La crisi de la COVID-19 ens ha demostrat que, fent alguns canvis en la forma de vida i el consum de la societat, és possible arribar a complir amb els objectius de reducció d’emissions exigits per l’ONU i així complir amb l’Acord de París 2015.
Tal com apunta la responsable de Canvi Climàtic de Greenpeace Tatiana Nuño, “Ara tenim l’oportunitat per afrontar una reconstrucció socioeconòmica del planeta basada en activitats i inversions econòmiques en línia amb els objectius de l’Acord París 2015″.
El paper de la moda en el canvi climàtic
I enfront del repte d’efectuar una sortida verda de la crisi, la indústria de la moda té una gran responsabilitat. I és que aquest sector econòmic és responsable d’almenys el 8% de les emissions GEI que provoquen el canvi climàtic i del 20% de la petjada hídrica del planeta. A més, segons l’Institution of Mechanical Engineers el 35% dels microplàstics que contaminen els nostres oceans procedeixen de tèxtils i fibres sintètiques utilitzades per confeccionar la nostra roba.
Actualment la popularització del fast fashion o moda ràpida, suposa un problema ambiental que amenaça al planeta des dels seus inicis a la dècada dels 80. Aquest model de negoci que ara segueixen la majoria de marques del sector retail, basa la seva producció a incrementar el nombre de col·leccions anuals per satisfer les demandes del consumidor i així vendre més.
Les tendències que emergeixen en les passarel·les ràpidament arriben a les botigues i als armaris dels consumidors i, en poc temps, després del llançament d’una nova col·lecció, acaben en les escombraries. Amb el fast fashion, el cicle de vida útil de la roba es redueix, sobretot tenint en compte que per abaratir el cost final del producte, s’utilitzen fibres sintètiques molt més sensibles al desgast i molt més contaminants.
Tres cinquenes parts de la roba produïda acabarà en abocadors en el termini d’un any
Segons la fundació Ellen McArthur, el 87% de la roba que no utilitzem acaba incinerada en abocadors i només 1% acaba sent reciclada per fer noves peces de roba. Tres cinquenes parts de tota la roba produïda acaba en abocadors o incinerada en el termini d’un any a partir de la seva fabricació.
Coneixent la petjada ambiental d’aquesta indústria en el planeta, no va sent hora de migrar a una moda més sostenible?
En els últims anys, les marques de gran consum han començat a adoptar la sostenibilitat
Algunes companyies fa anys que treballen per migrar a un model econòmic de la indústria de la moda molt més sostenible. Si bé algunes noves marques creades durant última dècada com Ecoalf, Veganized o Green Forest Wear, ja tenen la sostenibilitat incorporada com a segell distintiu en tot el seu procés de producció, cada vegada més marques de gran consum estan treballant per incorporar-la progressivament en la seva oferta.
Inditex, Desigual, H&M, Uniqlo o Asos són algunes de les grans marques que en els últims anys han anat integrant col·leccions eco-friendly i llançat iniciatives verdes per a reduir la seva petjada ecològica.
I aquesta tendència cada vegada serà més necessària després dels efectes que la crisi de la COVID-19 ha tingut en el model de consum. Durant l’estat d’alarma global, la majoria d’empreses del sector retail han vist paralitzada la seva producció pel fet que estava descentralitzada en països en vies de desenvolupament com l’Índia i Bangladesh. També han vist caure bona part de les seves vendes a causa del tancament de les botigues.
Això ha donat peu a un important replantejament de conceptes com les temporades o la possibilitat de tornar al sourcing local i moure la seva producció a fàbriques situades en el mateix territori. Durant el període de crisi de la COVID-19, grans dissenyadors de marques com Armani, Gucci i St Laurent ja han expressat que posaran fi al sistema de les temporades.
Després de la crisi de la COVID-19 les col·leccions es limitaran a dues a l’any
Després de la cancel·lació dels esdeveniments més importants de moda de l’any, celebrats tradicionalment en els mesos de juny i juliol, les grans cases de disseny han començat a reconsiderar avançar cap a una indústria més sostenible, que generi menys desaprofitament de materials i redueixi la contaminació per viatges i el malbaratament.
A partir d’ara les col·leccions es limitaran a dues a l’any, una nova tendència que augura la fi del fast fashion i la saturació del mercat amb roba que no trigarà més d’un any a ser rebutjada, prometent d’aquesta manera un cicle de vida molt més llarg per les nostres peces de roba.
Les marques de moda que abandonin la sostenibilitat corren el risc de desaparèixer
Aquesta nova tendència es veu reforçada pels resultats de l’estudi “Teixint un futur millor: Reconstruint una indústria de la moda més sostenible després de la Covid-19” publicat per investigadors del Boston Consulting Group (BCG), la Sustainable Apparel Coalition (SAC) i l’empresa de tecnologia Higg Co. Aquest document demostra que les marques que abandonin els seus objectius i accions de sostenibilitat corren el risc de desaparèixer durant els pròxims anys.
Una de les anotacions més rellevants que realitza aquesta anàlisi sobre el futur econòmic de la moda és que les empreses hauran d’accelerar els seus progressos en matèria de sostenibilitat per poder ser competitives en el nou mercat post-covid19.
Això implica continuar treballant per a reduir les emissions de CO₂ derivades de la seva activitat, reduir la petjada hídrica, apostar per l’economia circular en les seves peces o les fibres orgàniques, i augmentar l’ambició climàtica de manera transversal.
Després de la COVID-19 les marques que apostin per la sostenibilitat tindran avantatges competitius
Segons aquest estudi, un requisit indispensable per a fer front a la recuperació econòmica després de la crisi COVID-19 és replantejar els objectius a llarg termini que conformen l’estratègia de les marques de moda.
Tal com ha declarat Sanjeev Bahl, fundador i director executiu de Saitex a Fashion United, “la pandèmia ens ha obligat a tots a fer un pas enrere i a replantejar les nostres prioritats. Un punt clau que ha sorgit és que un nou model transparent que mostri pràctiques sostenibles verificades, tindrà avantatge sobre altres models comercials tradicionals”.
I és que el vincle entre sostenibilitat i èxit comercial cada vegada és més fort. L’ambició climàtica durant el període de reconstrucció verda és fonamental perquè les marques s’avancin a les demandes dels consumidors. La societat cada vegada té més consciència climàtica i exigeix la mateixa actitud i valors en les marques que consumeix.
Actualment nou de cada deu consumidors de la Generació Z creuen que les empreses tenen la responsabilitat d’actuar per a fer front el canvi climàtic. A més, segons una enquesta publicada per Oney, el 85% dels consumidors espanyols estan disposats a pagar més per aquelles marques que demostrin el seu compromís amb el medi ambient i la sostenibilitat del planeta.
Sens dubte tot apunta a una gradual desaparició del fast fashion i un auge de la moda sostenible accelerat per la crisi de la COVID-19. Els efectes del canvi climàtic, que cada vegada són més visibles, ens fan pensar en la necessitat de frenar la marxa i treballar per una societat més ZEO. Subscrivint les paraules del gran dissenyador Giorgio Armani, “cal estalviar, i fer més i millor amb menys”.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
