La pujada del nivell del mar, provocada pel canvi climàtic, ja inunda barris de ciutats costaneres

El dimarts 14 de febrer del 2023 es va celebrar una de les reunions periòdiques del Consell de seguretat de l’ONU (Nacions Unides), per abordar amb urgència diferents temes de seguretat internacional.

Aquest organisme s’encarrega de supervisar de manera permanent les operacions per al manteniment de la pau al món. I això implica celebrar sessions especials per examinar el treball de certes operacions específiques o abordar algunes qüestions d’urgència o causa major.

En aquest sentit, el canvi climàtic va ser un dels protagonistes d’aquesta última reunió en la qual les declaracions del secretari general de l’ONU, Antonio Gutérres, sobre el canvi climàtic no van passar desapercebudes.

Segons Gutérres, l’alarmant increment de la pujada del nivell del mar podria desencadenar un “èxode massiu de poblacions senceres, a escala bíblica“. La pujada del nivell del mar, provocada pel desglaç dels pols, està posant en perill la seguretat i el benestar de les persones que viuen en determinades zones geogràfiques, com els països insulars, les ciutats costaneres o els assentaments per sota del nivell de la Mar.

El secretari general de l’ONU va alertar sobre la importància d’analitzar els riscos que pot tenir la pujada del nivell del mar en la seguretat global i la pau.

Ja són més de 900 milions les persones afectades per la pujada del nivell del mar

Segons l’últim informe de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), aquest fenomen ja està afectant 900 milions de persones que viuen en zones costaneres baixes. En altres paraules, 1 de cada 10 persones del món ha d’enfrontar-se a migracions climàtiques, problemes de seguretat alimentària i d’accés a l’aigua, conflictes bèl·lics i pèrdua de l’agricultura, la pesca i el turisme.

En alguns punts del Carib, l’increment del nivell del mar ha provocat la salinització dels aqüífers, la pèrdua de cultius i la destrucció dels equipaments turístics, motor econòmic de molts dels països que pertanyen a aquesta regió i principal mitjà de subsistència de moltes famílies de la zona.

Orient Mitjà és una altra de les regions més afectades per aquesta situació. L’Iran, el Pakistan, l’Índia i alguns països que limiten amb aquests, han hagut de fer front a inundacions i altres tipus de fenòmens climàtics extrems.

Un exemple d’això són les inundacions succeïdes aquest mateix febrer del 2023 al Pakistan. A la regió de Balochistan, un episodi de pluges monsòniques, unit a l’increment del nivell del mar, va provocar l’èxode de milers de famílies a l’interior del país. Els districtes costaners de Jaffarabad, Jhal Magsi, Lasbella i Naseerabad, van quedar completament destrossats per unes inundacions sense precedents que van arrasar cultius i van destruir milers de cases.

Indonèsia és un altre exemple de país afectat per l’increment del nivell del mar. L’any passat, aquest país insular va prendre la decisió de traslladar la seva capital, Jakarta, a la jungla de Borneo. Nusantara serà la nova capital administrativa del país.

I és que, segons la comunitat científica, Jakarta, una ciutat travessada per tretze rius i amenaçada pel creixement del mar de Java, serà una de les primeres urbs a desaparèixer per complet a causa del canvi climàtic.

Segons l’enginyer Heri Andreas, la zona nord de la ciutat ja s’ha enfonsat 2,5 metres en deu anys i continua enfonsant-se a raó de 25 cm l’any en algunes zones. En termes generals, la ciutat completa s’està enfonsant a una mitjana d’1,15 cm l’any.

Un informe de la revista Nature publicat el 2019 va alertar que el mar creixeria entre 0,6 i 2,1 metres en el transcurs del segle XXI si no prenem mesures ZEO -zero emissions- immediatament i activem la transició ecològica.

A partir d’un sistema d‘intel·ligència artificial, van descobrir que diferents territoris que engloben prop de 300 milions de persones podrien acabar inundats d’aquí al 2050.

La majoria d’aquests territoris estarien situats a la Indoxina. No obstant això, alguns països d’Europa, Àsia i Llatinoamèrica també patirien les conseqüències d’aquesta pujada del nivell del mar.

Segons aquestes previsions, a Espanya unes 200.000 persones deixaran les seves cases de la costa quan els seus habitatges quedin submergits sota el mar.

