El 2019 el món sencer va ser testimoni de l’auge de les mini-cases. Primer va començar als Estats Units, i després es va estendre a països com el Canadà, Austràlia i el Regne Unit. Actualment, les minicases estan pertot arreu i reben una gran cobertura en els mitjans. A l’àmbit digital existeixen grups de Facebook i fòrums en els quals els propietaris i amants de les mini-cases comparteixen idees, projectes i opinions sobre aquesta tendència arquitectònica.

Precisament el presentador John Weisbarth i l’expert en minicases Zack Giffin van ser dos dels responsables de l’expansió de les minicases. A través del seu programa “Minicases de somni” (Tiny House Nation) van aconseguir que aquest tipus d’habitatges deixessin de ser vistos com una opció per a “hippies i persones alternatives”, i fossin considerats com una solució assequible per famílies, parelles joves i fins i tot jubilats.

Els programes sobre minicases com Tiny House Nation

En el seu programa, emès a tot el món a través de Netflix, Giffin i Weisbarth recorren tot els Estats Units ajudant famílies a construir una mini-llar personalitzada capaç de cobrir les seves necessitats específiques. Com es veu en cada capítol, aquests espais estan molt allunyats del concepte de rulot, caravana o bungalou portàtil.

Les minicases són espais amb un disseny únic i personalitzat, seguint el gust dels seus propietaris. Són autònomes, eficients i estan enginyosament equipades.

Quins són els requisits perquè un habitatge es consideri una mini-casa?

Es consideren minicases aquells habitatges fets d’un material que acostuma a ser sostenible i de baix impacte mediambiental, com la fusta. Encara que en els últims anys, a causa de la gran acceptació i expansió que estan tenint a escala internacional, també s’han començat a construir mini cases de materials més resistents com el formigó, que són menys sostenibles.

La comunitat arquitectònica assegura que, perquè un habitatge sigui considerat una minicasa, ha de mesurar menys de 50 m². Malgrat la seva mida reduïda, les minicases compten amb tot el que una persona necessita per a viure de manera còmoda: un bany, dutxa amb aigua calenta, llum interior, una cuina, dormitori, etc.

Alguns puristes que pertanyen a la comunitat de les minicases asseguren que, per ser considerades mini-cases, aquestes no han d’estar ancorades al terra i han de poder ser transportades i col·locades en qualsevol terreny.

A més, a causa de la seva mida petita, i al fet que no estan ancorades al sòl, han de seguir un altre tipus de regulacions i han de pagar menys impostos.

L’origen de les mini-cases

Aquestes petites llars es van començar a popularitzar el 2008, al mateix temps que el món sencer patia la Gran Recessió, la Crisi Econòmica mundial que va començar als Estats Units.

No obstant això, es considera que les primeres mini-cases es van construir els anys noranta al Japó, a causa de la depressió econòmica que vivia el país i als preus de l’habitatge. Però no va ser fins al 1997, quan el dissenyador Jay Schafer va construir una mini casa per amb pocs diners i de manera senzilla, a la natura.

Una resposta a la crisi econòmica del 2008

Segons els experts, la moda de les minicases és una resposta a la crisi de l’habitatge assequible als Estats Units. Encara que no consta un cens o llistat oficial de les minicases que existeixen actualment al món, les constructores han confirmat un increment en la fabricació d’aquest tipus d’habitatge.

No és d’estranyar, que les cases minúscules siguin considerades per molts, com una opció d’habitatge assequible, més enllà de tenir en compte la filosofia de vida minimalista, la sostenibilitat o l’autonomia, aspectes associats a les mini-cases.

I és que, a Espanya, una minicasa pot arribar a costar-te uns 15.000 €, si és d’Autoconstrucció o prefabricada, i al voltant de 90.000 € si és un model personalitzat i construït específicament per a tu. Sense cap mena de dubte, és un preu molt més assumible que 223.380 euros, el preu de l’habitatge mitjà a Espanya (juliol de 2021) o els 321.665 € (353.000 $) que costa als EUA (desembre de 2021).

A més, si tenim en compte el tema del consum, també hem de valorar que la majoria de minicases estan pensades per ser autònomes pel que fa a llum, aigua i electricitat. Per aquest motiu, al llarg de la nostra vida podríem aconseguir un estalvi significatiu en les factures de subministrament elèctric i en la nostra petjada de carboni.

Són realment ecològiques les minicases?

Depèn de com es fabriquin o s’incorporin als ecosistemes, les mini-cases poden ser una alternativa ZEO d’habitatge. I la majoria estan pensades per a ser integrades en el medi ambient i la natura de manera que el seu impacte o petjada ecològica sigui mínima.

