La Fusió Nuclear podria ajudar-nos a aturar el canvi climàtic en el futur

Recentment, l’energia nuclear per fissió que avui s’utilitza en molts països, ha passat a considerar-se una alternativa ZEO -zero emissions-, per obtenir energia. Segons les Nacions Unides, actualment 442 reactors nuclears de fissió produeixen al voltant del 10,5% de l’electricitat mundial.

Actualment, 33 països disposen d’aquest tipus d’instal·lacions en el seu territori. Entre ells, es troba Espanya, que té 7 centrals nuclears creades a partir de la dècada dels vuitanta. A més, ara com ara, hi ha 55 centrals nuclears en construcció repartides per tot el món.

L’energia nuclear ha estat una alternativa valorada i criticada a parts iguals per la comunitat internacional. I és que, per molts experts, l’energia nuclear és “lenta, cara i perillosa”. Mentre que, per uns altres, és un mal necessari, la solució més efectiva de generació d’energia a la qual cal exposar-se per reduir emissions i contribuir a la lluita contra el canvi climàtic.

Independentment dels últims avenços tecnològics en aquesta àrea, és indiscutible que l’energia nuclear i, concretament, les centrals nuclears de fissió, impliquen una sèrie de riscos per a la salut de les persones i del territori en el qual estan situades.

De fet, en els últims setanta-cinc anys, han tingut lloc diversos accidents nuclears que han causat la mort de milers de persones, danys ambientals irreparables.

Els accidents de Fukushima i Txernòbil, catalogats de nivell 7 a l’escala de Richter, s’han consolidat com les pitjors catàstrofes nuclears de la història.

La radiació generada per un accident nuclear posa en risc la salut de les persones

L’accident de Txernòbil va ser el més greu i amb més víctimes mortals de la història -31 persones van morir a causa de la mateixa explosió-. L’accident de Txernòbil va provocar un incendi que va durar deu dies i l’explosió va generar molta més radiació que l’alliberada per la bomba atòmica d’Hiroshima. De fet, la radiació es va estendre a 150.000 km².

Segons diversos estudis mèdics, la radiació a la qual van estar exposades centenars de persones que vivien en zones pròximes a Txernòbil, va provocar diverses afeccions a la seva salut com ara carcinomes o cremades severes en els òrgans interns.

A més, a causa de la radiació, les ciutats pròximes a la central nuclear van haver de ser evacuades i les persones que hi vivien van perdre les seves llars. De fet, algunes d’aquestes ciutats encara són inhabitables per l’ésser humà.

La perillositat i la inestabilitat de l’energia nuclear, juntament amb la qüestió dels residus que s’explicarà més endavant, han estat dos dels principals arguments pels quals els ambientalistes han criticat l’ètica i la catalogació d’aquesta mena d’energia com una “energia d’origen renovable i sostenible”.

La promesa d’una energia nuclear més segura: les centrals nuclears d’última generació

No obstant això, l’energia nuclear compta amb el suport incondicional de figures de rellevància mundial, com Bill Gates, el principal impulsor de les centrals nuclears d’última generació.

Segons aquest tecnòcrata i fervent defensor de l’acció climàtica, el gran repte del segle XXI serà fer front de manera sostenible, a la creixent demanda d’energia: en el futur necessitarem generar 2,5 vegades més electricitat.

Per això, a través la seva empresa, Terra Power, està treballant en una nova remesa de centrals nuclears de quarta generació, molt més segures, que no requereixen operaris i són capaces de produir energia a baix cost.

Les centrals nuclears del futur segons Bill Gates, podrien ajudar-nos a aturar el canvi climàtic i complir amb els objectius de descarbonització pactats per les Nacions Unides. No obstant això, no ens permetrien posar solució a un dels majors problemes d’aquest sistema d’obtenció d’energia: els residus nuclears.

