“Actualment cada vegada més economies estan posant preu al CO₂ a través de mecanismes de mercat” assegura Ismael Romeo, director de SENDECO2. La seva empresa es dedica a la compravenda de drets d’emissió i a l’assessorament d’aquelles empreses del sector industrial que estan obligades, pel Règim de Comerç Europeu, a pagar per cada tona de CO₂ que emeten. 

Entorn d’aquestes indústries i empreses neix el mercat de carboni, “que s’està convertint en la tendència cap a on van la majoria de les economies mundials”. Posar preu al CO₂ és “un incentiu per a aquells que busquen afrontar un canvi tecnològic a favor de la lluita contra el canvi climàtic” assegura Romeo.

“Gràcies a l’aplicació de canvis tecnològics en els seus negocis per a reduir emissions, les empreses emissores poden deixar de comprar drets d’emissió o vendre els que ja tenien”. A més, “Venent aquests drets també poden cobrir els costos d’aquests canvis tecnològics” aclareix Romeo. Un avanç per a la transformació tecnològica de les empreses i per descomptat, una gran ajuda en la lluita contra el canvi climàtic.

Segons les dades d’emissions del MITECO, des de 2006 Espanya ha reduït les seves emissions fins a un 60%. Segons Romeo, “Aquest assoliment té relació directa amb la normalització i penetració d’aquest mercat de carbonis, amb la crisi econòmica de 2008 i amb la implementació de les energies renovables”.

ISMAEL ROMEO

President

SENDECO2

Fins a quin punt el mercat actual de carboni ajuda a la reducció d’emissions de CO2?

El mercat d’emissions està sent efectiu i s’està convertint en la tendència cap on van la majoria de les economies mundials. Actualment cada vegada més economies estan posant preu al CO₂ a través de mecanismes de mercat, impostos directes o combinant totes dues coses. Aquest preu exerceix d’incentiu per a aquells que busquen afrontar un canvi tecnològic a favor de la lluita contra el canvi climàtic.

D’aquesta manera podran vendre posteriorment una sèrie de drets d’emissió que els permetran finançar totalment o parcialment aquesta mateixa reforma tecnològica. Gràcies a aquesta aposta tecnològica, les empreses deixen de comprar drets d’emissió o bé poden vendre els que ja tenien.

Com ha afectat el mercat de carboni al nivell d’emissions d’Espanya?

Des de 2006 hi ha 100 milions de tones d’emissions menys a Espanya. Aquest assoliment té relació amb la penetració del mercat de carboni, la crisi i la implementació de renovables”

Ismael Romeo

President, SENDECO

L’any 2006 el sector industrial espanyol va emetre entorn 220 a 230 milions de tones. Actualment està emetent entorn 130/140. Hi ha 100 milions de tones d’emissions menys. Aquest assoliment té relació directa amb la normalització i penetració d’aquest mercat de carboni, amb la crisi econòmica de 2008 i amb la implementació de les energies renovables.

Si les empreses poden vendre els drets d’emissió no utilitzats, no seguiran les empreses comprant-los i per tant emetent CO₂?

Sí que és cert que algunes empreses continuaran comprant aquests drets, però al final acabaran intentant comprar cada vegada menys, perquè cada vegada els costarà més car. Tot això tenint en compte que cada any hi ha menys drets d’emissió disponibles. Si no existissin aquests drets d’emissió moltes empreses ni es plantejarien emprendre un canvi tecnològic.

“Si no existissin aquests drets d’emissió moltes empreses ni es plantejarien emprendre un canvi tecnològic.”

Ismael Romeo

President, SENDECO

Quines empreses estan obligades a compensar les seves emissions amb aquest sistema de drets d’emissió?

Des de l’any 2005 Espanya està dins del Règim de comerç de drets d’emissions de la UE. Totes les indústries intensives en l’ús de combustibles fòssils i per tant intensives de CO₂, estan obligades a controlar i verificar les seves emissions. Al final de cada exercici, abans del 30 d’abril de l’any següent, han de lliurar tants drets d’emissió com tones de CO₂ hagin emès.

Quina és la multa per no fer-ho? És possible alterar les dades d’emissió?

Les dades no es poden alterar perquè estan verificats per entitats externes i després són revisats pels governs dels mateixos països. Qualsevol alteració possible és mínima. Per al sector regulat la multa són 100 € per dret d’emissió i l’obligació de comprar la tona a part, de 23 € a 26 € més per cada tona. Ningú vol assumir tota aquesta penalització econòmica. Per tant, si una empresa no compleix, és perquè no pot.

Llavors, les empreses que no estan subjectes al Règim de comerç també poden compensar les seves emissions?

