Després de la victòria electoral del candidat demòcrata Joe Biden a les eleccions a la presidència dels EUA del 2020, el país finalment ha tornat a l’Acord de París 2015. El 20 de gener del 2021, el president va signar i enviar una ordre executiva a les Nacions Unides per tal de tornar a formar part de l’Acord de manera oficial en un termini de trenta dies.

Trenta dies després, el 20 de febrer del 2021, la nació torna a estar oficialment dins l’Acord de París i preparada per liderar globalment el compliment dels objectius de l’Acord.

Es tracta d’un avenç molt esperat en matèria d’acció climàtica, tenint en compte que els Estats Units és el segon emissor de CO₂ del planeta, per darrere de la Xina, i que tots dos països representen aproximadament el 40% de les emissions de carboni globals.

El desastre de Texas: L’oportunitat per aconseguir el suport dels estatunidencs

Un avenç que arriba en un moment clau per al país. I és que el desastre de les grans nevades a l’Estat de Texas ha posat de manifest la feblesa dels Estats Units enfront del canvi climàtic. A més, ha mostrat les conseqüències a les quals haurà d’enfrontar-se el país en els pròxims anys.

Durant més de tres dies, els talls de llum i les destrosses en les canonades, han deixat sense electricitat i aigua calenta a milions d’estatunidencs. Aquest fenomen meteorològic extrem ocasionat pel canvi climàtic, ha impactat de ple la societat.

Des de l’organització nord-americana independent Climate Power, asseguren que el fet que la xarxa elèctrica de Texas operi de manera independent, a diferència de la resta del país, i amb energia fòssil, és el que ha ocasionat aquest desastre climàtic.

Per aquest motiu, l’entitat espera que aquesta crisi serveixi per a qualificar com a urgent la discussió sobre com enfocar el proveïment energètic en el futur, “amb una energia sostenible en la qual tots puguin confiar”.

A causa d’aquests successos, l’aposta de Joe Biden per tornar a l’Acord de París i les noves mesures d’adaptació i mitigació que s’adoptaran, probablement seran valorades més positivament pels estatunidencs.

L’Acord de París: Un assoliment històric en matèria d’acció climàtica

Per a molts científics i ecologistes, la lluita contra el canvi climàtic semblava haver-se tornat més difícil després que Donald Trump decidís abandonar l’Acord de París 2015. Durant uns anys, el president ha mantingut el país al marge dels esforços internacionals per aconseguir la transició ecològica.

I és que l’Acord de París 2015 ha estat l’assoliment més gran en matèria d’acció climàtica de la història. Durant la Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP 21), celebrada a París el 2015, 195 dels 197 països que van participar en aquesta trobada internacional es van sumar a aquest tractat ambiental. Després de més d’una setmana de negociacions, l’Acord de París va ser aprovat el 12 de desembre del 2015 a la capital francesa.

Però l’aplicació de l’Acord no va començar fins al 2020, quan va finalitzar la vigència del Protocol de Kyoto. A partir d’aquest moment, els països signants havien de començar a actuar seriosament per a mantenir per sota d’1,5 °C l’escalfament global de la Terra – respecte als nivells preindustrials-.

Segons recull l’article 2 del mateix acord, aquest compromís global tracta de “reforçar la resposta mundial a l’amenaça del canvi climàtic, en el context del desenvolupament sostenible i dels esforços per eradicar la pobresa”.

Aquest històric tractat al qual ara ha tornat els EUA, presenta quatre punts clau per combatre la crisi climàtica:

1. Compromet els signants a “fer esforços” per limitar l’augment de la temperatura planetària a 1,5 graus com a màxim.
2. Limita les emissions GEH dels països, per tal de reduir els nivells de CO₂ a l’atmosfera. Hem d’arribar a un punt en el qual les emissions de CO₂ siguin equiparables als nivells que els boscos i oceans poden absorbir naturalment.
3. Entre l’any 2050 i el 2100 haurem d’aconseguir la neutralitat climàtica.
4. Cada cinc anys es revisarà que els països hagin reduït les seves emissions.
5. Els països més desenvolupats finançaran la transició ecològica.

