La contaminació dels oceans i altres ecosistemes naturals per plàstics, suposa un greu problema mediambiental que contribueix al canvi climàtic. Tant per ser produïts com en ser reciclats, els plàstics generen una elevada petjada de carboni.
En total, segons un informe del 2020 de l‘Imperial College of London, els plàstics representen el 3,8% de les emissions GEH mundials.
Hem de tenir en compte que per fabricar un quilogram de plàstic s’emeten 3,5 kg de CO₂. Mentre que per fabricar un quilo de plàstic reciclat s’emeten 1,7 kg de CO₂. En el cas del segon, en evitar la primera fase del procés de producció, la que es realitza en la refineria, s’aconsegueix reduir la petjada de carboni un 49%.
En aquest sentit, encara que la petjada de carboni associada al plàstic reciclat sigui menor, continuen sent emissions totalment evitables, especialment tenint en compte la nova era de la transició cap a una societat ZEO. El pla Fit for 55 estableix el full de ruta per reduir un 55% la petjada de carboni de la humanitat per al 2035 i aconseguir la neutralitat climàtica per al 2050.
El 80% dels envasos acaben abandonats en abocadors
A més, els informes globals sobre reciclatge i economia circular alerten que, malgrat que la ciutadania realitzi la separació i dipositi els residus plàstics en el contenidor correcte, en l’actualitat, el 80% dels envasos acaben abandonats en abocadors.
A més, en el 2019, un grup d’Investigadors de la Universitat de Hawaii van descobrir que els plàstics més comuns emeten traces de metà i etilè una vegada exposats a la llum solar.
Hem de recordar que el metà és un Gas d’Efecte d’hivernacle (GEH) amb un potencial d’escalfament global molt major que el CO₂. Això vol dir que cada tona de metà generada en els abocadors equival a 21 tones de CO₂.
La descomposició de residus plàstics suposa el 80% de la petjada de carboni de la gestió de residus
La descomposició dels residus en els abocadors suposa el 80% de la petjada de carboni de la gestió de residus. Per aquest motiu, no és d’estranyar que algunes empreses hagin apostat per l’economia circular creant sistemes que permetrien reduir el nivell de contaminació de plàstics abandonats en el medi ambient i la petjada de carboni generada pel seu abandó.
L’organització “The Seacleaners” ha creat el primer veler capaç de recol·lectar el plàstic de la mar i usar-lo com a combustible per a moure la mateixa embarcació. L’objectiu d’aquest veler ecològic de 56 metres és recol·lectar residus flotants en zones d’alta concentració abans que s’enfonsin o es descomponguin convertint-se en microplàstics.
L’embarcació, anomenada Manta, ha estat construïda amb acer de baix impacte ambiental i està impulsat per veles i motors elèctrics que funcionen en devorar el plàstic de la mar. Sens dubte, una gran iniciativa que permetrà netejar els oceans de plàstic i evitarà posar en perill a 1.400 espècies marines que han sofert les conseqüències d’aquest abandó de plàstics.
I és que l’ONU estima que cada minut s’aboquen en els oceans 17 tones de deixalles plàstiques i s’estima que, en el 2050, hi haurà més residus que peixos en les mars.
Com funciona Manta?
El veler compta amb dues turbines eòliques, panells solars, dos hidrogeneradors i una unitat de conversió de residus en energia (WECU). Això vol dir que les escombraries es recol·lecten en un petit magatzem a través de cintes transportadores, mentre els operaris a bord classifiquen les deixalles manualment.
Els treballadors separen el metall, vidre i l’alumini que recullen de l’aigua per lliurar-lo posteriorment a una planta de reciclatge. Per part seva, la unitat de conversió de residus converteix el plàstic en electricitat mitjançant el conegut procès de piròlisis, que fa funcionar el vaixell.
Es tracta d’un mètode sostenible que gairebé no emet CO₂, i que aconsegueix uns 500 kW d’energia renovable -cosa que permet que funcioni el 75% del temps de manera autònoma-. Gràcies a aquests residus triturats, Manta és capaç de moure’s 20 hores al dia, durant els set dies de la setmana.
L’objectiu de l’organització The Seacleaners és que el vaixell capturi de 5 a 10.000 tones anuals. Una meta realista si tenim en compte que el vaixell pot rescatar entre 1 i 3 tones de residus per hora.
¿Quieres ser como Manta pero en los bosques?
Apunta’t a la pròxima Trobada ZEO per a realitzar una neteja de residus en l’entorn natural de Sant Quirze.
A més, gràcies a les seves instal·lacions també pot acollir missions científiques internacionals. Manta pot acollir entre 6 i 10 científics alhora i les dades que recullin seran accessibles a través de dades obertes.
Piròlisi: La solució al problema dels plàstics
Però “The Seacleaners” no és l’única organització que s’ha recolzat en el procés de piròlisis per fer més sostenible el seu projecte. Des de fa dècades algunes empreses han apostat per aquesta tecnologia per obtenir biocombustibles, electricitat o energia.
Aquest procés està basat en la descomposició química de tota mena de materials, excepte metalls i vidres, mitjançant l’escalfament a altes temperatures sense oxigen.
Al llarg de la història s’ha utilitzat aquesta conversió termoquímica de la biomassa i s’ha convertit en tres productes: líquid (bio-olis), gas (biogàs) i residu carbonós (biocarbó), per escalfament de la biomassa, (al voltant de 500 °C), en absència d’aire. Carburants considerats com a verds o neutres en carboni per la comunitat científica.
Segons l’Associació de Fabricants i Distribuïdors (AECOC) la idea d’utilitzar o reconvertir els residus plàstics en combustible no és absurda, “ja que els plàstics contenen grans quantitats de carboni i hidrogen i disposen d’un contingut energètic similar al dels combustibles convencionals com el gasoil”.
La transformació de plàstics en energia verda va en línia amb els ODS
L’entitat assegura que aquesta transformació dels plàstics en energia verda permetria dur a terme un aprofitament sostenible d’aquests materials en línia amb els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) de l’ONU.
I és que malgrat la mala fama que tenen els plàstics, són un valuós material capaç de ser transformat en energia, com succeeix amb Manta, o en productes químics, a través de la piròlisis de plasma amb fred, que converteix els residus en hidrogen, metà i etilè.
En definitiva, el procés de piròlisis resulta ser realment ràpid, potencialment barat i completament ZEO -zero emissions-, ja que no genera emissions a l’atmosfera. De fet, contribueix a l’acció climàtica en positiu, ja que pot ajudar a reduir els nivells de residus a l’atmosfera.
Per aquest motiu, en aquests temps, resulten tan valuosos projectes com el de Manta, el veler que converteix residus plàstics en energia per al seu propi funcionament.
PlataformaZEO compta amb la col·laboració de periodistes i experts ambientals que treballen cada dia per ajudar-vos a estar més informats del canvi climàtic i l’escalfament global.
Loading...