Fissió nuclear. Vs. Fusió nuclear

Actualment, l’energia nuclear que generem es produeix a partir de la fissió nuclear, un procés en el qual s’obté energia mitjançant la separació d’un àtom. Diem ‘fissió nuclear’ a la reacció produïda quan el nucli d’un àtom pesat, en capturar un neutró incident, es divideix en dos o més nuclis d’àtoms.

El problema d’aquest sistema resideix en el fet que el procés de la fissió nuclear genera una sèrie de residus dels quals el sector encara no ha sabut com desprendre’s.

A hores d’ara, els elements combustibles irradiats extrets del reactor nuclear després de cada procés de fissió s’emmagatzemen, inicialment i de manera temporal, en piscines d’acer i formigó construïdes dins de les instal·lacions de les mateixes centrals nuclears.

Més endavant, aquests residus es redistribueixen en magatzems subterranis repartits per tot el món, la majoria d’ells situats a països en vies de desenvolupament. Els països productors d’energia nuclear paguen grans sumes de diners als governs amb una economia més inestable, per poder desprendre’s d’aquest tipus de residus i treure’ls del seu territori.

Adéu als residus radioactius amb la fusió nuclear

A causa dels últims avenços i descobriments, l’energia nuclear podria tornar a ser valorada com la millor alternativa per reduir la nostra petjada de carboni i frenar l’emergència climàtica. Aquest nou sistema de producció d’energia nuclear promet acabar amb el problema dels residus nuclears.

La fusió nuclear és un procés pel qual, al contrari que en la fissió nuclear, s’obté energia mitjançant la fusió de dues molècules que formen un àtom. Els enginyers físics fa anys que investiguen aquest procés i, durant molt de temps, van creure que el subministrament mitjançant la fusió nuclear no era rendible: es gastava més energia per provocar la fusió, que l’energia que s’alliberava.

Tanmateix, ara un grup de físics d’elit han aconseguit provocar una ignició rendible en un laboratori que reprodueix les mateixes condicions que creen energia en estrelles com el sol.

Segons el Departament d’Energia dels EUA, per primera vegada, la humanitat ha aconseguit generar més energia de fusió nuclear que la que ha consumit per obtenir-la. Aquest és un avenç que podria revolucionar completament l’economia de les pròximes dècades i ajudar-nos a assolir una societat ZEO -zero emissions-.

Aquest descobriment ha tingut lloc a finals de novembre del 2022 en el Laboratori Nacional de Lawrence Livermore, subvencionat per la Universitat de Califòrnia des del 1952. En aquestes instal·lacions s’ha obtingut “un guany d’energia neta en una reacció de fusió”. Això vol dir que el reactor ha aconseguit generar més energia de la que ha costat per dur a terme l’operació.

Fins ara, en tots els experiments s’havia gastat més energia en el procés de la qual després es produïa durant la fusió nuclear.

Segons Jennifer M. Granholm, secretària d’Energia del Govern estatunidenc de Joe Biden, “aquesta és una de les fites científiques més importants del segle XXI”.

L’experiment va ser retransmès en directe per tothom a través de YouTube i altres mitjans. Amb aquest avenç, els Estats Units es posa a la davantera en recerca científica i ofereix solucions ZEO en un moment marcat per la crisi energètica. En aquest compte enrere per assolir la descarbonització de l’economia, els EUA ofereix una alternativa factible als combustibles fòssils.

Per tirar endavant i estendre la fusió nuclear es necessitarà molta més inversió

Aquest primer experiment ha establert les bases per una futura producció d’energia nuclear rendible i sense residus. No obstant això, després d’aquesta primera prova pilot, s’hauran de realitzar molts més tests perquè l’energia de fusió pugui emprar-se a nivell d’usuari.

I per aconseguir-ho, es necessitarà molta més inversió i suports per part de les organitzacions científiques. Segons Jill Hruby, secretària de Seguretat Nuclear del Departament d’Energia, “aquest avenç no hauria estat possible sense l’ajuda econòmica del Govern dels EUA”.