Els primers passos dels EUA després de tornar a l’Acord de París

El canvi climàtic torna a formar part de l’agenda política dels EUA. Tant és així, que s’espera que el país sigui un actiu col·laborador en la pròxima COP 26, que tindrà lloc a Glasgow, Escòcia.

Sabies que…?

Durant el període des del 1751 fins al 2016 els EUA ha estat el país amb més emissions de CO₂ acumulades.

El 2016 sumaven 394.384.709.800 tones de CO₂, i el número, continua creixent.

Segons el Carbon Dioxide Information Analysis Centre (CDIAC) els emissors més grans de CO₂ no corresponen als països més poblats, sinó a les principals potències econòmiques.

Joe Biden ja ha anunciat que organitzarà una cimera el 22 d’abril per debatre i reforçar els compromisos de reducció d’emissions de CO₂ del país, en línia amb l’Acord de París.

Per a Biden, el canvi climàtic suposa una “amenaça existencial” per la humanitat, va alertar durant la signatura del document en el seu primer dia a la Casa Blanca. Per part seva, John Kerry, l’enviat especial pel Clima nomenat per Biden mesos abans, també va instar a la cooperació global: “Cap país pot lliurar aquesta lluita per si sol”.

Per això les noves prioritats de l’Administració Biden són les següents: prendre mesures urgents per abordar el problema de l’emergència climàtica, complir amb les demandes de la comunitat científica i empoderar els treballadors i empreses per tal de liderar la transició a l’energia neta.

A més, el president ja anunciat la seva intenció de motivar la transició a la mobilitat elèctrica amb l’ajuda de la companyia Tesla, una de les majors empreses de cotxes elèctrics del moment.

En els propers deu anys, Biden invertirà fins a 2.000 milions de dòlars a fi d’aconseguir la neutralitat climàtica dels EUA el 2050.

El retorn dels EUA a l’Acord, una manera de pressionar la Xina perquè sigui més ambiciosa

S’espera que aquest retorn a l’acció climàtica sigui una nova oportunitat per a pressionar la resta de superpotències, especialment la Xina, a ser més ambicioses amb els seus objectius de descarbonització.

Sobretot després de l’anunci que els Estats Units i el Canadà formaran un front comú contra la crisi climàtica. Després d’una reunió bilateral telemàtica entre Biden i el president Justin Trudeau, els mandataris van decidir establir un full de ruta comú per alinear els objectius de tots dos països contra la crisi climàtica i accelerar la implementació dels objectius de l’Acord de París.

Sembla que finalment els EUA es responsabilitzaran de fer front l’actual situació d’emergència climàtica.

I és que no hem d’oblidar que els EUA és el país és que més emissions de CO₂ acumula de la història. Des de l’esclat de la revolució industrial, ha generat una petjada de carboni desproporcionadament elevada en comparació a la de la resta de nacions.

Per aquest motiu, alguns dels països emissors de CO₂ argumenten que els EUA i altres potències econòmiques haurien d’assumir una major responsabilitat a l’hora de reduir les seves emissions de CO₂.

Des del 1751 fina al 2016, van emetre una quantitat desproporcionada de gasos GEH que segueixen acumulats a l’atmosfera.

T'ha semblat aquest, un article 5 estrelles? Deixa'ns la teva valoració:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...
FES-TE ZEO
close slider

uneix-te a la comunitat ZEO

Estigues a el dia de les últimes accions, esdeveniments i notícies ZEO

Informació Bàsica Sobre Protecció de Dades:
Responsable: SPONSORING MARACANA SL
Finalitat: Atendre les seves consultes i/o sol·licituds. Accions comercials
Drets: Accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, com s'explica en la informació addicional.
He llegit i accepto les condicions legals i la Política de privacitat