L’any 2019 va emergir un dels majors moviments a favor de la lluita contra el canvi climàtic, Fridays for Future o “divendres pel futur”. Durant un llarg període de temps, cada divendres, milers de joves d’entre 14 i 26 anys es van manifestar enfront de les seus polítiques dels seus governs amb una petició molt clara: volien que els països, regions i municipis declaressin l’emergència climàtica.
D’aquesta forma, pressionaven als polítics a dur a terme accions reals i immediates per tal de reduir la seva petjada de carboni, limitar l’ús de combustibles fòssils i donar suport a la transició ecològica.
Els joves de la generació Z van fer ús de les xarxes socials per articular un moviment global
Gràcies a les noves tecnologies i a les xarxes socials, aquests joves van aconseguir connectar-se des de diferents ciutats del món, i es van organitzar per confegir un discurs coherent capaç de captar l’atenció dels mitjans. Aquests joves de la generació Z, han sabut aprofitar el poder de les xarxes socials per viralitzar i globalitzar el moviment; volien mostrar als dirigents la necessitat d’un canvi.
Actualment, el moviment “Fridays For Future” compta amb representació en més de 7.500 ciutats d’arreu del món. Més de 14 milions de persones han participat en les mobilitzacions pel clima demanant una major ambició climàtica als governs i empreses.
El 30 de setembre del 2019 va tenir lloc la primera Vaga Global pel Clima, una convocatòria històrica per al món de l’ecologisme. Les dades apunten a una participació global d’uns 6 milions de persones en aquesta manifestació descentralitzada.
“El poder de la gent és més poderós que la gent en el poder. Ha estat la mobilització més gran pel clima de la història, i això és només el principi. És el nostre moment i no anirem a cap lloc” van explicar fonts de l’organització de Fridays For Future a The Guardian.
Però no es pot parlar d’aquest moviment global sense parlar de Greta Thunberg. Per la majoria d’ecòlegs i activistes, Greta va ser “la metxa que va prendre la flama de la consciència climàtica”. Aquesta jove que va iniciar les protestes enfront del parlament suec, es va convertir en la cara visible del moviment: una jove d’ulls blaus, amb un anorac groc i dues trenes va començar a recriminar els polítics que li “estaven robant el futur” i que “no hi ha planeta B”.
Al desembre, farà més d’un any que van tenir lloc aquests esdeveniments. Tanmateix, amb la crisi de la COVID-19, la mobilització presencial i visible als carrers es va detenir a escala global. I ara tots ens preguntem, què ha passat amb Fridays For Future? Què ha estat de Greta Thunberg?
La primera vaga global pel clima després de l’esclat de la crisi sanitària
El 25 de setembre de 2020 va tenir lloc la primera vaga global pel clima després de l’esclat de la crisi sanitària de la COVID-19. Recomanant als usuaris a seguir estrictes mesures de seguretat sanitària i respectant el corresponent distanciament, Fridays for Future va convocar els joves a sortir al carrer per demanar que les inversions que es duguin a terme durant la nova normalitat, per fer front a la pandèmia, estiguin en línia amb els objectius de l’Acord de París 2015.
Més de 3.100 manifestacions a la primera convocatòria de vaga després de la COVID-19
Segons van apuntar fonts del moviment, es van dur a terme 3.100 manifestacions a diferents ciutats de tot el món. A Espanya, Àustria, Polònia, Ucraïna, Itàlia, Kenya o Uganda milers de persones van sortir a reivindicar la posada en marxa de les polítiques verdes i dels compromisos acordats durant la COP25.
S’estima que en algunes ciutats alemanyes com Berlín, Bonn o Hamburg, la participació va arribar a les 10.000 persones, perquè el govern va anul·lar una prohibició que limitava el nombre de persones que podien assistir a la manifestació.
Greta crida a tractar l’emergència climàtica com una crisi
Per la seva part, Greta Thunberg va participar en la protesta de Fridays For Future en el Parlament suec (Riksdagen) a Estocolm. Durant un discurs, Greta va assegurar als manifestants la importància de tractar el canvi climàtic com una crisi. “Tret que tractem l’emergència climàtica com una crisi, no serem capaces de resoldre-la”.
Una altra de les aparicions de Greta Thunberg després de la declaració de l’emergència sanitària i que sembla haver passat desapercebuda, va ser la seva trobada amb la cancellera Angela Merkel. El passat 20 d’agost, Thunberg es va reunir amb Merkel, acompanyada de l’eco-activista alemanya Luisa Neubauer, per parlar sobre la nova planificació de la lluita pel clima.
Després de mesos de “aturada general”, Greta Thunberg no va voler perdre l’oportunitat de comunicar-li a la cancellera, que l’objectiu d’Alemanya d’abandonar la producció d’electricitat amb carbó per al 2038 li semblava insuficient. Angela Merkel no va dubtar a felicitar Thunberg i a la seva companya pel treball realitzat i “per pressionar als polítics a fer front al canvi climàtic”.
Thunberg va deixar clar que Alemanya, un dels majors motors econòmics d’Europa, havia de prendre la iniciativa i cessar immediatament les inversions en projectes o iniciatives fòssils. I és que, juntament amb el el 22% de les emissions de GEH d’Europa.
La protesta de Greta continua activa i cada vegada aconsegueix més acció política
Podria ser que la que va ser nomenada “persona de l’any” per la revista Time el 2019, hagi perdut certa presència mediàtica. Així i tot, la jove que ara té disset anys, continua treballant per promoure l’acció climàtica a tot el món.
Al desembre del 2019, Thunberg va publicar el llibre “La nostra casa està en flames” escrit en col·laboració amb la seva mare, la cantant d’òpera Malena Ernman, el seu pare, Svante Thunberg, i la seva germana, Beata Ernman. L’abril del 2020 va donar 100.000 euros, rebuts com a premi d’una ONG danesa, a la lluita contra la COVID-19.
I a principis de desembre, va ser coprotagonista d’un moment icònic en el món de l’ecologisme i la lluita climàtica. Greta Thunberg es va reunir telemàticament amb el famós documentalista i divulgador ambiental David Attenborough. Durant la trobada, van comentar la importància dels recursos per tal de població conscienciada sobre la importància d’actuar davant el canvi climàtic.
A través de les seves xarxes socials, Thunberg s’encarrega de mantenir la conversa sobre el canvi climàtic activa, insistint en la importància de reduir les emissions per a complir amb els objectius de l’Acord de París 2015.
Justament durant el 5è aniversari de la signatura d’aquest document, va ser l’encarregada de viralitzar l’etiqueta #Fightfor1pointFive mitjançant un vídeo en el qual cridava la societat a ser “part de la solució”.
La protesta que va iniciar fa dos anys demanant als països accionis i objectius més ZEO, és ja inesborrable i cada vegada té més força. No solament entre els joves, sinó també entre els adults, ancians i persones influents, que finalment estan considerant la qüestió climàtica com una crisi real que posa en perill la humanitat i el planeta.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
