L’ecofeminisme accelerarà la transició a una societat zero emissions

Si la paraula feminisme encara suscita una certa polèmica entre la nostra societat, imagineu si li afegim la paraula ecologisme?

A mitjans del segle XX, l’ecofeminisme va emergir com un ideal i/o moviment que planteja una connexió entre la naturalesa i les dones; partint de la base que ambdues pateixen algun tipus d’opressió per part del mateix opressor. Amb la segona onada del feminisme va néixer un ‘nou terme per designar un saber antic’, asseguren les ecofeministes Vandana Shiva i Maria Mies en la seva obra Ecofeminismo, publicada el 1993.

Les dones van ser les primeres a protestar contra la destrucció del medi ambient. La seva primerenca preocupació per la qüestió climàtica i la seva contribució a la divulgació i el coneixement científic és majúscula.

Mária Telkes va idear les primeres cèl·lules solars fotovoltaiques modernes

Vam poder veure-ho el 1962, amb la publicació de l’obra Primavera Silenciosa de la mà de Rachel Carson. Aquesta biòloga va ser la primera a difondre les perjudicials conseqüències de l’ús de pesticides no orgànics per als ecosistemes i el planeta. El 1929, la científica hongaresa Mária Telkes assentava les bases per a la creació de les primeres cèl·lules solars fotovoltaiques modernes. Anys més tard, el seu descobriment permetria a milers de llars abandonar la seva dependència dels combustibles fòssils.

Però aquesta aportació ja va ser visible molt abans, en el segle XIX, Eunice Foote es va convertir en la primera científica que va teoritzar sobre el canvi climàtic. Foote, que també va ser una de les fundadores de la Seneca Falls Convention -la primera assemblea en la qual es van debatre els drets de la dona-, va elaborar una teoria científica que demostrava que la concentració de CO₂ en l’atmosfera podia provocar un augment de la temperatura de la Terra.

L’Ecofeminisme: Quins són els seus valors principals?

Històricament, les dones han dut a terme grans aportacions científiques i socials per la lluita contra el canvi climàtic i la preservació del medi ambient i del planeta Terra.

El 1979, la fusió accidental del nucli del reactor de Three Mile Island, als EUA, va impulsar a un gran nombre de dones a reunir-se en la què seria considerada anys després, com la primera conferència ecofeminista de la història: “Dones i Vida en la Terra: Conferència sobre l’ecofeminisme en els vuitanta”.

Segons Mary Mellor, una de les autores de referència en l’àrea de l’ecofeminisme, aquest moviment tracta d’explicar la connexió entre l’explotació i la degradació del món natural i la subordinació i l’opressió de les dones. L’ecofeminisme, “Del moviment verd agafa la seva preocupació per l’impacte de les activitats humanes en el món inanimat i del feminisme, agafa la visió de gènere de la humanitat, en el sentit que subordina, explota i oprimeix les dones”.

Les dones i la naturalesa han estat dos subjectes menyspreats i maltractats històricament

Bàsicament, l’ecofeminisme reivindica el valor de les dones i la naturalesa, com dos subjectes “menyspreats” i maltractats històricament a base de discursos ideats per “homes blancs i occidentals”. Tant el masclisme, com la destrucció del planeta han de deixar de ser contemplats com a lleis naturals i inalterables.

En el marc de la commemoració del Dia Internacional de les Dones Rurals celebrat a principis d’octubre de 2020, CCOO de Castella i la Manxa va celebrar una trobada per difondre la importància de l’Ecofeminisme, com una eina per a combatre la crisi econòmica, ambiental i de despoblació. I és que segons ONU Mujeres, les conseqüències del canvi climàtic estan exacerbant les desigualtats de gènere arrelades en la societat.

Durant les situacions de crisis, les dones i les nenes són les últimes a menjar o a ser rescatades i les que s’enfronten a un major risc de salut i seguretat en moments de falta de recursos hídrics. A més, en molts països en vies de desenvolupament, és aquest col·lectiu el que s’encarrega de transportar l’aigua, el combustible i les provisions d’aliments.

Els informes oficials de l’ONU han demostrat que un augment dels períodes de sequera en aquesta mena de països, ocasiona una major violència contra les dones, mortalitat materna, més casos de matrimoni infantil, infeccions, fam i pobresa.

Per aconseguir construir una societat més ZEO -zero emissions-, les dones han d’ocupar un important paper com a agents i motors del canvi en condicions d’igualtat. Aquest canvi serà beneficiós per tots, homes i dones.

Principals peticions i reptes de l’ecofeminisme

La crisi sanitària de la COVID-19, també ha fet evident la necessitat d’acabar amb el sistema de consum massiu i ràpid, que ha portat al planeta als seus límits passant per sobre dels col·lectius més vulnerables. Una de les solucions més polèmiques encunyades pel moviment ecofeminista és reduir voluntàriament la població tenint un nombre menor de fills.

Segons va explicar la professora i ecofeminista Marta Tafalla, durant els Debats de Pedralbes organitzats pel diari Ara, la sobrepoblació humana actua com una plaga per la Terra i la destrucció dels ecosistemes: actualment només un 4% dels mamífers són salvatges. La demanda d’energia és cada vegada major i segons l’ONU, són les dones les que suporten de manera desproporcionada la càrrega de la pobresa energètica.

Per aquest motiu, és fonamental empoderar-les i establir programes que els  facilitin tenir accés a l’energia neta, a l’aigua potable i crear sistemes que els  permetin reforçar els seus mecanismes de resposta davant els desastres climàtics.

Recollint les paraules de l’activista pel clima Wangari Maathai, “hem de conservar el medi ambient perquè les nostres filles i els nostres fills gaudeixin d’un món sostenible que beneficiï a totes les persones. Li devem a la nostra generació, i també a la pròxima generació.”