Jocs Olímpics d’hivern de Pequín: són “zero Emissions” de veritat?

Encara que el titular d’aquest article sigui esperançador i positiu per la lluita contra el canvi climàtic, ha de ser pres amb unes certes reticències. Aquest titular es podria “agafar amb pinces”.

En els últims mesos, el govern de la Xina ha fet bandera de la sostenibilitat gràcies als Jocs Olímpics d’hivern que s’estan celebrant aquests dies a la capital, Pequín. Segons el president del país, Xi Jinping, aquests són els primers jocs d’hivern completament ZEO -zero emissions- de la història.

Tanmateix, fins a quin punt això és cert?, quines mesures sostenibles ha pres l’organització per aconseguir reduir les emissions?

Jocs d’hivern amb neu 100% artificial

Quan van començar els jocs Olímpics d’hivern de Pequín, el 4 de febrer del 2022, es van omplir totes les pistes d’esquí de Yanqing de neu artificial. Els visitants i aficionats que van acudir aquests dies a animar els esportistes, van ser testimonis del gran contrast de les pistes blanques, amb les muntanyes marrons i verdes del nord de la Xina.

Degut a la falta de precipitacions i a la pujada de les temperatures causades pel canvi climàtic, enguany els Jocs Olímpics d’hivern s’han celebrat completament amb neu artificial. Un recurs que, com bé sabem, requereix grans quantitats d’energia per a la seva producció.

No obstant això, a fi de tranquil·litzar la comunitat climàtica, el president Xi Jinping ha assegurat que tota l’energia utilitzada per a la celebració dels jocs és 100% d’origen renovable. I és que la petjada de carboni del subministrament energètic era un tema que preocupava molt a la comunitat climàtica.

La Xina assegura que aquests Jocs d’hivern són els més sostenibles de la història

Molts asseguren que, en el cas d’aquests Jocs Olímpics, el concepte “zero emissions” està agafat amb pinces. Encara que és possible reduir les emissions emprant energia renovable, des d’una perspectiva del cicle de vida, segurament és probable que els vehicles elèctrics, les bombes especials per fer circular la neu o els mateixos canons de neu, s’hagin fabricat utilitzant energia de combustibles fòssils.

I encara que s’ha comptat amb una flota de vehicles 100% elèctrica per al personal de suport de l’esdeveniment, s’ha fet servir energia renovable per al subministrament elèctric i aigua recollida de la pluja per a la neu artificial, hi ha alguns detalls que no s’han tingut en compte.

Per exemple, la petjada de carboni generada tant pels equips i jugadors com pels aficionats en desplaçar-se amb avió o vaixell fins a l’esdeveniment. O bé les emissions generades arran de la retransmissió en viu d’aquests Jocs Olímpics d’hivern. Els servidors de dades que fan funcionar internet contribueixen al canvi climàtic.

També alguns petits detalls més visibles com el fet que les màquines llevaneu funcionen amb Dièsel.

Són veritablement ZEO els Jocs Olímpics d’hivern?

Per aquest motiu, és normal qüestionar-se si realment aquests Jocs Olímpics d’hivern que s’estan celebrant a Pequín són completament ZEO.

I és que, malgrat que després de l’esdeveniment, es compensaran les emissions de CO2 generades a través de projectes de plantació d’arbres, ja sabem, aquesta és una solució que no contribuirà a la reducció de les emissions de manera immediata, sinó d’aquí a uns anys. Quan vagin creixent aquests arbres i vagin capturant CO₂.

Actualment, existeix un gran debat en la comunitat climàtica sobre si la compensació de CO2 és una mesura o solució realment positiva per a la lluita contra el canvi climàtic.

Els experts apunten al fet que, amb la compensació, les empreses amb relativa solvència i capital econòmic continuaran emetent CO₂ i pagant per compensar-ho i, per tant, no s’aconseguiran complir els objectius de reducció d’emissions recollits en l’Acord de París 2015.

Però la crítica de la comunitat climàtica cap a la Xina va molt més lluny. Per a molts, resulta  gairebé anecdòtic que aquesta nació abanderi la sostenibilitat quan és responsable de 31% de les emissions mundials, segons dades del 2021. La Xina és el primer país emissor de CO₂ per davant dels Estats Units.

En aquest país, la revolució industrial que no va tenir lloc fins al 1949, el 56% del consum total d’energia primària prové del carbó, un 20% del petroli i un 6% de l’energia hidroelèctrica.

No obstant això, el president Xi Jin Ping ha mostrat en múltiples trobades internacionals com les COP (Conferències de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic), la seva voluntat de fer la Xina més sostenible i començar una transició progressiva cap a l’energia neta.

En els últims anys la Xina ha registrat nivells de creixement més alts que qualsevol altre país en les tres principals tecnologies renovables: energia hidroelèctrica, eòlica i solar fotovoltaica.

Segons recull la revista La Comuna, la hidroelèctrica ha contribuït de manera decisiva al creixement general de la generació renovable de la Xina, però el creixement més gran prové de la generació eòlica i solar.

L’energia eòlica ha crescut al voltant d’un 30% anual, i avui representa gairebé el 10% de la capacitat total de la Xina, superant el gas natural i l’energia nuclear. Així l’eòlica s’ha convertit en la tercera major font de subministrament d’energia de la Xina (després del carbó i de l’energia hidroelèctrica).

Els pròxims Jocs Olímpics d’hivern 2030

Potser molta gent encara té alguns dubtes sobre si aquests Jocs d’hivern de Pequín han estat realment els primers zero emissions de la història. Així i tot, un nou informe revela que la crisi climàtica podria reduir el nombre de llocs en el món que poden acollir les competicions de neu a l’aire lliure.

L’estudi publicat per la Universitat Loughborough de Londres assegura que l’any 2080, només sis dels 19 llocs que fins ara tenien condicions climàtiques favorables podran continuar acollint aquests esdeveniments.

Un altre estudi desenvolupat per un grup d’universitats del Canadà, els Estats Units, Noruega i Àustria és encara més pessimista. En cas de mantenir-se l’escalfament global de la Terra, els Jocs Olímpics d’Hivern només podrien celebrar-se a la ciutat de Sapporo, al Japó.

Així i tot, contra tot pronòstic, els Pirineus estan considerant presentar la seva candidatura per als pròxims Jocs Olímpics d’Hivern del 2030.

Els Pirineus, possible candidat als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030

Després del precedent de Pequín, a partir d’ara, el Comitè Olímpic Internacional només acceptarà candidatures que garanteixin la possibilitat de fer uns Jocs ZEO i que no requereixin la construcció de noves instal·lacions esportives.

Sense cap mena de dubte, el fet que aquesta regió estigui treballant en la seva pròpia Estratègia Pirinenca per fer front al canvi climàtic, podria fer-li escalar posicions en aquesta carrera de fons per decidir la ciutat que acollirà aquest esdeveniment.

I és que tal com comenten alguns veïns i comerciants de la regió dels Pirineus, els Jocs Olímpics podrien generar molta activitat econòmica als Pirineus, una cosa realment necessària per al desenvolupament de la regió. Al mateix temps, aquest enriquiment es podria utilitzar per destinar més recursos per a la conservació del territori.