Perquè la filosofia principal de les minicases anima a prescindir del superflu i a tornar als orígens, a viure de manera sostenible a la natura respectant el medi ambient.

Les minicases només consumeixen un 7% del que consumeix un habitatge convencional amb la mateixa superfície útil

Les “Tiny homes” promouen una nova filosofia: viure amb menys a vegades pot ser més. Per aquest motiu, existeixen cases minúscules amb dissenys increïbles que es camuflen en el paisatge. També minicases que són 100% autònomes, és a dir, disposen de plaques solars, bateries i un sistema autònom de depuració d’aigua de pluja. Aquestes són, sens dubte, les més ZEO.

A més, en ser més petites i a causa del seu disseny unificat, són més eficients. Segons Escandinàvia Electricitat, una minicasa únicament necessita un 7% del que consumeix un habitatge tradicional amb la mateixa superfície útil.

Però no només s’ha de tenir en compte l’interior i el funcionament de les minicases per poder dir si són veritablement ecològiques. També és important que incorporin criteris bioclimàtics per aprofitar al màxim els recursos naturals, buscar una bona orientació solar i que utilitzin materials propis de la zona geogràfica en què estan.

De fet, una cosa realment fonamental és tenir en compte el lloc d’origen de la minicasa. Si ve dels Estats Units o del Canadà, per arribar al nostre terreny, a Espanya, haurà emès una gran quantitat de CO2 que contribueix al canvi climàtic. En el cas d’optar per una minicasa prefabricada, és rellevant que aquesta hagi estat fabricada al nostre país o bé en un país veí.

El període de construcció de les mini-cases va de 5 a 80 dies

I és que a causa de l’auge i a la popularitat que han aconseguit existeixen diferents tipus i grandàries de minicases. Segons el mitjà especialitzat Arquitectura Sostenible, “l’impacte mediambiental d’aquestes petites cases és mínim, ja que, tenen un període de construcció molt breu, d’entre 5 i 80 dies, i la seva petjada de carboni podria ser gairebé nul·la”.

En aquest sentit, encara que existeixen molts models prefabricats en el mercat, perquè una minicasa sigui realment ZEO ha de tenir totes aquestes característiques:

• Estar dissenyada amb criteris d’arquitectura bioclimàtica o de casa passiva.
• Estar construïda amb materials naturals com la fusta certificada, o amb materials reciclables com els pèl·lets o contenidors marins.
• Idealment, les tiny homes han d’estar dissenyades en un sol espai, amb l’única separació del bany. Aquest espai diàfan s’ha de poder transformar, segons les necessitats de la persona, en menjador, sala d’estar o habitació. (Així es redueix l’ús de materials i l’espai és més eficient).A més, el fet que estigui dissenyada en un sol espai, permet tenir un consum d’electricitat mínim, perquè s’aprofita la llum natural i es redueix la necessitat de llum artificial.
• Una minicasa ha de disposar de molt bon aïllament, per reduir la demanda energètica.
• És molt important que estigui equipada amb panells solars i així autoproveir el seu consum energètic
• Idealment, també ha de disposar d’un sistema de recollida d’aigua de pluja.

El 1998 l’arquitecta Sarah Susanka va publicar el primer llibre sobre les minicases: “The Not So Big House” (Una casa no tan gran), en la qual a més de recollir la filosofia de les mini-cases s’explica com adquirir-les i construir-les. Avui ja podem trobar un gran nombre de publicacions, vídeos, documentals, assessories i tota classe de recursos sobre aquest tipus d’habitatges.

Sense cap mena dubte, les minicases podrien ser una opció realment sostenible per a la nostra butxaca i per al Planeta. Tenint en compte que el parc d’habitatges genera actualment un 8% de les emissions de CO₂ que provoquen el canvi climàtic, les mini-cases podrien ser una alternativa ZEO que ens ajudaria a complir amb els objectius de descarbonització pactats per la comunitat climàtica.

Perquè és possible viure amb menys i millor, i al mateix temps, protegir el Planeta i el futur de les properes generacions.

T'ha semblat aquest, un article 5 estrelles? Deixa'ns la teva valoració:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...
FES-TE ZEO
close slider

uneix-te a la comunitat ZEO

Estigues a el dia de les últimes accions, esdeveniments i notícies ZEO

Informació Bàsica Sobre Protecció de Dades:
Responsable: SPONSORING MARACANA SL
Finalitat: Atendre les seves consultes i/o sol·licituds. Accions comercials
Drets: Accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, com s'explica en la informació addicional.
He llegit i accepto les condicions legals i la Política de privacitat