Sí, però a través d’altres vies. Hem de diferenciar que existeixen dos tipus de mercats de compravenda de drets d’emissió. Existeix un conjunt d’empreses subjectes a la directiva europea, el mercat obligatori que no pot optar per no complir, i després existeix el mercat voluntari. Són empreses que no estan obligades a fer-ho perquè el seu nivell d’emissions no és tan elevat, però voluntàriament decideixen mesurar la seva petjada de carboni i compensar-la.

A Espanya, quin percentatge d’emissions es comptabilitzen?

La gran majoria. Les del sector obligatori i les del sector difús. En el sector obligatori les emissions estan directament regulades pel Règim de comerç. Les emissions del sector difús són totes les altres: Calefaccions en llars, l’agricultura, el sector del transport, negocis privats, instal·lacions públiques… Són totes aquelles que no estan subjectes al Règim de comerç.

Totes aquestes emissions estan mesurades sobre la base d’estimacions i s’inclouen en el càlcul de les emissions globals que emeten els països.

Quin percentatge està comptabilitzat i cobert de manera obligatòria pel mercat de carboni i quina part es queda fora?

Segons les dades europees, aproximadament el 40% de les emissions provenen de la indústria i entorn el 60% són del sector difús. Per tant podríem dir que només un 40% d’aquestes emissions han estat compensades.

En el cas d’Espanya, de quant estem parlant?

Espanya emet unes 350/360 milions de tones a l’any. D’aquestes 350, entorn150 són les que estan subjectes a directives, les que emeten indústries i companyies aèries. La resta entren dins del sector difús. La majoria d’accions voluntàries de compensació es realitzen en aquest sector difús. Com que no és un mercat obligatori, no podem comptabilitzar quantes empreses del sector difús comptabilitzen i compensen les seves emissions. Una farmàcia, un banc o qualsevol petit negoci que vulgui mesurar la seva petjada, pot compensar-la voluntàriament mitjançant mecanismes alternatius a aquest Règim de comerç Europeu.

Des que es van instal·lar els mercats de carboni s’ha reduït la mitjana d’emissions de les majors empreses emissores de CO₂ a Espanya?

Sens dubte. Els grans emissors cada vegada emeten menys. Dins dels grans emissors estan les elèctriques, que intenten reduir l’ús de carbó utilitzant altres tecnologies alternatives, com les energies renovables.

Com participen els Governs en el mercat de carboni?

Els governs no participen en aquesta compravenda de drets d’emissió. El que sí que fan és incentivar polítiques que puguin afavorir aquesta activitat. Tot el que hi ha ara de comerç d’emissions a escala europea, ve fomentat per decisions polítiques nacionals i europees. Els governs no participen però sí que estableixen les regles perquè es pugui arribar a cap.

Quin és el perfil d’empreses que compren drets d’emissió en el mercat de carboni?

Totes aquelles que emeten més del que tenen assignat. Hi ha empreses que no estan fent malament les coses però tenen pics de producció. Tenien assignada una quantitat de drets sobre la base d’una producció i pel que sigui, emeten més. Aquest perfil d’empreses haurà de comprar drets.

La tendència és que cada vegada hi hagi menys assignació de drets d’emissió gratuïta i que les emissions s’hagin de pagar des de l’inici de l’exercici productiu

Ismael Romeo

President, SENDECO

El perfil més clàssic és el de les elèctriques, que reben zero drets d’emissió gratuïts i encara que vagin reduint les seves emissions, han de comprar des de la seva primera emissió. Aquestes elèctriques, si abans emetien 20 milions de tones de CO₂ i ara emeten 12, en lloc de comprar 20 milions hauran de comprar 12, però hauran de comprar-les.

La tendència és que cada vegada hi hagi menys assignació gratuïta i que les emissions s’hagin de pagar des de l’inici de l’exercici productiu. Si tens menys drets, has de compensar més quantitat.

Com s’estableixen els preus d’aquests drets d’emissió?

Els preus s’estableixen segons la llei de l’oferta i la demanda. Com tots els mercats, si hi ha més oferta el preu baixarà, si hi ha més demanda que ofereix el preu pujarà. En aquest moment el preu del dret d’emissió està realment alt, 26,50 € per una tona.

El principal problema per a la majoria d’indústries és que el preu s’ha multiplicat gairebé per quatre en relació amb el preu d’inicis del 2018. És molt difícil adaptar estratègies davant una pujada tan abrupta i, des del punt de vista dels fonamentals, poc justificada. Per a una empresa petita o mitjana que hagi de comprar 10.000 drets d’emissió -per 10.000 tones-, el cost pot ser molt elevat i, en alguns casos, inassumible.

