El 18 de juliol els Ministeris d’Agricultura, Pesca i Alimentació juntament amb el d’Energia, Turisme i Agenda Digital, van obrir el procés de consulta pública per la futura Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica.

Què significa això?

Doncs que totes les persones que vulguin podran aportar les seves idees, abans del 10 d’octubre, al futur avantprojecte de llei a la web del Ministeri.

"

Les persones que vulguin participar en aquesta consulta pública només han de descarregar-se el formulari que apareix a la web i contestar a les 24 preguntes que hi apareixen. Aquest està compost per 6 blocs:

1.Qüestions generals com: Quin hauria de ser el projecte de llei?

2.En relació als objectius de reducció d’emissions de gasos hivernacle: Quin hauria de ser l’horitzó temporal per establir els objectius respecte la reducció de gasos hivernacle?

3.Preguntes referents a l’adaptació: quins han de ser els elements essencials en matèria d’adaptació que s’han d’incorporar a la futura llei?

4.Qüestions respecte l’impacte social, econòmic i mediambiental

5.Consultes d’índole transversal

6.Per últim, el darrer bloc pregunta clarament quines serien les alternatives regulatòries i no regulatòries

En conclusió, l’objectiu d’aquest formulari segons ambdós Ministeris és: «elaborar un instrument que marqui el el camí per assolir els compromisos internacionals adquirits».

Una vegada hagin quedat clares les respostes, s’ha de mirar cap a la creació de la llei. Quins són els objectius de la futura llei de canvi climàtic? Doncs, en primer lloc, es vol aconseguir respectar les decisions impostes per Europa en quant a sostenibilitat. O sigui, portar a terme els propòsits de l’Acord de París. Així mateix i com s’esmenta en la nota de premsa enviada pel Govern:

«es necessita definir un pla, a mig i llarg termini, per garantir una transició ordenada de la nostra economia cap a un model baix en carboni i que, sobretot, s’adapti als reptes del clima».

«L’objectiu és que la elaboració d’aquesta llei compti amb la màxima participació de tots els agents i sectors de la societat, a causa de la seva transcendència pel nostre actual model de producció i consum»,

assegura el Govern

Creixement econòmic, de llocs de treball i de benestar social

Per tant, aquesta llei pretén canviar el model que nosaltres coneixem, costós i contaminant, per un d’eficient i eficaç i que sigui respectuós amb el medi ambient. A més, desitja facilitar la vida als ciutadans, que ningú pateixi a causa d’aquest canvi. També, deixen clar que un altre objectiu és formar un model que beneficiï econòmicament a la ciutadania que es pugui generar un creixement econòmic al país, juntament amb un creixement de llocs de treball.

Quines iniciatives ha portat a terme el Govern?

D’una banda, els Ministeris esmentats van dur a terme unes jornades de debat on es van reunir més de 400 experts per abordar diverses propostes en quant al canvi climàtic. «Energia i industria en la transició cap a un model baix en carboni», amb aquest lema es van concentrar a finals de maig un munt de personalitats polítiques, d’administracions públiques, d’empreses, associacions sectorials, ONG’s, sindicats i dels sectors financer i jurídic. Cada subgrup va presentar la seva llista de propostes gràcies a la qual els Ministeris van poder començar a treballar.

Personalitats de la societat civil

Aquest grup estava representat per grups ecologistes com Ecologistas en Acción, WWF, Greenpeace, Amigos de la Tierra, entre altres. I, també, sindicats com UGT, USO o CC.OO. Aquests recomanen:

N
Espanya s’ha d’ajustar a l’Acord de París, entre els anys 2030 i 2050
N

Crear una fulla de ruta 100% renovable amb el tancament de les centrals nuclears i les tèrmiques de carbó.

N

Afavorir fiscalment a les activitats no contaminants.

N

Reactivar el pla de Foment sobre les energies renovables.

N

Augmentar el preu del CO2 per tal de que sigui més elevat que els costos de transició energètica.

N

Una llei que promocioni l’autoconsum.

N

Una participació més activa per part dels agents socials.

Àmbit financer i jurídic

Aquesta taula estava formada per representants de l’Institut Internacional de Medi Ambient, ICO, Ceca Bank, Grupo Santander, Banco de España, BBVA, etc. Què van aprovar ells?

N

En primer lloc i més important, volen que hi hagi un compromís polític que garanteixi la seguretat jurídica.

N

Un òrgan de recolzament independent que segueixi el treball del Govern.

N

Mecanismes de preus que assegurin la internalització d’aquests.

N

Reformes fiscals en els plans estatals, autonòmics i locals.

N

Eliminar les ajudes de l’Estat respecte els combustibles fòssils.

Personalitats del sector acadèmic i d’investigació

Aquesta agrupació estava constituïda per CIEMAT, el Club d’Excel·lència en Sostenibilitat, Bc3, la Fundació Alternativas, entre altres. Què desitgen?

N

Elaborar una estratègia integral per la llei.

N

Càlcul exhaustiu dels costos de la transició energètica.

N

Avaluació d’obligacions per aconseguir els objectius del canvi climàtic.