Les dades de la revista Nature demostren que, actualment, els països més afectats per la pujada del nivell del mar són:

– Kiribati: un atol·ló que s’eleva tan sols dos o tres metres sobre el nivell del mar. Per tant, segons els pronòstics i degut a l’increment anual d’1,2 centímetres per any que pateix aquesta regió pecorrents oceànics, l’any 2100 el país haurà desaparegut sota les aigües.
– Vanuatu: aquest arxipèlag format per sis illes està situat a l’oceà pacífic, concretament d’Austràlia. L’ONU considera que Vanuatu és un dels països insulars més vulnerables a la pujada del nivell del mar i als desastres naturals.
– Les Maldives: si es compleixen les previsions, abans que acabi el segle, uns 320.000 illencs hauran d’abandonar els seus habitatges i el món perdrà una cultura amb més de dos mil anys d’antiguitat. El govern de les Maldives porta des del 2009 estalviant en un fons per construir illes artificials perquè els seus habitants no es quedin sense llar.
– Tuvalu: aquest atol·ló conegut pels seus esculls de coral, està format per sis illes amb un total d’11.000 habitants. Es tracta d’una de les nacions més afectades pel canvi climàtic. Al mateix temps, és un dels que menys hi ha contribuït.

Aquests són alguns exemples de països que estan en risc a causa de la pujada del nivell del mar. Tots són estats insulars situats enmig de l’oceà.

No obstant això, el creixement del mar i la penetració d’aigua salada en determinats ecosistemes també podria acabar amb espais protegits com els deltes o els golfs. El Mekong al Vietnam o el famós Ganges a l’Índia, i fins i tot el delta de l’Ebre a Catalunya, es troben igualment amenaçats per aquest fenomen.

I si viatgem més a l’interior, també veiem com la pujada del nivell del mar amenaça en convertir en inhabitables algunes ciutats construïdes per sota del seu nivell o situades en conques hidrogràfiques naturals, com Amsterdam, Venècia, Los Angeles o Nova York.

De fet, l’organització independent Climate Central permet conèixer a través del mapa interactiu Coastal Risk Cribratge Tool, quines són les àrees del planeta que estan en risc de quedar submergides.

I és que, en l’últim segle, els oceans s’han escalfat més ràpidament que en cap altre moment dels últims tres mil anys. Aquest fenomen ha alertat a un gran nombre de centres de recerca i organitzacions climàtiques i també a la comunitat internacional.

Entre el 1900 i el 2018 el nivell del mar ha augmentat entre 13 i 25 centímetres i, segons els climatòlegs de l’ONU, encara que aconseguim mantenir un escalfament global per sota dels 2 ºC respecte als nivells preindustrials, d’aquí a l’any 2100 la xifra ascendirà a 43 centímetres.

Mentre que, en el cas que l’increment de la temperatura superés els 3 °C i 4 °C, estaríem parlant d’un augment del nivell del mar de més de 84 centímetres.

S’insta la creació d’un fons de Pèrdues i Danys

Durant la trobada internacional de l’ONU, Antonio Gutérres també va alertar que la pujada del mar, accelerada per la crisi climàtica, podria ser un multiplicador d’altres amenaces socials, polítiques i de salut.

Gutérres va insistir en la necessitat que els països complissin amb l’acord per crear el fons per a “les pèrdues i danys” provocades per les conseqüències del canvi climàtic.

Cal recordar que, després de trenta anys de negociacions, durant la COP27 finalment es va aprovar l’acord de “pèrdues i danys” per aconseguir una transició ecològica més justa i una compensació equitativa als països en vies de desenvolupament i més afectats pels impactes del canvi climàtic. Nacions que, paradoxalment, són les que menys han contribuït al canvi climàtic.

No obstant això, sembla que, com altres plans i iniciatives aprovades en trobades internacionals climàtiques, de moment, el fons continua existint només sobre el paper.

La pujada del nivell del mar podria ocasionar conflictes geopolítics

Gutérres va recordar que la pujada del nivell del mar podria tenir també conseqüències negatives en l’àmbit geopolític.

I és que la pèrdua d’extensió de terreny sempre ha causat disputes relacionades amb la integritat territorial i els espais marítims. En aquest sentit, “el règim legal actual ha de mirar cap al futur i abordar qualsevol bretxa en els marcs existents”.

Per aquest motiu, podríem dir que la reunió del Consell de Seguretat de les Nacions Unides va activar una nova alerta en la comunitat internacional.