Si ens fixem en la participació de personatges cèlebres en la lluita pel clima trobem Al Gore, Leonardo Di Caprio, Vandana Shiva, Piers Foster, Katharine Hayhoe, Naomi Klein o Gretha Thunberg. La llista compta amb un nombre cada vegada més gran de “celebritats” científiques, econòmiques, artístiques o activistes que intenten dia a dia convèncer la societat de la magnitud del canvi climàtic, a fi d’aconseguir la supervivència de la humanitat i del planeta Terra.
Tots ells ho tenen molt clar: per complir amb l’objectiu de l’Acord de París (2015) de mantenir per sota dels 1,5 °C l’increment de la temperatura planetària, hem d’arribar a una societat ZEO -zero emissions-. Per aconseguir-ho és fonamental descarbonitzar l’economia i invertir en una transició cap a l’energia i la producció neta.
Ara tots aquests científics, activistes, polítics i líders d’opinió sembla que ho tenen més fàcil per convèncer-nos de la urgència d’actuar i prendre mesures per reduir els nivells d’emissions de l’activitat humana. Però fa ja més d’un segle, tres-cents anys després que Galileu Galilei, un astrònom i enginyer italià, convencés finalment, la divulgació climàtica no era tan fàcil com ara.
Qui va descobrir el canvi climàtic?
Encara que en aquest àmbit la paraula “descobrir” pugui resultar confusa, si a algú hem d’atribuir el descobriment del canvi climàtic és a Eunice Foote. Aquesta científica climatòloga i defensora dels drets de les dones a Nova York, va ser la primera científica que va teoritzar sobre el canvi climàtic.
Per ser més exactes, aquesta sufragista del segle XIX va ser la primera persona que va proposar una teoria científica que demostrava que la concentració de CO₂ a l’atmosfera podia provocar un augment de la temperatura de la Terra. Eunice Foote va descobrir, a través d’un experiment, l’efecte anomenat “escalfament global”.
Aquest descobriment, la relació entre CO₂ i clima, és ara un dels principis clau de la meteorologia modera i de l’estudi del canvi climàtic.
John Tyndall es va emportar el mèrit de descobrir el canvi climàtic tres anys després que Eunice Foote
No obstant això, el treball d’Eunice Foote no va ser reconegut en el seu moment i qui es va emportar el mèrit de descobrir el canvi climàtic va ser John Tyndall. Aquest físic irlandès va realitzar tres anys després, el 1859, un experiment millorat que es va emportar tot el mèrit i reconeixement posterior.
A les facultats de ciències de tot el món s’explica que Tyndall va ser el primer científic a predir els impactes que provoquen en el clima els canvis en la composició atmosfèrica -en la modificació del que ara coneixem com a Gasos d’Efecte d’hivernacle-.
També s’ensenya que anys després, va ser el premi Nobel Svante Arrhenius, qui va demostrar la influència de l’activitat humana en el canvi climàtic i en l’increment global de la temperatura. Tots dos són considerats els pares del canvi climàtic per les comunitats científiques de tot el món.
Perquè el treball d’Eunice Foote no va ser reconegut?
L’agost de 1856 Eunice N.Foote va presentar en la Vuitena Reunió Anual de l’Associació Americana per l’Avenç de la Ciència (AAAS), el seu informe “Circumstàncies que afecten la temperatura dels raigs del Sol”.
En aquella època l’accés a l’educació i la igualtat dels drets de les dones encara eren dos temes “tabú” per la societat americana. Per aquest motiu va ser Joseph Henry, professor de la Smithsonian Institution, qui va presentar el treball de Foote davant el gran públic de l’AAAS.
Eunice Foote no va poder presentar ella mateixa el seu treball davant el públic de l’AAAS
Després de finalitzar la reunió de l’AAAS, un espai per a compartir nous descobriments i presentar nous avenços de recerca, el treball de Foote no va ser inclòs en l’acta de la conferència. Únicament uns mesos després, es va publicar un breu text en la revista de l’AAAS, l’American Journal of Art and Science.
