En aquest sentit, aquesta mateixa setmana l’equip de futbol del Paris Saint Germain ha suscitat una gran polèmica a causa d’unes declaracions considerades com a “negacionistes” per part de la comunitat climàtica.
I és que, durant una roda de premsa, l’entrenador del PSG, Christophe Galtier, i un dels seus jugadors estrella, Kylian Mbappé, es van burlar d’una periodista quan aquesta els va preguntar per què l’equip havia viatjat amb avió per disputar el partit de la Ligue 1 contra el Nantes, quan totes dues ciutats estan connectades per un tren d’alta velocitat. El trajecte, d’uns 380 quilòmetres, es pot realitzar amb tren en dues hores, mentre que l’equip parisenc va llogar un avió Boeing 737 de 50 places.
Pel que sembla, aquestes declaracions deixaven clar que l’equip no es planteja dur a terme els seus viatges de curta o mitjana distància amb tren, i prefereix fer-los amb avió privat. Però en el fons, el missatge que dona el PSG és que el canvi climàtic és “cosa de riure” i que no pretenen fer cap esforç per lluitar contra l’emergència climàtica.
A més, aquest equip internacional podria estar duent a terme un acte il·legal. Perquè l’any passat el Parlament francès va aprovar una llei que prohibeix els vols nacionals, quan hi hagi alguna alternativa amb tren, en desplaçaments inferiors a dues hores i mitja.
La resposta per part d’altres clubs a aquesta polèmica
Fa uns mesos, l’associació Attac va acusar el futbolista de realitzar 52 vols amb el seu jet privat, fet que suposa 1.502 tones de CO₂.
Segons un informe de l’ONG Transport & Enviroment, és important tenir en compte que els avions privats generen 10 vegades més emissions de carboni que les aeronaus de passatgers i 50 vegades més que els trens. Tal com mostra el document, en només una hora de vol, un jet privat pot arribar a emetre dues tones de CO₂, quan, de mitjana, una persona emet al voltant de 8,2 tones de CO₂ en el transcurs d’un any.
Evitar aquest tipus de vols seria una manera de reduir la petjada de carboni de la humanitat i aconseguir els objectius de descarbonització proposats per la comunitat climàtica:
– Reduir les emissions un 55% el 2030
– Aconseguir la neutralitat climàtica el 2050
La recerca del mitjà de comunicació ARA, confirma que els clubs espanyols també utilitzen vols privats, però amb molta menys freqüència.
El Futbol Club Barcelona, per exemple, s’ha desplaçat a camps com el Vila-real, a Castelló de la Plana, o a l’estadi de Saragossa amb autobús. No obstant això, algunes vegades també ho han fet en vol privat xàrter.
En el cas del Real Club Deportiu Espanyol de Barcelona, la política és similar a la del Barça. Per als desplaçaments de curta o mitjana distància dins de Catalunya o València, fan servir autocars, mentre que per desplaçar-se a ciutats com Pamplona o Bilbao van en vol privat.
Pel que sembla, al Girona, equip que ha pujat a primera divisió enguany, existeix un major compromís climàtic. L’equip del Girona prioritza sempre el tren d’alta velocitat, per viatjar a Madrid, Pamplona o València.
No descarten optar per un vol xàrter, però només en casos excepcionals: si els horaris i el calendari compliquen el benestar dels jugadors. Perquè us feu una idea: l’últim vol xàrter que va realitzar l’equip del Girona va ser per anar a jugar a Tenerife.
Per la seva part, des del Reial Betis va anunciar l’any passat que el nou mitjà de transport oficial de l’equip seria Renfe. L’acord de col·laboració fixa que el tren es convertirà en el ‘Transport Oficial’ per als desplaçaments dels seus clubs de futbol i bàsquet en les diferents competicions que es disputin al llarg d’aquesta temporada.
A més, la companyia facilitarà descomptes per als viatges amb tren amb motiu de les trobades esportives programades dels clubs, de les seves seccions masculina i femenina.
L’Atlètic de Madrid i el Real de Madrid també van activar estratègies per reduir la seva petjada de carboni dels desplaçaments de curta i mitjana distància. El maig del 2022 tots dos equips es van traslladar al Cívitas Metropolità en dos autobusos públics elèctrics facilitats per l’Empresa Municipal de Transports de Madrid.
L’altra cara de la moneda
El clar exemple d’això és el nou fitxatge del Barça, Héctor Bellerín, un vegà, ecologista i model, que l’any passat va prometre plantar 3.000 arbres per cada victòria que guanyés el seu anterior equip, l’Arsenal.
Bellerín és un fervent defensor de la consciència climàtica. Ha invertit en un parell d’empreses ecològiques i és accionista de l’equip més sostenible del món, els Forest Green Rovers.
I és que segons va explicar el jove futbolista durant la seva roda de premsa de presentació: “El futbol em dóna tant que em col·loca en una posició en la qual puc ajudar més que la majoria. És el meu deure fer-ho i estic molt feliç”.
De fet, actualment, alguns dels equips espanyols més importants del moment han dut a terme canvis per incrementar el seu compromís sostenible i reduir el seu impacte en el medi ambient.
Els equips de futbol i els seus jugadors, no només són figures que influeixen en l’opinió pública, sinó que també tenen la seva part de responsabilitat en el camí cap a una societat més ZEO.
La petjada de carboni del futbol
Els estadis requereixen d’una gran quantitat d’energia per al seu funcionament. De fet, segons Holaluz, un estadi d’un equip de futbol europeu consumeix una mitjana de 8 milions de kW/hora l’any, la despesa equivalent a un total 2.500 famílies.
Les dades de la UEFA van revelar que aquest any, la Champions League europea va generar un total de 2.925.000 tones de CO₂ equivalent. Per fer el càlcul es van comptabilitzar les emissions generades pels desplaçaments i les estades d’hotel de 24 equips, i l’energia generada pels 51 partits celebrats en 10 ciutats diferents. I no només això, també es va comptabilitzar la petjada de carboni generada pels 2,5 milions d’espectadors que van assistir presencialment a veure els partits.
Per part seva, els jugadors estan prenent cada vegada més consciència del seu poder d’influència i de l’impacte mediambiental de la seva activitat i intenten reduir-la. El futbol va pel camí de ser autènticament ZEO.
Llicenciat en Enginyeria Industrial, especialitat en Organització, per la UPC. President de l’Associació per al Desenvolupament de la Casa Bioclimàtica des de la seva creació el 2003. President de Comitè de Representació de la plataforma ZEO (Zero Emissions Objective), per frenar el Canvi Climàtic.