan subjectes als mercats de carboni nacionals. Amb aquest sistema el Règim de Comerç Europeu adjudica un preu per cada tona de CO₂ emesa. Posar preu al CO₂ és un incentiu per a aquelles companyies que busquen afrontar un canvi tecnològic a favor de la lluita contra el canvi climàtic.
Gràcies a aquest sistema que afecta directament la indústria i a les companyies productores d’energia, des de 2011 a Espanya s’han aconseguit reduir les emissions fins a un 60% – segons dades publicades pel MITECO-.
És per això que canviar-se a una companyia renovable resulta una opció positiva per a aconseguir ser energèticament zero emissions (ZEO) alhora que un estalvi per a les nostres butxaques. Les comercialitzadores renovables ofereixen preus competitius gràcies al fet que no han de pagar drets d’emissió, mentre que les companyies no renovables traslladen el cost d’aquests drets a les factures mensuals dels ciutadans encarint cada vegada més el servei.
Segons l’Observatori de Canvi Climàtic de València, contractant l’energia a través de fonts renovables podem evitar l’emissió anual de 1,500 kg de CO₂.
7.600 kg CO2 – 1.500 kg CO2= 6.100 kg
2. Autoconsum elèctric
Tot i així contractar energia verda no és l’única opció per a ser ZEO amb el nostre subministrament elèctric. Des de finals d’agost de 2018 el mal anomenat “impost al sol” no existeix i no hem de pagar cap mena de recàrrec per produir i consumir la nostra pròpia energia.
Per què l’autoconsum elèctric?
Tant passant-te a l’autoconsum fotovoltaic -produint la teva pròpia energia mitjançant plaques solars-, com contractant energia amb una comercialitzadora renovable, la teva petjada de carboni energètica passa a ser zero. De totes maneres, existeix una gran diferència si tries aquesta segona opció:
- Estalvi: A llarg termini, amb l’autoconsum pots arribar a estalviar d’un 34 a un 100% de la teva factura de la llum.
- Sobirania: Seràs l’amo de la teva pròpia llum i gràcies als sistemes de domòtica controlaràs el teu consum energètic per així poder ser també més eficient.
- Inversió: L’autoconsum energètic requereix una inversió econòmica que potser no podràs recuperar fins passats uns deu anys.
L’abril de 2019 es va aprovar definitivament el Reial decret que regula les condicions de l’autoconsum elèctric fotovoltaic en les llars espanyoles. No tinguis cap dubte, a Espanya produir la nostra pròpia energia és legal i es regula.
L’autoconsum cada vegada compta amb més suports a escala administrativa i també en l’àmbit polític. Segurament és per això que, en els últims deu anys, el preu dels panells solars ha caigut més d’un 80%. Tot i així, el cost mitjà d’una instal·lació en una llar “tipus”, uns 100 m² i quatre persones, requereix d’una inversió mínima de 7.000 €.
Existeixen múltiples opcions per a abaratir el cost de la nostra instal·lació com fer ús de les subvencions estatals o dels ajuntaments, o bé realitzar la compra a través de Col·lectius Solars.
Amb la compra colectiva es posible abaratir fins un 40% el cost de la instalació
Unint-te a una compra col·lectiva de plaques solars com la catalana Col·lectiu Solar, la instal·lació de plaques solars és un 40% més barata. Realitzant grups de compra d’unes 300 cases s’aconsegueix reduir el preu a uns 4.000€ (enfront dels 9.000€/10.000€ que costaria si realitzes la compra pel teu compte). L‘estalvi anual de la factura, que serà d’uns 700€ a 900€, recaptarà en quatre anys més de 3.500€. Per tant, en quatre anys la instal·lació no només quedaria 100% amortitzada, sinó que haurà sortit a cost zero.
Ja és possible compensar econòmicament els excedents de l’autoconsum
Les bateries de liti, les que comunament s’utilitzen per a emmagatzemar energia, encara no han arribat al seu punt culminant de comercialització. Actualment tenen un cost massa elevat per a poder ser assumit per un ciutadà mitjà i la seva durada, així com el seu posterior reciclatge, és un pèl qüestionable. És per això que la majoria d’instal·lacions d’autoconsum no compten amb bateries per a emmagatzemar els excedents energètics.
Abans aquesta qüestió suposava un gran “handicap”, perquè obligava als autoconsumidors a continuar pagant per tal de tenir subministrament energètic quan les seves plaques no produeixen, i a abocar de manera “gratuïta” el seu excedent a la Xarxa Elèctrica sense cap mena de compensació.
