Durant el període d’emergència sanitària, les emissions de Gasos d’Efecte hivernacle (GEH) que provoquen l’escalfament global de la Terra es van reduir un 8% a escala global. La paralització de l’economia, la limitació de la mobilitat i el confinament van tenir un impacte positiu en el medi ambient i en la lluita contra el canvi climàtic.
Segons va alertar la comunitat científica, precisament aquest seria el percentatge que hauríem de reduir cada any per tal d’aconseguir la neutralitat climàtica per al pròxim 2050. Aquestes xifres d’emissions ens demostren que, si la societat s’implica de debò i talla de manera dràstica amb l’actual sistema de producció i consum, podria arribar a complir amb els objectius de l’Acord de París 2015.
Durant la crisi sanitària de la COVID-19 es va registrar la caiguda anual d’emissions més gran de la història: es va evitar l’emissió de 290.842 tones de CO₂ equivalent a l’atmosfera.
La gran paradoxa de tot això és que, malgrat aquest avenç en l’àrea de la descarbonització, aquesta crisi també va tenir efectes negatius en l’àmbit de la política climàtica. La clau per a aconseguir una transició a l’economia ZEO -zero emissions-, àgil i justa.
Durant la crisi sanitària es van paralitzar les mesures dels PNIEC
Durant aquests mesos, la majoria de països van paralitzar els seus Plans Nacionals d’Energia i Clima (PNIEC) i alguns esdeveniments i conferències que havien d’abordar la sostenibilitat i la necessitat d’activar estratègies de mitigació contra el canvi climàtic van ser posposats.
Segons Inger Andersen, directora del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), el 2020 havia de ser l’any de l’acció climàtica. I és que durant la Cimera del Clima de Glasgow (R. Unit) entraria en vigor l’Acord de París (2015). Finalment, la COP26 se celebrarà de l’1 al 12 de novembre del 2021, és a dir, un any després de la data inicialment prevista.
D’altra banda, el congrés de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), que havia de celebrar-se el juny del 2020, finalment va tenir lloc del 7 al 15 de gener de 2021. Mentre que la Conferència de l’ONU sobre Biodiversitat que havia de celebrar-se l’octubre del 2020 a la ciutat de Kunmig (la Xina), va ser cancel·lada i fins i tot no té data de celebració.
En aquest sentit, des de la mateixa Plataforma ZEO s’han hagut de paralitzar les accions de conscienciació i de neteges de bosc, com les trobades ZEO. I per part seva, per fer front a la crisi econòmica associada a la COVID-19, moltes empreses han hagut de deixar els seus plans de sostenibilitat en suspens per poder reduir al màxim les despeses de la companyia.
Durant la pandèmia, la crisi climàtica va quedar relegada a un segon pla
El focus durant aquest període es va posar en frenar la crisi sanitària, oblidant completament una altra de les grans emergències que amenacen la societat: la crisi climàtica. De fet, aquest juliol del 2021 hem sigut testimonis d’una altra de les seves conseqüències.
La comunitat científica ha alertat que el fenomen climàtic extrem que ha provocat un centenar de morts i grans pèrdues econòmiques en el centre d’Europa havia d’haver succeït dintre de cent anys.
Pel que sembla, encara que els científics no poden atribuir directament aquest temporal extrem al canvi climàtic, asseguren que l’escalfament global de la Terra està accelerant els cicles climàtics extrems fent que l’espai entre aquests sigui cada vegada més curt.
Paral·lelament, en l’altra punta del globus, els Estats Units, centenars d’unitats de bombers tracten d’apagar els 85 incendis forestals que flagel·len la part oest del país. Erica Fleishman, directora de l’Institut de Recerca del Canvi Climàtic d’Oregon, ha assegurat que aquests escenaris extrems són només un avançament del que vindrà en els pròxims anys i dècades.
“És una tendència que ha estat projectada durant dècades per milers de científics de tot el món, que tenen proves molt sòlides que, a mesura que continuen les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, hi ha casos més freqüents de tota mena de fenòmens climàtics extrems”, va explicar Fleishman.
La tòxica relació entre canvi climàtic i pandèmia
Ara mateix, amb el nou repunt de contagis i les noves variants del virus, s’estan tornant a retardar les accions per aturar el canvi climàtic. Malgrat que cada dia l’emergència climàtica augmenta i les seves conseqüències són més visibles a simple vista, no s’està donant prioritat a aquesta qüestió.
En aquest sentit, les entitats ecologistes adverteixen que la solució a aquest problema resideix en la mateixa manera de fer política i gestionar els recursos públics. Creuen que existeix una gran fal·làcia en el discurs polític respecte a l’acció climàtica.
El fet que s’hagin de destinar més recursos a combatre l’emergència sanitària, no vol dir que els recursos o el temps destinat a combatre el canvi climàtic s’hagin de veure reduïts; sinó que s’han d’augmentar els recursos destinats a aquesta àrea específica.
Així i tot, el Govern cada any compta amb un Pla pressupostari fix. Per aquest motiu, en el cas d’enfrontar-se a una emergència sanitària, els efectes de la qual són visibles a curt termini (UCIs col·lapsades, centenars de morts diàries, milers de contagis, etc.), decidirà destinar una major part dels recursos a fer front aquest problema. No obstant això, el canvi climàtic no afectarà la societat de manera directa fins dins d’una dècada.
Després d’aquest dur període, la societat té l’oportunitat de dur a terme una sortida verda de la crisi. És important tenir en compte que segons l’índex Masci Europe, les inversions verdes han aguantat millor la crisi de la COVID-19 perquè tenen objectius a mitjà i llarg termini.
És el moment de fer canvis en la nostra manera de consumir i viure i ser més ZEO -Zero Emissions Objective-.
PlataformaZEO compta amb la col·laboració de periodistes i experts ambientals que treballen cada dia per ajudar-vos a estar més informats del canvi climàtic i l’escalfament global.
Loading...
