L’OTAN tracta el tema del canvi climàtic, però sense posar el focus en les emissions

Els dies 28, 29 i 30 de juny, els caps d’Estat de l’OTAN s’han reunit per a celebrar una nova Cimera de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN), al recinte IFEMA de Madrid.

La invasió de Rússia a Ucraïna i les sol·licituds d’adhesió a l’OTAN de Finlàndia i Suècia han estat alguns dels temes més comentats i assenyalats de l’agenda. No obstant això, en aquesta nova edició d’aquesta trobada internacional també hi ha hagut temps per parlar d’un dels problemes més importants de la humanitat: la crisi climàtica.

I és que el primer dia del Fòrum, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va compartir la publicació del primer informe de la Secretaria de l’organització sobre Canvi Climàtic.

A més, l’OTAN va anunciar el seu nou compromís amb la lluita climàtica i la seva voluntat de contribuir a una societat més ZEO: els països de l’Aliança reduiran la seva petjada de carboni un 45% el 2030 i treballaran per aconseguir la neutralitat climàtica el 2050.

Ara bé, què implicarà aquest nou compromís per a la comunitat climàtica? Per què és tan rellevant que l’OTAN estableixi els seus propis objectius de descarbonització?

Què és l’OTAN i quins països la formen?

Aquesta organització, també denominada Aliança Atlàntica, va ser fundada el 4 d’abril del 1949 als Estats Units, arran del Tractat de Washington.

Està formada per 30 països del Nord d’Amèrica i Europa, i té la finalitat de contribuir a la seguretat, el comerç i els acords polítics de la regió de l’Atlàntic Nord. Entre els països integrants es troben el Canadà i els Estats Units, però també Polònia, Romania, Turquia, Dinamarca, Islàndia, Bulgària o Croàcia.

Entre els membres de l’OTAN es troben alguns dels països que més han contribuït o contribueixen a l’escalfament global de la Terra: els EUA, Alemanya, el Regne Unit, França i Itàlia.

Sense cap mena de dubte, l’establiment de dates concretes per la descarbonització és tota una declaració d’intencions en línia amb els propòsits establerts a l’Acord de París 2015.

Són mesures de mitigació similars a les que estan adoptant la majoria de països i organitzacions internacionals.

Com aconseguiran els països de l’Aliança reduir la seva petjada de carboni?

Un dels principals propòsits recollits a l’informe de l’OTAN de cara als pròxims anys és aconseguir que l’Aliança i els seus membres s’encaminin cap a la independència energètica dels combustibles fòssils.

Durant la Cimera de l’OTAN a Madrid, Annalena Bearbock, la ministra d’exteriors d’Alemanya, va assegurar que “Rússia utilitza l’energia com a arma coercitiva. Per aquest motiu, cal reduir la dependència energètica i diversificar les fonts d’energia”.

La ministra va declarar que hem de “treballar conjuntament per a coordinar les polítiques nacionals” i, en aquest sentit, l’OTAN pot ser la plataforma ideal per innovar sense perdre l’efectivitat.

A poc a poc aquesta organització internacional està començant a prendre’s de debò el canvi climàtic. Ara tenen molt clar que l’emergència climàtica és una “qüestió vital” i que, per a estar a l’avantguarda tecnològica, han d’activar la seva transició ecològica.

El principal motiu per a la transició ecològica és econòmic

Encara que l’informe del secretari general de l’OTAN parla de la importància de reduir l’ús de combustibles fòssils i altres qüestions per tal de  frenar el canvi climàtic, la veritat és que l’objectiu principal d’aquesta transició sembla ser econòmic.

Per l’OTAN, diversificar les fonts d’energia permetrà una major independència energètica i, per tant, ajudarà a mantenir els mercats dels països de l’Aliança.

És lícit que els motius de la transició ecològica siguin principalment econòmics? Des de la Plataforma ZEO creiem que ja sigui per aspectes econòmics, socials, humanitaris o logístics, el més important és que els canvis donin peu a una reducció de les emissions.

Perquè, encara que les mesures d’adaptació i resiliència són necessàries per fer front a les conseqüències del canvi climàtic, l’única manera de detenir la situació d’emergència climàtica és reduir les emissions de CO₂, fins a arribar a la seva neutralitat, i aconseguir una societat més ZEO.