Aquests dies en què la premsa ha posat el focus i l’atenció mediàtica en la crisi del COVID-19 i les seves conseqüències tant en els sectors socials com en els econòmics, sembla que hem passat per alt una notícia molt positiva per a la lluita climàtica.
La comunitat científica fa anys que alerten del problema dels combustibles fòssils i la seva relació directa amb l’escalfament global. Segons la Unió Europea, el CO₂ produït pels combustibles fòssils -el seu ús per a la producció o obtenció d’energia o hidrocarburs-, és responsable del voltant del 60% de les emissions GEI que provoquen el canvi climàtic.
Per aquest motiu, la notícia que Shell, Total i BP, tres grans magnats dels lobbies fòssils, han abandonat l’American Fuel&Petrochemical Manufacturers (AFPM) resulta ser tan positiva per a l’emergència climàtica.
Les tres companyies líders en producció de combustibles fòssils volen recolzar l’Acord de París 2015 i les polítiques que proposa per a mantenir per sota dels 2 °C l’increment anual de la temperatura -respecte als nivells preindustrials-. La principal causa d’aquest abandó és que el lobby de l’AFPM no està disposat a “pagar per emetre CO₂”.
Shell, Total i BP caminen cap a la descarbonització de la seva activitat productiva
I és que tant Shell com BP, van mostrar el passat 2019 una gran aposta per adaptar el seu model de negoci a les demandes de reducció d’emissions. Les tres companyies han establert objectius per a l’abandó total dels combustibles fòssils en els seus Plans estratègics i han invertit en actius renovables d’energia solar i eòlica amb grans sumes de capital.
A més, BP ja ha comunicat que no renovarà la seva participació en lobbies que no estiguin disposats a canviar o establir mesures per a combatre el canvi climàtic, com la Western States Petroleum Association o la Western Energy Alliance. Total i Shell han comunicat les seves desavinences amb associacions com l’API i han promès desvincular-se de tots dos lobbies si no comencen a establir mesures ZEO per a limitar i reduir les emissions.
Els lobbies negacionistes perden força
La majoria de lobbies americans fòssils estan perdent part del suport al país. Tant l’AFPM, com l’American Petroleum Institute (API) o la intersectorial US Chamber of Commerce (USCC) s’han guanyat el títol de lobbies “negacionistes” pel seu fervent i contundent negativa a acceptar polítiques vinculades a combatre el canvi climàtic.
La mateixa AFPM, a més d’haver-se oposat a la pujada de preus per les emissions, fa anys que frenen les ajudes dirigides als vehicles elèctrics i inverteix en publicitat que nega la necessitat d’establir regulacions per a reduir emissions.
El mateix succeeix en altres sectors com l’automobilístic, el tèxtil i alimentari. Des de l’any 2000 grans companyies emissores de CO₂ com General Motors i unes altres com Nike, Apple, eBay, Unilever, Kellog’s o Mattel van abandonar lobbies “negacionistes” com la Global Climate Coallition o la USCC
Trump afavoreix als lobbies fòssils i evita la implementació de mesures ZEO
Tot i així, aquests lobbies compten amb el suport del Govern dels Estats Units. Des que Trump va confirmar al juny que els EUA, el segon país més contaminant del món per darrere de la Xina, anava abandonar l’Acord de París, sembla que les accions preses pel govern americà són encara més “anticlima” que mai.
Trump està afavorint l’statu quo d‘una economia clarament incompatible amb els requeriments de l’ONU per a salvar el planeta. Durant els últims mesos l’Agència Mediambiental dels Estats Units amb Scott Pruitt, un escèptic i negacionista del canvi climàtic, com el seu director, ha afavorit a les grans empreses fòssils.
Prova d’això és la derogació de sis de les nou lleis que l’IPA considerava “incompatibles” lobby de I’PA per a la seva activitat econòmica. Segons l‘ONG britànica InfluenceMap, les pressions que aquestes associacions van exercir en el Govern americà van ser determinants en el programa desregulador de Donald Trump que segons NY School of Law, suposarà l’emissió de 200 milions de tones de CO₂ més a l’any.
La gran diferència: Els mercats de carboni
Encara que la majoria de països ja compten amb sistemes de mercat de carboni per a controlar i intentar reduir els seus nivells d’emissions, als Estats Units aquest sistema encara es troba en “fase de proves“. El mercat de carbonis busca limitar les emissions i fer que, per a la majoria de companyies contaminants, sigui insostenible emetre CO₂ no només per al medi ambient, sinó també econòmicament.
A Espanya fa més de deu anys que comptem amb aquest sistema ZEO i seguim la Directiva Europea de Mercats de Carboni. Tal com Ismael Romeo, CEO de Sendeco2 va explicar a Plataforma ZEO, aquest sistema “s’està convertint en la tendència cap a on van la majoria de les economies mundials”. Posar preu al CO₂ és “un incentiu per a aquells que busquen afrontar un canvi tecnològic a favor de la lluita contra el canvi climàtic” assegura Romeo.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