Des del diumenge 1 de març de 2020 és possible rebre una compensació per l’excedent energètic que produeixen les plaques solars durant el dia. La majoria de comercialitzadores ja estan treballant per a oferir sistemes de compensació simplificats.
El sistema de compensació simplificada permet compensar aquesta energia contractada amb l’equivalent de l’excedent energètic abocat a la Xarxa Elèctrica d’Espanya. Encara que aquesta “remuneració” no compensa el cost real de l’energia produïda, ens pot permetre estalviar entre un 60 i un 90% la nostra factura mensual de la llum.
Com succeeix amb la contractació d’energies renovables, amb l’autoconsum elèctric pots evitar l’emissió de 1.500 kg de CO₂. Amb totes dues decisions estaries reduint gairebé un 20% la teva petjada de carboni.
7.600 kg CO2 – 1.500 kg CO2= 6.100 kg de CO2 a l’any
3. Eficiencia energètica
Que ens hàgim acollit a un subministrament energètic ZEO (zero emissions) no significa que puguem continuar perpetuant en les nostres llars hàbits de malbaratament energètic. Vivim en un planeta que s’enfronta a una situació d’emergència climàtica i qualsevol petita acció o canvi que realitzem, pot suposar una gran diferència quant a emissions.
Les mesures d’eficiència energètica que prenem ens poden ajudar a evitar l’emissió de fins a uns 500 kg de CO2 anuals. Gairebé un 6,5% de la nostra petjada de carboni pot veure’s reduïda gràcies a mesures tan simples com canviar la nostra il·luminació, desendollar els aparells electrònics quan no els estiguem usant en comptes de deixar-los en estand by, o evitant l’ús d’electrodomèstics innecessaris com l’assecadora o l’assecador de pèl.
Segons l’Observatori de Canvi Climàtic de València únicament canviant tot el nostre sistema d’il·luminació per bombetes LED podem evitar l’emissió d’uns 30 kg de CO₂. Netejant amb aigua freda uns 175 kg de CO₂ i comprant electrodomèstics eficients amb certificació eco fins a 200 kg de CO2 anuals. Com vivim o com decidim viure, també influeix en el canvi climàtic.
Encara que les nostres accions no tinguin un gran efecte directe, si totes les llars espanyoles seguíssim sense adoptar mesures d’eficiència energètica, quant CO2 estaríem alliberant a l’atmosfera de manera innecessària?
Tal com Antonio Cerrillo recull en el Decàleg contra el malbaratament energètic en La Vanguardia, millorar els hàbits domèstics permet l’estalvi de fins a un 40% del nostre consum. No deixar les llums enceses quan canviem d’estança a casa o instal·lar un correcte sistema d’aïllament en el nostre habitatge poden implicar un significatiu estalvi d’emissions al cap d’un any.
Per això és tan important assegurar el bon ús d’electrodomèstics com el frigorífic, responsable del 18% del nostre consum energètic, el televisor, responsable del 10% o la rentadora o la nostra cuina elèctrica, responsables del 8 i el 9% respectivament. La calefacció, per exemple, suposa un 15% del nostre consum energètic i només ajustant-la un grau, podem estalviar fins a 50 kg de CO₂ anuals per persona.
7.600kg CO2 – 450 kg CO2= 7.150 kg
Plaques Solars Tèrmiques
L’energia solar tèrmica fa molts més anys que va penetrar en les nostres llars. Aprofitar l’energia del sol per a produir calor, ja sigui per al nostre ACS (Sistema d’Aigua Calenta Sanitària) o bé per al nostre sistema de climatització, redueix significativament el nostre consum elèctric.
Gràcies a la instal·lació de les plaques solars tèrmiques és possible estalviar fins a un 60% en la factura de la llum a més de poder ser totalment ZEO a l’hora de realitzar accions com dutxar-te o posar la calefacció en la teva llar.
Tot i tenir una instal·lació de plaques solars fotovoltaiques, pot ser més rendible i més eficient per al consum de la nostra llar tenir instal·lades també plaques solars tèrmiques. D’aquesta manera podrem destinar l’energia obtinguda a través de les fotovoltaiques per a generar electricitat i la tèrmica per a generar calor. Pots decidir que sistema és el millor per a la teva llar aquí.
PlataformaZEO compta amb la col·laboració de periodistes i experts ambientals que treballen cada dia per ajudar-vos a estar més informats del canvi climàtic i l’escalfament global.
Loading...
