La setmana passada el Govern noruec va ser denunciat per vulnerar, en termes ambientals, la Constitució del país. Més concretament, les organitzacions Greenpeace i Nature and Youth, van demandar el Govern per permetre a algunes empreses petrolieres el fet de realitzar noves prospeccions a l’Àrtic. Aquestes llicències es van donar durant l’any 2015 a 13 petrolieres, entre elles Statoil, Chevron o Lukoil. Les organitzacions mediambientals acusen al Govern d’haver vulnerat l’article 112 de la Constitució, el qual es compromet a garantir el dret a un ambient sa i saludable. En aquest article es cita textualment:
«Els recursos naturals han de gestionar-se des d’una consideració a llarg termini, que defensi també els drets de les generacions futures».
Aquest és el primer cas en el que un membre important de la Unió Europea es veu acorralat per la qüestió climàtica.
Així mateix, s’ha convertit en el primer cas en el que es denuncia un país per no respectar l’Acord de París. Hi ha un punt en el que el Planell Intergovernamental del Canvi Climàtic especifica que s’ha de reduir la producció de petroli i gas, no augmentar-la. Per tant, les organitzacions al·leguen que el Govern no solament no respecta l’Acord, sinó que, a sobre, segueix mercadejant amb la producció.
Alguns juristes noruecs asseguren que les figures denunciants ho tenen difícil. Per exemple, Øystein Jensen, investigador del Fridtjof Nansen Institute assegura:
«És difícil predir el que passarà, però el meu pensament inicial és que estan navegant contra un fort vent de front».
A més, diu que serà difícil vincular la causa (extracció de petroli) amb l’efecte (canvi climàtic). Encara que la denuncia no tingui efectes legals contra el Govern, Greenpeace i Nature and Youth ja han aconseguit el més important: ressò mediàtic, que tothom s’assabenti del problema. Per últim, és essencial que els governant captin el missatge.
Justícia ambiental: Les organitzacions mediambientals noruegues volen que el petroli i el carbó es mantinguin sota terra, ja que quan es cremen empitjoren els gasos hivernacle i l’escalfament global
La lluita portada a terme a Noruega ja ha existit a altres escenaris del planeta. Segons Federico Demaria, investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia de la UAB, un fet similar ja va ocórrer a Nigèria als anys 90. La lluita es desencadenà quan les terres on vivia el poble Ogoni, al delta del Níger, es contaminaren amb petroli i crema de gas.
L’any 1995, la dictadura nigeriana va condemnar a la forca a nou activistes per les protestes. Així mateix, aquestes situacions ja s’han viscut a altres països com Equador o Filipines on els seus habitants lluiten per tal de que no s’extregui carbó o petroli. En moltes ocasions, al capdavant d’aquestes lluites trobem pobles indígenes que s’oposen a l’extracció perque això suposaria que els expulsessin de les seves terres.
Aquí et citem altres exemples:
El Govern de Belize prohibeix l’exploració de petroli a mar obert al llarg de l’escull de corall del Carib
Les comunitats colombianes de La Guajira s’oposen a l’expansió de la mina de carbó a cel obert d’El Cerrejón, el qual els impedeix viure de manera tranquil·la i els restringeix el consum d’aigua
La iniciativa Yasuni, a l’Equador, demana frenar l’extracció de petroli a algunes zones verges. Desgraciadament, el Govern de Correa l’ha cancel·lat
Greenpeace va impedir, l’any 2013, l’extracció de petroli i gas a la plataforma russa de Prirazlomnaya
A Dinamarca, alguns activistes han ocupat diverses vegades el port d’Enstedvaerket per tal d’impedir la descàrrega de carbó
Alguns pobladors natius de Canadà rebutgen els oleoductes que porten gas fins a alguns ports com el de Kitimay
A Dakota del Nord, més concretament a Standing Rock, s’ha portat a terme la mobilització sioux més important de l’ultim segle. Aquesta població està en contra de la petroliera Energy Transfer Partners que construeix un oleoducte que destruiria la seva terra sagrada
Per últim, a Filipines, l’activista Gloria Capitán es va oposar a la utilització del carbó pels danys que aquest ocasiona. Desgraciadament, va ser assassinada d’un tret a l’any 2015
Al llarg d’aquest article hem vist diverses lluites encapçalades per activistes i organitzacions mediambientals que s’han dut a terme arreu del món.
Es portaran a terme actes de justícia ambiental d’aquestes característiques al nostre país?
PlataformaZEO compta amb la col·laboració de periodistes i experts ambientals que treballen cada dia per ajudar-vos a estar més informats del canvi climàtic i l’escalfament global.
Loading...
