Els esforços per a combatre l’emergència climàtica cada vegada són més nombrosos. La creixent demanda social pel clima viscuda l’últim any i els nous compromisos internacionals establerts durant la COP25, han incrementat el nivell de consciència climàtica en tots els sectors de l’economia.

El sector empresarial està apostant per la sostenibilitat a la per a transformar la seva producció. El sector de la moda, el transport, la indústria estan canviant. També el de l’edificació, responsable d’un 35% de les emissions GEI que provoquen l’escalfament global.

Si bé fa ja temps que en l’àmbit de la construcció s’aposta per solucions ZEO -zero emissions- com l’edificació bioclimàtica o la bioconstrucció, cada vegada comptem amb més invencions arquitectòniques úniques i originals per a fer front al canvi climàtic.

1. Carril bici que brilla durant la nit i es carrega amb energia solar

En la majoria d’ocasions sostenibilitat i bellesa van de la mà. És el cas de les ciclovies luminescents que brillen durant la nit i es carrega amb energia solar durant el dia. A la ciutat de Lizbark Warminski, Polònia, s’ha inaugurat un nou carril bici d’aquest tipus.

Durant el dia les ‘pedres’ LED de la superfície de la ciclovia es carreguen a través de la llum solar. Duante la nit, són capaces d’il·luminar durant 10 hores seguides. Amb aquesta iniciativa desenvolupada per l’Institut de Recerca Tècnica (TPA), el Govern de Polònia vol fomentar el transport ZEO.

Replicant iniciatives com aquesta en altres ciutats del món és possible reduir emissions de CO₂ i incentivar l’ús de patinets i bicicletes, siguin elèctriques o d’ús manual. A la ciutat francesa de Neuen, Holanda, ja fa anys que funciona la “Van Gogh-Roosegaarde”. Un carril bici que utilitza la mateixa tecnologia, que es va inaugurar en 2015 i està inspirada en La Nit estrellada de Vincent van Gogh.

2. Estadi de fusta Zero emissions

Una altra de les meravelles arquitectòniques més ZEO és l’Estadi de Futbol dels Green Forest Rovers. Aquest equip de futbol que des dels seus inicis es presenta com el primer equip vegà de la història i el més ecològic segons la mateixa FIFA, a més de reduir la seva petjada de carboni a través de l’alimentació, va decidir reduir emissions a través del transport, el consum, les seves samarretes i sobretot, a través del seu nou estadi.

El promotor d’aquesta consciència climàtica i ecologista és el propietari del Club, Dóna-li Vince, també propietari de l’empresa d’energia renovable Ecotricity. L’estadi ‘Eco Park’, que iniciarà la seva construcció aquest 2020, serà el primer Estadi ZEO del món.

El nou complex esportiu estarà construït íntegrament amb fusta certificada i funcionarà amb energia 100% renovable. La petjada de carboni d’aquesta construcció arquitectònica serà mínima degut als criteris de bio edificació i el material utilitzat, fusta, que permetrà mantenir una gran quantitat de CO2 ‘segrestat’ per un llarg temps. A més, comptarà amb una membrana transparent que cobrirà l’estadi, permetent que la gespa creixi sota la llum del sol i minimitzarà les ombres que puguin distreure als jugadors durant el joc.

3. Paviment que genera energia a través de la trepitjada

Sota la premissa que els éssers humans generem una mitjana de 150 milions de passos al llarg de la nostra vida neix el projecte Pavegen. El dissenyador industrial Laurence Kemball-*Cook va crear en 2009 el primer paviment capaç de generar energia renovable a través de la força d’una trepitjada.

Aquesta invenció ZEO demostra una filosofia encara poc explotada per la humanitat: Aprofitar i recol·lectar l’energia generada amb accions de la nostra vida quotidiana. Aquest invent ja va ser testat durant els Jocs olímpics celebrats a Londres en la West Ham Underground Station i durant la Marató de París, on va recol·lectar l’energia de les trepitjades dels corredors.

