El problema d’aquesta mena de materials que triguen anys a desaparèixer dels ecosistemes marins i terrestres té una base molt més pròxima i visible. El problema dels plàstics comença quan vas al teu supermercat de referència a comprar o al bar més pròxim per un refresc, el problema és la cultura d’un sol ús.
Tornar a comprar com ho feien els nostres avis
Com que no portaven plàstics ni cap sistema d'”embalatge” la majoria d’aliments que compraven els nostres avis eren molt més saludables, atès que el risc d’ingesta de microplàstics era inexistent, i més barats, atès que s’eliminen gran part dels costos d’embalatge del producte.
Què puc fer jo?
Perquè la forma en la qual consumim també contribueix a fer front al canvi climàtic. I és que el malbaratament el reciclatge o l’absència d’aquest, també generen emissions de CO₂. Aquestes emissions s’alliberen a la nostra atmosfera incrementant la temperatura del planeta i provocant l’escalfament global. La temperatura s’eleva a nivells insostenibles per a la futura supervivència de la Terra.
Què és la petjada de carboni?
La petjada de carboni és un indicador que ens ajuda a conèixer la totalitat de Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEI) que produeix la nostra existència i la nostra activitat diària. Coneixent quina és la nostra petjada de carboni i què la produeix, podem ser capaços de reduir-la i d’aquesta forma, estarem ajudant a combatre el canvi climàtic.
Les accions i canvis que prenem en la nostra vida diària, encara que puguin semblar insignificants per a ajudar a combatre un problema mundial, marquen la diferència si aconsegueixen convertir-se en una tendència col·lectiva.
Equivalències de les nostres accions #zerowaste en emissions
La comunitat internacional alerta que cada ciutadà de la Unió Europea emet una mitjana de 8.400 kg de CO₂ a l’any. A Espanya la mitjana de 2019 situa la xifra en 7.600 kg de tones de CO₂ a l’any. El nivell d’emissions GEI que està produint l’ésser humà en l’actualitat equival a consumir tots els recursos d’11 planetes.
Canvis ZEO: Canviar les nostres pràctiques diàries per a ser zero emissions
1.Reciclar
És per això que, quan el consum de plàstics és inevitable, és tan important realitzar un correcte reciclatge dels residus. Evitant la primera fase del procés de producció, la que es realitza en la refineria, reduïm la petjada de carboni un 49%. I és que segons l’informe del Centre Internacional de Llei Ambiental, en l’actualitat la producció de plàstic suposa el 3,8% de les emissions mundials de carboni i es calcula que per a l’any 2050 serà responsable del 13% d’elles.
2.Residu zero
En alguns països el cicle del reciclatge no es pot realitzar correctament, bé per falta de recursos tècnics, per falta d’un sistema de gestió de residus òptim o bé per falta de voluntat política.Per això és tan important el concepte residu zero o zerowaste, perquè com hem comentat abans, no hi ha millor residu que el residu no generat.
Tenint en compte que fabricar dos quilos de plàstic té una petjada de carboni major, que la generada per l’ús d’un cotxe de gasolina durant 40 quilòmetres (6,4 kg de CO2), quantes emissions de CO2 podríem reduir si no consumíssim plàstic al llarg de tot un any?
Segons un informe de The Globalist als EUA i Europa occidental consumim una mitjana de 100 quilos a l’any de plàstic per persona. Per tant, fent un càlcul aproximat, si eliminem o reduïm al mínim el consum de plàstics podem ser capaços de reduir fins a 350 kg de CO₂, un 4,6% de la nostra petjada de carboni.
7.600 kg CO2 – 350 kg CO2 = 7.250 kg de CO2 a l’any
3. Consum de proximitat
I és que els productes que es distribueixen massivament en les cadenes de supermercats, a més de la petjada de carboni vinculada al processament i l’empaquetatge també compten amb una elevada petjada de carboni vinculada al transport. Un estudi realitzat per l’entitat Carbon Footprint Ltd va calcular les emissions de CO₂ que s’havien generat perquè tinguem a la nostra nevera un paquet d’alvocats del Perú, Xile o Sud-àfrica.
7.600 kg CO2 – 350 kg CO2 – 300 kg = 6.950 kg de CO2 a l’any
4. Malbaratament alimentari
Cada any malgastem el 20% del menjar que produïm, fet que a més suposa una pèrdua econòmica de 143 bilions d’euros segons recull la Unió Europea.
Un dels majors problemes és que només un percentatge molt baix d’aliments orgànics que llancem a les escombraries és compostat. Per això és important establir estratègies d’aprofitament com vigilar les dates de caducitat, congelar els aliments que estan a punt de caducar o aprofitar sobres alimentàries per a generar nous plats a través de “cuina d’aprofitament”.
També podem reduir de manera significativa les emissions de CO₂ vinculades al malbaratament alimentari a través d’accions dirigides a comerços i restaurants. Per exemple, amb l’APP “Too Good to Go” pots salvar packs de menjar, brioixeria o pa a preus reduïts i pots arribar a evitar l’emissió equivalent del CO₂ que emet un cotxe després de recórrer 7,9 km.
7.600 kg CO2 – 300 kg CO2 – 300 kg – 500 kg = 6.500 kg de CO2 l’any
PlataformaZEO compta amb la col·laboració de periodistes i experts ambientals que treballen cada dia per ajudar-vos a estar més informats del canvi climàtic i l’escalfament global.
Loading...
