El problema del malbaratament alimentari passa desapercebut. D’altra manera la societat sabria que cada any es malbaraten 88 milions de tones d’aliments. Segons el projecte FUSIONS (2016) de la Unió Europea, això es tradueix en una pèrdua econòmica de 143 bilions d’euros. Cada any malgastem un 20% del menjar que produïm, encara que paradoxalment, 1 de cada 9 persones -800 milions-, passen fam cada dia en el món.

A més, el malbaratament alimentari és responsable del 8% de les emissions GEI que provoquen el canvi climàtic. El malbaratament alimentari, a més de pèrdues econòmiques, genera una petjada de carboni que contribueix al canvi climàtic i que es podria evitar.

Tota la cadena alimentària està afectada pel fenomen del malbaratament encara que bona part de la societat el desconegui. A les llars i al sector de la restauració és on més malgastem. Gairebé un 65% dels aliments malgastats es generen en l’última fase de la cadena de consum. En les llars quan tirem les sobres, en els restaurants quan ens deixem el menjar en el plat, quan comprem massa i els productes es passen de caducitat…

A la fase de comercialització es malgasten un 5% dels aliments que produïm. El 2014 l’organització de consumidors FACUA va elaborar un estudi preguntant a on anava a parar el menjar que no aconsegueixen vendre les grans superfícies. La campanya #nolotires, va destapar la problemàtica de molts supermercats, que abocaven a les escombraries aliments que no eren aptes per a la venda, malgrat estar en bones condicions per a consumir.

Un 30% dels aliments es malgasten durant les primeres fases de la cadena alimentària

Menys coneguda és la situació de malbaratament que es genera durant les fases del processament i la producció. En els camps de cultiu i en els processos de producció s’estima que es perden entorn el 30% dels aliments. Una poma que no és prou vermella o una patata que no és completament rodona, són automàticament expulsades de la cadena de venda. “En ser imperfectes, aquestes verdures i hortalisses, tenen un preu tan baix de venda que a l’agricultor no li compensa recollir-les” argumenta Nikoletta Theodoridi.

Theodoridi va començar col·laborant com a voluntària amb els Espigoladors, una entitat catalana que lluita per recuperar “les fruites i verdures lletges”. Organitza espigolades per tota Catalunya recollint directament del camp aquells aliments que no es poden vendre, i els distribueix a entitats socials. Des de la seva creació el 2014, aquesta organització tan ZEO -zero emissions-, ha aconseguit recuperar 518 tones d’aliments, evitant l’emissió de 124 tones de CO₂ a l’atmosfera.

“Un dia vam rescatar unes patates que anaven a ser rebutjades per falta d’espai als refrigeradors”

Nikoletta Theodoridi

Creadora de la iniciativa, Restaurant Pop-Up, sObres Mestres

“Moltes vegades no és per temes estètics, sinó per temes logístics“. Al setembre es recullen les patates i es posen en neveres per ser venudes durant tot l’any. “Un dia vam rescatar unes patates que anaven a ser rebutjades precisament per falta d’espai en refrigeradors” explica Nikoletta. “Com no tenia suficient capacitat, l’agricultor va decidir recollir només les de tamany mitjà descartant les demés”.

Nikoletta Theodoridi va canalitzar la seva defensa i activisme contra el malbaratament creant la iniciativa sObres Mestres.  Una iniciativa que ja ha recuperat 1.250 kilos de fruites, verdures i pà artesà que haguessin acabat  desaprofitats.

Catalunya posa en marxa el seu primer Pla d’Acció contra el Malbaratament 2019 – 2020

És per això que el seu projecte forma part d’un comitè estratègic gestionat per l’Agència de Residus de Catalunya, amb la col·laboració de la PAA (Plataforma Aprofitem els Aliments), per actuar contra el malbaratament. La ARC ha tirat endavant un #PlaDeProfit 2019 – 2020, un pla d’acció per la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari. El Pla també valora la posada en marxa d’una Llei de Reducció del malbaratament Alimentari. 

Per a tirar endavant aquest Pla d’Acció, que va néixer el febrer passat en el marc de la iniciativa europea ECOWaste4food , l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) compta amb més de 47 organitzacions i entitats afins. Té el suport d’entitats com Remenja’mmm, que treballa en la recuperació d’aliments en el sector de la restauració i l’hostaleria -responsable d’un 16% del desaprofitament aquí a Catalunya-; I el de grans entitats com a Nutrició sense Fronteres, responsable de recuperar 159 tones d’aliments i millorar la qualitat de vida de més de 440.000 persones.

El primer Pla d’Acció contra el Desaprofitament de Catalunya compta amb més de 133 mesures

Aquestes entitats participaran activament perquè aquest primer Pla d’Acció contra el Malbaratament 2019 – 2020 a Catalunya segueixi endavant. El Pla compta amb més de 133 mesures recollides en 6 grans reptes. El de generar coneixement per poder comprendre i mesurar millor el fenomen del malbaratament alimentari, sensibilitzar, educar i capacitar per a l’acció i impulsar accions per a la prevenció en origen i al llarg de tota la cadena alimentària. També impulsar accions per a la recuperació i l’aprofitament dels aliments. I sobretot, desplegar un nou model de governança basat en la coordinació dels diversos agents al llarg de la cadena alimentària i promoure un marc normatiu que incrementi i acceleri l’impacte de les accions.