Malgrat que Foote va ser la primera científica a descobrir com l’atmosfera regula la temperatura global, i per això hauria de compartir títol amb els seus companys Tyndall i Arrhenius com a mare del canvi climàtic, el seu cognom encara és desconegut entre els experts que investiguen el canvi climàtic.
El treball de recerca de Foote ha passat desapercebut durant cent cinquanta anys
El treball d’aquesta il·lustre científica ha passat desapercebut durant cent cinquanta anys. La majoria de científics asseguren que ha estat perquè Eunice Foote era una dona a la qual ni tan sols li estava permès presentar per ella mateixa un treball de recerca.
Per això, no va ser fins al 2010 que, el també científic, Raymond P. Sorenson va publicar un article, amb el seu informe de recerca, amb el títol “La pionera recerca d’Eunice Foote sobre el CO₂ i el Canvi climàtic”. A l’article publicat a la revista Search and Discovery, Sorenson posiciona a Foote com la descobridora del canvi climàtic i vincula la poca transcendència del seu treball amb qüestions de gènere.
La comunitat científica no ha estat capaç de reconèixer els seus mèrits fins ara. La raó: Eunice Foote era una dona que, en aquella època, pertanyia a l’àmbit privat. A més a més, estava en una posició controvertida, perquè va ser una de les fundadores de la Seneca Falls Convention, la primera assemblea en la qual es van debatre els drets de la dona.
Coneixien John Tyndall i Arrhenius el treball de Foote?
La gran incògnita, després de tots aquests anys d’intens debat sobre per què el treball d’Eunice Foote va ser oblidat, és: Tyndall i Arrhenius eren coneixedors del treball de Foote?
En les publicacions de Tyndall i en les d’Arrhenius sobre la teoria del canvi climàtic, en cap moment s’esmenta a Foote i, encara avui dia, desconeixem si tots dos estaven al corrent del seu treball. Els que han investigat aquesta història asseguren que, si no va ser citada en el treball, és perquè Tyndall i Arrhenius no l’havien llegit ni el coneixien.
Els investigadors creuen que Tyndall i Arrhenius mai van conèixer el treball de Foote
Durant aquella època les universitats i institucions científiques dels EUA no tenien molta importància ni protagonisme a Europa. Per tant, si un científic estatunidenc volia triomfar internacionalment, necessitava un bon vincle i connexions dins de l’àmbit de les ciències.
En aquest sentit, resulta improbable que una científica amateur de mitjans del segle XIX que vivia a Albany, conegués o tingués contacte amb investigadors de prestigi europeus.
Com va ser l’experiment de Foote que va descobrir l’escalfament global?
Potser una altra de les raons per les que el treball d’aquesta investigadora estatunidenca no fos prou valorat, va ser que estava basat en un experiment casolà.
Foote va utilitzar quatre termòmetres, dos cilindres de vidre i una bomba de buit per aïllar els gasos components de l’atmosfera. Després els va exposar als raigs del sol directes i indirectes. Quan va mesurar els canvis en les temperatures va descobrir que el CO₂ i el vapor d’aigua absorbien calor suficient per influir en el clima.
La teoria científica d’Eunice Foote estava àmpliament avançada als seus temps
A l’oblidat informe de Foote es pot llegir “Una atmosfera de CO₂ li donaria al planeta Terra una temperatura elevada i, si com alguns suposen, en un període de la seva història l’aire es va barrejar amb aquest en una proporció major que l’actual, això va ocasionar un increment de la temperatura”.
El descobriment de Foote estava ampliament avançat al seu temps. La seva teoria explica l’escalfament gradual de l’atmosfera de la Terra ocasionat per un augment dels nivells de CO2, el què ara, més d’un segle després, descrivim com l’efecte d’hivernacle.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
