En els últims anys la consciència climàtica ha penetrat de manera transversal a la nostra societat, especialment en el sector de l’alimentació. La major part de les grans marques d’aliments i begudes ja estan comunicant els seus plans per ser ZEO -zero emissions-, el 2050.
Han triat el 2050, perquè és el mateix any que estableix la comunitat internacional com a data límit per aconseguir la neutralitat climàtica i evitar que la Terra arribi a una situació de no retorn. El primer pas per aconseguir-ho és reduir emissions GEH i apostar per una transició ecològica justa, que no deixi ningú enrere.
Tanmateix, en l’àmbit de l’alimentació, semblen haver estat els consumidors finals més que les mateixes marques els que han propiciat aquest canvi. I és que la contribució d’aquest sector al canvi climàtic és realment elevada i la ciutadania n’és molt conscient.
La ramaderia intensiva genera un 14,5% de les emissions GEH globals
Segons Greenpeace, la ramaderia intensiva genera tants Gasos d’Efecte d’Hivernacle com tots els cotxes, trens, vaixells i avions junts. El sector boví, utilitzat per a la producció de carn, llet i fem, és l’espècie animal responsable de la major part de les emissions, representant al voltant del 65% de les emissions de la ramaderia.
Segons la FAO, la ramaderia intensiva genera anualment 7.516 mil milions de tones de CO₂, un 14,5% de les emissions GEH globals. A més, segons l’organització Pro Veg, la ramaderia contribueix enormement a la desforestació, la desertificació i l’escassetat hídrica. I és que, segons l’entitat, per cada individu que canviés a una dieta vegetariana se salvarien gairebé 4.000 arbres i s’estalviarien fins a 6 milions de litres d’aigua.
En els últims anys, totes aquestes dades i informació sobre l’impacte de la indústria alimentària en el Planeta han arribat a la societat. Això provocat que moltes persones s’hagin tornat més flexibles i conscients en la seva alimentació diària.
La tendència dels consumidors s’ha anat dirigint gradualment cap a una dieta amb menys carn, basada en els aliments de temporada i de km0, productes orgànics, no processats i plàstic free. Advoquen per la reducció de residus aplicant tècniques de la cuina de reaprofitament i tracten de reduir les emissions GEH associades a la gastronomia.
Totes aquestes característiques defineixen una dieta sostenible.
Segons l’estudi “Green Revolution” de la consultora Lantern, el 2019 un 35% de la població espanyola havia reduït o eliminat el seu consum de carn vermella. A més, un 22,8% de la comunitat flexitariana segueix una dieta amb un nivell mínim de carn només per motius mediambientals.
L’ONG Amics de la Terra va informar el 2021 que la dieta sostenible podria reduir les emissions de carboni a Espanya fins a un 26%. Adoptar una dieta sostenible ens brinda l’oportunitat de reduir les emissions del sistema alimentari global, disminuir els seus possibles efectes adversos per a la salut i estalviar en la nostra factura alimentària mensual.
Els consumidors són conscients de tot això i cada vegada tenen més en compte els criteris com la sostenibilitat, la petjada de carboni o la RSC de les marques en les seves decisions de compra.
Per aquest motiu, les grans companyies d’aquests sectors estan activant els seus plans per ser ZEO, desenvolupant estratègies específiques per reduir la seva petjada de carboni, l’ús de plàstic en els seus envasos o contribuir a la preservació dels ecosistemes i a la lluita contra el canvi climàtic, a través de mecanismes voluntaris o creatius.
Prediccions sobre què i com menjarem en el futur
La periodista Kim Severson del New York Times ha analitzat el mercat de l’alimentació i les begudes per oferir un pronòstic sobre les 10 tendències que marcaran la nostra manera de menjar de cara al 2023 i al futur.
Algunes d’aquestes prediccions tenen a veure amb la innovació, amb un clar enfoc per la gastronomia experiencial i divertida, i l’aposta per una alimentació més saludable; fet que sembla anar estretament lligat amb l’aposta per una dieta sostenible.
No obstant això, l’anàlisi de Kim Severson també mostra com, tant la indústria alimentària a nivell empresa com l’alta gastronomia, estan cada vegada més conscienciades amb el canvi climàtic i amb reduir la seva petjada climàtica i ecològica.
Algunes de les prediccions recopilades per Kim Severson després d’una minuciosa anàlisi dels últims informes sobre consum i tendències de mercat demostren una clara aposta per la sostenibilitat.
Això no ens ve de nou. Durant la COP25 celebrada a Madrid, els germans Roca van presentar el menú “La Terra s’esgota” per demostrar la força de la cuina com a eina per conscienciar sobre el canvi climàtic.
La majoria de grans xefs de talla nacional i internacional han introduït la mirada ecològica en els seus menús degustació i propostes culinàries. Cada vegada aposten més pels productes de temporada i regionals, donant suport d’aquesta manera a la denominació d’origen i als productors locals, i han reduït de manera substancial la carn de la seva oferta gastronòmica. De fet, un gran nombre de restaurants ja ofereixen almenys una opció de plat vegà a la seva carta.
Més aprofitament a l’alta gastronomia
Segons Severson, l’increment en el preu dels productes ha provocat que es posin de moda en els menús dels xefs, parts dels animals o hortalisses que abans es rebutjaven.
Un exemple d’això és el creixent ús de la pell de pollastre com a aperitiu o acompanyant per a les amanides o cremes. Els cuiners tracten d’obtenir un major rendiment del pollastre, el preu del qual ha pujat de manera dramàtica en els últims anys.
