És un fet: tots els sectors i àrees econòmiques estan treballant a l’uníson per a activar la seva transició ecològica i reduir emissions. El temps constreny.
Els objectius de reducció d’emissions es mantenen després de l’última COP27 celebrada el novembre del 2022 a Egipte. Encara que a ulls de la comunitat climàtica aquesta trobada internacional no va aconseguir avanços prou ambiciosos, la veritat és que es va afermar la meta global proposada per la Unió Europea i secundada per les Nacions Unides: reduir un 55% les emissions per al 2030 i aconseguir la neutralitat climàtica per al 2050.
I és que les conseqüències i impactes del canvi climàtic són cada vegada més visibles i palpables a la nostra societat. Els fenòmens climàtics extrems, la sequera i els canvis en les estacions, fan que les persones cada vegada siguin més conscients de la necessitat de canviar cap a un consum més ZEO -zero emissions-.
Per part seva, les empreses, fabricants i indústries estan notant com la sostenibilitat s’està convertint en un important factor competitiu i suposa una oportunitat per aconseguir tota classe de bonificacions fiscals.
En aquest sentit, una de les indústries que més estan avançant respecte a la lluita climàtica i la transició ecològica és el de la construcció.
Quina és la petjada de carboni de la construcció?
El sector de la construcció és responsable del 39% de les emissions de CO₂ que s’alliberen l’atmosfera. Aquestes dades recollides per The Global Alliance for Buildings and Construction en el 2019, van evidenciar la necessitat de reduir emissions en aquest sector. Sobretot, ara que la supervivència del planeta penja d’un fil, donada la situació d’emergència climàtica que vivim.
En aquest sentit, la bioconstrucció s’ha convertit en una tendència a l’alça. De fet, del 23 al 25 de maig va tenir lloc el Construmat 2023, una de les fires de referència en l’àmbit de la construcció que se celebra cada dos anys a Barcelona. Concretament, en Gran via Fira Barcelona, un recinte situat en la zona industrial de la ciutat de 10.000 metres quadrats.
Al llarg de tres dies, més de 204 expositors i 366 marques nacionals van estar realitzant accions de networking, conferències i promocionant les seves novetats i principals serveis.
Algunes de les empreses convidades més destacades d’aquest Construmat 2023 van ser Alsina, Ciments Molins, Gabarró, Grup Saltoki, Texas Borka, Fischer, Thermis, Roca i Consentino. D’altra banda, aquesta fira de la construcció també va comptar amb el suport de 40 associacions, col·legis i gremis professionals, com APCE (Associació de Promotors de Catalunya), Asefave, Cateb, Ccoc, CGATE, CNC, COAC, COAM, CSCAE, Fundació Laboral de la Construcció, Itec, Pimec, o Plataforma Passivhaus, entre altres.
Quin ha estat el focus de la 22a edició del Construmat?
En aquesta 22a edició, l’organització d’aquest esdeveniment s’ha mostrat completament ZEO i ha posat el focus en la sostenibilitat. Sota el lema “Construint Sostenibilitat”, el Construmat 2023 es va centrar a comunicar els últims materials, sistemes i tècniques sostenibles disponibles en el mercat, per així oferir solucions als constructors per reduir les seves emissions.
Des de fa més de quaranta anys, Construmat ha operat com la principal plataforma del sector de la construcció a Espanya. De fet, el president del Saló, Xavier Vilajoana, va assegurar en un comunicat de premsa, que aquesta 22a edició no només havia tornat a ser un punt de trobada de referència per a la indústria, sinó que va ser un espai “per als professionals que busquen materials i sistemes constructius sostenibles per avançar en la transformació verda del sector”.
Precisament per això, aquest Construmat 2023 va acollir un congrés únic que va comptar amb la participació de més de 50 ponents i va dur a terme 40 conferències. En aquest congrés, es va debatre sobre el caràcter transformador del sector de la construcció i el seu impacte positiu en l’entorn, amb especial focus en els fons Next Generation i en quines empreses tenen prou potencial per accedir a ells.
Els experts van recordar que Espanya disposa de 6.800 milions d’euros per a repartir entre aquelles empreses que presentin els estàndards de sostenibilitat més elevats en els seus processos de construcció o en la fabricació de materials. Els fons europeus podrien ser un eix transformador per al sector de la construcció i de l’habitatge a Espanya.
En el Congrés Construmat 2023 també es va tractar de llançar llum sobre què passarà amb la rehabilitació de l’estadi del Santiago Bernabéu i la necessitat de fer-lo més ZEO -zero emissions-. També es va parlar sobre alguns projectes destacables com l’estadi desmuntable de Doha presentat en el Mundial del Qatar. Aquest 2022, l’estadi es va convertir en el primer recinte esportiu transportable de la història de les Copes del Món.
