El gènere Cli-Fi es va popularitzar en l’àmbit acadèmic coincidint amb l’any de signatura de l’Acord de París 2015
Des que l’activista climàtic Danny Bloom va introduir el terme el 2007, fa anys que aquest gènere s’inclou en els programes universitaris de carreres relacionades amb la literatura. Segons el diari El Comerç, el 2015 -coincidint amb l’any en què es va signar l’Acord París-, va ser l’any de major auge d’aquest gènere a l’àmbit acadèmic. Universitats, instituts i escoles superiors de tot el món van incloure cursos, assignatures i masterclass d’aquest gènere.
La ficció climàtica és una altra via de conscienciació per a la societat
La ficció climàtica, plasmada en relats fantàstics que alhora mostren escenaris apocalíptics provocats per la passivitat de l’home i la inacció política per a la transició i la descarbonització de l’economia, pot ser capaç de canviar la visió que tenim del planeta que ens envolta. La ficció climàtica és un gènere que ja té un espai a les llibreries més ZEO, aquelles més conscienciades amb el canvi climàtic.
1. El conte de la serventa, (2017)
Potser un dels relats de ficció més coneguts d’aquesta última dècada és El conte de la Serventa. La sèrie de televisió basada en aquesta novel·la publicada en 1985 i escrita per l’autora canadenca Margaret Atwood, va obtenir en 2017 el Premi Emmy al millor Drama. El conte de la serventa és una obra distòpica que exposa un futur en el qual, a causa del canvi climàtic, la funció de les dones a la societat queda delegada a un cos per a procrear.
La fictícia República de Gilead es construeix com la “solució” per a combatre la infertilitat de les dones causada per la contaminació de químics de l’aigua i la falta de recursos a causa de desastres mediambientals.
Davant aquesta situació, un grup d’homes fonamentalistes instal·len un règim totalitari on tanquen fronteres i converteixen a les dones impures, que treballaven en professions liberals, en serventes que han de netejar, cuidar i procrear.
2. Les torres de l’oblit, (2007)
Aquesta novel·la de ficció climàtica ambientada a Melbourne, Austràlia, l’escriptor George Turner dóna vida a una ciutat abatuda pels efectes i conseqüències del canvi climàtic. El 2040 els casquets polars s’han fos i a causa de les elevades temperatures de la Terra cada vegada fa més calor.
En una societat superpoblada, tres quartes parts de la població no té feina, viuen en els suburbis prop de la mar que cada vegada guanya més terreny. S’amunteguen en dos gratacels, les torres que suggereix el mateix títol, on la violència ha creat sistemes organitzatius amb noves regles i normes. Una altra petita part de la població, els més rics, es resguarden en les zones més altes de les ciutats.
La crítica ha lloat en diverses ocasions ‘Les torres de l’oblit’, com un clàssic del gènere Cli-Fi. Turner és un prestigiós veterà en aquest gènere, que ha estat capaç de dissenyar una obra de ficció amb tal precisió, que és capaç de reproduir un futur real, el futur que ens espera si no reduïm les emissions de CO₂.
3. Solar, (2003)
Aquesta sàtira transita per diferents períodes de la vida de Beard i mostra com la seva cínica ambició per trobar la solució a l’escalfament global l’ha portat a una incessant cerca en la qual investiga l’energia solar i l’eòlica. Beard inclou de manera reiterada dades reals i referències a la història moderna. A més, la seva novel·la de ficció climàtica tracta alguns temes com en encobriment de les causes de l’escalfament global pels diferents lobbies fòssils.
4. Facin lloc!, facin lloc!, (1966)
Probablement aquesta és una de les primeres novel·les de ficció climàtica. Encara que Harry Harrison no parla de “canvi climàtic” com a tal en el seu relat, “Facin lloc!, facin lloc!, es construeix sobre un futur distòpic en el qual el creixement desproporcionat, tant de recursos com de la població, ha generat una situació insostenible per al planeta i per a la ciutat de Nova York, on transcorre la trama.
Ambientada l’agost de 1999, quan va ser publicat el llibre, el futur, aquesta novel·la va posar sobre la taula el problema de la sobre població. L’èxit d’aquesta vuitena novel·la de Harrison va aconseguir la seva pròpia adaptació cinematogràfica sota el nom “Soylent Green”, un film protagonitzat per Charlton Heston i dirigida per Richard Fleischer.
5. Estat de la por, (2004)
6. La noia mecànica,(2009)
La biotecnologia i les grans corporacions controlen la producció d’aliments mitjançant la comercialització llavors transgèniques. El comerç d’aquesta producció genera una guerra alimentària que posa en risc la supervivència de la raça humana.
7. El món Submergit, (1962)
En aquest obra J.G. Ballard aposta també per mostrar un escenari futur de la Terra devastat a causa del desglaç dels casquets polars. L’escalfament global ha inundat ciutats senceres i algunes micro societats viuen atrapades per l’aigua en uns pocs edificis de gran grandària que sobresurten a la superfície.
Un grup de científics i militars exploren i rescaten supervivents d’entre les restes de les antigues ciutats. Ballard aposta en aquesta novel·la per un protagonista que ha normalitzat aquesta situació futura. Malgrat la caòtica realitat que li envolta, el biòleg Robert Kerans estudia els successos climàtics de l’àrea de Londres.
8. La roda celeste, (1971)
Mitjançant a sessions d’hipnosis és capaç de controlar el seu poder. Pot predir plagues i ajudar a salvar la humanitat dels devastadors efectes i conseqüències del canvi climàtic.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
