Durant la última setmana del mes d’agost, la ciutat estatunidenca de Houston (Texas) patia les inclemències de l’huracà Harvey. Cal dir que una tercera part dels seus barris es trobaren sota l’aigua, 30.000 persones van ser allotjades en centres rehabilitats, en definitiva, la pluja caiguda va ser històrica: 56 trilions de litres d’aigua. Ha estat la inundació més gran de la història registrada en els Estats Units. Desgraciadament, les autoritats de Texas, expliquen que el número de morts ja ha pujat a gairebé 70  i, segons els experts, les pèrdues materials ascendeixen als 13 milions de dòlars.

En moments horribles com aquests, sorgeixen moltes veus que relacionen aquest desastre natural amb el canvi climàtic. Per exemple, Ken Kunkel, expert en huracans de l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica afirma: «És una frustració immensa perquè no s’estan fent els preparatius necessaris (…) fa 34 anys que vam registrar pujades constants de la superfície dels oceans a l’hemisferi nord. Els huracans s’alimenten de l’evaporació i això dispara la precipitació».

Juntament amb el desconsol a causa de l’ocorregut, trobem descontent per les retallades de Donald Trump. Aquestes les trobem a: l’Agència Federal de Gestió d’Emergències, en uns 600 milions de dòlars, les retallades als guardacostes, els quals han rescatat més de 3000 persones durant les inundacions de Harvey i, també, ha anul·lat el decret que elevava els pressupostos per millorar les infraestructures costeres davant de les imminents pujades del nivell del mar.

«El 45% dels nord-americans diuen que estan molt preocupats pel canvi climàtic, enfront del 37% de l’any passat»

Com explica en Joseph Stiglitz al seu article de l’ARA, sembla una paradoxa el que ha passat als Estats Units:

«És una ironia que un esdeveniment tan relacionat amb el canvi climàtic es produeixi en un estat on hi ha tanta gent que nega el canvi climàtic, i on l’economia depèn bàsicament dels combustibles fòssils que generen l’escalfament global».

Desgraciadament, la Casa Blanca es nega a relacionar els desastres naturals amb el canvi climàtic, ni molt menys vol relacionar el canvi climàtic amb les emissions contaminants. Encara que les dades són clares: l’Organització Meteorològica Mundial ha conclòs que hi ha evidències científiques que les desmesurades pluges a Texas i Louisiana estan relacionades amb el canvi climàtic. En aquest paisatge d’huracans, també hi ha el problema del desgel d’Alaska. Així mateix, l’Avaluació Nacional del Clima va expressar que, aproximadament la meitat de l’augment de la temperatura mitjana mundial, està relacionada amb la influència humana i les seves emissions contaminants. Per tant, si els Estats Units, responsables del 40% d’emissions contaminants globals, continuen emetent substàncies tòxiques; seguiran contaminant i continuaran augmentant les temperatures.

En definitiva, les conseqüències dels desastres naturals es veurien agreujades en els pròxims anys si tot continua com fins ara.

L’expert del Centre de Ciència sobre Sistemes de la Terra de Pennsilvània, Michael Mann, afirma: «És un fet, el canvi climàtic va fer més letal el Harvey».

Una bona solució seria invertir en prevenció, protegir els edificis, protegir els aiguamolls i, sobretot, tenir un pla de resposta ràpid i immediat. El més important són les vides dels ciutadans i ciutadanes, per tant, s’ha de treballar per reforçar els plans d’evacuació.

El continent americà no es recupera

Després de les cruels conseqüències de Harvey, ara, altres huracans assoten el Carib. En primer lloc, durant el passats dies l’huracà Irma (categoria 5, l’huracà més intens de la història a l’oceà Atlàntic, amb vents de 297 km/h) colpejava amb força Sant Tomàs, Sant John, Sant Martí, Sant Bartolomé, Anguila, Barbuda, les Illes Verges britàniques i Puerto Rico, en aquesta última Irma va deixar a 1 milió de persones sense llum. Encara que Irma ha baixat de categoria a 4, segons ha esmentat el Centre Nacional d’Huracans d’Estats Units, continua sent extremadament perillós. Cal dir que arran del seu pas per República Dominicana ha deixat sense electricitat a unes 35.000 persones. Després de sacsejar Haití i Bahamas, també, ara marxa cap a Florida i Cuba.

A part d’Irma, hi ha un segon huracà que amenaça l’Atlàntic: José. Aquest ja és de categoria 3 amb una velocitat de 195 km/h. Però, sembla que la desgràcia no s’acaba perquè també es suma Katia, un huracà de categoria 1. Els experts creuen que Katia arribarà a Mèxic.

Font: Centre Nacional d’Huracans

No succeïen uns fets com aquests des de setembre de l’any 2010 quan sacsejaven el Carib, a la mateixa vegada, els huracans Igor, Julia i Karl. Per això, Brian McNoldy, investigador de la Universitat de Miami va publicar aquesta sorprenent imatge, comparant ambdós fets, el passat 7 de setembre al seu perfil de Twitter.

Imatge publicada per Brian McNoldy, investigador de la Universitat de Miami al seu compte de Twitter

Com hem esmentat al llarg de l’article, el canvi climàtic està cada vegada més present al planeta. És cert que a la zona del Carib aquests fenòmens són bastant usuals, la població viu acostumada, però els experts ja han anunciat que la pujada de les temperatures, les emissions tòxiques, etc. agreujaran els efectes dels desastres naturals en les pròximes dècades.

[et_bloom_inline optin_id="optin_2"]

T'ha semblat aquest, un article 5 estrelles? Deixa'ns la teva valoració:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies
FES-TE ZEO
close slider

uneix-te a la comunitat ZEO

Estigues a el dia de les últimes accions, esdeveniments i notícies ZEO