L’ONU fa anys que alertant de la necessitat de reduir les emissions GEH per així fer front al canvi climàtic i les conseqüències devastadores que tindrà sobre la humanitat i els ecosistemes.
Així i tot, fins al passat 2019 durant la COP25, la majoria de països encara no s’havien compromès a treballar per aconseguir la neutralitat climàtica a les pròximes dècades. Una condició indispensable si volem mantenir per sota d’1,5 °C l’increment de la temperatura planetària respecte a l’era preindustrial, i d’aquesta manera detenir el canvi climàtic.
Entre les conseqüències més destacades que ocasionarà aquest fenomen global es troben les inundacions, pluges torrencials i fora d’estació, però també els incendis, onades de calor, pujada de temperatures i sequeres. Aquestes últimes, són alteracions ja s’han fet notar en la majoria d’ecosistemes i regions més caloroses del planeta.
Un exemple d’això és el desert del Sàhara, que l’últim segle, ha vist la seva extensió augmentada un 10% a causa del canvi climàtic i els cicles naturals del clima. Segons experts de la Universitat de Maryland, l’escalfament global està provocant que els deserts subtropicals s’estenguin posant en risc la supervivència de múltiples comunitats rurals, i el manteniment de recursos naturals hídrics com embassaments, pous i petits llacs en aquestes zones.
La Gran Muralla Verda ajudarà a mitigar els efectes del canvi climàtic a Àfrica
Per fer front a aquestes conseqüències del canvi climàtic en el continent, sobretot a l’escassetat d’aigua i la pujada de les temperatures, la Unió Africana va posar en marxa el 2007 la creació de la Gran Muralla Verda. Es tracta d’un mur verd de grans dimensions formada per vegetació capaç d’envoltar el desert del Sàhara i contenir la seva expansió.
Aquesta iniciativa, fins fa uns anys només coneguda per aquells implicats en la lluita climàtica i experts en sostenibilitat, cada vegada compta amb una major atenció mediàtica.
I és que hi ha més de 30 països implicats en el desenvolupament d’aquesta superfície vegetativa que contindrà l’expansió del major desert del planeta. Al principi va ser pensat com un anell de 8 mil quilòmetres i 15 km d’ample, que connectaria el continent africà d’est a oest per damunt i per sota del Sàhara.
L’anell que contindrà l’expansió del Sàhara tindrà 120.000 km² d’extensió
De moment, la Gran Muralla Verda la componen un conjunt de zones verdes dirigides a pal·liar els efectes del canvi climàtic en les poblacions del Sàhara i el Sahel.
El mur ajudarà a aportar a un sòl gairebé mort, elements nutritius perquè puguin créixer i regenerar-se els camps. Paral·lelament, la capacitat d’aquests terrenys per a emmagatzemar aigua creixerà, així com la humitat i les pluges -gràcies a la transpiració dels arbres plantats-. A més, gràcies a aquesta Gran Muralla Verda els vilatans aconseguiran una reserva de farratge de major qualitat per al seu bestiar.
Si la iniciativa arriba a desenvolupar-se íntegrament, estarem parlant d’una extensió verda de 120.000 km² enmig del continent africà. Tenint en compte que l’Amazones absorbeix entre el 10 i el 14% del CO₂ del planeta i genera un 20% de l’oxigen, quant CO₂ podria arribar a absorbir aquest embornal de carboni?
Realitzant una comparativa amb les dades de la superfície del bosc tropical de l’Amazones -uns 5,5 milions de km²-, la Gran Muralla Verda Africana podria arribar a reduir un 0,3% més les emissions GEH que provoquen el canvi climàtic.
Una petita ajuda que, al costat de la reconstrucció d’una economia i societat ZEO després de la COVID-19, podria ajudar-nos a complir els objectius de reducció d’emissions anuals establerts en l’Acord de París 2015.
El projecte milloraria la qualitat de vida dels ciutadans africans pròxims al Sàhara
A més de protegir la salut i supervivència i contribuir a l’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic, aquest projecte implica també els ciutadans fent que el sentin propi i aconsegueixin evolucionar al seu voltant.
La Gran Muralla Verda protegeix el patrimoni rural, millora les condicions de vida de les poblacions locals i és una font d’ocupació. En definitiva, ajuda a aquestes comunitats a gestionar de manera sostenible els seus recursos naturals, boscos i pastures i millora la seva seguretat alimentària.
A més, aquest mur vegetal actuarà com un filtre que limitarà la inhalació de pols i altres partícules en les poblacions confrontants i per tant, reduirà el risc de contagi de múltiples malalties.
La rèplica al Pakistan: El tsunami dels 10.000 arbres
La política internacional també s’ha fixat en la Gran Muralla Verda com una idea pionera que podria ser replicada en altres àrees i regions. I és que el que va començar com un inspirador plantejament del Premi Nobel de la Pau, Wangari Maathai, s’ha convertit en una iniciativa política que podrien dur a terme tots els països assolats per la falta d’aigua i les sequeres.
Per aquest motiu, la idea va arribar també al Pakistan, el cinquè país més poblat de la Terra. Allà el ministeri de Canvi Climàtic ha impulsat la creació de la seva pròpia muralla verda formada per 10.000 milions d’arbres, que està donant treball a milers de ciutadans de tot el país.
Encara que l’anomenat “tsunami dels 10.000 milions” ha generat opinions contràries entre la ciutadania pakistanesa, és un dels projectes de reforestació més ambiciosos de tot el planeta. També, un altre possible embornal de CO₂ que pot ajudar-nos a frenar el canvi climàtic.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
