Del dilluns 26 al dijous 29 de febrer va tenir lloc el Mobile World Congress a Barcelona, un dels majors esdeveniments de tecnologia i connectivitat del món, organitzat per GSMA. Enguany, prop de 101.000 assistents de 205 països van visitar el Mobile World Congress per conèixer les últimes tendències de la indústria tecnològica, assistir a conferències d’interès i descobrir els més de 2.700 expositors presents a la fira.
Coincidint amb aquest congrés tecnològic internacional, el 28 de febrer va tenir lloc l’acte de presentació del centenari de Telefónica. JM Álvarez-Pallete, president de Telefònica, va elaborar un interessant discurs sobre la importància de treballar per aconseguir una societat ZEO -zero emissions-, i una cadena de valor sostenible.
En paral·lel, es va mostrar crític amb la normativa actual recalcant la necessitat de canviar les regles per evitar “avantatges especulatius per a uns pocs” i que tecnologies com el 5G “es perdin fins i tot abans de desenvolupar-se”.
Durant la seva intervenció, també va apel·lar a la creació d’una aliança tecnològica d’operadors que els permeti treballar conjuntament per reduir la petjada de carboni generada per aquesta indústria i limitar les emissions GEH que provoquen el canvi climàtic.
Álvarez-Pallete va recordar que Telefònica ha aconseguit reduir un 9% les emissions, en un context en la qual la necessitat de dades s’ha multiplicat per 9. I ho continuarà fent amb l’expansió de tecnologies com la intel·ligència artificial, que requereixen grans quantitats d’energia per a la seva actualització i manteniment.
I és que la protagonista indiscutible d’aquesta 19a edició del MWC ha estat la intel·ligència artificial. Els experts asseguren que ens trobem en un moment de consolidació i avanç combinat i significatiu de tecnologies clau com la intel·ligència artificial (IA) i el 5G, que van tenir presència a la majoria d’estands o conferències de l’esdeveniment.
La IA ha penetrat pràcticament a totes les indústries, des del sector de la salut fins al món de la moda, la indústria, el transport i la seguretat. Algunes d’aquestes novetats més notables, recull la crònica de l’esdeveniment d’RTVE, són els sistemes de conducció assistida que, gràcies a la IA, poden detectar obstacles en temps real i prendre decisions instantànies per prevenir accidents.
En el camp de la indústria 4.0, la IA ofereix solucions per optimitzar tota la cadena de valor logística, des de la producció fins al manteniment preventiu. En el cas de les ciutats intel·ligents o Smart Citys s’han presentat aplicacions de IA per millorar la gestió del trànsit, la seguretat pública i la sostenibilitat energètica. I, per descomptat, en àmbit mèdic o de la salut, s’han presentat sistemes de diagnòstic assistit per IA, monitoratge de pacients i suport en la presa de decisions clíniques.
Quins avanços en matèria de sostenibilitat es van presentar en el MWC 2024?
Des dels seus inicis, el MWC ha demostrat el seu fort compromís per la sostenibilitat i la transició ecològica. De fet, el mateix congrés es duu a terme en el recinte Gran Via de Barcelona, que està recobert de més de 25.000 panells solars.
No obstant això, en aquesta edició s’otorga un paper molt més protagonista a la sostenibilitat dins de l’oferta d’expositors, tallers i conferències. S’han presentat iniciatives per estendre la vida útil dels terminals mòbils durant diversos anys per així reduir la seva petjada de carboni.
Per part seva, la companyia tecnològica Kingfisher ha creat una campanya global anomenada “World Phone Amnesty” per promoure el reciclatge de telèfons usats. Kingfisher proposa reciclar els més de 5.000 milions de mòbils utilitzats en el planeta i aprofitar els seus materials per crear nous dispositius electrònics o bateries per cotxes elèctrics.
Diversos experts van parlar sobre els beneficis de l’economia regenerativa, no només per al Planeta i la salut dels ecosistemes, sinó també per a la butxaca dels fabricants, que acabarien estalviant costos en l’obtenció de matèries primeres i el seu posterior tractament.
Aquesta edició del Mobile World Congress 2024 també ha abordat el tema de la diversitat en el sector tecnològic. Durant el Diversity4Tech, un esdeveniment celebrat en paral·lel a la fira, experts de tot el món van assenyalar la urgència de reduir la bretxa digital entre països i combatre els biaixos racials i de gènere propiciats per la intel·ligència artificial.
Perquè, encara que pugui semblar una eina totalment innovadora i evolucionada, si no es perfecciona i entrena mitjançant la perspectiva inclusiva i de gènere, la intel·ligència artificial pot fer-nos retrocedir vint anys.
Quin és l’impacte de la intel·ligència artificial?
El 2023 aquesta tecnologia va arribar a les nostres vides a través del llançament en obert d’eines com a Chat GPT o Dall-E. Ambdues van presentar un gran avanç respecte a l’àmbit de la documentació, recerca i la comunicació a l’hora d’agilitzar processos, recopilar informació i oferir coneixements.