Però les grans empreses com Endesa, Repsol, Viesgo o Naturgy, sí que poden permetre’s comprar aquests drets d’emissió…

Aquestes empreses no reben drets d’emissió gratuïts per la generació elèctrica, però s’ho poden permetre perquè transfereixen una part important dels costos del CO₂ al consumidor final. El consumidor final no només som els ciutadans comuns que el veiem reflectit en la factura de la llum, també són les indústries, que es veuen seriosament perjudicades per l’increment de preus. Aquestes no només han de cobrir el cost de les seves pròpies emissions, sinó també el cost de les emissions dels seus proveïdors energètics.

Les grans empreses elèctriques es poden permetre el cost dels drets d’emissió perquè la transfereixen al consumidor final”

Ismael Romeo

President, SENDECO

Hi ha alguns experts que creuen que la clau per a reduir emissions seria apujar encara més el preu de carboni. Això no repercutirà, encara més, a elevar el preu de les nostres factures de la llum?

Correcte. Això és el peix que es mossega la cua. Al final l’objectiu dels drets d’emissió és incentivar el canvi tecnològic. No té sentit que el preu sigui baix, però tampoc té sentit que sigui disparat. No es pot establir un preu extremadament elevat, perquè la reacció en cadena és perjudicial.

Si el preu es dispara, les empreses elèctriques i sobretot la resta, sofreixen molt. Evidentment, la gent vol comprar energia al menor cost. Per això, aquelles elèctriques que aconsegueixin emetre menys, repercutiran menys en els seus clients i per tant, podran oferir un preu més ajustat.

Totes les empreses tenen potencial per a generar aquest canvi tecnològic i així deixar de comprar drets d’emissió?

No totes. Per a moltes empreses és realment difícil reduir emissions perquè tecnològicament estan al límit o no hi ha novetats en aquest sentit per a la seva activitat productiva. També hi ha casos en els quals hi ha uns costos marginals molt alts.

Per què algunes empreses continuen rebent drets d’emissió?

Perquè si obliguem a aquestes empreses al fet que paguin preus desorbitats per les seves emissions es generaria una competència deslleial. Si a Europa es paga una quantitat concreta per cada tona de CO₂ i per exemple, al Marroc no, al final el que faran les empreses és traslladar la seva producció al Marroc i el problema mediambiental seguirà. Per això, les empreses que competeixen amb economies on no s’aplica preu al carboni, i per a evitar en part aquest desavantatge competitiu, continuen rebent drets d’emissió gratuïts. Tot i així cada vegada s’atorguen menys drets.

Amb el mercat de carboni algunes empreses s’estan gastant milions d’euros per les seves emissions quan abans emetre no els suposava cap cost”

Ismael Romeo

President, SENDECO

Existeix algun mecanisme que limiti la compra de drets d’emissió a les grans empreses emissores?

No existeix cap límit. Però cal tenir en compte que aquestes empreses s’estan gastant milions d’euros per les seves emissions quan abans emetre no els suposava cap cost. Així que, amb el mercat de carboni, la majoria d’elles es plantejaran o ja s’estan plantejant una transformació tecnològica. Encara que no existeixi un límit de compra, la tendència és que cada vegada s’estan comprant menys drets d’emissió.

Creu que és possible aconseguir una economia ZEO -zero emissions- tal com funciona ara el mercat de carboni?

El mercat de carboni funciona bé. La realitat és que l’emissió zero no existirà mai. Mai podrem emetre zero, perquè els combustibles fòssils sempre seran aquí. El que hem de fer és reduir progressivament els nivells d’emissió acceptables per a l’atmosfera, per a poder reduir l’escalfament global del planeta.

Europa només emet entre el 10 i el 12% de les emissions mundials. Per a aconseguir una societat el més prop de les zero emissions possible altres economies importants han d’adoptar mesures similars

Ismael Romeo

President, SENDECO

Ni tan sols amb tots els objectius ZEO -zero emissions- que s’ha imposat la Unió Europea és possible?

A causa de les noves economies i al desenvolupament industrial, cada vegada hi ha més emissions. Els esforços que fa Europa en la reducció de les emissions, tenen poca influència en la reducció d’aquest escalfament global. Europa a escala continent només està emetent entre el 10 i el 12% de les emissions mundials. És a dir, que totes les accions que fa Europa reverteixen només sobre aquest 10 i 12%. Per a aconseguir una societat el més a prop possible de les zero emissions fa falta que altres economies importants, que ja s’estan despertant, vagin adoptant mesures similars.

¿Te ha parecido este, un artículo 5 estrellas? Déjanos tu valoración:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies
FES-TE ZEO
close slider

Coneix les últimes Accions, Idees i Notícies ZEO