La lluita climàtica té nom de dona

Des de temps ancestrals ha existit un fort vincle entre les dones i la natura. Inexplicablement, el gènere femení sempre ha tingut més consciència ambiental i un amor més profund per la Terra, que el gènere masculí.

Històricament, han estat les dones les primeres a respondre a l’ús dels recursos naturals que les envolten. És a dir, han estat les encarregades de recollir aigua per cuinar i netejar, utilitzar la terra per a la ramaderia, buscar menjar en els rius i els esculls, i recol·lectar llenya. Les dones de tot el món utilitzen i interactuen amb els recursos naturals i els ecosistemes diàriament.

Fins i tot avui dia, paral·lelament a la seva tasca de mares i cuidadores, en moltes tribus indígenes les dones ocupen un rol de recol·lectores i d’encarregades de conservar i mantenir el poblat en el qual viu la comunitat.

Segons l’ONU, les dones “contribueixen enormement al benestar i al desenvolupament sostenible de les seves comunitats, així com al manteniment dels ecosistemes, la diversitat biològica i els recursos naturals del planeta”.

I no només això, les dones han estat un important motor de l’activisme climàtic i ecologista. Per aquest motiu, en el Dia Internacional de la Dona és fonamental parlar dels grans rostres femenins del canvi climàtic d’ahir i d’avui, i als reptes als quals s’enfronten com a col·lectiu.

1. Un recorregut per la història: Les dones que van iniciar el moviment ecologista

Al llarg de la història, les dones han estat les més conscienciades amb el medi ambient i les que han liderat les protestes ecologistes durant el darrer mig segle.

Així i tot, tal com va explicar la filòsofa eco feminista Alicia Puleo a EFE Verde, “podem dir, d’una banda, que les dones, amb la seva presència en els moviments ecologistes manifesten la seva preocupació pel futur, però no hi tenen suficient veu i representació “.

Segons Alicia Puleo, en el darrer terç del segle XX, “el renaixement del feminisme es va donar paral·lelament al de l’ecologisme, i tots dos van ser considerats, per alguns estudiosos de les ciències socials, com a nous moviments socials, en tant que no plantejaven reivindicacions econòmiques, sinó de l’ordre de la qualitat de vida com, per exemple, un medi ambient menys contaminat o relacions personals menys jeràrquiques”.

Arran d’aquest pensament, s’origina també l’eco feminisme, un ideal o moviment que planteja una connexió entre la natura i les dones; partint de la base que ambdues pateixen algun tipus d’opressió per part del mateix opressor.

L’obra d’ “Ecofeminisme” de Vandana Shiva i Maria Mies, publicada el 1993, estableix les bases d’aquesta ideologia o manera d’entendre el món:

• La terra està viva i hauria de formar part del llenguatge de tots. Els éssers humans som terra: el que fem al sòl, ens ho fem a nosaltres mateixos.
• D’una banda, la natura ha estat dominada i explotada per l’home, mentre que, per una altra banda, les dones es troben subordinades enfront del patriarcat.
• L’actual sistema de producció globalitzat és incompatible amb la biodiversitat i la supervivència del planeta. La Nova Economia posa en perill les dones. Un exemple d’això va ser el desastre de la fàbrica tèxtil en Rana Plaza, Dhaka, van morir més de 1.100 persones, la majoria d’elles dones.
• És vital incloure en els governs altres tipus d’instruments, més enllà del PIB, per controlar i evidenciar desenvolupament sostenible de les poblacions i el seu compromís climàtic.

2. La contribució de les dones al coneixement científic sobre canvi climàtic i renovables

A més del seu fort activisme, les dones han dut a terme grans aportacions a escala científica. Moltes científiques s’han dedicat a estudiar el canvi climàtic i l’impacte de l’ésser humà en el mateix.

En el segle XIX, Eunice Foote es va convertir en la primera científica que va teoritzar sobre el canvi climàtic. A més, va ser una de les fundadores de la Seneca Falls Convention, la primera assemblea en la qual es van debatre els drets de la dona. El 1856 va elaborar una teoria científica que demostrava que la concentració de CO₂ en l’atmosfera podia provocar un augment de la temperatura de la Terra.

John Tydall, que actualment és considerat el descobridor del canvi climàtic, va utilitzar els seus experiments per formular la mateixa teoria tres anys més tard.

El 1929, la científica hongaresa Maria Telkes va aconseguir assentar les bases per a la creació de les primeres cèl·lules solars fotovoltaiques modernes. Anys més tard, el seu descobriment permetria a milers de llars abandonar la seva dependència dels combustibles fòssils.

A finals dels anys 50, la biòloga marina Rachel Carson va començar a estudiar els efectes dels pesticides en el medi ambient. El 1962 va publicar Primavera Silenciosa, un llibre on explicava aquesta problemàtica i instava el govern a la prohibició d’aquesta mena de substàncies tan perjudicials per al medi ambient.

