En els últims anys les comunitats han començat a prendre part activa en l’acció climàtica. L’arribada dels moviments pel clima i l’entrada de la qüestió climàtica a l’agenda política, ha donat peu a la proliferació de projectes i iniciatives verdes en els governs locals.

Es tracta d’una tendència molt positiva per a la lluita contra el canvi climàtic. I és que precisament un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de l’ONU, és el desenvolupament sostenible de les ciutats i les comunitats locals.

Des del 2007, més de la meitat de la població global viu en ciutats i s’espera que aquesta xifra aconsegueixi el 60% per al 2030: el nostre planeta cada vegada està més urbanitzat. De fet, les ciutats representen al voltant del 70% de les emissions de CO₂ globals i es proveeixen de més del 60% dels recursos de la Terra.

És per això que una dels metes de l’ODS número 11 de l’ONU és proporcionar accés universal a zones verdes i espais públics segurs, inclusius i accessibles. De cara al 2030, serà vital donar suport als vincles econòmics, socials i ambientals positius entre les zones urbanes, periurbanes i rurals enfortint la planificació del desenvolupament nacional i regional.

En aquest sentit, iniciatives com la construcció d’horts urbans comunitaris poden ser altament beneficioses a l’hora de contribuir a la creació de ciutats més sostenibles.

La cultura dels horts urbans s’ha estès al llarg dels anys tant als països desenvolupats, gràcies als moviments ecologistes, com als països en vies de desenvolupament, a causa de la necessitat.

Precisament, durant l’última Conferència sobre Comerç i Desenvolupament, l’ONU va deixar clar que el camí per avançar en l’eradicació de la fam en el món és migrar de l’agricultura industrial, que genera una elevada petjada de carboni, a un model basat en el desenvolupament rural i l’agricultura ecològica i local.

L’Hort urbà i el moviment Farm to Table

El concepte de l’hort urbà neix amb l’objectiu de ser en un espai cooperatiu i col·laboratiu per al cultiu d’hortalisses i fruites a petita escala. La idea de l’hort urbà ha agafat especial rellevància arran de moviments com el Farm to Table, “De la Granja a la taula”.

Aquest moviment, que va néixer als EUA, incentiva a servir en restaurants, cafeteries i escoles, únicament productes locals o de km0 que preferiblement hagin estat adquirits directament al productor o conreats en els seus propis horts.

Encara que en un primer moment aquesta visió culinària va ser adoptada en el sector de l’hostaleria, avui dia moltes famílies, comunitats de veïns i cooperatives segueixen aquests principis en la seva alimentació diària.

En aquest sentit, els horts urbans són la millor manera de canalitzar aquesta idea d’alimentació, local, assequible, sostenible i orgànica.

A partir del 2007, van començar a proliferar els horts urbans a Espanya

Per aquest motiu, no és d’estranyar que, a partir del 2007, a Espanya va començar a créixer el nombre d’horts urbans en ciutats i pobles. A més, gràcies al suport d’entitats públiques, associacions i moviments veïnals, s’han establert importants xarxes d’horts urbans per promoure i estendre aquesta pràctica.

Segons Ecologistes en Acció, a Espanya el fenomen dels horts urbans s’ha començat a desenvolupar amb més d’un segle de retard respecte d’altres països europeus. Així i tot, segons les últimes dades sobre l’evolució d’aquests, el 2014 el nombre d’horts urbans havia crescut fins als 15.243 aconseguint una superfície ocupada superior a les 166 hectàrees.

Els veïns estan recuperant espais sense ús i reconvertint-los en Horts Urbans

En els últims anys, les ciutats s’han obert al cultiu i han començat a recuperar espais sense ús, i els han reconvertit en horts urbans. Les comunitats o entitats veïnals que s’articulen al voltant d’aquests horts aconsegueixen importants beneficis ambientals, socials i productius.

Els horts urbans s’han convertit en una eina per a recuperar l’espai dels ciutadans. Les persones se n’apropien, aconseguint transformacions espectaculars d’espais que estaven buits, abandonats i degradats.