Una de les accions del Pla és convertir els punts verds en Centres d’Aprofitament

 

Dins de les accions compreses dins del Pla s’inclouen tallers de cuina d’aprofitament i de consum responsable o l’elaboració de guies pràctiques per a reduir el desaprofitament en les llars. També existeix la proposta de transformar el punt verd en un Centre d’Aprofitament dels aliments. O bé iniciar projectes de reducció de malbaratament en instal·lacions com hospitals o escoles i donar més cabuda a iniciatives pràctiques com les de ‘Som gent de profit’.

Quines són les causes del desaprofitament alimentari?

1. La incitació al consum massiu per part de la indústria

Abans d’intentar combatre el malbaratament alimentari és important saber les causes que el produeixen. Una d’elles és que el mercat alimentari incentiva la sobreproducció i consum d’aliments per a generar un major benefici. Les grans superfícies fomenten la compra massiva amb les ofertes, els 2x1, els dies sense IVA… Encara que reduir la pèrdua i el desaprofitament d’aliments i la Fam Zero siguin dos dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) més valorats en les empreses del sector alimentari, moltes d’elles segueixen sense plans específics per a abordar aquest problema.

2. Les exigències del consumidor

Tot i així som els consumidors, els que ens hem tornat massa exigents i rebutgem comprar aliments que no tinguin les característiques ideals d’una fruita o hortalissa “bonica”, quan les característiques nutricionals són les mateixes. Per tal d’evitar el malbaratament en aquesta primera fase de la cadena alimentària, “sería precís vendre les pomes a un preu equitatiu introduïnt més formes”. Per a aconseguir-ho, Theodoridi assegura que és necessària molta conscienciació: “Hem de donar a conèixer al consumidor còm afecta la seva decisió si compren fruita i verdura imperfecta”.

3. La desvaloració dels aliments

D’altra banda, sembla que els aliments tenen cada vegada menys valor. “Per al sistema de consum, l’aliment és un producte més, però no hauria de ser així” assegura Theodoridi. “Consumim sense adonar-nos de tota la feina que hi ha darrere d’aquests aliments; el preu és tan baix que sembla que no ens preocupa tirar-los a les escombraries a la mínima”.

Segons un Estudi sobre el Malbaratament alimentari en les llars a Espanya, les llars són responsables del 42% del menjar que acaba en les escombraries. Dels aliments que llancem, al voltant d’un 80% són productes no elaborats i un 14% de productes elaborats (sobres). Un 13% de les llars que tiren plats cuinats ho fan fins i tot des de la mateixa cassola, un 22,5% ho fan des de la nevera -tuppers o plats amb restes d’aliments-.

La majoria de residus orgànics no acaba convertint-se en compost

Només un percentatge molt baix d’aliments que llancem a les escombraries és compostat. Les emissions de metà que generen aquests aliments que entren en la cadena de reciclatge i acaben oblidats en els abocadors, són una de les grans fonts d’emissions GEI del sector dels residus. Segons la FAO el compostatge a casa podria evitar fins a 150 kg de residus orgànics a l’any per llar. Combatent el desaprofitament alimentari, podríem evitar una petjada de carboni anual de 3.300 milions de tones de CO₂.

 

A més és important tenir en compte que desaprofitant aliments també es perd diners. Cada espanyol perd a l’any uns 250 € a causa del desaprofitament alimentari en la seva llar.

Ensenyar a reaprofitar els aliments: Cap al residu zero, també orgànic

La mesura més ZEO -zero emissions-, per a combatre el malbaratament alimentari és aprofitar al màxim els aliments. A través de la conscienciació de la societat i els seus hàbits de consum, però també establint Plans d’Acció Institucionals que regulin les males pràctiques. Ser el màxim zerowaste en l’alimentació és una mesura imprescindible per a complir els objectius de reducció d’emissions que marca la Unió Europea per a 2030.

Des de sObres Mestres, un restaurant pop-up a Barcelona, Nikoletta organitza sopars temàtics amb aliments frescos que rescata del mercat i dels horts a través de Espigoladors. sObres Mestres organitza sopars inspirats en gastronomies del món en les quals s’utilitza només vaixella reutilitzable i es convida als comensals al fet que es portin recipients per a portar els minvaments i matèries primeres no utilitzades en els propis sopars.

“Tant en els sopars, com en el servei d’àpats que oferim una variació de plats en petites porcions i les persones poden repetir el que els va agradar més. D’aquesta manera evitem el desaprofitament” comenta Theodoridi.

sObres Mestres també realitza tallers d’aprofitament. “Ensenyem a cuinar aliments frescos de diferents maneres. Donem idees per a generar el mínim de residus cuinant i adoptar nous hàbits, mentre aconsellem sobre com conservar millor els aliments” explica Nikoletta.

 

¿Te ha parecido este, un artículo 5 estrellas? Déjanos tu valoración:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies
FES-TE ZEO
close slider

Coneix les últimes Accions, Idees i Notícies ZEO