La IA Generativa o intel·ligència artificial generativa utilitza la intel·ligència artificial per crear continguts de text, imatges, música, àudio i vídeos. Per a moltes persones aquesta tecnologia d’avantguarda suposa una evolució per la humanitat, la porta d’entrada a una societat molt més àgil, eficient i interconnectada. No obstant això, la IA també suposa una autèntica amenaça per determinades professions i posa en risc la credibilitat de la informació i continguts que es troben a la xarxa.
Segons l’últim informe Ranstad, en els pròxims deu anys l’expansió de la IA podria suposar la destrucció de 2 milions d’ocupacions. No obstant això, al mateix temps donarà lloc a la creació d’1,6 milions de noves ocupacions, deixant netes a prop 400.000 ocupacions perdudes.
Però la preocupació per l’impacte que la IA tindrà en la societat abasta molts més nivells, un d’ells, el mediambiental.
L’impacte mediambiental de la IA depèn en gran manera de com s’implementi i utilitzi. De fet, si s’aplica de manera responsable i s’empra per abordar desafiaments ambientals, la IA té el potencial de contribuir a la sostenibilitat i a aturar el canvi climàtic.
No obstant això, la infraestructura necessària per entrenar i executar models de IA, especialment els models d’aprenentatge profund, pot requerir grans quantitats d’energia. Els centres de dades que allotgen aquests models acostumen a generar un gran nombre d’emissions a causa del consum d’electricitat, habitualment d’origen no renovable, la refrigeració i altres factors.
No hem d’oblidar que la IA consumeix actualment uns 4,3 GW d’energia a tot el món. Es tracta d’una xifra equivalent a la quantitat d’energia consumida per alguns països petits. Així ho confirma l’alarmant estudi de l’empresa francesa Shneider Electric.
D’altra banda, al canviar la forma en què treballem i vivim, podem arribar a canviar també el medi ambient. Per exemple, l’automatització impulsada per la IA pot canviar la demanda de recursos naturals i afectar les comunitats que depenen d’unes certes indústries, donant peu a migracions climàtiques, protestes socials o pobresa.
Quina és la petjada de carboni de la tecnologia?
La petjada de carboni de la intel·ligència artificial és realment elevada. Ara bé, és incomparable a les emissions generades per la tecnologia en general, en la qual també s’inclou aquesta particular tecnologia d’avantguarda.
La principal petjada de carboni de la tecnologia deriva del consum energètic. Qualsevol dispositiu electrònic requereix energia per poder funcionar. En aquest cas, el tipus d’energia utilitzada i l’eficiència energètica del dispositiu tenen un impacte directe en les emissions generades.
En paral·lel, també s’han de sumar al còmput del CO₂ emès, tot el procés de producció i deixalla. La fabricació de mòbils, ordinadors, servidors i altres aparells electrònics també genera emissions. Al mateix temps, aquests equips tecnològics també poden arribar a generar emissions en ser reciclats incorrectament o abandonats en abocadors.
Finalment, també és important tenir en compte la petjada de carboni de la infraestructura de xarxa, que inclou tots els cables, encaminadors, commutadors i centres de dades, que consumeixen energia i requereixen importants quantitats de recursos per ser construïts. A més, el creixement constant de les comunicacions digitals i la demanda d’ample de banda poden augmentar la petjada de carboni d’aquesta infraestructura. I ho estan fent en l’actualitat.
Segons l’informe The Shift Project, la tecnologia és la responsable del 4% de les emissions de CO₂ que es produeixen a tot el món, mentre que el trànsit aeri ho és del 3% i la indústria de l’automòbil ho és del 9%.
En el cas concret dels telèfons intel·ligents, entre el 80 i el 90% de l’impacte de carboni en el seu cicle de vida es deu a la seva producció: l’extracció de matèries primeres, la fabricació de components, l’acoblament de les peces, el transport i el final de la vida útil.
En aquest sentit, des de Back Market, un comerç electrònic líder en tecnologia recondicionada a Europa, recorden que en recondicionar un sol telèfon intel·ligent es poden estalviar 259,1 Kg de matèries primeres.
Un telèfon intel·ligent recondicionat produeix només 6,82 Kg de CO₂ durant el cicle de vida complet de la reparació, mentre que un dispositiu nou genera 86,5 Kg d’emissions, de les quals el 90% s’emeten abans de sortir de la fàbrica.
La tecnologia genera una elevada petjada de carboni en la nostra societat, i s’espera que aquest còmput creixi amb la democratització de tecnologies altament contaminants com la IA. No obstant això, aquest tipus de tecnologies són precisament les que ens permeten avançar a l’hora de trobar solucions ZEO- zero emissions-, i mantenir a la societat que lluita contra el canvi climàtic connectada.
La tecnologia pot ser un arma de doble fil. Tot dependrà de l’ús que se’n faci d’ella.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