Un estudi de la Universitat Macquarie a Austràlia va demostrar que tan sols cobrint un 3% del sòl amb més tràfic de persones es podria cobrir un 0,5% de la demanda energètica de l’edifici. Si s’extrapola el càlcul, instal·lant aquest paviment ZEO en el 100% d’aquesta superfície es podria cobrir fins a un 17% de la demanda energètica.

Aquestes rajoles també han estat aplicades en un dels camps de futbol municipals de Rio de Janeiro. L’energia generada pels jugadors durant el dia, permet il·luminar l’equipament esportiu durant la nit.

4. Nivalis Solar City: Primera ciutat Solar d’Espanya

En 2018 es va presentar en el Fòrum Green Cities la primera ciutat solar d’Espanya: Nivalis Solar City. Aquesta increïble urbs ZEO s’està edificant entre dues ciutats granadines, els municipis de Gójar i Dílar. Juntament amb l’ajuda del Centre Nacional d’Energies Renovables (CENER) s’està construint una ciutat amb espais verds, un passeig natural i dos nuclis urbans que generaran la seva pròpia energia a través de fonts d’energia renovables.

A l’àrea de la mobilitat, la ciutat fomentarà l’ús de transport públic i el vehicle compartit. Per a aconseguir una ciutat ZEO, s’aprofita el recurs natural més abundant del territori: el sol. Per això la ciutat compta amb tecnologia fotovoltaica instal·lada en cobertes, carrers i terrats capaç de generar electricitat per a il·luminació, calefacció, ACS i mobilitat elèctrica.

Encara que Nivalis Solar City serà la primera ciutat solar d’Espanya, a Alemanya ja compten amb una des de fa més de trenta anys. Friburg es va convertir en la primera ciutat solar del món quan es va decidir una alternativa ZEO per al seu subministrament energètic amb la finalitat d’evitar la instal·lació d’una central nuclear en el municipi. A l’actualitat, no només és capaç de proveir-se a través de l’energia solar, sinó que té excedents energètics que volca a la Xarxa Elèctrica alemanya i altres comercialitzadores renovables.

5. East Anglia One

L’ East Anglia One és una de les meravelles arquitectòniques més monumentals i amb més efecte directe a l’hora d’afrontar els reptes de reducció d’emissions que presenta el canvi climàtic.

Aquesta anomenada “granja eòlica”, actualment amb un 50% de la seva superfície construïda, és el parc eòlic marí més gran del món amb una grandària de 300 km² – l’equivalent a 3 vegades la ciutat de Barcelona-. Aquest projecte ideat per la filial escocesa d’Iberdrola, Scottish Power comptarà amb 102 turbines capaces de generar suficient energia ZEO per a proveir a mig milió de famílies.

Amb una potència instal·lada d’uns 714 MW podríem dir que l’East Anglia One serà la major “fàbrica d’energia eòlica” de tots els temps. Per a transportar l’energia als nuclis urbans, s’ha creat una subestació marina, l’Andalusia II, fabricada en el Port de Cadis. Els cables d’exportació instal·lats en el fons de la mar tindran una longitud de 85 quilòmetres per a portar l’electricitat produïda pels aerogeneradors a la subestació on es transformarà la tensió per al seu futur ús domèstic.

Sens dubte una de les majors construccions ZEO fins avui que permetrà reduir de manera significativa la petjada de carboni de la societat anglesa.

6. Edificis per arbres

Una de les majors ajudes per a combatre el canvi climàtic i reduir el nivell d’emissions de l’atmosfera són els embornals de carboni. L’oceà i els boscos i també els ecosistemes com els manglars i els aiguamolls, tenen la capacitat de capturar el CO₂ de l’atmosfera.

Són mecanismes naturals molt convenients donada la situació d’emergència climàtica a la qual ens enfrontem. Eines que a més, es troben en perill d’extinció a causa dels incendis i pràctiques com la desforestació; Cada any perdem 13 milions d’hectàrees de superfície forestal.

