Aquesta setmana el secretari general de l’ONU, António Guterres, i la directora del Programa per al Medi Ambient de l’ONU (PNUMA), Inger Andersen, van presentar un nou pla per tal de fer front a l’emergència climàtica.

El punt de partida d’aquest full de ruta és “fer les paus amb la natura” i establir-hi una nova relació. Al llarg de la història, la humanitat ha transformat de manera arbitrària els ecosistemes i paisatges naturals amb la finalitat d’obtenir els recursos necessaris per al seu desenvolupament econòmic.

Però la Terra ha dit prou. Així ho confirmen els autors d’aquest informe, els científics Ivar Basti i Robert Watson, que van declarar a EFE que “la situació és realment urgent i les accions són molt necessàries […] Per això PNUMA volia expressar que els problemes mediambientals estan relacionats”.

L’informe posa de manifest la relació entre el canvi climàtic, la contaminació i la pèrdua de biodiversitat. Són tres problemes que han de tractar-se de manera conjunta pel fet que, les seves conseqüències, causaran pèrdues humanes i econòmiques incalculables i que avui ja estan afectant comunitats de tot el món.

I és que, segons dades de l’Oficina de l’ONU per la Reducció del Risc de Desastres (UNDRR), durant les dues primeres dècades del segle XXI hem patit al voltant de 6.681 desastres naturals relacionats amb el clima, un augment del 80% respecte als 3.656 registrats en els darrers vint anys del segle XX.

Segons l’informe, per tal d’evitar pèrdues majors és fonamental reduir les emissions GEH en un 45% e– respecte als nivells del 2010-. A més, la societat ha de ser ZEO -zero emissions- .

Els reptes del nou informe del PNUMA

Els científics que han elaborat l’informe destaquen cinc punts clau per tal de fer front a l’emergència de la contaminació, la biodiversitat i el canvi climàtic.

• Els canvis mediambientals estan soscavant els assoliments del desenvolupament que tant va costar aconseguir, ja que provoquen costos econòmics i milions de morts prematures a l’any. Estan impedint el progrés cap a la fi de la pobresa i la fam, la reducció de les desigualtats, la promoció del creixement econòmic sostenible, l’accés igualitari a l’ocupació i les societats pacífiques i inclusives.

• Aquestes emergències estan afectant el benestar dels joves d’avui i de les generacions futures. El seu futur depèn de què els països aconsegueixin aturar, de manera urgent i clara, les tendències actuals de deteriorament del medi ambient que caracteritzen la nostra economia i producció.

Per aquest motiu, la dècada vinent és crucial. La societat necessita reduir les emissions de diòxid de carboni un 45% el 2030, en comparació amb els nivells del 2010. Hem d’aconseguir les emissions netes zero el 2050 per tal de limitar a 1,5 °C l’escalfament global de la Terra. I al mateix temps, hem de treballar per conservar i restaurar la biodiversitat i minimitzar la contaminació i els residus.

• Les emergències mediambientals de la Terra i el benestar humà han d’abordar-se conjuntament per assolir la transició ecològica. El desenvolupament dels objectius, les metes, els compromisos i els mecanismes dels principals convenis mediambientals clau i la seva aplicació han d’alinear-se per ser més sinèrgics i eficaços.

• Els sistemes econòmics, financers i productius poden i han de transformar-se per tal de liderar i impulsar el canvi cap a la sostenibilitat. La societat ha d’incloure el “capital natural” en la presa de decisions, eliminar les subvencions perjudicials per al medi ambient i invertir en la transició cap a un futur sostenible.

• Tothom té un paper a exercir per tal de garantir que el coneixement humà, l’enginy, la tecnologia i la cooperació vagin dirigides a transformar la relació de la humanitat amb la natura.

La governança policèntrica és la clau per capacitar les persones perquè s’expressin i actuïn de manera responsable amb el medi ambient.

