En el darrer any, s’han aconseguit grans avenços en matèria d’acció climàtica. Espanya va aprovar un dels Plans Nacionals d’Energia i Clima (PNIEC) més ambiciosos de tota Europa. La Xina es va comprometre a ser ZEO el 2060 i la Unió Europea va presentar en Next Generation EU, amb la promesa de reduir un 55% les emissions de GEH el 2030.

Encara que la veritat és que, per als autèntics defensors de la justícia climàtica, aquests compromisos són insuficients. I és que, que els governs hagin pactat aquestes reformes i nous objectius climàtics, no vol dir que els compliran.

Actualment la gran majoria de països no són penalitzats per l’incompliment dels seus compromisos climàtics

O dit d’una altra manera, avui dia, els països no reben cap mena de penalització per no complir els objectius de reducció d’emissions o les polítiques sostenibles impulsades des de la UE. El problema de tot això és que, com passa sempre en política i bé diu el refranyer popular: “Una cosa és dir i l’altra fer”.

Justicia climática obliga gobiernos a cumplir compromisos

Al llarg de la darrera dècada, s’ha observat com el discurs polític migrava cap a una major preocupació per la qüestió climàtica. Molts governs van prometre als mesures i lleis més verdes, es van comprometre a reduir les emissions de CO₂ i a invertir en la transició ecològica, però finalment no ho han dut a terme.

Es tracta d’una tendència que ja es va observar el 2019, quan desenes de països i administracions com el Regne Unit, Irlanda o Catalunya, van declarar l'”Estat d’Emergència Climàtica” sense mesures o accions concretes per a abordar-la. En aquest sentit, és fàcil tornar a recórrer al refranyer popular i dir: “Les paraules se les endú el vent”.

En la majoria d’ocasions, aquests compromisos funcionen com una “etiqueta verda” per als partits o formacions polítiques que volen guanyar punts de cara a la galeria, però, , no estan duent a terme cap mena d’esforç per a complir aquesta comesa.

El cas francès – L’Affaire du Siècle

En aquest sentit, sembla que s’ha aconseguit un gran avenç en matèria de justícia climàtica: estem més prop de penalitzar els governs que no compleixen els seus compromisos climàtics i castigar-los per la seva inacció.

I és que, el 3 de febrer del 2021, el Tribunal Administratiu de París va declarar  l’Estat francès culpable de no haver complert els seus compromisos climàtics. En l’àmbit legal ja s’ha batejat aquesta sentència com el “cas del segle” i un autèntic avenç en matèria de justícia climàtica. Per primera vegada, un país ha estat portat a la justícia per haver incomplert el seu compromís de reducció de GEH i ha estat acusat per “danys ecològics” al planeta.

Quatre entitats ecologistes van portar a la justícia l’Estat francès

 

Aquest cas va ser portat a la justícia de la mà de quatre organitzacions: Notre Affaire à Tous, Fundació Nicolas Hulot per a la Naturalesa i la Humanitat (FNH), Greenpeace França i Oxfam França, batejades com a “L’Affaire du Siècle” o “El cas del Segle”.

Després d’emprendre la demanda i després de patir un fort silenci administratiu per part del Govern francès, el Consell d’Estat Francès va donar un termini de tres mesos a l’executiu per a presentar qualsevol classe de document capaç de demostrar que estaven duent a terme accions ZEO -zero emissions- i que la trajectòria de reducció de la petjada de carboni de França era assolible.

Com que no es va poder demostrar aquest avenç en matèria d’acció climàtica, França va ser declarada culpable.

¿Sabías que…?

El Estado francés se ha comprometido a reducir sus emisiones GEI un 30% para 2030.

Durante el periodo de 2015 a 2018 Francia no logró cumplir su compromiso de reducir sus emisiones un 1,9% anual

En 2016 Francia incumplió su límite de emisiones de GEI

Aquest litigi contra l’Executiu d’Emmanuel Macron ha comptat amb un ampli suport des del principi, convertint-se en la petició francesa més gran de la història amb 2,3 milions de signatures.

I encara que, de moment, aquesta condemna és simbòlica, ja que l’Estat francès únicament ha de pagar un euro a les organitzacions demandants per “mal moral”, es tracta d’una resolució històrica que estableix un precedent i pot convertir-se en un exemple a seguir pels ciutadans d’altres països.

Ara, s’espera la sentència final: O l’Estat francès paga una multa compensatòria, o bé és obligat a prendre accions concretes per augmentar el seu compromís climàtic.

França no ha estat l’únic país “demandat”

Malgrat que aquest ha estat el cas més conegut, França no és l’únic país demandat per la seva ciutadania per la seva poca acció climàtica. Segons l’ONU Medi ambient i el Sabin Center for Climate Change Law, des del 2017 els casos de litigis climàtics contra els estats s’han duplicat. La justícia climàtica és el primer pas per obligar els governs i les empreses a abordar l’emergència climàtica de manera ràpida.

A Espanya, per exemple, el desembre del 2020 Greenpeace, Òxfam Intermón i Ecologistes en Acció van demandar el Govern espanyol davant el Tribunal Suprem per inacció climàtica. Ara, després d’aquesta victòria verda en el cas francès, és més fàcil per als jutges, “adoptar una decisió valenta” en la resolució, va explicar Lorena Ruiz-Huertas, l’advocada que lidera la demanda a Espanya.

Molts anys abans d’aquests dos litigis, un grup de 21 joves van demandar el Govern federal d’Oregon per “no fer res per impedir els efectes del canvi climàtic i violar els drets constitucionals a la vida, la llibertat i el medi ambient”.

Diverses organitzacions noruegues i entitats ecologistes, com Greenpeace, també van utilitzar aquesta via judicial per tractar de posar en evidència l'”abisme” entre les recomanacions de reducció d’emissions i les decisions polítiques que van en sentit contrari.

Encara que, els litigis judicials més efectiva per aconseguir que els països compleixin aquests compromisos i actuïn per frenar el canvi climàtic, almenys posen de manifest el problema i obren el debat sobre com hauríem d’abordar aquesta tasca.

Els experts en dret ambiental sostenen que, per aconseguir que els països activin les seves polítiques ambientals, el primer pas és canviar la llei, modificant la constitució i augmentar les lleis per tractar de prioritzar la qüestió climàtica en totes les decisions.

Únicament el 20% dels països estan preparats per a complir amb els objectius de l’Acord de París 2015

El que està clar és que, tal com recull el darrer informe de l’IPCC, únicament el 20% dels països estan preparats per a complir amb els objectius marcats en l’Acord de París. En la resta, els plans d’adaptació són insuficients per frenar el canvi climàtic i els objectius de reducció d’emissions no estan a l’altura.

Així i tot, la societat cada vegada està més conscienciada del canvi climàtic i actua per a fer-li front. Per part seva, les empreses estan més disposades a iniciar la transició ecològica i les entitats i organitzacions ecologistes estan més actives en la lluita per donar prioritat al canvi climàtic.

És fonamental recordar que, ara la batalla contra el canvi climàtic també es lliura en els tribunals.

T'ha semblat aquest, un article 5 estrelles? Deixa'ns la teva valoració:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...
FES-TE ZEO
close slider

uneix-te a la comunitat ZEO

Estigues a el dia de les últimes accions, esdeveniments i notícies ZEO

Informació Bàsica Sobre Protecció de Dades:
Responsable: SPONSORING MARACANA SL
Finalitat: Atendre les seves consultes i/o sol·licituds. Accions comercials
Drets: Accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, com s'explica en la informació addicional.
He llegit i accepto les condicions legals i la Política de privacitat