Es necessita l’energia nuclear per aturar el canvi climàtic?

Per poder limitar a 1,5 °C l’escalfament global de la Terra i complir amb els objectius definits en l‘Acord de París (2015), hem de reduir ràpidament les emissions GEH provocades per l’ésser humà. La forma més pràctica d’aconseguir-ho és prohibir gradualment l’ús de combustibles fòssils, tant en l’àmbit de la mobilitat, com en el de la generació energètica.

No obstant això, les emissions de CO₂ procedents de la combustió de carbó, gas i petroli continuen creixent a escala global. El 2018 van assolir un nou rècord: 36.600 milions de tones de CO₂. És a dir, un 61% per sobre dels nivells registrats el 1990.

A Espanya, l’energia ZEO supera els fòssils

Però paral·lelament a això, en determinades regions o països desenvolupats i durant uns certs períodes de temps, les fonts d’energia renovable han experimentat un gran boom. Per exemple, a Espanya, durant el primer trimestre del 2021, l’energia renovable va superar la no renovable amb un 51,4% d’energia neta generada.

I en l’últim semestre de l’any, l’energia eòlica es va convertir en la primera font de generació elèctrica del país, sobrepassant l’Energia Nuclear, que sempre havia estat la més utilitzada amb un 23% del total.

No obstant, a més d’aquests avenços cap a una energia més neta, en els últims anys també s’ha creat un ampli debat entorn de l’energia nuclear. Hauria de considerar-se una font d’energia neta? Podria ser una alternativa òptima per poder reduir al màxim les emissions de CO₂ i complir amb els objectius de l’Acord de París 2015?

La Comissió Europea reconeixerà l’energia nuclear com a verda, només fins a 2045

Els primers dies de gener del 2022, la Comissió Europea va plantejar el reconeixement de l’energia nuclear com una font d’energia verda, almenys fins al 2045. A través d’una polèmica proposta legal de 60 pàgines llançada des de Brussel·les, va classificar l’energia nuclear i el gas com a necessaris per aconseguir la transició cap al subministrament energètic ZEO.

L’esborrany recull una nova classificació de les activitats del sector energètic que es consideren sostenibles per al medi ambient. Segons el document, “la nuclear i el gas són classificades en la segona categoria de la taxonomia, és a dir, entre les que són baixes en emissions de carboni i per a les quals de moment no hi ha una alternativa disponible”.

EN CONTRA

Aquest document provocarà un debat entre la comunitat política i climàtica, i suscitarà una gran polèmica entre el moviment climàtic. I és que tal com afirma el vicecanceller i ministre alemany d’Economia i Protecció del clima, Robert Habeck, “etiquetar l’energia nuclear com sostenible és un error amb aquesta tecnologia d’alt risc”.

Per a ell i altres líders polítics ecologistes, la solució hauria de ser apostar per les instal·lacions de generació d’hidrogen, un vector energètic que prové de fonts renovables i amb zero emissions de CO₂.

I és que, encara que l’energia nuclear no generi emissions de CO₂, suposa alguns riscos per al Planeta, la societat i el medi ambient en general. Només és necessari mirar enrere i revisar la nostra història per adonar-nos d’això. Des que es van començar a construir centrals nuclears, hi ha hagut 8 accidents nuclears d’una magnitud de 4 a 7 en l’Escala Internacional d’Accidents Nuclears (EIR).

Els accidents de Fukushima al Japó, o el de Txernòbil a Ucraïna, van ser considerats grans desastres mediambientals que van tenir greus conseqüències en els ecosistemes i poblacions que hi vivien a prop. Moltes persones van morir a causa de la radiació alliberada per l’accident en el mateix moment o una setmana després de l’accident. Mentre que uns altres van patir malalties i tumoracions anys després.

A més, és important recordar que alguns llocs on es van produir els accidents han estat declarats “inhabitables” a causa dels alts nivells de radiació que encara romanen en l’ambient. Segons va alertar Alexéi Yáblokov, el líder del Partit Verd a Rússia, “els territoris en un radi de 50 quilòmetres al voltant de Txernòbil no podran ser habitats mai”.

A Espanya, per exemple, l’entitat ecologista fa anys que denuncia les conseqüències de l’accident de Palomares, en el qual dos avions militars dels Estats Units van col·lidir mentre realitzaven una maniobra de proveïment de carburant de combustible en ple vol quan sobrevolaven la localitat d’Almeria.

Més de cinquanta anys després, les terres del municipi de Palomares continuen contaminades i no s’hi pot conrear. A més, continua existint una incertesa sobre els riscos reals d’aquest desastre per a la població i el medi ambient.

A FAVOR

Però malgrat aquests problemes plantejats per alguns grups i líders ecologistes, altres líders i polítics aposten per l’energia nuclear perquè podria ser l’única manera d’aconseguir els objectius de descarbonització pactats per la comunitat internacional.

I és que l’energia nuclear podria ser una font estable de subministrament d’energia capaç de bandejar definitivament els combustibles fòssils i de facilitar el desplegament de fonts renovables intermitents.

Hem de tenir en compte que les energies renovables com la hidràulica, la solar o l’eòlica, depenen d’elements externs per a generar energia. Mentre que l’energia nuclear pot generar energia de manera constant.

Per aquest motiu, el Comissari europeu de Mercat Interior, Thierry Breton va assegurar a El País, que “qualsevol que digui que podem complir els propòsits del Pacte Verd el 2050 sense energia nuclear, no està veient la veritat, perquè les xifres són aquí”.

Aquesta teoria és secundada per alguns científics i tecnòcrates com Bill Gates. En el seu últim llibre “Com evitar el desastre climàtic”, assegura que el desafiament de segle XXI serà fer front de manera sostenible a la creixent demanda d’energia.

Tal com assenyala Gates en el seu llibre, en el futur necessitarem generar 2,5 vegades més d’electricitat. Cosa que no podrem assolir només amb les fonts d’energia renovables i 100% netes, pel fet que la seva generació d’energia és intermitent i depèn de factors climatològics.

En aquest sentit, Bill Gates advoca per la ràpida instal·lació de l’energia eòlica i solar, però, sobretot, defensa la necessitat d’apostar per l’energia nuclear com l’única forma d’assolir una transició energètica gradual i justa. Per aquest motiu, a través del seu projecte TerraPower, va presentar una nova remesa de centrals nuclears de quarta generació, molt més segures, que no requereixen operaris i són capaces de produir energia a un baix cost.

Així i tot, aquest convincent discurs, encara queda el handycap dels residus: és possible eliminar-los? On i com podem guardar-los per tal de reduir al màxim el risc per a la societat?

Segons la recerca publicada per la revista “Nature Minds“, les empreses han de buscar nous models d’emmagatzematge més segurs.

És per això que el sector treballa en nous sistemes i Plans d’emmagatzematge per guardar aquest tipus de residus. Hem de tenir en compte que algunes deixalles tindran una vida mitjana d’aproximadament trenta anys, però altres com el plutoni, poden ser radioactius durant desenes de milers d’anys.

S’estan fent recerques i proves per l’emmagatzematge de residus sota terra o bé mitjançant el sistema de magatzem temporal individualitzat (ATI). Uns altres, han apostat per l’emmagatzematge en sarcòfags de formigó i acer capaços de contenir el material radioactiu en el seu interior.