D’aquí a uns anys, quan girem la vista enrere, el 2020 no serà recordat com l’any de la crisi climàtica, sinó més aviat com el de la crisi sanitària. Però malgrat la forma com ha afectat la pandèmia a la nostra economia i a la societat, la previsió és que, en uns pocs mesos disposem d’una vacuna que acabarà definitivament amb la corba de contagis.

En canvi, de moment, no comptem amb cap vacuna o fórmula màgica que ens permeti aturar l’escalfament global de la Terra de manera immediata. És impossible frenar les emissions GEH que provoquen el canvi climàtic de manera instantània. Per aquest motiu, durant la COP25 la majoria dels països es van comprometre a ser ZEO per al pròxim 2050.

Encara que enguany serà recordat com l’any de la COVID-19, un període en el qual totes les campanyes polítiques, l’economia i fins i tot les polítiques verdes van quedar paralitzades, és fonamental recordar que les conseqüències del canvi climàtic continuen augmentant i cada vegada són més visibles i perilloses.

Per això, des de Plataforma ZEO hem recopilat les evidències de la gravetat d’aquest fenomen que s’han fet paleses aquest 2020.

Augment del nivell del mar

El nivell del mar està pujant. L’increment de la temperatura planetària provoca el desglaç dels pols, fet que es tradueix en un augment paral·lel del nivell del mar.

Un estudi publicat el maig en el Climate Athmospheric Science alerta que si no reduïm les emissions i la Terra s’escalfa 3,5 °C, el nivell del mar podria augmentar fins a 1,3 m. Això deixaria sepultades sota l’aigua, centenars de ciutats de tot el món i petites illes del pacífic.

Abans que acabi el segle XXI podríem perdre ciutats com Shanghai, Los Angeles o Barcelona. Un altre estudi publicat a la revista PNSAS, alerta que el nivell del mar podria aconseguir els dos metres el 2100 si no es redueixen les emissions GEH que provoquen el canvi climàtic.

La humanitat perdria al voltant de dos milions de quilòmetres quadrats de terra, una superfície tres vegades la grandària d’Espanya.

Fenòmens atmosfèrics extrems

Al llarg d’aquest any 2020 hem vist com creixien els fenòmens climàtics extrems al voltant de tot el món. A Espanya hem viscut episodis com la borrasca Glòria o la borrasca elèctrica Alex a Cantàbria. No obstant això, la intensitat dels fenòmens climàtics extrems causats pel canvi climàtic ha estat molt més gran en altres països i regions pròximes a l’Atlàntic.

Un exemple d’això són els tres tifons succeïts al llarg del mes d’octubre a Filipines, que han causat almenys 150 víctimes i que el país es plantegi declarar l’Emergència Climàtica a escala estatal. També l’huracà Iota, que ha provocat la mort de 38 persones a Amèrica Central.

La comunitat científica apunta al fet que aquest tipus de temporals extraordinaris tenen una relació directa amb la pujada de les temperatures a l’Àrtic. Segons recull el reportatge de DW sobre l'”Èxode climàtic”, avui dia hi ha més refugiats a causa del canvi climàtic que per les guerres.

I és que, segons el Banc Mundial, si l’escalfament global continua, el 2050 hi haurà en el planeta 180 milions de refugiats climàtics. L’ONU alerta que els últims cinquanta anys, els fenòmens climàtics relacionats amb el temps, el clima o l’aigua han causat més d’11.000 catàstrofes, provocant 2 milions de víctimes mortals i pèrdues econòmiques de fins a 3,6 bilions de dòlars.

Incendis forestals

En els darrers anys hem vist incrementar el nombre d’incendis al voltant de tot el globus. La pujada de les temperatures, amb l’ambient excessivament càlid i la sequedat, contribueixen a la proliferació dels incendis.

Des del mes de juliol fins al mes de setembre d’aquest 2020, Espanya ha sofert una ona d’incendis a les províncies d’Albacete i Ourense. El 13 de setembre, els deu incendis forestals que van assolar Galícia de manera descontrolada, van calcinar al voltant de 4.000 hectàrees de bosc.

Els incendis no només han augmentat a Espanya. Al parc natural de Yosemite a Califòrnia (els EUA), es van perdre al voltant de 18.000 hectàrees d’aquesta zona muntanyenca, Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO. Els climatòlegs van atribuir l’incendi a les elevades temperatures que havia sofert la regió dies abans, arribant als 47 °C.

Aquest any 2020 regions com la d‘Anglet, al sud de França, Paraná, a l’Argentina, i els incendis descontrolats a Sibèria i Alaska, són un exemple de la urgent necessitat de migrar a una economia i societat ZEO. Reduint les emissions aconseguirem mantenir per sota d’1,5 °C l’escalfament global del planeta.

Elevades temperatures: Sequeres i onades de calor

Tal com va predir l’ONU a l’inici de l’any, aquest 2020 ha estat un any farcit d’onades de calor i temperatures extremes. El 30 d’agost del 2020, l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) va emetre un comunicat alertant d’una imminent onada de calor.

Es van registrar temperatures extremes al voltant de tota Espanya, algunes ciutats van arribar al rècord de temperatura màxima des que van començar els registres l’any 1955. A l’aeroport de Donostia les temperatures van arribar als 42 °C, mesos abans Burgos va superar el seu rècord amb 38 °C i Palma de Mallorca va arribar al seu registre més elevat de temperatura màxima amb 40,6 °C.

En algunes de les regions i zones del món més càlides, en les quals l’agricultura és el mitjà principal de subsistència, les sequeres provocades pel canvi climàtic estan donant lloc a l’èxode de persones.

Aquest 2020 les emissions GEH s’han reduït entre un 4 i un 7%

Encara que s’estima que enguany, les emissions de CO₂ es reduiran entre un 4 i un 7% a causa de les polítiques de confinament per la COVID-19, no hem de confiar en aquest avanç momentani. Tota la societat ha d’actuar per ser ZEO i reduir les emissions alliberades a l’atmosfera.

Les administracions i les empreses tenen gran part de la responsabilitat a l’hora d’aconseguir aquest canvi. Així i tot, les persones també podem reduir la nostra petjada de carboni i actuar per posar fi a la crisi climàtica.

No hay que perder la esperanza: las cosas están cambiando y las políticas verdes tienen una buena dirección. China, EEUU -ahora con Biden-, la Unión Europea, el mundo financiero y las principales empresas mundiales están priorizando sus estrategias de sostenibilidad y actuando en muchos frentes para reducir las emisiones.

Cada vez hay más científicos que la vinculan la pandemia al calentamiento global. Aunque el reto es mayúsculo más que preocuparnos, debemos ocuparnos. Todos podemos contribuir.

T'ha semblat aquest, un article 5 estrelles? Deixa'ns la teva valoració:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...
FES-TE ZEO
close slider

uneix-te a la comunitat ZEO

Estigues a el dia de les últimes accions, esdeveniments i notícies ZEO

Informació Bàsica Sobre Protecció de Dades:
Responsable: SPONSORING MARACANA SL
Finalitat: Atendre les seves consultes i/o sol·licituds. Accions comercials
Drets: Accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, com s'explica en la informació addicional.
He llegit i accepto les condicions legals i la Política de privacitat