El predecessor: L’hort urbà de Detroit

Un dels exemples més destacats dels beneficis dels horts urbans es pot observar a la ciutat de Detroit, als EUA. Després de l’assot de la crisi econòmica al país el 2008, els veïns de la localitat de Detroit van decidir començar a estimular l’agricultura urbana per ajudar a la recuperació financera de la ciutat. Van començar a buscar espais industrials i zones abandonades per crear un nou espai de cultiu comunitari

A partir d’aquesta primera idea, va néixer el concepte agrihood (barri agrícola), un model de creixement alternatiu on l’agricultura es converteix en el motor dels barris, empoderant la comunitat i ajudant a resoldre problemes socials com, per exemple, la falta de recursos o la inseguretat alimentària en la zona.

El projecte va ser batejat sota el nom Michigan Urban Farming Initiative. Des del 2013, aquesta horta comunitària urbana funciona a ple rendiment i proveeix als veïns d’aliments saludables, de baix impacte ambiental i amb una petjada de carboni zero emissions.

A Espanya, un dels primers horts urbans més populars va ser el del barri madrileny de Lavapiés, amb el nom EstoEsUnaPlaza. Els veïns del barri van recuperar un espai urbà que feia més de vint anys que no s’utilitzava i estava completament abandonat, i ho van convertir en un hort i un espai obert per a la ciutadania.

En aquest cas, van ser els mateixos veïns, de manera independent, els que es van organitzar per emprendre aquest projecte i ajudar a fer més sostenible la ciutat de Madrid.

Però a vegades, són les entitats públiques, associacions i moviments socials, els que impulsen aquest tipus d’iniciatives i promouen la creació d’horts urbans com a motor de canvi per a les zones.

Enfortir els llaços veïnals a través de l’Hort Urbà

És el cas d'”Hortolans de Bellaterra”, una iniciativa amb la qual aquesta urbanització del Vallès (Barcelona) vol promoure un estil de vida més sostenible i enfortir els llaços entre els veïns. En aquest cas, l’objectiu és crear una xarxa entre els diferents horts de la zona i col·laborar conjuntament per aconseguir una millor cura dels horts i fer-los més ecològics.

Hortolans de Bellaterra” s’emmarca dins del projecte comunitari Bellaterra + sostenible 2030, promogut per la Unió de Veïns de Bellaterra, que impulsa accions per tal de millorar la qualitat de vida i reduir la petjada de carboni de Bellaterra, per a així contribuir a la lluita contra el canvi climàtic.

Per aquest motiu, treballen conjuntament per promoure l’intercanvi de coneixements en la gestió dels horts, l’intercanvi de llavors, plantes i fruites, el préstec d’eines i l’activació de tallers i formacions.

A Barcelona, va ser el mateix ajuntament el que va impulsar la creació d’una xarxa d’horts urbans, motivat per petits col·lectius ciutadans de barris que lluitaven per construir zones verdes. En aquest sentit, el pla conegut com a “Pla Buits de l’Ajuntament de Barcelona“, té l’objectiu de recuperar espais urbans en desús, amb l’objectiu de donar-los un ús veïnal, però sempre a favor de la sostenibilitat.

La iniciativa Connect Horts a Poblenou

L’any 2012, una veïna del barri del Poblenou, va començar a lluitar per a defensar l’ús públic d’un gran solar situat entre el carrer d’Araba i el carrer del Dr. Trueta. Manuela Pulido es va començar a moure i va contactar amb col·lectius com Permacultura BCN i ESPAIsatge per rehabilitar el solar i convertir-lo en un gran hort urbà per als veïns.

D’aquesta manera, es va dissenyar un pla de reactivació urbana que va donar lloc a Connecthort, un espai polivalent pels veïns del Poblenou.

Aquest lloc, a més de comptar amb una zona per al cultiu, compta amb sales de bio-construcció on es poden dur a terme activitats com ioga o meditació. Els veïns que cuiden de l’espai organitzen tallers de sostenibilitat, reciclatge i agricultura sostenible.

Segons els mateixos veïns, la vocació del Connechort no acaba aquí, ja que també es configura com un espai d’inclusió per a les persones discapacitades o els col·lectius en risc d’exclusió social.

Sens dubte, les possibilitats dels horts urbans són moltes, així com els seus beneficis. Aconseguir una alimentació més saludable i baixa en emissions és possible gràcies als horts urbans.

T'ha semblat aquest, un article 5 estrelles? Deixa'ns la teva valoració:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies
FES-TE ZEO
close slider

Coneix les últimes Accions, Idees i Notícies ZEO