La contaminació atmosfèrica i les conseqüències del canvi climàtic han fet gairebé inviable viure a la capital d’Indonèsia. De fet, la ciutadania de Jakarta va realitzar el 2019, una denúncia col·lectiva contra el Govern d’Indonèsia per no complir la regulació en matèria de contaminació mediambiental creada el 1999.
La ciutadania demanava la urgent activació d’estratègies per tal de millorar la qualitat de l’aire i el reconeixement, per part del govern indonesi, de la falta de presa de mesures en aquest assumpte públic.
Finalment, el setembre del 2021, els tribunals van donar la raó “al poble”. La sentència del Tribunal d’Indonèsia, que va ser qualificada d’històrica, va culpar de manera directa les autoritats per la deterioració de la qualitat de l’aire i els va acusar d’actuar de manera “negligent”.
La contaminació de l’aire no és l’únic problema al qual ha de fer front aquesta castigada ciutat, fundada el 1527, i que ara s’està submergint a l’aigua. La capital Jakarta està construïda sobre terres pantanoses i situada a la vora del mar de Java.
El canvi climàtic ha provocat un major nombre d’inundacions a Jakarta
A més, Jakarta està travessada per 13 rius diferents, per la qual cosa les inundacions sempre havien estat freqüents. No obstant això, les conseqüències del canvi climàtic podrien estar agreujant encara més aquest fet. Els fenòmens climàtics extrems, la inestabilitat meteorològica i la pujada del nivell del mar, provocada pel desglaç dels pols, han fet que, en els últims anys, les inundacions augmentin de manera dràstica.
Els experts asseguren que aquesta superpoblada ciutat està literalment desapareixent i enfonsant-se sota l’aigua. L’enginyer Heri Andreas va explicar a BBC News, que Jakarta Nord s’ha enfonsat 2,5 metres en deu anys i continua enfonsant-se a raó de 25 cm l’any en algunes parts, més del doble de la mitjana global a les megalòpolis costaneres. La ciutat completa s’està enfonsant a una mitjana d’1,15 cm l’any i gairebé la meitat ja es troba sota el nivell de la mar.
El 20% de Jakarta es troba per sota del nivell del mar. I, segons els investigadors de l’Institut de Tecnologia de Bandung, aquesta xifra podria duplicar-se de cara al 2050.
I això afecta també a la seguretat alimentària, no només de la ciutat, sinó de totes les regions properes, que s’enfronten al mateix problema. En el passat, Indonèsia era un país productor d’arròs. A més, les comunitats rurals conreaven cocoters, cebes vermelles, xilis, cols, pastanagues i patates.
Nusantara serà la nova capital administrativa d’Indonèsia
Totes aquestes dades i les queixes per part de la ciutadania, han fet que el Parlament d’Indonèsia aprovi un Projecte Llei per traslladar la capital administrativa a una nova ciutat a la jungla de Borneo. La nova capital d’Indonèsia es dirà Nusantara i costarà 300.000 milions d’euros construir-la. A més, s’espera que aquesta nova capital administrativa tingui un disseny modern i unes característiques diferents a Jakarta.
El ministre de Planificació d’Indonèsia, Suharso Monoarfa, ha assegurat en declaracions a mitjans de comunicació, que la nova capital serà un símbol de la identitat de la nació, però que Jakarta continuarà sent el centre financer del país.
La pujada de les temperatures, l’escassetat hídrica i la inseguretat alimentària estan posant en risc la seva salut i han provocat migracions climàtiques. Molts residents del nord de la capital han hagut d’abandonar les seves llars i mudar-se a zones més altes i menys urbanitzades.
A Jakarta hi ha més de 10 milions d’habitants en risc
De fet, a Jakarta hi ha més de 10 milions d’habitants en perill. Tot això perquè la ciutat continua creixent demogràficament i desenvolupant activitats nocives per al medi ambient, com per exemple, l’extracció d’aigües subterrànies.
Els residents de Jakarta asseguren que les autoritats no poden abastir les necessitats hídriques de tota la població. Actualment, el subministrament públic només arriba al 40% de la demanda.
A causa de l’escassetat d’aigua, alguns ciutadans caven pous il·legals per proveir-se d’aigua neta que prové dels aqüífers subterranis. Això redueix la base aquàtica de la ciutat i afebleix la seva posició davant les inclemències meteorològiques i els efectes del canvi climàtic.
Però Jakarta només és una de les grans ciutats afectades pel canvi climàtic. Segons els experts de Verisk Maplecroft, una organització especialitzada en el càlcul de riscos mediambientals a escala nacional i internacional, actualment més de 400 grans ciutats es troben en situació de risc “alt o extrem”, a causa de la contaminació o del canvi climàtic.
L’actual sistema de consum i el creixement sostingut, sense tenir en compte les seves conseqüències mediambientals, són alguns factors que han provocat la deterioració de la ciutat de Jakarta. Tant com per obligar el Govern del país a construir una nova ciutat i haver de reubicar milions de persones.
Per poder evitar aquest tipus de situacions, és fonamental reduir les emissions de CO2 causades per l’home i apostar per solucions de transport, energia i alimentació ZEO. Només d’aquesta manera podrem fer les ciutats més sostenibles i habitables.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