L’enemic dels canvis: El lobby fòssil 

Per combatre l’emergència climàtica, els sistemes alimentaris, hídrics i energètics han de transformar-se per satisfer les creixents necessitats humanes de manera equitativa, resilient i respectuosa amb el medi ambient.

L’informe també alerta que existeixen interessos creats que posaran traves als canvis necessaris per evitar les terribles conseqüències del canvi climàtic (si no complim amb els objectius de l’Acord de París 2015). L’informe fa referència de manera indirecta a les empreses el model de negoci de les quals depèn dels combustibles fòssils.

Per combatre aquesta “resistència” els governs han de dirigir noves ajudes i subvencions a formes de vida alternatives i nous models de negoci, amb impacte mediambiental baix o nul, com l’energia renovable, l’arquitectura bioclimàtica i l’energia i la mobilitat sostenibles.

Els EUA encara destinen un pressupost als combustibles fòssils i a l’agricultura extensiva

Un exemple d’aquest canvi d’enfocament es pot veure en el pressupost anual dels Estats Units. Els subsidis destinats als sectors dels combustibles fòssils i a l’agricultura extensiva, poc sostenible per al planeta, suposen al voltant de 5 i 7 bilions de dòlars l’any – uns 4,2 i 5,8 bilions d’euros-.

No obstant això, si aquest mateix capital es destinés a noves ajudes a empreses o a organitzacions que tinguessin la intenció de dur a terme la seva transició a una activitat econòmica ZEO -zero emissions-, aconseguiríem arribar a la neutralitat climàtica el 2050. L’informe adverteix que aquest canvi suscitarà grans oposicions, tant en els mercats com a la política.

Aconseguir una transició justa que no deixi a ningú enrere

La directora del PNUMA, Inger Andersen, ha advertit que “cada vegada que hi ha una transició tecnològica o econòmica, hi ha el perill de que algunes persones siguin abandonades. És molt important que posem en marxa polítiques en les quals ningú quedi abandonat amb el canvi, a energies renovables per exemple”.

És fonamental tenir en compte que el model econòmic actual està esgotat i és obsolet respecte als nous reptes als quals s’enfronta la humanitat. Els països desenvolupats han d’aplicar una nova solidaritat per aconseguir que els països menys desenvolupats no es quedin enrere en aquest nou paradigma.

Segons Robert Watson, un dels científics que va elaborar el document, la industrialització ha portat a la desforestació i a la destrucció dels ecosistemes, per a reconvertir-los en explotacions agrícoles, ciutats o carreteres. “Tots ens hem enriquit amb combustibles fòssils barats, utilitzant carbó, petroli i gas” afegeix Watson.

Per aquest motiu, els països desenvolupats han de treballar amb els països en vies de desenvolupament per tal d’assegurar-se que tenen accés a energia neta i barata, en el cas que se’ls demani que no talin els seus boscos o emetin CO₂ per a desenvolupar-se. “Perquè la manera en què ens hem desenvolupat no és sostenible per a la resta el món”.

El nou informe del PNUMA ens recorda que vivim en un planeta amb recursos finits i que l’actual model de desenvolupament i de consum ha donat peu al canvi climàtic. Si s’emeten més gasos dels que els oceans i la vegetació poden absorbir, provocarem un escalfament global fatal per a la Terra.

Per aquest motiu és tan important fer front a aquesta emergència a través d’una transició ecològica justa i equitativa. Nosaltres, com a persones, també podem contribuir a través de les nostres accions: reduir la nostra petjada de carboni és el primer pas per a salvar el planeta.

T'ha semblat aquest, un article 5 estrelles? Deixa'ns la teva valoració:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...
FES-TE ZEO
close slider

uneix-te a la comunitat ZEO

Estigues a el dia de les últimes accions, esdeveniments i notícies ZEO

Informació Bàsica Sobre Protecció de Dades:
Responsable: SPONSORING MARACANA SL
Finalitat: Atendre les seves consultes i/o sol·licituds. Accions comercials
Drets: Accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, com s'explica en la informació addicional.
He llegit i accepto les condicions legals i la Política de privacitat