N

Seguiment per part d’experts independents.

Sector privat

Cal accentuar que aquest va ser el grup més extens, va estar format per nombrosos empresaris de CEOE, Endesa, Gas Natural Fenosa, Acciona i, també, gent de la Càmera de Comerç d’Espanya i el Grup Espanyol de Creixement Verd. Entre les principals idees trobem:

N

Garantir una capacitat econòmica per abordar el tema de la política energètica.

N

Reduir els gasos hivernacle.

N

Rebre recolzament per part de les administracions públiques.

N

Mantindre el principi de «qui contamina paga».

Ens polítics

Pel que fa a la política va haver representació de PP, PSOE, Ciudadanos, Unidos Podemos i Esquerra Republicana de Catalunya. Va cridar l’atenció que va ser el grup més consensuat. Què van decidir?

N

Arribar a un horitzó 100% renovable.

N

Descarbonització del sistema i del model econòmic.

N

Impulsar les energies renovables per tal de rebaixar la dependència energètica.

N

Fiscalitat ambiental més ambiciosa.

Ajuntaments i Diputacions

Per últim, pel que fa el grup d’Ajuntament i Diputacions, es van trobar portaveus de la Comunitat de Madrid, del Govern de les Illes Balears, de la Generalitat de Catalunya i del País Basc. Què van acordar?

N

Implantar un objectiu clar respecte la reducció de gasos contaminants.

N

Creació d’un fons de finançament.

N

Deslocalitzar la producció d’energia amb biogàs, micro-generació, etc.

Finalment, a  més d’aquests gairebé 400 experts, el Consell de Ministres també ha donat llum verda a la creació d’un Consell d’Experts per elaborar un informe sobre diferents temes referents a la transició energètica. Aquesta aprovació es va dur a terme el passat 14 de juliol i té com a objectiu clar crear una transició energètica, sostenible i baixa en carboni. Sobretot, recolzar-se en les energies renovables.

«L’objectiu és impulsar la competitivitat de la economia, el creixement econòmic, la creació de llocs de treball i la sostenibilitat mediambiental», afirma el ministre Portaveu, Íñigo Méndez de Vigo

En definitiva, el grup d’experts estarà establert per 14 persones (quatre designades pel Govern, un per cada grup parlamentari i tres pels agents socials UGT, CCOO i CEOE) i tindrà sis mesos per entregar l’informe.

Crítiques recents al Comitè d’Experts

Com hem explicat, el Govern Espanyol vol iniciar el camí cap a una Llei sobre canvi climàtic i entre les mesures, veiem aquest Consell d’Experts. Però no ha tingut l’acollida esperada. Hi ha algunes veus que apunten que han estat excloses d’aquest Consell. Aquestes veus pertanyen a sectors ecologistes i empresarials. Segons José Donoso, director general de la Unió Fotovoltaica Espanyola:

«Això no és un procés realment participatiu. Les empreses que tenen part de la solució per mitigar el canvi climàtic haurien de ser a la comissió».

Moltes personalitats de la política també veuen irregularitats en el nomenament de les persones escollides per pertànyer al Comitè. Per exemple, entre les 14 persones trobem: Ignacio Grangel, l’ex cap de gabinet d’Alberto Nadal quan era secretari d’Estat d’Energia o José Luis de la Fuente O’Connor, responsable de vigilància estratègica i d’intel·ligència tecnològica de la companyia Iberdrola.

A més, també es critica que no hi figuri ningú proper a les energies renovables, així ho esmenta el gerent de l’Associació Eòlica de Catalunya, Jaume Morron.

En definitiva, tots culpen el Ministeri d’Energia encapçalat per Álvaro Nadal, perquè, segons ells, no es tracta d’un Comitè independent i prestigiós, com en un primer moment es va explicar.

«La Ministra García Tejerina (Medi Ambient) no pot estirar aquest carro i Álvaro Nadal (Energia) no vol arribar gaire lluny. Posa persones que el permetran que la nova llei no afecti els seus plans, que passen per fomentar el carbó, per exemple». Contundents paraules de Juantxo López de Uralde, d’Equo – Podem.

Per tant, a priori, des del Govern espanyol sembla que es donen passos endavant per iniciar la lluita contra el canvi climàtic, però són vertaders aquestes iniciatives? O només volen mostrar que prenen decisions positives, encara que no hi treballen amb ganes? Han quedat clares les relacions entre alguns dels experts del Comitè i el Ministeri d’Energia.

Des de ZEO creiem que el més important és el planeta, cal solucions eficaces ja i, per tal d’aconseguir-ho, cal eliminar els amiguismes i els interessos personals que pul·lulen a l’ambient.

Si vols saber més sobre les polítiques climàtiques europees i estatals, pots llegir el nostre ARTICLE.

[et_bloom_inline optin_id="optin_2"]

T'ha semblat aquest, un article 5 estrelles? Deixa'ns la teva valoració:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies
FES-TE ZEO FAN
close slider

uneix-te a la comunitat ZEO

Estigues a el dia de les últimes accions, esdeveniments i notícies ZEO