Els consumidors compren marques que contribueixin a la lluita contra el canvi climàtic
En el cas dels consumidors, llur majoria aposten per una alimentació “regeneratívora” un terme que s’ha popularitzat molt al llarg de l’últim any. Severson assegura que, ja no només es tracta de menjar de manera sostenible, sinó que ara volen aliments d’empreses que estan curant o sanant activament el Planeta a través d’una agricultura que redueix les seves emissions GEH i polítiques de benestar animal més exigents i ambicioses.
S’espera que els consumidors cada vegada tinguin més en compte l’economia circular en les seves decisions de compra i que els xefs, per la seva part, apostin per ingredients considerats com a “herois climàtics”, com els pèsols, les mongetes lupin o les faves, degut al baix impacte mediambiental que generen.
Aposta pels superaliments i els productes denominats “herois climàtics”
Els aliments “Climate Heros” han arribat per a quedar-se, proporcionant-nos salut i sabor alhora que respecten el medi ambient. Actualment, la varietat d’ingredients que ofereixen els supermercats és molt limitada, especialment si comprem en un supermercat de grandària mitjana o directament, en una fruiteria o verduleria local.
Segons alerta la comunitat climàtica, existeix una forta dependència d’alguns aliments estrella, la petjada de carboni dels quals és massa elevada per a permetre’ns complir amb els objectius de descarbonització de l’ONU.
A causa de la seva alta demanda, el blat, l’arròs o el panís requereixen una producció abusiva que acaba sent altament contaminant i poc sostenible. En aquest sentit, els “climate heros ingredients” ofereixen una infinitat de possibilitats als consumidors i a les marques, d’apostar per una alimentació més sostenible.
A més de les mongetes o les faves, des de l’Àfrica Occidental arriben les nous bambares o nous bam, un llegum molt comú en el continent africà. Aquest producte destaca per ser capaç de sobreviure en climes molt extrems i s’adapta als canvis bruscos de temperatura. Les nous Bam es poden utilitzar com fertilitzant per a la Terra i solen emprar-se com a snack o per produir farina o llet vegetal.
Des de Singapur, la marca WhatIf Foods ja ha començat a acostar les nous bam a grans audiències fent-les servir com a ingredient per productes tan comuns com els noodles o dips.
La cuina nigeriana serà tendència en el futur gràcies a la seva elevada presència de superaliments
A l’Àfrica Occidental, regió que, segons Severson, destacarà gràcies a l’expansió i acceptació de la cuina nigeriana, trobem el fon, un gra africà resistent a la sequera, entre el cuscús i la quinoa. Molts xefs de talla internacional l’han començat a introduir en les seves propostes i menús gastronòmics.
Un altre dels herois climàtics serà la Moringa, una planta que es pot consumir íntegrament, sense rebutjar-ne cap part, fet que la converteix en un ingredient 100% circular.
Aquesta planta, que actualment es cultiva a tot el món, s’adapta a condicions climàtiques extremes i té unes característiques nutricionals que la posicionen com un superaliment. Les grans quantitats de ferro, proteïna, vitamina C i betacarotens, l’han posicionat com un dels aliments saludables clau. La Moringa inicialment s’utilitzava per a l’elaboració de tes. Avui la marca americana KuliKuli ja hi ha experimentat i l’està incorporant en lattes, gelats i xocolates.
La cerca de l’estalvi a la factura també contribueix a l’alimentació sostenible
L’anàlisi de la periodista Kim Severson assegura que la inflació i el canvi climàtic estan impulsant un nou interès per la frugalitat dels aliments sostenibles.
L’augment del cost de l’energia, per exemple, predomini cuinar mitjançant electrodomèstics com el microones, la fregidora d’aire o el bullidor elèctric, en comptes del forn, que requereix més energia per al seu funcionament.
De fet, una de les tendències que més estan calant en la societat és la cuina de reaprofitament. Aquesta cuina tracta de reduir al màxim el malbaratament, tractant d’aprofitar cada producte i aliment, tant abans, com després del cuinat, per generar el mínim nombre de residus i reduir la nostra factura de la compra.
Simon Moriarty, director de l’empresa d’anàlisi de mercats Mintel Trends assegura que “hi haurà un gran interès per la durabilitat, ja que els consumidors busquen comprar menys i poder adquirir productes que durin més i serveixin per múltiples finalitats”.
La innovació culinària també podria ajudar-nos a aturar el canvi climàtic
Finalment, Severson apunta a la innovació gastronòmica com una de les tendències clau de l’alimentació del segle XXI. I és que, en els últims anys, s’ha generat un creixent interès per saber com la recerca i la democratització dels viatges espacials influiran en com mengem o bevem.
S’espera que la societat trobi en aliments que s’utilitzen a l’espai, com els gelats liofilitzats o el Tang, unes pólvores que permeten purificar l’aigua de manera immediata, uns aliats que permetin reduir la petjada de carboni a la Terra.
De fet, en l’última edició del programa Top Xef Internacional, els xefs van visitar una seu de la CIA i van haver de crear un menú per un grup d’astronautes de la NASA.
L’interès pel menjar i la beguda a l’espai podria contribuir a reduir la petjada de carboni del sector de l’alimentació. Tot això, si els científics tenen en compte la sostenibilitat com a eix indispensable per a les seves recerques i creacions.
Tal com relata Kim Severson, les tendències en l’àmbit de l’alimentació i la gastronomia seran clarament sostenibles. Perquè per aconseguir ser ZEO i complir amb els objectius de descarbonització proposats per l’ONU, hem d’apostar per una dieta sostenible i plant based.
Hem de tornar a la forma de menjar del passat, evitant aliments processats i envasats, i ser més conscients de la petjada de carboni que genera la nostra alimentació.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