A més, durant el Congrés van recordar la importància d‘apostar per la innovació en la construcció, impulsant alguns projectes arquitectònics únics, com la digitalització de les muralles d’Àvila o l’aplicació de “bessons digitals” per a millorar l’eficiència energètica i el confort dels edificis.
En el Construmat 2023 també es van seleccionar i van premiar tres iniciatives que van destacar per la seva singularitat en l’àmbit de la sostenibilitat, la industrialització i la digitalització.
En el TOP 3 trobem l’edifici Pallars, l’immoble residencial de fusta més alt de Barcelona, els espais hospitalaris polivalents construïts a Catalunya durant la pandèmia i “Corrochip”, un sistema de sensors que alerta de la corrosió del formigó.
La gran protagonista del Construmat: la fusta sostenible
Durant el congrés es van presentar les solucions més sostenibles per la construcció a Espanya i la fusta va ser la gran protagonista de tot el saló.
En aquest sentit, gràcies a les seves propietats aïllants, la seva versatilitat, durabilitat i resistència, en els últims anys, la fusta s’ha convertit en el material de construcció sostenible per excel·lència.
De fet, al llarg dels tres dies de celebració, es va construir en directe una casa mitjançant estructures prefabricades en fusta, i altres elements naturals. La idea d’aquest xou in situ, va ser mostrar algunes de les tècniques més avançades per a la construcció d’habitatges sostenibles, saludables i eficients energèticament.
I és que la creixent demanda d’edificis ecològics ha posicionat la fusta com una solució útil per a crear estructures sostenibles, ja que no afegeix capes innecessàries, no suposa un cost extra i no compromet el rendiment de l’edifici.
Segons l’organització FSC España, la fusta és l’únic material de construcció que continua absorbint i emmagatzemant CO₂ al llarg de tota la vida útil de l’edifici. Un factor molt important, especialment en entorns urbans on la concentració d’emissions és realment elevada.
Hem de tenir en compte que la fusta està reconeguda com un recurs 100% renovable, sempre que compleixi amb els estàndards forestals moderns.
En paral·lel, les empreses productores de materials per la construcció també van presentar les seves novetats quant a la construcció amb suro o palla.
Construir amb suro
I és que el suro, com a material de construcció sostenible, ofereix una multitud d’usos i de propietats. Sobretot, respecte als acabats interiors o materials aïllants del soroll o tèrmics.
Aquest material que prové dels arbres, és considerat com un material natural, renovable, reciclable, sa i innocu per a la salut, que garanteix la construcció de superfícies càlides i resistents.
De fet, fins i tot pot ser utilitzat com a aïllant tèrmic per cases passives. No obstant això, en aquests casos concrets, cal tenir molt clar la densitat del suro en l’edificació: en els habitatges passius s’acostuma a duplicar o triplicar el gruix aïllant.
Construir amb palla
En les últimes dècades, els constructors de cases bioclimàtiques han començat a apostar per l’ús de materials naturals alternatius com la palla. Les construccions amb fardells de palla són relativament recents. De fet, la primera casa construïda amb bales de palla a Europa data de 1921.
Aquest material tan pròxim i polifacètic, juntament amb les seves prestacions tèrmiques, la facilitat dels mètodes constructius i els seus evidents avantatges en termes ecològics i econòmics, han despertat l’interès de nombrosos constructors a escala mundial.
La palla feta servir en la construcció pot formar part de murs, sòls i cobertes, mitjançant l’aplicació de diferents dissenys i sistemes constructius.
Aquest material és un excel·lent aïllant tèrmic i acústic, transpirable, saludable, regulador de la humitat, molt versàtil, fàcil de treballar i que lliga molt bé amb l’argila i la calç. Les seves característiques tècniques comprovades compleixen amb el CTE (Codi Tècnic de l’Edificació d’Espanya), i compleixen amb els estàndards exigits pel Passivhaus Institut.
A més, és important recordar que es tracta d’un material extremadament econòmic, per tractar-se d’un residu d’activitats agrícoles.
Malgrat els dubtes sobre la seva combustibilitat, la palla pot ser un material sostenible completament segur. Mentre que és cert que la palla solta crema fàcilment, en els fardells, en estar compactada, no deixa passar l’aire i, per tant, la seva combustibilitat és mínima.
Aquest Construmat 2023 el focus ha estat lloc en els materials sostenibles i en els fons disponibles per incentivar transició completa a la bioconstrucció. No obstant això, de cara a les pròximes edicions, des de la Plataforma ZEO esperem veure més avanços quant a processos ZEO de construcció, novetats bioclimàtiques i eficiència energètica.
Llicenciat en Enginyeria Industrial, especialitat en Organització, per la UPC. President de l’Associació per al Desenvolupament de la Casa Bioclimàtica des de la seva creació el 2003. President de Comitè de Representació de la plataforma ZEO (Zero Emissions Objective), per frenar el Canvi Climàtic.