La seva obra va inspirar un canvi en la política nacional i el govern dels EUA va prohibir l’ús del diclorur difenil tricloroetanol (DDT) –que contaminava els aliments- i altres pesticides. La seva experiència va donar pas als primers moviments de base ecologista i a la creació de l’Agència de Protecció ambiental dels EUA.

3. Les activistes que lluiten contra el canvi climàtic a l’actualitat

Però no fa falta viatjar al passat per demostrar la forta implicació del gènere femení en la lluita contra el canvi climàtic i la protecció del medi ambient.

Durant la COP25 es va fer públic el projecte Global Climate Heroes, per donar visibilitat a l’important paper que les dones han exercit en les últimes dècades per tal de mitigar i frenar l’escalfament global, frenar la pèrdua de la biodiversitat i aconseguir l’accés igualitari als recursos naturals.

Segons la campanya de The Human Impacts Institute, és possible traçar una línia imaginària des de Fiji, passant per Xile, el Perú, Costa Rica, Nigèria, l’Índia o Indonèsia i fer la volta al món a través de 12 activistes dones.

Entre aquestes emprenedores, divulgadores i defensores del medi ambient és possible trobar figures com Annisa Hasanah, fundadora de l’empresa Ecofunopoly, un joc de taula que ensenya als nens conceptes sobre el medi ambient i l’escalfament global o Aruna Chandrasekhar. Aquesta periodista índia es va encarregar de cobrir i desvetllar al món els grans conflictes mediambientals derivats de la indústria del carbó al país, i com han afectat les comunitats indígenes.

Des de Papua Nova Guinea, Ursula Rakova, que és la directora de l’ONG Tulele Pisa, una organització que treballa per a aconseguir migracions segures i justes per als nadius de les illes Carteret, les quals estan desapareixent a causa de la pujada del nivell del mar.

L’escalfament global ha provocat que més de 6.000 persones hagin perdut les seves llars i hagin de ser redirigides a l’illa veïna de Bouganiville.

4. Greta Thunberg i el moviment Fridays for Future

El 2019, l’activista sueca Greta Thunberg va ser nomenada “Persona de l’Any” per la revista Time. Aquesta estudiant sueca, que va inspirar el moviment global Fridays For Future i que avui és la veu dels joves que reproven i castiguen la inacció climàtica dels polítics, ha estat la persona més jove en ser nomenada.

La seva personal protesta enfront del Parlament suec cada divendres, es va estendre com la pólvora. Estudiants de ciutats de tot el món van començar a fer vaga els divendres i a asseure’s enfront de les seus dels seus governs demanant un canvi de prioritats a l’agenda política dels seus dirigents.

Aquest moviment podria ser considerat un dels més prolífics de tota la història: Amb més de 7.500 ciutats adscrites, més de 14 milions de seguidors i representació en tots els continents.

Però, on s’encabeix la igualtat de gènere en tota aquesta revolució dels “Divendres”?

Encara que no hagi estat comunicat de manera explícita pel col·lectiu, és evident que les cares visibles del moviment “Fridays For Future” són en la seva majoria, dones joves. Des de la mateixa Greta Thunberg, passant per l’alemanya Lisa Neubaner, Adélaide Charlier, Helena Gualinga, Quannah Chasinghorse o Autumn Peltier.

Actualment, la majoria d’elles col·laboren de manera activa amb els seus governs o amb organitzacions i entitats com l’ONU o la Unió Europea, per tal d’oferir la seva opinió sobre diferents qüestions climàtiques. Gràcies a la visibilitat i a l’abast que va assolir el moviment, ara comptem amb el treball de grans representants climàtiques que realment volen provocar un canvi en la nostra societat.

Sigui com sigui, sembla que en aquest àmbit d’actuació s’han desdibuixat els vells patrons de lideratge, en els quals l’home acostumava a ser el portaveu del grup o el col·lectiu.

Segons recull el llibre d’Estrella Montolio, Estratègies de Comunicació per a Dones Directives, aquesta tendència ha estat ocasionada per la posició tradicionalment predominant del gènere masculí en l’àmbit del poder, un fet que podem atribuir als rols de gènere que imperen a la nostra societat. A més, a causa de la perpetuació d’aquests estereotips, el to, la veu i la postura dels homes sempre han transmès més seguretat que els de les dones.

Fridays For Future: Un moviment articulat igualitàriament

Així i tot, de manera inconscient, el moviment s’ha articulat igualitàriament i, tenint en compte que hi ha hagut majoria femenina a les mobilitzacions i a l’organització del col·lectiu, és lògic que les representants finalment hagin estat rostres femenins.

També hem de tenir en compte que ens trobem enfront de joves de la generació Z, que han crescut en un món que promou els valors de la igualtat social, racial i de gènere.

5. Les dones, les més afectades pel canvi climàtic

En un dia tan assenyalat com avui, resulta imprescindible posar de manifest la increïble aportació que les dones han dut a terme per a fer front a l’emergència climàtica, anticipant-se dècades a l’hora de subratllar la importància del problema.