Enfront d’aquest perill, i tenint en compte que és a les ciutats on es produeix el 75% del CO₂ que ocupa la nostra atmosfera, què passaria si traslladem aquests mecanismes naturals a les grans ciutats?

.L’arquitecte italià Stefano Boeri es va fer la mateixa pregunta. El que li va portar a la invenció dels primers gratacels amb arbres integrats. Segons el mateix Boeri va comptar a El Mundo, “Els boscos de tot el món absorbeixen un 40% del gas que produïm a les ciutats. Si portem arbres i boscos a les nostres ciutats, estarem lluitant contra l’enemic en el terreny on es produeix el CO₂”.

El primer prototip d’aquestes meravelles arquitectòniques, els anomenats “boscos verticals”, va ser construït a Milà. Les torres d’apartaments Bosco Verticale representen una unió perfecta entre naturalesa i arquitectura.

Els edificis de 80 i 112 metres d’altura compten amb 20.000 m² de bosc que floreix al llarg de tota la seva façana. El conjunt de plantes i espècies dels edificis creen un microclima que a més, protegeix als habitatges de l’elevada contaminació de la ciutat alhora que absorbeixen el CO₂. Per a contrarestar la variació tèrmica d’aquest microclima l’edifici compta també amb quatre bombes de calor geotèrmiques i els panells solars que alberguen el seu terrat ajuden a reduir la variació tèrmica en aproximadament dos graus a causa del microclima creat per les plantes.

En 2017 Boeri va presentar el projecte Liuzhou Forest City, per a edificar la que podria ser la primera ciutat-bosc del món en el sud de la Xina. La construcció d’aquesta ciutat ZEO finalitzarà enguany, i comptarà amb més de 40.000 arbres i gairebé un milió de plantes.

7. Estació d’esquí construïda una antiga incineradora

L’estació d’esquí Copenhill, porta la cultura de l'”aprofitament intel·ligent” a la seva màxima expressió. Aquesta desafiadora edificació arquitectònica de 41.000 m² construïda per a reemplaçar parcialment l’antiga planta d’incineració en Amager – que està en procés de passar del carbó a la biomassa-, es va inaugurar en 2017 a la ciutat de Copenhaguen-.

Aquesta edificació ZEO és alhora una planta combinada d’energia i residus i un centre de esquí i escalada. Els estudis d’arquitectura danesa Bjarke Ingels Group i associats van treballar amb el concepte d’arquitectura 360è, “multiuse” i van dissenyar un original edifici que forma part activa de l’urbanisme de la ciutat. La coberta i els exteriors de la planta conformen una pista de esquí artificial de 86 m d’altura i una zona òptima per a practicar activitats com el senderisme o l’escalada.

Es tracta d’una de les invencions més ZEO de tota la llista, ja que es van idear amb l’objectiu d’ajudar al fet que la ciutat danesa aconsegueixi ser neutra en carboni per a 2025. Un compromís ambiciós i molt positiu per a la lluita climàtica, ja que pot servir com a exemple per a altres ciutats.

L’ “Amager Bakke” -nom original de la construcció en danès-, posa l’arquitectura industrial al servei de la societat, aprofitant al màxim les seves possibilitats i a més contribueix a la gestió sostenible de 400 000 tones de residu sòlid urbà a l’any.

T'ha semblat aquest, un article 5 estrelles? Deixa'ns la teva valoració:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...
FES-TE ZEO
close slider

uneix-te a la comunitat ZEO

Estigues a el dia de les últimes accions, esdeveniments i notícies ZEO

Informació Bàsica Sobre Protecció de Dades:
Responsable: SPONSORING MARACANA SL
Finalitat: Atendre les seves consultes i/o sol·licituds. Accions comercials
Drets: Accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, com s'explica en la informació addicional.
He llegit i accepto les condicions legals i la Política de privacitat