El dia 13 de juliol, la ministra d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García Tejerina; va viatjar a Tallin (Estonia) per assistir al Consell Informal de Ministres de Medi Ambient de la Unió Europea. Durant la jornada es va reunir amb el ministre de Política Agrícola, Alimentària i Forestal d’Itàlia i, a més, va mantenir reunions amb els ministres d’Agricultura i Alimentació de França i Irlanda. Durant aquestes conferències, la ministra assegura que les polítiques de la Unió Europea contra el canvi climàtic mostren que la transició cap a una economia baixa en carboni és possible.

Estònia assumeix la presidència del Consell amb el lema “Unitat i equilibri”

Aquest Consell Informal s’ha portat a terme entre els dies 13 i 14 de juliol i el tema central ha estat la eco-innovació: des del finançament i transparència sostenible fins a les ciutats intel·ligents. Aquest assumpte, sobretot ha estat palès en el primer dia de reunions. Pel que fa al segon dia, cal dir que es centrà en el canvi climàtic: en les expectatives, les oportunitats i els desafiaments que això comporta i, a més, en tot el que envolta l’Acord de París. Des del Consell es vol incentivar la col·laboració d’actors no estatals, per lluitar contra el canvi climàtic.

«Hem de liderar la lluita contra el canvi climàtic a través de la implementació de l’Acord de París: amb l’adopció de la normativa comunitària de clima i energia, integrant els objectius climàtics en les polítiques econòmiques i forjant aliances estratègiques amb tots els actors», afirma la ministra Tejerina

Isabel Garcia Tejerina veu com a objectiu principal aconseguir el que esmentava l’Acord de París: evitar l’augment de la temperatura global per sobre dels 2º. Fins i tot, parla de no arribar al grau i mig. La ministra fa referència al debat del Consell sobre les persones que han de treballar per aquesta lluita: «No han de ser aliances a nivell de país o govern, sinó també amb els agents no governamentals, entre sectors i amb tots els que recolzen l’Acord de París». Cal dir que el Consell Europeu de Medi Ambient recolza una unió entre sector públic i privat per aconseguir els propòsits. Pel que fa al Govern espanyol, cal dir que també ha treballat per motivar l’aparició de tractes entre sectors privats i públics, veiem el cas del Grup Espanyol de Creixement Verd. Aquesta és una associació creada per fomentar la col·laboració públic-privada i avançar conjuntament en els reptes ambientals que existeixen actualment.

Així mateix, gràcies al Grup Espanyol de Creixement Verd i a l’actual Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, va sorgir la Plataforma Nacional per l’acció Climàtica. Aquesta es va aprovar a la fira Innovate4Climate celebrada a Barcelona el passat mes de maig i és una nova eina de col·laboració públic – privada per avançar de forma efectiva i eficient per complir els objectius climàtics. També, serveix per crear nous models de negoci amb els quals aconseguir les metes impostes per l’Acord de París. En paraules del Ministeri de Medi Ambient espanyol, és totalment necessari el recolzament econòmic de les empreses privades d’aquest país per «descarbonitzar» l’economia i apostar per nous models econòmics i financers. En definitiva, per assolir els objectius de sostenibilitat cal lluitar amb un enfoc de cooperació entre les empreses, la societat civil i l’Administració.

«Només tindrem èxit i accelerarem en l’acció climàtica si treballem junts. El sector privat serà clau» Valentín Alfaya, president del Grup Espanyol de Creixement Verd

Què fa el Govern Espanyol?

Els Ministeris d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient i d’Energia, Turisme i Agenda Digital, han obert el 18 de juliol el procés de consulta pública previ a l’avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica. Tothom pot aportar els seus pensaments sobre el futur avantprojecte de llei a la web. L’objectiu del Govern és comptar amb la màxima participació possible, vol que cooperin tots els sectors de la societat. En definitiva, el que vol aconseguir és un país sostenible, gràcies a la implantació d’un model baix en carboni i respectuós amb el planeta.

D’altra banda, ambdós ministeris van organitzar, el passat maig, unes jornades on es van reunir més de 400 experts per abordar diverses propostes en quant al canvi climàtic. Això va suposar un preàmbul pel llançament formal de l’avantprojecte de llei esmentat anteriorment. Sota el lema «Energia i industria en transició cap a un model baix en carboni», es van reunir experts dels sectors financer i jurídic (representants del Institut Internacional de Dret i Medi Ambiente), de la societat civil (Greenpeace, Ecologistes en acció, etc.), del sector acadèmic i d’investigació (Club d’Excel·lència en Sostenibilitat) i, finalment, nombrosos noms del sector privat (Gas Natural Fenosa, Acciona, Endesa, CEOE…). Cada subgrup va realitzar una sèrie de propostes per tal de que quedessin emparades en l’avantprojecte de llei.

Per últim, cal dir que el 14 de juliol, el Consell de Ministres va aprovar la creació d’una Comissió d’Experts per elaborar un informe sobre diferents solucions que portin cap a una transició energètica sostenible. Els experts hauran de pensar alternatives a les fonts d’energia actuals, sobre tot donant-hi pes a les energies renovables, o sigui, mostrar com es pot aconseguir una transició energètica eficient, sostenible i baixa en carboni. Així mateix, el grup format per 14 persones (quatre designades pel Govern, un per cada grup parlamentari i tres pels agents socials UGT, CCOO i CEOE) tindrà sis mesos per entregar l’informe.

No hi ha grans millores

Tot i que es creen iniciatives per pal·liar el canvi climàtic les dades no mostren grans millores. Segons els indicadors de creixement verd de 2017 (Green Growth Indicators 2017), els països que formen la Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) caminen cap a les energies renovables, però a un pas molt lent. Les polítiques mediambientals no són suficientment fortes com per acabar amb els problemes climàtics. Només Dinamarca, Luxemburg, Islàndia, Noruega i els Països Baixos destaquen favorablement en la llista. Segons l’informe les principals contrarietats es troben en:

  • La qualitat del aire, que continua sent el pitjor problema per la salut.

 

  • La biodiversitat segueix amenaçada: ecosistemes degradats, espais de pesca saturats, espècies animals en perill d’extinció, etc.

 

  • Les emissions de CO2 continuen creixent, els combustibles fòssils encara predominen en el mix energètic i les energies renovables, desgraciadament, no són predominants a la nostra societat.

Creiem que els Governs, tan espanyol com europeu, han de treballar conjuntament per respectar els objectius de l’Acord de París.

S’ha de baixar immediatament el nivell de CO2 i emprendre un camí cap a les energies renovables. Només així, podrem salvar el planeta i, per suposat, les nostres vides.

[et_bloom_inline optin_id="optin_2"]

PlataformaZEO cuenta con la colaboración de periodistas y expertos ambientales que trabajan cada día para ayudaros a estar más informados del cambio climático y el calentamiento global

¿Te ha parecido este, un artículo 5 estrellas? Déjanos tu valoración:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies
FES-TE ZEO
close slider

Coneix les últimes Accions, Idees i Notícies ZEO