I és que, tal com assenyala l’ONU, hem de tenir en compte que el reconeixement d’allò que les dones aporten o poden aportar a la supervivència del planeta i al desenvolupament, continua sent limitat. La desigualtat de gènere i l’exclusió social continuen augmentant els efectes negatius de la gestió ambiental insostenible i destructiva sobre les dones i les nenes.

Les conseqüències del canvi climàtic, com les onades de calor, els períodes de sequeres o les inundacions ocasionades per l’augment del nivell del mar, contribueixen a l’escassetat d’aliments i provoquen la inseguretat alimentària. Segons l’informe de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN), aquests problemes ocasionen migracions climàtiques que afecten especialment les dones, els nens i les nenes.

En aquest sentit, si tenim en compte que les dones, acostumen a ser les responsables del menjar, l’aigua i el combustible, és evident que seran les més afectades per aquesta escassetat de recursos.

A més, els desastres provocats pel clima exacerben les desigualtats de gènere arrelades.

Tot això ens porta a pensar que, encara que les dones contribueixen en menor mesura que els homes al canvi climàtic, són i seran les més afectades per les seves conseqüències.

Resulta un fet anecdòtic, si a més a més, analitzem les diferències d’opinió sobre el canvi climàtic entre els homes i les dones. Les dones estan molt més preocupades pel canvi climàtic i el futur del planeta, que els homes. A més, estan més predisposades a canviar el seu estil de vida.

En l’enquesta sobre el clima 2020-2021 del Banc Europeu d’Inversions (BEI) es va preguntar als enquestats si serien favorables al fet que el govern imposés mesures més estrictes que obliguessin els ciutadans a ser més ZEO -zero emissions-. Les dones (83%), els joves d’entre 15 i 29 anys (83%) i els votants d’esquerra (89%) són els més favorables a aquesta mena de mesures – mentre que la mitjana espanyola és del 79%-.

6. Més presència femenina en els organismes de presa de decisions

Malgrat que, al llarg d’aquest reportatge s’ha parlat dels estereotips i problemes de la nostra societat i que entorpeixen la igualtat de gènere en el context de l’emergència climàtica, la veritat és que cada vegada hi ha més dones liderant l’acció climàtica des de diferents llocs de poder.

En l’actualitat comptem amb una dona a la presidència de la Comissió Europea, l’alemanya Ursula von der Leyen. Leyen ha estat l’encarregada de brindar veritable rellevància a la qüestió climàtica en el nou pla Next EU Generation, destinant una generosa partida a combatre l’emergència climàtica i a aconseguir una transició ecològica justa.

La cancellera alemanya Angela Merkel fa anys que aposta per la descarbonització de l’economia del país. Això ha portat Alemanya a convertir-se en un país de referència dins de la Unió Europea quant a la producció d’energia renovable. A més, Merkel ha destinat capital públic per a la instal·lació massiva de fàbriques fotovoltaiques i ha fomentat l’autoconsum solar entre la ciutadania.

La membre de la Cambra de Representants dels EUA, la demòcrata Alexandra Ocasio Cortez, va fer campanya per a promoure l’adopció del Green New Deal en la política estatunidenca. A Espanya, la ministra Teresa Ribera ha estat l’encarregada de liderar el MITECO. La política espanyola va tirar endavant la Llei de Canvi Climàtic, va promoure la prohibició real de les centrals de carbó i va elaborar un dels Plans d’energia i Clima (PNUC) més valorats per la Comissió Europea a Brussel·les.

Així i tot, encara queda molt camí per recórrer per tal d’aconseguir la igualtat de gènere. Només cal veure la fotografia del dia de la signatura de l’Acord de París 2015.

Si les dones són les més conscienciades sobre el canvi climàtic, les més activistes i, a més, seran les més afectades pel canvi climàtic, com és possible que continuem veient imatges com aquesta?

El 2019 l’informe de composició per sexes (Gender Composition Report) d’ONU Canvi Climàtic va mostrar que el nombre de dones representades en els òrgans de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) no era equitatiu i no responia a la igualtat de gènere.

Posava de manifest la necessitat d’assegurar que les dones accedeixin a llocs de poder i d’aquesta manera, introdueixin la perspectiva de gènere en la presa de decisions. Actualment, només un 33% dels compromisos de la Contribució Determinada a escala nacional, els plans per reduir les emissions GEH dels països, inclouen una dimensió de gènere.

Per tal d’assolir aquesta veritable representació de les dones en els càrrecs de poder és fonamental assegurar el seu accés al coneixement, a la informació i a les tecnologies d’adaptació. A més, per a reduir les conseqüències del canvi climàtic en les dones, és crucial dissenyar polítiques verdes que les tinguin en compte i explorin aspectes com el sostre de vidre, la desigualtat d’oportunitats o la desigualtat salarial.

Conceptes que en la majoria de països no existeixen sobre el paper i fins i tot són condemnats. Però la dura realitat que ens evidencien les dades, les recerques i les queixes socials, és una altra. Al final, hem de treballar per una autèntica revolució, una que, a més de verda, també sigui violeta.