En l’últim any la política ha fet un gir de 360° quant a consciència i acció climàtica. Molts dels països signants de l’Acord de París finalment s’han compromès a la neutralitat climàtica per 2050 i ara comencen a treballar per aconseguir una transició a l’economia verda, la qual cosa serà el motor de la lluita climàtica durant els pròxims anys.
Malgrat que, segons els experts, els esforços per fer front a l’emergència climàtica haurien d’haver-se dut a terme molts anys abans, com diu la dita popular: millor tard que mai.
Per a complir amb els objectius de l’acord de París 2015 hem de migrar a l’economia ZEO
L’única forma de no superar un escalfament global d’1,5 °C respecte als nivells industrials és a través de la transició a l’energia, producció i mobilitat ZEO -zero emissions-.
La crisi sanitària de la COVID-19 i la paralització global de l’economia, podria haver entorpit seguir endavant amb aquests objectius. Així i tot, la comunitat financera assegura que la inversió sostenible ha resistit millor la caiguda dels mercats durant els moments més durs de la pandèmia.
La denominada borsa europea, l’índex Masci Europe va registrar pèrdues del -16,8% al març, arribant fins al -24,8% al final del primer trimestre. No obstant això, en el cas de les inversions de l’índex sostenible MSCI Europe SRI EUR, les pèrdues van aconseguir un màxim d’un -20,1% en els primers trimestres.
Encara que pugui semblar una petita diferència, amb tan sols un 4,7% menys de pèrdues per la inversió verda, a la pràctica es tracta d’una gran quantitat de diners i d’una oportunitat més gran per a milers d’empreses de recuperar-se després de la crisi.
Les inversions verdes han aguantat millor la crisi de la COVID-19 perquè tenen objectius a mitjà i llarg termini
I és que, segons els experts financers, les inversions sostenibles efectuades en els últims anys han aconseguit ser més rendibles que les convencionals. Això es deu, en gran manera, al fet que les inversions sostenibles sempre estableixen objectius financers a mitjà i llarg termini, i per tant, uns mesos de paralització en l’economia no han causat grans estralls.
Aquest fenomen, observat per les comunitats econòmiques de tot el món, estableix una clara pauta perquè la inversió sostenible continuï creixent fins i tot més. Sobretot tenint en compte la seva capacitat de superar les situacions d’inestabilitat global. A més, les finances verdes han adquirit més importància que mai després de configurar-se com la millor eina per articular una “sortida verda” de la crisi.
La inversió sostenible és l’oportunitat per articular una “sortida verda” de la crisi
Organismes com l’ONU i l’IPCC asseguren que la situació actual pot ser ”perfecta per afrontar una reconstrucció socioeconòmica basada en activitats i inversions zero emissions”. Així ho confirma també Tatiana Nuño, responsable de Canvi Climàtic de Greenpeace.
Després d’aquesta crisi, podem afrontar una recuperació sostenible del planeta basada en activitats i inversions econòmiques en línia amb els objectius de l’Acord París 2015.
La clau per aconseguir-ho és reprendre els terminis de lliurament dels Plans Nacionals d’Energia i Clima (PNIEC) desenvolupats pels països i mantenir o incrementar l’ambició pactada durant la COP25.
També assegurar-se que, en termes financers, s’estableixen criteris clars per determinar que una inversió és sostenible, per tal que el capital públic o privat s’estigui destinant realment a fer front el canvi climàtic.
Surt endavant una proposta de Llei per determinar quines activitats econòmiques són sostenibles
En aquest sentit, el Parlament Europeu ha aprovat una nova proposta legislativa sobre finances sostenibles que estableix normes i criteris per determinar si una activitat econòmica és mediambientalment sostenible. Aquest nou projecte de Llei facilitarà a la Unió Europea arribar a l’objectiu de neutralitat climàtica per 2050, la qual cosa significaria una reducció del 10% de les emissions globals GEH que provoquen el canvi climàtic.
A més de seguir la línia i el plantejament del Pacte Verd europeu per convertir Europa en el primer continent ZEO, aquesta iniciativa legal pretén evitar l’ecoblanqueig, és a dir, la classificació d’activitats o pràctiques com a ecològiques quan en realitat no ho són.
El Pla de Reconstrucció Europeu destinaria més de 750.000 milions a l’economia verda
L’economia sostenible, a més d’haver sobreviscut millor a la pandèmia, podria comptar amb més ajudes i beneficis per al seu futur desenvolupament. I és que per articular una sortida verda de la crisi de la COVID-19, la Unió Europea ha elaborat un Pla de Reconstrucció Europeu – pendent encara d’aprovació-, que podria arribar a destinar fins a 750.000 milions d’inversió a l’economia verda i la transformació digital.
Dins d’aquesta abundant suma, es preveu que aproximadament uns 140.000 milions d’euros siguin per a Espanya. En aquest cas, el MITECO serà l’organisme encarregat d’enviar a Brussel·les una planificació estratègica per aprofitar al màxim aquest capital europeu, amb projectes d’inversió a curt, mitjà i llarg termini.
En ell s’inclouran accions i inversions destinades a tirar endavant el Pla Nacional d’Energia i Clima (PNIEC), la nova Llei de Canvi climàtic i Transició ecològica, l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular i el Pla d’Inversions i Reformes.
Llicenciat en Enginyeria Industrial, especialitat en Organització, per la UPC. President de l’Associació per al Desenvolupament de la Casa Bioclimàtica des de la seva creació el 2003. President de Comitè de Representació de la plataforma ZEO (Zero Emissions Objective), per frenar el Canvi Climàtic.
Loading...
