En els últims anys hem estat testimonis del creixent número de refugiats climàtics en el món. Si bé, al llarg de la història, els desastres naturals i la sobreexplotació d’alguns recursos i terrenys havien provocat migracions innecessàries en certes zones o regions, ara la majoria d’aquestes migracions es deuen a les conseqüències del canvi climàtic.
Els canvis en el clima, com els períodes de sequera, una major freqüència de fenòmens climàtics extrems, l’acidificació de les mars i oceans o la desertificació, i també els canvis provocats directament per l’home, com l’expropiació de terres o la desforestació, estan impactant en els mitjans de vida en la població.
Algunes comunitats s’han vist desproveïdes de la seva capacitat per sobreviure en les seves terres natals. La proliferació de virus a causa de l’augment de les temperatures i els canvis en les estacions i el clima, posen en risc la seva salut i la seguretat alimentària.
Segons les últimes dades de les Nacions Unides, el 2019 al voltant de 2.000 desastres ambientals van generar 24,9 milions de desplaçaments interns en 140 països. Aquesta és la xifra de migracions climàtiques més alta registrada des del 2012 i, a més, és tres vegades el nombre de desplaçaments causats per les guerres o els conflictes armats.
L’IPCC alerta que l’explotació del sòl i l’escassetat d’aigua influiran en els patrons de migración
El Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), va alertar en múltiples ocasions, que l’explotació del sòl per a l’agricultura i la ramaderia i l’esgotament de recursos naturals vitals com l’aigua dolça afectaran directament els patrons de migració. D’altra banda, el Banc Mundial ha assegurat que, si no es prenen mesures, com l’establiment de plans de mitigació, per al 2050 comptarem amb 143 milions de migrants climàtics.
A més, els canvis en el cabal dels rius i les sequeres també donaran peu a un augment de les migracions climàtiques. Segons l’informe de la FAO del 2019, “Estrès hídric i migració humana”, l’escassetat d’aigua, accentuada pel canvi climàtic, està provocant moviments migratoris a tot el món.
La destrucció i la pèrdua dels cultius a causa de les inundacions, l’explotació excessiva d’algunes zones de pesca i fins i tot la desaparició d’alguns rius o embassaments, han provocat una creixent inseguretat alimentària i el desplaçament de milers de persones.
Segons l’ Internal Displacement Monitoring Center (IDMC), a finals del 2019, al voltant de 5,1 milions de persones de 95 països i territoris es van desplaçar a causa dels desastres ocorreguts en aquest mateix any i en anys anteriors.
És per això que diversos organismes com l’ACNUR i partits polítics estan lluitant perquè es reconegui la figura del refugiat climàtic a escala legal. Encara que diversos mitjans de comunicació i agendes polítiques utilitzin el terme “refugiat climàtic”, la veritat és que encara no existeix en el dret internacional.
De moment, únicament es consideren “refugiats” aquelles persones que han travessat la frontera internacional a causa d’un temor ocasionat per motius de raça, religió, nacionalitat o opinió política.
Àfrica: El continent més afectat pel canvi climàtic
Però el fenomen de les migracions climàtiques s’està produint de manera desigual en el planeta. Així ho confirma l’assaig de la periodista Aurora Moreno, “El Canvi Climàtic a Àfrica: efectes, estratègies d’adaptació i solucions des del continent“, que va guanyar el premi d’assaig de Casa Àfrica.
L’assaig aprofundeix en la qüestió que, encara que els efectes del canvi climàtic estiguin tenint lloc a tot el món, els impactes seran més grans en alguns llocs determinats.
És el cas dels petits estats insulars, que, a causa de la pujada del nivell de la mar -causada pel desglaç dels pols-, estan desapareixent. A les Illes Carteret, a Papua Nova Guinea, més de la meitat de la població, censada en 6.000 habitants, està sent reubicada a l’illa veïna de Bouganiville: milers de famílies han perdut les seves llars.
D’altra banda, en el documental Anote’s Ark filmat pel fotoperiodista canadenc Matthieu Rytz es mostra la lluita dels habitants de Kiribati, un arxipèlag del Pacífic que des del 1989 està en alerta per la pujada del nivell de l’oceà. Els 100.000 habitants del país fa anys que viuen amb un constant risc d’inundació i molts d’ells han emigrat deixant les illes a la recerca de seguretat.
Al llarg de l’última dècada, el president de Kiribati, Anote Tong, ha recorregut tothom tractant de visibilitzar aquest problema: visitant l’ONU, les Cimeres Climàtiques, apareixent en programes de televisió, etc. El mandatari recordava la injustícia de ser un país sotmès al fenomen global del canvi climàtic, i al mateix temps, un dels que hi té menys responsabilitat.
En aquest sentit, Àfrica serà el continent més afectat per les conseqüències del canvi climàtic, malgrat ser el que menys hi ha contribuït.
En l’assaig d’Aurora Moreno, es mostren els problemes i els fenòmens migratoris que ocasionarà la disminució de recursos hídrics en alguns llocs com el llac Txad, o la contaminació de les superfícies d’aigua dolça. A Àfrica les sequeres prolongades i la recurrència de fenòmens meteorològics extrems afectaran les comunitats costaneres.
A més, el canvi climàtic impactarà de manera directa sense tenir en compte el nivell adquisitiu o la pobresa. Encara que s’espera que les dones en siguin les més afectades, “tant als països d’ingressos baixos com en els d’ingressos alts, els efectes ambientals en la migració són més febles, presumiblement perquè o bé les persones són massa pobres per a sortir i queden bàsicament atrapades, o bé, als països rics, tenen suficients mitjans financers per a absorbir les conseqüències”.
Així ho confirma l’economista Roman Hoffman de l’Institut de Demografia de Viena a Àgora Diario. “És principalment a les regions amb ingressos mitjans i dependència de l’agricultura on veiem forts efectes” afegeix l’expert.
Malgrat aquest dur pronòstic per al continent, existeixen alternatives i plans de mitigació que poden ajudar a Àfrica a ser més resilient i a combatre aquests efectes negatius.
L’aposta per les energies renovables i els sistemes de purificació i recol·lecció d’aigua, o bé la construcció de la gran Muralla Verda Africana, són algunes de les propostes verdes que s’estan duent a terme. Aquests petits esforços permeten reduir uns certs riscos i ajuden a millorar la qualitat de vida d’algunes comunitats.
Gràcies a ells, també serà possible reduir l’índex de migrants climàtics, especialment en aquells països compromesos amb l’acció climàtica i la mitigació dels efectes del canvi climàtic.
PlataformaZEO compta amb la col·laboració de periodistes i experts ambientals que treballen cada dia per ajudar-vos a estar més informats del canvi climàtic i l’escalfament global.
Loading...
